divendres, 13 de juny del 2008

Jesús Moncada, tres anys d'absència



D'absència física, és clar. Sempre serà present entre nosaltres gràcies al seu llegat literari (i com a traductor, menys visible).

La veritat és que no recordava exactament el dia del traspàs d'aquest immens narrador de les nostres lletres, i ha estat gràcies als recordatoris que he pogut veure en els blocs d'en Toni Cucarella i de n'Emigdi Subirats, que he fet memòria de la trista efemèride. Humanament trista per les persones properes, i literàriament trista pels Països Catalans; jo no el vaig conèixer personalment, només ho he fet a través de les seves pàgines escrites, que m'han fet gaudir com pocs altres escriptors de les lletres catalanes o de les lletres en general i que m'han fet agafar com una mena d'enyorança per un espai que no he conegut ni coneixeré mai perquè romandrà per sempre més sota les aigües: la Mequinensa abocada a l'Ebre, al transport del lignit de les mines de la vila, la que sirgava, la de l'Honorat del Rom, la del Cafè de la Granota i la Fonda del Vell Senglar, la dels llaüts, la dels senyors i sobretot les classes populars, que és la gent que Moncada mimava en els seus textos. De fet és una Mequinensa que no ha acabat d'existir mai del tot, és un lloc mític sorgit de la fantàstica creativitat d'aquest autor de la Franja, d'aquest autor català.
Personalment, és l'autor de narrativa de la segona meitat del segle XX que més m'ha interessat, que més m'ha captivat per la seva forma d'escriure i per la seva gran capacitat de crear un univers literari tan sòlid i coherent que es reprodueix en tots els seus textos. Sempre que em faig a mi mateix la pregunta de quina és, per mi, la millor obra de Moncada, no m'acabo de decidir perquè em solen ressonar dins meu les línies de la darrera que he tingut el plaer de llegir; tot i així, i potser perquè també va ser la primera i l'impacte va ser doble, destacaria "Camí de sirga", on l'autor narra la desaparició de l'antiga vila sota les aigües del pantà a partir d'un relat coral (en el fons Mequinensa és la protagonista de la història) farcit de costumisme irònic i d'elements de realisme màgic que l'han dut a comparar-lo a autors com García Márquez. Una obra ja imprescindible en el nostre món literari.
Apropar-se a la seva literatura és també apropar-se a la nostra cultura, que es construeix des de tots els punts de la geografia dels Països Catalans com bé va demostrar Jesús Moncada, qui, per cert, era una persona discretament (no era amant de la projecció pública personal), però sòlidament, compromesa amb la nostra llengua i la nostra cultura.
Trobareu un recull especial amb motiu de la mort de Jesús Moncada a la web de la Franja

2 comentaris:

emigdi ha dit...

Roger,
Jesús Moncada és el gran narrador de l'Ebre català. Va fer mítica la vila de Mequinensa, que s'endugué sota el pantà tot un model vida mil·lenari. el seu traspàs va ser una gran pèrdua per a les lletres catalanes. Era un dels grans, com a novel·lista i com a traductor. Era de justícia recordar-lo en el dia d'avui.
Salut, aigua i independència des de Campredó
emigdi

emigdi ha dit...

ja et tenia enllaçat, a l'apartat Blocs d'afirmació catalana i de combat.