divendres, 27 d’abril del 2007

Pel Broc Gros



Ja és a la venda el primer disc de la banda Pel broc gros (que porta per títol Discbarat) un grup de màxima solvència nascut per la tossuderia de l'Aleix Garriga per injectar una mica de qualitat en el nostre panorama musical. No és que no n'hi hagi gens, però tampoc en sobra i afegir una mica de música ben feta, elaborada amb el cor, de forma artesana i honesta, mai està de més en aquests Països Catalans nostres.
No cal dir que els músics que acompanyen l'Aleix són de primera qualitat i llarga experiència. I el que sí que cal dir, perquè no costa gens de recordar-ho, és que us compreu el disc pel qual només en fan pagar un euro (en val més d'un); ho podeu fer a l'Anònims (carrer Ricomà, Granollers) i a Can Carnissé Vell (carrer Major, Lliçà d'Amunt) i també els podeu escoltar al My Space, si és que us costa rascar-vos la butxaca: http://www.myspace.com/pelbrocgros
Salut i canya companys!

dijous, 26 d’abril del 2007

Ateneu Popular de Parets

"Fem l'escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,
Fem l'escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure si no un altre bes.
Fem l'escamot dels soldats d'avantguarda:
El primer bes que se'ns doni als primers."
La gesta dels estels
Joan Salvat-Papasseit
Aprofito aquest espai que m'he fet en la xarxa per a recordar a tothom qui, per casualitat, hi estigui interessat, que a Parets del Vallès, un dels pobles més lletjos i aborrits del Món, fa una temporada sembla que hi comença a arribar una mica de llum. Una mica encara, però que esperem que ens enlluerni una miqueta més.
Aviat farà un any que fou presentat en societat l'Ateneu Popular, un projecte associatiu amb voluntat de recuperar la tradició del ram que tan brutalment fou anorreat pel franquisme. No ens proposem res més que fomentar les iniciatives culturals de base, la que està allunyada dels circuits comercials que marquen la tendència avui dia, per apropar-la als i les paretanes i a tothom que si vulgui apropar; tots n'hem de ser beneficiaris, alhora que n'hem de ser els impulsors.
No dubteu en escriure'ns: ateneuparets@hotmail.com

dimecres, 25 d’abril del 2007

De la perifèria estant



Espanya, mon amour

Ahir comentava amb els amics Slims, persones versades sobre la qüestió i, sobretot, amb prou inquietud per evitar caure en el procés d'idiotització on ens condueix la nostra societat actual, que els catalans i catalanes sota administració espanyola són els ciutadans i ciutadanes del regne que tenen el sentiment d'espanyolitat més marcat i resistent.
Aquesta reflexió s'escau en la commemoració del tercer centenari de la Batalla d'Almansa, és a dir, el principi de la fi, el naixement de l'Espanya política, que era inexistent fins aleshores. El que vull dir, doncs, és que fa 300 anys que una part dels Països Catalans (n'hi ha una altra que ja feia dies que provava de ser neta tot parlant francès) va començar a estar supeditada a una organització estatal centralista i de mentalitat exclusiva i excloent castellana. Això no vol dir que els castellans siguin mala gent, sinó que el model d'estat era un i no en podia ser d'altre; aquest un va ser castellà i no va poder ser ni català, ni gallec, ni aragonès. Doncs bé, situats ja de forma una mica barroera, tot sigui dit, la gent dels Països Catalans dels Pirineus en avall, va començar a formar part d'un model estatal que no els ha volgut mai, ni des del primer dia: n'ha perseguit la llengua, la cultura, n'ha boicotejat el desenvolupament econòmic i han estat bombardejats, perseguits, torturats, escarnits i escopits. Fins a dia d'avui.
I què ha fet la gent d'aquí? Com ha respost la ciutadania dels Països Catalans a aquesta voluntat d'anorreament contínua? Demanant perdó. Demanant permís. Volent ser espanyols des de la pròpia particularitat, un aspecte que no s'ha contemplat mai com a possible per part de promotors i dirigents de l'estat espanyol. Quantes propostes s'han fet, quantes explicacions s'han hagut de donar, amb quants projectes de reforma del model d'estat s'ha intentat, des dels Països Catalans (sobretot des del Principat), fer encaixar el que som amb aquells qui no ens volen deixar ser.
La llista és prou llarga: Cambó, Companys, Balaguer, Pujol, Maragall o, fins i tot, Frederica Montseny, en són alguns exemples. Potser amb models diferents, això és evident. Però sempre amb la intenció de modificar la nostra manera de ser espanyols.
I si tots aquests esforços s'haguessin invertit en deixar de ser espanyols?
No em negareu, doncs, que és prou curiós, per utilitzar un terme més suau, que després de tot aquest temps, amb tot el que ens ha vingut al damunt, amb tot el que encara ens aboquen a sobre, persisteixi aquesta actitud de voler estar encadenats al pes que portem al coll. Potser un estudi psicològic adequat del fet de la catalanitat explicaria aquesta mena de síndrome d'Estocolm col·lectiu que pateix aquest país i que es manté a consciència per part de polítics i intel·lectualoides de la casa (tampoc ens cal anar-los a buscar a fora). De moment però, no m'ho explico, i només pensar que els catalans i catalanes són els qui se senten més espanyols de tot el regne, m'aclareix una mica aquesta situació delirant. Perquè un s'ha de sentir molt espanyol per aguantar aquest panorama.
No sé si enteneu el que vull dir

dimarts, 24 d’abril del 2007

Presentació del CEL Parietes

El passat divendres 20 d'abril es va presentar a l'Escola Municipal de Música de Parets del Vallès, el col·lectiu, associació o com se'n vulgui dir, Parietes Centre d'Estudis Locals, dedicat a l'estudi del municipi vallesà des d'una òptica interdisciplinar. Després de treballar-hi durant força temps els membres del Centre d'Estudis Local (CEL) van poder veure com sortia a la llum el número 0 de la seva publicació, que fou presentat també aquest passat divendres, amb l'honorable presència, a més, de l'Albert Manent i Segimon, historiador de la cultura i, fins fa poc, director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC).
Això és el que van dir de nosaltres a RAP 107 (l'emissora municipal de la vila):

Aquest divendres es presenta el número 0 de la publicació local "Parietes"El
proper divendres 20 d'abril a les 20.30 hores es presentarà el número zero de la
publicació "Parietes", la revista que editarà amb periodicitat anual el Centre
d'Estudis Parietes constituït el darrer any. Es tracta d'una publicació que
aglutina el treball dels col.laboradors de l'entitat legalment constituïda. El
número zero compta amb articles diversos que tracten temàtiques tan variades que
van des de la geologia fins a la biologia passant per medi natural o literatura.
La presentació es farà aquest divendres a l'auditori de l'Escola Municipal de
Música.
El Centre d'Estudis local Parietes és un projecte que es va gestar
l'any 2004 coincidint amb el Milcentenari de Parets. El van fundar quatre
persones, a més del president Joan Volart Bellavista, els impulsors de la
iniciativa han estat Rosa Martí -regidora de NOPP- i els llicenciats en Història
Roger Prims i Josep Comas.Amb el temps s'han unit al projecte diferents persones
que han elaborat articles i que col.laboren de forma altruïsta. El president del
centre, Joan Volart, ha dit que han hagut de buscar el suport de patrocinadors
per editar la revista i ha expressat a RAP 107 el seu malestar ja que -segons el
mateix Volart- l'Ajuntament no ha atorgat cap subvenció a l'entitat Centre
d'Estudis Parietes.A la presentació d'aquest divendres (20.30 h a l'Escola de
Música) hi assistirà l'historiador Albert Manent. El número zero de la revista
es distribuirà de forma gratuïta.
Com haureu notat, no vàrem tenir subvenció municipal. Argument? No havíem fet res per merèixer-la. Però el curiós és que nosaltres la vàrem demanar per poder fer, justament, alguna cosa, com ara la revista: sense revista no hi ha diners; sense diners, és clar, no hi ha revista. Què hi farem! Amb suport comercial i rascant-nos una mica la butxaca hem pogut materialitzar una revista per apropar als paretans i paretanes (i a qui li interessi) la divulgació de la història, l'etnologia, l'art,... del seu municipi de forma gratuïta.
Malgrat la boira (i a Parets n'hi ha molta), seguirem caminant...



Benvolgudes totes!


Finalment m'he atrevit a tirar-me de cap a la xarxa i deixar estampada una pinzellada digital en aquest oceà de pàgines, blogs i espais intangibles al qual tanta por he tingut sempre d'apropar-m'hi.


Més enllà de mi mateix, la notícia no té una gran importància, però per satisfer als altres cal començar per un mateix, així que m'he donat aquesta petita alegria personal que espero compartir amb algú que navegui per aquí.
Sóc conscient que m'hauria de presentar una mica; doncs bé, ho faré:
Nascut a la Vall del Tenes (Vallès Oriental, Països Catalans) el Dia dels Innocents de 1977, és a dir, fa gairebé 30 anys. De nom, Roger, el qual conservo encara avui dia.
Apa, ja m'he presentat una mica.