No veig gratuït, ni electoralista, ni triomfalista que ens tornem a felicitar aquesta nit. El fet que aquest procés vagi fent camí ja és, de per si, una petita victòria. Democràtica i nacional. Perquè la nostra voluntat de ser i de decidir el nostre futur va lligat, com així ho estem veient, a un aprofundiment de la democràcia. Hi ha manca de democràcia a l'estat espanyol, i la que hi ha és de mala qualitat: va néixer viciada, amb importants defectes de forma i de fons. Això ja ho sabíem, però no per aquest fet ens ho hem de callar, i no ens ho hem callat. Molt bé.
Però més enllà de tot això cal analitzar bé la jornada d'avui, tant de cara al 25 d'abril, com de cara al nostre futur en general (i no em refereixo a les eleccions regionals del novembre a la Comunitat Autònoma Catalana, d'on no crec que en surti res de massa interessant). Els resultats de participació ja hi són (21%), i no ens hi hem d'encaparrar, però val la pena potser que en tinguem en compte la tendència que semblen oferir. I aquesta tendència sembla d'un petit estancament a la baixa: a les dificultats de tenir les institucions autonòmiques i estatals en contra, al silenci informatiu, a la manca de mitjans i recursos, a tot això i més, s'hi ha d'afegir, potser, i en calent, que l'efecte de la novetat ja no hi és i que l'immens poder que tenim en contra n'ha après, i molt, des d'aquell 13 de setembre a Arenys de Munt. Han entès que un combat a la callada els beneficia molt més, que allò de no parlar d'una cosa és condemnar-la a no existir. Sobretot això ho entenen els portaveus i garants de l'ordre autonòmic establert com La Vanguardia, El Periódico o TV3.
També és important que refermem el caràcter cívic de tot plegat, així com el rigor i la seriositat amb què es du a terme el procés, perquè en les condicions en què es treballa és digne d'elogi i una mostra de maduresa que ja voldrien molts. L'extensió del dret de vot als immigrants, als joves de 16-17 anys, la introducció del vot electrònic, les garanties amb què es realitzen les consultes... És un procés dut a terme amb molta més pulcritud que no pas la darrera contesa electoral europea on l'estat espanyol es va comportar com una república bananera en el recompte (i abans), o en les eleccions autonòmiques gallegues, o balears, o als EUA. I també deia això del caràcter cívic, perquè és important que no deixem als polítics que se n'apropiïn: aquesta vegada els pertoca menys que mai, a ells, que justament ens condemnen a referèndums alegals, de mentida, perquè no tenen la voluntat de fer-ne un de debò.
Així que prenem-ne nota, de tot plegat. Felicitem-nos aquells qui creiem en democràcies reals i més directes, populars i adultes, valentes i responsables, però no ens podem relaxar. Cal molta més feina encara, i cal que el 25 d'abril, que és aquí, a tocar, ens intentem superar una altra vegada. A la nostra comarca, per començar, on els "meus" tres pobles decideixen: Parets, Lliçà d'Amunt i La Garriga, i també les seves dues principals ciutats, Granollers i Mollet. Però també cal treballar a tot el país: tot. I vull dir tot.
Hi ha feina, doncs.
Però més enllà de tot això cal analitzar bé la jornada d'avui, tant de cara al 25 d'abril, com de cara al nostre futur en general (i no em refereixo a les eleccions regionals del novembre a la Comunitat Autònoma Catalana, d'on no crec que en surti res de massa interessant). Els resultats de participació ja hi són (21%), i no ens hi hem d'encaparrar, però val la pena potser que en tinguem en compte la tendència que semblen oferir. I aquesta tendència sembla d'un petit estancament a la baixa: a les dificultats de tenir les institucions autonòmiques i estatals en contra, al silenci informatiu, a la manca de mitjans i recursos, a tot això i més, s'hi ha d'afegir, potser, i en calent, que l'efecte de la novetat ja no hi és i que l'immens poder que tenim en contra n'ha après, i molt, des d'aquell 13 de setembre a Arenys de Munt. Han entès que un combat a la callada els beneficia molt més, que allò de no parlar d'una cosa és condemnar-la a no existir. Sobretot això ho entenen els portaveus i garants de l'ordre autonòmic establert com La Vanguardia, El Periódico o TV3.
També és important que refermem el caràcter cívic de tot plegat, així com el rigor i la seriositat amb què es du a terme el procés, perquè en les condicions en què es treballa és digne d'elogi i una mostra de maduresa que ja voldrien molts. L'extensió del dret de vot als immigrants, als joves de 16-17 anys, la introducció del vot electrònic, les garanties amb què es realitzen les consultes... És un procés dut a terme amb molta més pulcritud que no pas la darrera contesa electoral europea on l'estat espanyol es va comportar com una república bananera en el recompte (i abans), o en les eleccions autonòmiques gallegues, o balears, o als EUA. I també deia això del caràcter cívic, perquè és important que no deixem als polítics que se n'apropiïn: aquesta vegada els pertoca menys que mai, a ells, que justament ens condemnen a referèndums alegals, de mentida, perquè no tenen la voluntat de fer-ne un de debò.
Així que prenem-ne nota, de tot plegat. Felicitem-nos aquells qui creiem en democràcies reals i més directes, populars i adultes, valentes i responsables, però no ens podem relaxar. Cal molta més feina encara, i cal que el 25 d'abril, que és aquí, a tocar, ens intentem superar una altra vegada. A la nostra comarca, per començar, on els "meus" tres pobles decideixen: Parets, Lliçà d'Amunt i La Garriga, i també les seves dues principals ciutats, Granollers i Mollet. Però també cal treballar a tot el país: tot. I vull dir tot.
Hi ha feina, doncs.