dijous, 19 de juny del 2008

Ateneu de Parets. Una mica d'autocrítica (em sembla que ens cal) (1)


Fa ja dos anys llargs des d'aquell 21 de febrer de 2006 en què en fèiem la presentació pública a l'Escola de Música Municipal del nostre projecte de col·lectiu; amb una presència de públic bastant ufanosa, per cert.
També fa més de dos anys de la primera Festa de la Primavera que va aplegar al llarg de tot el dia 20 de maig de 2006 activitats al Parc de la Linera.
O sigui que ens podem permetre un primer balanç. Em sembla que ja tenim una certa perspectiva per elaborar una comparativa de guanys i fracassos, si és que se'n pot dir així. També és cert, i ho puc comprendre fàcilment, que algú podrà dir que no és aquest el lloc on hem de començar a espolsar els llençols; bé, doncs, si això ha de tranquil·litzar la parròquia no entraré en crítiques personals dirigides a cap membre de l'Ateneu. Això pretén ser una anàlisi de la nostra tasca col·lectiva i dels entrebancs que, com a col·lectiu, repeteixo, han mediatitzat la nostra existència.

Per fer balanç crec que ens hauríem de plantejar, d'entrada, algunes qüestions per valorar la nostra tasca al llarg d'aquests dos anys llargs:

- Hem consolidat el col·lectiu?
- Hem consolidat un espai al poble?

Sincerament, en tinc els meus dubtes. Crec que estem lluny de ser un col·lectiu consolidat, amb una programació estable i un capital humà suficient per garantir un nivell d'activitats que gaudeixi d'una certa regularitat. En l'àmbit del poble, el primer aspecte hi repercuteix, però també hi influeix força, al meu entendre, el fet de que justament no disposem d'un espai físic propi; també estic convençut que a Parets mateix la gent no ens coneix massa, no sap exactament quina és la nostra naturalesa ni els nostres objectius.

I quines en són les causes, de tot plegat? Doncs d'una banda, la nostra pròpia dinàmica erràtica, derivada, en part de la manca d'un local on dur a terme les activitats. De l'altra, alguns factors exògens. A saber, principalment: el paper de l'Ajuntament i la pròpia idiosincràsia de la nostra vila.

Intentaré anar-ho desgranant amb calma i oferir clarament els elements de reflexió que ens calen.

dimarts, 17 de juny del 2008

El dret a manifestar-se a judici!


Quan en Franki encara no està absolt d'un delicte d'opinió, un jove de l'Assemblea de Joves de l'Eixample Nord, en Jonatan Ivorra s'enfronta a una pena de 8 anys de presó i una multa de 3000 euros per exercir el seu dret a manifestar-se.


No comença a ser hora de dir prou?


Franki absolució!!

Jona absolució!!



La fiscalia demana 8 anys de presó per en Jona.

El dret a manifestar-se a judici!


La fiscalia demana 8 anys de presó per en Jona, veí del barri de Sagrada Família, sota l'acusació falsa d'haver participat en els enfrontaments amb la policia en la manifestació convocada pel Col·lectiu en defensa del Forat de la Vergonya, el 5 d'octubre de 2006.

Jonatan Ivorra va ser detingut el 13 d'octubre de 2006 pels Mossos d'Esquadra, acusat de formar part del grup d'encaputxats que llençaren coets i altres objectes a la policia, en finalitzar una manifestació contra l'especulació urbanística i pel dret a un habitatge digne.
En Jona és un jove preocupat pel model de ciutat que es promou des de l'Ajuntament de Barcelona, pensat exclusivament per als especuladors immobiliaris i els turistes i que s'allunya cada cop més de les necessitats i desitjos dels veïns i veïnes que hi vivim. Així, quan es va crear el Fòrum Social Local de l'Eixample, ell va participar en l'apartat d'urbanisme, aportant el seu granet de sorra per intentar construir un barri millor. És llavors quan li arriba la convocatòria del Col·lectiu en defensa del Forat de la Vergonya, un solar abandonat que els veïns van decidir reconvertir en zona verda, i en el que l'empresa PROCIVESA, amb la connivència de l'Ajuntament, tenia intenció de construir-hi un pàrquing. El Jona participa convençut en la manifestació de protesta contra el que considera una situació injusta. En finalitzar l'acte, a la Plaça dels Àngels, on es troba el MACBA, un grup d'encaputxats llança coets i altres projectils contra els antidisturbis dels Mossos d'Esquadra, mentre la resta de manifestants, entre els quals es troba en Jona, abandonen la manifestació.
El Ministeri Fiscal pretén ara condemnar el nostre veí i amic a 8 anys de presó i més de tres mil euros de pena-multa , acusant-lo d'haver participat en una manifestació il·legal, de causar danys i de desordres públics amb agreujants de disfressa i grup organitzat. Tenint en compte que l'únic que és veritat és que en Jona va participar de la manifestació i que va marxar quan aquesta derivava en enfrontaments, juntament amb centenars de persones més, considerem que se l'està jutjant per haver exercit el seu legítim dret de manifestar-se .
Els i les que coneixem en Jona, membre de l'Assemblea de Joves de l'Eixample Nord i molt lligat al moviment veïnal de la Sagrada Família, no ens expliquem com una persona tant activa i compromesa amb el seu barri com ell pot estar en el punt de mira de la justícia. No podem entendre que el dret a manifestar-se s'estigui portant a judici. I no podem entendre que es pretengui fer ingressar a presó un jove que treballa dia a dia per transformar el seu entorn, defensant els sectors més desfavorits de la nostra societat tant a nivell personal com social i laboral.
Aviat ens arribaran més notícies sobre el judici que possiblement haurà d'afrontar en Jona, la data del qual encara no està assenyalada. Esperem que els advocats de l'Ajuntament i de la Generalitat de Catalunya s'oposin a la petició de la fiscalia, ja que ells són, ara per ara, els responsables de garantir els drets dels i les ciutadanes a la lliure expressió i manifestació.


Si condemnen el Jona, condemnen també el nostre legítim dret de manifestació!


Contra la retallada dels drets democràtics, exigim l'absolució d'en Jona!


Assemblea de Joves de l'Eixample Nord


15 de juny de 2008



Absolució Jona, prou muntatges policials!


El passat mes d'octubre en Jona, militant de l'assemblea, fou detingut pels Mossos d'Esquadra quan entrava a casa seva. Des de l'AJEN assumim la seva defensa política i legal, entenent que la seva detenció és resultat del seu compromís i dels anys de militància activa que porta al darrera.


Comunicat de l'Assemblea de Joves de l'Eixample Nord i Alerta Solidària:


Veí de l'Eixample detingut irregularment i acusat injustament

En Jona està essent el cap de turc de pressió política i mediàtica


El passat dia 13 d'octubre, Jonatan Ivorra, veí del barri de Sagrada Familia, va ser detingut de forma irregular per agents dels Mossos d'Esquadra a les 20.00 del vespre davant del portal de casa seva. Mentre la seva companya sentimental era retinguda i se li assegurava que tornaria després “d'unes quantes preguntes”, els agents dels Mossos d'Esquadra es van encaputxar amb passamuntanyes per endur-se en Jona emmallitat i dins d'un cotxe, negant-se a donar cap mena d'informació a la seva companya, que no va poder veure'l fins que marxava dins del vehicle i a distància, sense ni poder mantenir-hi cap mena de contacte en cap moment.
En Jona va passar tota la nit a la comissaria de Les Corts patint l'hostilitat constant de l'autoritat policial. Dissabte a quarts de dues ha pogut, per fi, sortir dels Jutjats d'Instrucció del Passeig Lluís Companys (Barcelona), però sota els 3 càrrecs de danys, desordres públics i atemptat a l'autoritat.
En Jona no és un veí qualsevol. Activista de l'Assemblea de Joves de l'Eixample Nord (AJEN) és un noi molt actiu al seu barri, la tasca social del qual és reconeguda per les entitats veïnals i de barri amb les quals treballa habitualment. El seu compromís amb la lluita per un habitatge digne, en favor dels drets de les persones immigrades i més desfavorides, en favor de la igualtat de gènere i per la construcció d'un projecte popular, català i democràtic l'ha dut ha solidaritzar-se habitualment amb totes les causes i lluites que s'estenen arreu dels Països Catalans, a través de la seva activa participació en l'Assemblea de Joves de l'Eixample Nord, que forma part del projecte nacional representat per la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI).
Durant les últimes setmanes, els mitjans de comunicació han estat víctima de la iniciativa política i policial de desviar l'atenció de l'opinió pública -cada dia més engrescada en la lluita per un habitatge digne i contra l'especulació- cap a un fet aïllat i desarrelat de les vertaderes preocupacions ciutadanes, centrant-se en una suposada trama de joves i activistes que utilitzen la violència en manifestacions públiques.
En Jona és jove i és activista, d'esquerres i independentista, unes qualitats que sembla ser que l'han convertit en objectiu de la persecució del Mossos d'Esquadra, dirigits per previsibles interessos polítics en el debat mediàtic. Ara, com abans, necessiten caps de turc per tranquil·litzar la opinió pública i respondre a la pressió política i mediàtica, en vista a la propera celebració d'eleccions al Parlament de Catalunya i amb la Cimera de l'Habitatge com a rerefons delveritable debats social.
Nosaltres, veïns i veïnes de l'Eixample, joves i grans, companys i amigues, entitats o particulars, no permetrem que en Jona en surti afectat pel sol fet d'haver anat a manifestar-se pacíficament –fent ús dels seus drets com a ciutadà- en favor d'una solució justa i digna al problema de l'especulació.
És per això que volem dirigir-nos a la societat catalana. Perquè s'aixequi amb nosaltres a exigir:
• L'absolució d'en Jona dels 3 càrrecs dels quals se l'acusa.
• La rectificació policial i reconeixement dels errors i greuges comesos envers el Jona i el seu entorn social i familiar.
• L'aturada d'aquests i la resta de casos en els que els Mossos d'Esquadra utilitzen proves falsejables per trobar caps de turc que tranquilitzin l'opinió pública.
• Que aquesta sigui la última detenció amb aquest tipus d'irregularitats, a més d'angoixant i amedrentadora envers les persones que ens estimem els nostres companys.
Siguem conscinets del perill que suposa permetre que casos com aquest portin a judici a persones inocents i compromeses.


AJEN – Assemblea de Joves de l'Eixample Nord

Alerta Solidària

Octubre de 2006

divendres, 13 de juny del 2008

Jesús Moncada, tres anys d'absència



D'absència física, és clar. Sempre serà present entre nosaltres gràcies al seu llegat literari (i com a traductor, menys visible).

La veritat és que no recordava exactament el dia del traspàs d'aquest immens narrador de les nostres lletres, i ha estat gràcies als recordatoris que he pogut veure en els blocs d'en Toni Cucarella i de n'Emigdi Subirats, que he fet memòria de la trista efemèride. Humanament trista per les persones properes, i literàriament trista pels Països Catalans; jo no el vaig conèixer personalment, només ho he fet a través de les seves pàgines escrites, que m'han fet gaudir com pocs altres escriptors de les lletres catalanes o de les lletres en general i que m'han fet agafar com una mena d'enyorança per un espai que no he conegut ni coneixeré mai perquè romandrà per sempre més sota les aigües: la Mequinensa abocada a l'Ebre, al transport del lignit de les mines de la vila, la que sirgava, la de l'Honorat del Rom, la del Cafè de la Granota i la Fonda del Vell Senglar, la dels llaüts, la dels senyors i sobretot les classes populars, que és la gent que Moncada mimava en els seus textos. De fet és una Mequinensa que no ha acabat d'existir mai del tot, és un lloc mític sorgit de la fantàstica creativitat d'aquest autor de la Franja, d'aquest autor català.
Personalment, és l'autor de narrativa de la segona meitat del segle XX que més m'ha interessat, que més m'ha captivat per la seva forma d'escriure i per la seva gran capacitat de crear un univers literari tan sòlid i coherent que es reprodueix en tots els seus textos. Sempre que em faig a mi mateix la pregunta de quina és, per mi, la millor obra de Moncada, no m'acabo de decidir perquè em solen ressonar dins meu les línies de la darrera que he tingut el plaer de llegir; tot i així, i potser perquè també va ser la primera i l'impacte va ser doble, destacaria "Camí de sirga", on l'autor narra la desaparició de l'antiga vila sota les aigües del pantà a partir d'un relat coral (en el fons Mequinensa és la protagonista de la història) farcit de costumisme irònic i d'elements de realisme màgic que l'han dut a comparar-lo a autors com García Márquez. Una obra ja imprescindible en el nostre món literari.
Apropar-se a la seva literatura és també apropar-se a la nostra cultura, que es construeix des de tots els punts de la geografia dels Països Catalans com bé va demostrar Jesús Moncada, qui, per cert, era una persona discretament (no era amant de la projecció pública personal), però sòlidament, compromesa amb la nostra llengua i la nostra cultura.
Trobareu un recull especial amb motiu de la mort de Jesús Moncada a la web de la Franja

dilluns, 9 de juny del 2008

Aquí reposen els ossos d'un que els tenia molt grossos



Què us deia l'altra dia de la mala fe? De la persistència en la fatxenderia i el menyspreu?
No només Air Berlín no rectifica ni mostra el més mínim de dignitat; no només no han cercat cap sortida decent a aquesta grotesca situació; no només no es retracten dels insults cap a la nostra llengua; no només no dimiteix el director general de la companyia...

Sinó que, a més, volen denunciar l'ex-diputat d'ERC Joan Puig per difondre un logo manipulat de la companyia i demanen que el govern balear es disculpi (!) per haver-los convidat a fer servir també la llengua catalana en les seves comunicacions amb els usuaris.

Des de Criteri s'ha encetat una campanya d'enviament massiu de correus electrònics a la companyia per tal de demanar-ne la rectificació.


dissabte, 7 de juny del 2008

Slim Bay Seals al Penedès


















Avui ens n'anem fins al cor de la Vegueria del Penedès, al Casino de Vilafranca, per donar a conèixer, a totes aquelles que ens vulguin escoltar, la dissortada història d'en Bukka Johnson Reed II i de com fou espoliada la seva fonamental obra musical.
Mica en mica, ens anem movent pel territori; segur que al final es farà justícia!

dijous, 5 de juny del 2008

Imbècils amb ales


Quan una persona es fa càrrec d'un lloc rellevant en qüestions de responsabilitat política, social, empresarial o el que sigui se li hauria de suposar una certa preparació, un cert nivell de competència que per força hauria d'incloure un cert bagatge cultural; una certa noció del món que l'envolta i un mínim de respecte per allò aliè, per la manera de fer dels altres.
Per desgràcia, això avui dia ja no està tan clar. Dia a dia veiem com càrrecs de totes les varietats, en tots els rams de l'activitat humana es van omplint de trepes, d'arribistes que copen espais de responsabilitat en funció d'intercanvis de cromos, de pagaments de favors endarrerits o del nepotisme més descarat. Algú s'explica en funció de què, si no, ministres, consellers, regidors i altres espècimens de la política oficial van escalfant les cadires més inversemblants en relació al que els propis (o a l'absència de) currículums presumptament apunten? L'últim repartiment de carteres en el govern espanyol en seria una bona mostra: la nova ministra de la Guerra (la nostra benvolguda legionària d'Esplugues), l'escaladora de partit i ara ministra d'Igualtat o la reincident i fatxenda ministra de Foment en són casos esclaridors; perquè no us penseu que insinuo res en la qüestió del gènere recordarem en Joan Clos o en Francesc Baltasar. Aquest darrer exemple, el del conseller Baltasar, i la seva resistència numantina en el càrrec només s'expliquen per una qüestió de quotes i perquè el govern de la Generalitat de Dalt és una suma de capelletes.
Doncs bé, quan algú orbita a aquests nivells i pixa fora de test d'una forma descarada hom es pot qüestionar, de forma ben lícita, el per què de la permanència en el càrrec de l'individu en qüestió. Malauradament ara parlo d'algú que opera des de l'empresa privada i no se'n pot demanar la dimissió (en el sector públic es pot demanar però tampoc hi ha cap garantia d'èxit); com a molt se'n pot boicotejar el producte en tant que consumidors (cada dia més; de ciutadans, cada dia menys).
Joachim Hunold, director d'Air Berlín, és un d'aquests. En una editorial publicada a la revista que es reparteix entre els passatgers dels vols de la companyia, l'individu en qüestió carrega contra la nostra llengua mogut per una mena d'odi visceral i produït per una invitació a l'ús del català efectuada per carta per part del govern balear; no li demanaven que eliminés cap altra llengua, no li demanaven que deixés d'utilitzar el castellà. Simplement li demanaven que s'impliqués una mica més amb un territori on fa negoci i emprés l'altra llengua cooficial en les seves comunicacions amb els usuaris.
Ja tenim el pecat. La resposta del director ha partit del menyspreu i del cinisme més absoluts i la companyia ha fet pinya, de moment, al seu voltant: són opinions personals però les compartim plenament i hi barregem naps i cols: que per aquí a les Illes hi ha nens que no saben parlar castellà, que això és culpa de que s'ha retirat la tercera hora de castellà al Principat (!), que per culpa dels nacionalismes Espanya s'ha convertit en un regne de taifes medieval, que l'espanyol ja no és oficial a les Illes... Si es descarreguen tants litres de bilis i no es rectifica, sinó que altres responsables de la companyia es reafirmen en aquests disbarats hi ha només dues solucions a l'actitud de la companyia: ignorància o mala fe, o tot alhora. Si es desconeix la realitat lingüística dels Països Catalans on hi ha una llengua pròpia que alguns milions dels seus habitants intenten emprar amb normalitat com fa la gent d'Hamburg, de Weimar o de Karlsruhe amb la seva, hi ha un problema d'ignorància; si això s'intenta més o menys explicar i es respon amb menyspreu, hi ha un problema de mala fe. Si es desconeix que el català és una llengua, és un flagrant problema d'ignorància; si més o menys t'ho expliquen i fas com si no ho haguessis après, hi ha un molest problema de mala fe.
Si hom persisteix en la ignorància, és una mica imbècil; si la pròpia mala fe no té cura, aleshores ets un malparit. En aquest cas, amb ales.


dimarts, 3 de juny del 2008

I en Franki va passar per Lliçà d'Amunt



Però ell, que continua tancat a la presó sense proves per ultratge a la bandera espanyola (això de la manca de proves agreuja una mica més aquesta franquista situació, però pel cas és ben bé el mateix); en Franki, deia, arrencat com ha estat dels seus espais de sociabilitat a la facultat, al carrer, a casa, no sap com n'és de diferent el poble de Lliçà d'Amunt. O per ser més justos, no sap com n'és de diferent el seu equip de govern, no sap com ha empitjorat fins a límits grotescos el perfil dels qui retenen la vara municipal.
Perquè ben grotesc ha de ser veure el segon tinent d'alcalde i líder de CiU a la llum del dia carregar contra una moció presentada pel grup d'ERC que demanava l'alliberament d'en Franki, tot plegat no se sap si perquè així ho va voler el Senyor Fosc del govern del consistori i president del PP comarcal, si perquè el senyor regidor de CiU s'estima molt la bandera rojigualda o directament perquè la moció la presentaven els tenebrosos regidors d'ERC. O potser per tot plegat, perquè, oi que no lliga gaire que l'estadant de la Casa Gran del catalanisme, senyor Artur Mas, demani que s'aprovin per part de CiU totes les mocions favorables a l'alliberament d'en Franki i que sigui el grup de CiU de Lliçà d'Amunt qui escenifiqui el rebuig a una moció d'aquestes característiques?
I això què vol dir? Que Lliçà, referent de la catalanitat popular anys enrere té un govern segrestat per l'espanyolisme caspós? Sí, és clar. Que Lliçà té un govern sense massa projectes propis i viu d'emmirallar-se en el projecte de poble d'ERC per anar a la contra? Sí, és clar. Que cal sentir, per Lliçà una certa compassió en aquests tres anys de legislatura que li queden a aquest artefacte? Doncs, sí, i tant.
I així fou com en Franki, sense proposar-s'ho, perquè ell no ha dissenyat el codi penal espanyol, perquè ell no hagués anat a la presó, perquè hagi ultratjat o no una bandera no crec que ho consideri un delicte, així fou com en Franki, deia, va passar per Lliçà d'Amunt... i va fer que tots els qui ens estimem aquest poble ens sentim una mica més avergonyits del seu ortopèdic govern.