dimecres, 28 de maig del 2008

Sebastià Salellas (1949-2008)



Avui ha mort, als 59 anys, l'advocat Sebastià Salellas, el qual es va distingir per la seva defensa tant dels immigrants com dels moviments socials, així com dels drets nacionals del país.
Alguns el recordareu per haver intervingut en diferents casos, tots, però amb nexes comuns: el cas de Núria Pòrtulas, l'operació Estany, la denúncia per tortures a l'estat espanyol que va arribar al tribunal d'Estrasburg o, de forma ben recent, defensant els imputats per la crema de fotos del Borbó i companyia, i els detinguts del Raval barceloní.
És per tot això que no cal haver-lo conegut personalment (com és el meu cas) per lamentar profundament l'adéu d'aquest lluitador per les llibertats i la justícia.
Descansi en pau, company Salellas.

dimecres, 21 de maig del 2008

L'artilleria mediàtica i els moviments socials

Comunicat de l'acció d'avui.
No podem deixar que segresteu a les nostres amigues i amics sense que ningú ho sàpiga. De la mateixa manera que no podem deixar que barbaritats tan antidemocràtiques i insostenibles com el pla Caufec passin desapercebudes a la societat.
Així, avui dimecres, ens torneu a tenir aquí. Per tercer dia consecutiu aturant les obres del pla Caufec i convocant a la manifestació del dissabte 24 de maig. Esteu cabrejats? Nosaltres més. Perdeu diners? I quants guanyeu?
Alliberament immediat i incondicional d’en Franki
Retirada de càrrecs per les 12 persones detingudes el dilluns i dimarts
Clown Army en defensa de Collserola









No descobreixo pas la sopa d'all, no és la meva intenció fer-ho, si recordo més que no pas dic que la invisibilitat de les lluites dels diferents col·lectius (socials, culturals, polítics, ambientals,...) del nostre país és absoluta en els mitjans de comunicació de masses, és a dir, els que es mouen per interessos partidistes o comercials, o tot alhora. Ni una paraula mereixen totes les lluites que es van efectuant més enllà de les visions incriminatòries, les desacreditacions tendencioses i la bilis escopida pels tertulians de torn, autèntics peons (amb alguna aïlladíssima i honrosa excepció) en el combat per l'ancoratge del sistema davant la dissidència i la resposta crítica.



No cal furgar ara en la memòria històrica més pretèrita per exemplificar allò a què em vinc a referir; n'hem tingut una tirallonga de casos en els dos darrers anys: l'empresonament i xantatge a Núria Pòrtulas, la lluita dels conductors de TMB pels dos dies de descans, l'ocupació de la pista de l'aeroport del Prat per part dels seus treballadors, la crema de retrats de l'hereu de Franco, l'empresonament d'en Franki, el cas de Can Vies, el rebrot de la lluita contra el transvasament de l'Ebre, etcètera.

Fins que cada un dels dies d'aquesta setmana hi ha hagut una acció contra el Pla Caufec per aturar-ne les obres; dilluns, dimarts i dimecres diversos activistes, en nombre creixent, s'han encadenat a bidons, a màquines i al que fagi falta per tal d'impedir-ne l'execució, i així impedir la destrucció d'una part del parc de Collserola, i, de pas, persistir en la demanda de l'alliberament d'en Franki. Una dotzena van ser estat detinguts. Doncs, de tot això, ni fava; aquesta vegada ni els lladrucs n'hem sentit.
Però tot i això, ja fa temps que començo a ser una mica optimista amb totes aquestes qüestions; perquè més enllà de la repressió del sistema, que empresona, que silencia, que tortura, que fa el que ha de fer per defensar-se quan cal, que es desemmascara a cada nova acció de contestació, més enllà d'això, i això és el més interessant, es van obrint o consolidant espais de resistència, que creix tan a nivell quantitatiu com a nivell qualitatiu. Potser és pel diumenge passat a Amposta, potser és pels resultats de la CUP, potser és per la solidaritat amb els encausats per cremar les fotos dels Borbons i per la solidaritat amb en Franki, potser és per la resistència al Pla Caufec, a la MAT i al 4t Cinturó, potser és perquè veig el que no ensenyen aquests mitjans dels que parlava, potser per tot plegat, no ho sé, però sí, sóc optimista.

diumenge, 18 de maig del 2008

Amposta, 18 de maig de 2008: això acaba de començar


Si no recordo o vaig llegir malament, s'està elaborant una espècie d'informe per tal de conèixer les causes de la desafecció política que pateix la societat civil de la Comunitat Autònoma Catalana; sembla ser que el poder no entén les raons de l'abstencionisme principatí, el per què de la manca d'elements engrescadors en els missatges i propostes de la nostra ínclita classe política que fa que la gent no s'impliqui en política. O potser no s'hi implica de la manera que ells voldrien?

Una de les múltiples solucions al problema m'ha semblat veure-la avui a Amposta de forma molt gràfica en forma de milers i milers de persones que circulaven pels seus carrers amb una bona dosi d'indignació al damunt; una reacció lògica, ben lògica, que presenta el gènere humà quan el prenen per imbècil, que és el que han fet els senyors representants de la ciutadania de la Generalitat del nord amb la gent de les Terres de l'Ebre, però també amb la resta de catalans i catalanes.

Aquestes mostres de desafecció, aquesta troballa lèxica que ens deixarà com a llegat del primer (i espero que també darrer) mandat el Molt Honorable José Montilla, no són gaire difícils de detectar i no són, és clar, atribuïbles a la ciutadania: resulta que si bé el PP farà el transvasament "por cojones", però si ve el PSOE, doncs també; resulta que el govern de la Generalitat del nord, integrat per tres partits que van signar un document en què es comprometien a abandonar la via dels transvasaments, van i fan un transvasament a les Terres de l'Ebre que es van convertir en un graner de vots per aquestes tres forces; resulta que el senyor Baltasar no hauria hagut de sortir mai de La Barberia, perquè a més de fer el més espantós dels ridículs en la gestió de la sequera (el Segre, negar l'evidència d'un transvasament amb subterfugis agafats amb pinces, permetre que s'omplin piscines i es reguin jardins, i seguint) es perpetua en el càrrec per al gaudi dels annals humorístics del país, però per desgràcia nostra.

A partir de quan el Govern d'aquesta part dels Països Catalans es decidirà a defensar-ne els interessos; a defensar els interessos de la seva gent que és qui els col·loca a la poltrona? Quan deixarà de sotmetre's als dictats de l'empresa privada? Quan La Caixa deixarà de tenir un poder de decisió superior al del Parlament?
Per desgràcia em temo que l'estat actual de la qüestió perpetuarà aquesta situació durant un llarg període de temps, però mentrestant, no queda cap engruna de dignitat entre la nostra classe política? No dimitirà d'una punyetera vegada algú com ara, posem per cas, en Francesc Baltasar i Albesa?

Per ara, el retorn al carrer de les manifestacions de la PDE acaben de començar i des d'aquesta Àrea Metropolitana de la qual no tenim més remei que formar-ne part, si-et-plau-per-força, tornaran a tenir suport, perquè nosaltres sí que sabem qui s'emporta el pastís d'aquest atemptat al país, perquè com anys enrere, les Terres de l'Ebre no estan soles.

LO RIU ÉS VIDA !!
NO ALS TRANSVASAMENTS !!

VISCA LA TERRA !!



dijous, 15 de maig del 2008

Manifest blocaire contra el transvasament

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragna (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.


-Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l’Ebre), 15 de maig de 2008

60è aniversari de la Naqba

Què és la Naqba?

El 14 de maig de 1948 David Ben Gurion proclamava l'estat d'Israel. Enguany es celebra el 60è aniversari d’aquella data i Israel convoca l'èpica del 48, mentre els seus veïns palestins rememoren els dolorosos 60 anys transcorreguts des del que ells anomenen la Naqba, la Catàstrofe.

La història israeliana parla del gloriós naixement de la llar nacional jueva sobre el que Golda Meir va dir que era «una terra sense poble per a un poble sense terra». Però aquesta doctrina, consolidada a la narrativa oficial israeliana, és profundament falsa.

Aprofitant aquest 60è aniversari, els palestins (amb la valuosa ajuda d'un reduït grupet d'historiadors israelians que han desafiat l'ortodòxia) s'esforcen a recordar que el naixement d'Israel i la primera guerra àrabo-israeliana subsegüent varen produir el desplaçament de 750.000 palestins cap als països veïns, que varen perdre casa seva i són l'origen dels més de 4 milions de refugiats palestins que, encara avui, no han pogut retornar a les seves llars.

Extret del blog de la campanya Amb Palestina al cor