dissabte, 30 de gener del 2010

Alhambra

Avui he vist a l'AraVallès que finalment s'ha esvaït el dubte que planava sobre el Cinema Alhambra de La Garriga.
Abans d'ahir vaig enviar l'article i vaig decidir ser prudent i no citar les sales que seguirien el tancament patronal i les que no. L'Eduard Mas va inquirir-me sobre l'Alhambra i li vaig respondre el que molta gent devia haver vist, com jo mateix: el Cinema Alhambra sortia a la llista roja (i gualda) dels cinemes que feien lock-out. Glups. Tot i així em vaig resistir a creure-ho, com va fer altra gent a qui li vaig comentar.
I, per sort, la incredulitat que ens assetjava anava en el bon sentit: l'Alhambra no tanca (com tampoc ho farà l'Esbarjo Verdi de Cardedeu) i s'embolcalla d'una capa més dignitat. N'afegeix una més a les que ja lluïa.
És per això que sales com l'Alhambra, o com l'Esbarjo, que ja es mereixien el favor del públic, ara ens mostren un motiu més de respecte i reconeixement.

dijous, 28 de gener del 2010

Pampallugues


Tota la tarda picant de dits sobre el contrast de blanc sobre negre de les tecles. Tarda, vespre i nit.
Els dits no se'n ressenten gaire, però; més aviat són els ulls i el cervell, que hores d'ara, ja sua una mica.
Preparar esbossos d'arguments per a conferències, redactats per a plataformes d'aquestes decidides, article per l'AraVallès, tasques de difusió Slim, tot mentre rumies en textos per dossiers de presentació de grups crustacis, guions d'actes multitudinaris, relats que veuran la llum o no i plantejaments generals per a redirigir investigacions que començaven a quedar estantisses en arxivadors de coloraines comprats a La Guineu fa anys i panys. I el gmail, el Facebook i l'acústica a punt.
I el primer que et passa pel cap és tornar a seure, tornar-te a enlluernar amb la pantalla i tornar a picar de dits sobre...

dimarts, 19 de gener del 2010

Decidint!

Doncs bé, sembla que la Vall del Tenes pràcticament en ple, incloent-hi Parets i descartant, de moment, Lliçà de Vall, haurà exercit el dret de decidir en format arenyenc. És a dir, a partir d'un referèndum popular sorgit des de baix, organitzat de forma apartidista, amb adhesions individuals de pràcticament tots els colors (hi ha colors polítics que s'automarginen del paisatge cromàtic del futur en llibertat dels Països Catalans: psociates, peperos i brigades dels màrtirs d'Stalin, o PSUC viu), molt voluntarisme, pocs recursos i molta il·lusió. Desafecció zero, senyor president Montilla.

El cas és que de cara el 25 d'abril, justament una de les diades del nostre país, Bigues i Riells, Lliçà d'Amunt i Parets del Vallès organitzaran la consulta. A Santa Eulàlia ja tenen la feina feta.

Segurament ja és un bon símptoma que això estigui passant, i d'aquí a l'abril hi ha prou temps perquè les coses es fagin amb seriositat. Fem-ne una festa, però no perdem el temps; siguem conscients de les nostres forces i actuem en conseqüència. De força en tenim més de la que pensem, però ens cal saber-la administrar.


Parets decideix

Lliçà d'Amunt Decideix!

dissabte, 16 de gener del 2010

Horta fa pudor de socarrim

La utilitat social d'un partit com ICV no m'ha quedat mai gaire clara, però des del seu aterratge al govern de la Generalitat de dalt encara n'estic menys convençut, sobretot des que es va perpetrar la segona versió d'aquest artefacte polític conegut com a tripartit.

A banda de les bondats repressives amb què ens ha obsequiat el líder de la formació, Joan Saura, des de la seva conselleria d'Interior, aquest partit ha desgranat un altre mostrari de despropòsits des de l'altra parcel·la de poder que li pertoca en aquest gran govern civil en què s'ha convertit el govern de la comunitat autònoma de Catalunya. Com tothom sabrà, aquesta altra parcel·la a la que em refereixo no és altra que la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, una àrea que qui més qui menys preveia que recauria en els autoanomenats ecosocialistes d'una forma, diguem-ne, natural, tenint en compte que aquest partit s'ha adherit l'epítet d'ecologista.
Doncs bé, si prou lamentable va ser la gestió de la crisi de l'aigua amb el colofó d'aquell eufemisme de la captació temporal i reversible d'aigua per evitar pronunciar la maleïda fórmula de transvasament, que és del que es tractava, la cirereta que ens ofereix el conseller Baltasar per cloure la legislatura també té a veure amb les Terres de l'Ebre. Parlo, esclar, de tot l'afer de l'incendi d'Horta de Sant Joan (de principi a fi), en el qual, recordem-ho, hi van perdre la vida unes quantes persones. No és poca cosa, doncs.
Resulta que l'any passat hi va haver un virulent incendi, resulta que s'hi van morir bombers, resulta que el llamp, encabat, no hi tenia culpa, sinó que foren dos podrits els qui van desencadenar aquell infern mortal... I resulta que ara se sap que Medi Ambient autoritza l'explotació d'una mina en la zona cremada.
Perdoneu l'acudit fàcil, però fa pudor de socarrim. La zona on s'autoritza l'extracció de minerals per a la producció de materials per a la construcció és dins l'espai protegit del Parc Natural dels Ports, està inclòs en la Xarxa Natura 2000 i consta com a Espai d'Interès Natural: hòstia! Sort que aquesta zona gaudeix de totes aquests consideracions que si no...
Però si a més, la sol·licitud per a dur a terme aquesta activitat per part de l'empresa extractora és del 2006 i s'aprova ara, després de l'incendi, d'un incendi provocat per dos subnormals, tot plegat podria voler dir, que tan tocats de l'ala, aquest parell no ho estaven i algú els va passar una minuta per la feina feta. No té aires d'escàndol tot plegat? És lícit que un home com Baltasar ocupi una conselleria? Ens mereixem tan poca cosa?

Edito: acabo de veure a Vilaweb que un estudi va descartar a l'agost el llamp com l'origen de l'incendi d'Horta de Sant Joan i assenyalava que aquesta era una versió "impossible, infundada i matussera". Algun dubte més sobre la solvència del cap del Departament?

dilluns, 11 de gener del 2010

La ignorància no té límits

En efecte, hom mai pot estar segur de fins allà on arriben els límits de la ignorància. I que consti que parlo per mi mateix. Sí, sí, mai pots saber com de bast és el teu propi desconeixement: cada dia s'aprenen coses noves, fins i tot d'un mateix, ves per on. I no és allò de no saber com respondràs en situacions límit, no, perquè podem convenir que això entra al terreny de l'especulació, són certeses aproximades, un estar a l'expectativa que, més o menys, a tothom se li suposa. No em refereixo a això, doncs.
Resulta que un paretà anònim, però “no exiliat” (en un agut sarcasme dirigit a mi mateix) ha deixat un comentari al meu darrer article publicat a l'AraVallès que diu, textualment: “Tots coneixem a Parets les vinculacions de Roger Prims amb NOPP i el seu estil "tan democràtic"”. Caram! He quedat ben parat. He deixat la pàgina oberta i l'he ensenyada a casa amb un: tu en sabies res, d'això? El rostre de perplexitat de la Xell ha estat el mateix que el meu. He interpel·lat els meus pares i tampoc en tenien coneixement, primera notícia. Estupor generalitzat. Però és que a més, potser el més greu no és ja que jo no sàpiga quines són les meves vinculacions amb el NOPP, que ja ho és, sinó el fet que aquest anònim digui que “tots coneixem a Parets” aquestes vinculacions. Bo! Tothom a Parets sap no només que tinc vinculacions amb el NOPP, sinó també la naturalesa d'aquesta relació. No me'n sé avenir.
Faig un repàs mental, ràpid. A veure, eleccions municipals del 2003, per primer cop es presenten la gent del NOPP i em diuen si vull anar a les llistes i jo els dic que no. Després hi ha les eleccions del 2007, en què el NOPP es presenta per segona vegada; em tornen a demanar si vull ajudar-los i jo els torno a dir que no. Enmig, i fins a dia d'avui imagino que aquesta agrupació política ha fet desenes de reunions, a les quals no m'han convidat, per la poderosa raó que no sóc un d'ells i jo no hi he anat per la mateixa regla de tres. Potser sí, potser aquest és un primer punt de coincidència sospitós que jo no havia tingut en compte. No se sap mai.
Perquè de cap manera vull creure que aquest paretà no exiliat extregui les informacions de les xafarderies infantils de bar o de reunió de partit, que més o menys deu venir a ser el mateix. Imagino que si té dos dits de front ho sap de forma fefaent i no es deu creure el primer que li passa per les orelles, de la mateixa manera que rebat el primer comentari, d'un tal Paco, en el qual l'individu en qüestió insinuava algunes pràctiques de nepotisme per part de l'equip de govern només perquè el director de l'emissora municipal de ràdio i futur director del nou consorci de televisió comarcal és parent directe de l'alcalde. L'acusa de demagògia barata per aquest fet, però en canvi fa gala del mateix analfabetisme funcional que denuncia quan es tracta d'establir vincles entre persones i partits al poble. Només per tranquil·litzar-lo una mica li diré que si se'n va fins a Lliçà d'Amunt potser allà els vincles d'un servidor els trobi amb ERC. Això sí, partint del mateix rigor de parvulari del que es val per determinar veritats absolutes a Parets.