dimarts, 16 de juny del 2009

"El Vallès sense el Quart Cinturó"




Per a tots aquells que no vau poder ser presents aquest passat diumenge a Santa Justa, aquí al costat teniu el magnífic manifest que vaig tenir l'honor i el goig de llegir a la concurrència.

"El Vallès sense el Quart Cinturó"

dissabte, 13 de juny del 2009

I demà, a Santa Justa!


Demà diumenge, 14 de juny, totes aquelles i tots aquells que fa més d'una dècada que diem que no, ho tornarem a fer en l'aplec contra el Quart Cinturó que es farà a l'ermita de Santa Justa a partir de les 12 h del migdia, perquè volem la preservació dels nostres espais agrícoles i naturals, un ús racional dels sitemes de transport, perquè no volem obres faraòniques ni excuses per continuar urbanitzant el territori i malmetre'l encara més. I perquè en poden dir com vulguin: sigui Quart Cinturó o Ronda del Vallès, el mal és el mateix.

Perquè ens estimem el Vallès i defensem la terra:

NO AL QUART CINTURÓ!!!

dijous, 4 de juny del 2009

Iniciativa Internacionalista, la candidatura irritant

Hi ha moltes raons per votar Iniciativa Internacionalista: per defecar sobre l'antidemocràtica Llei de partits, per fotre una puntada de peu a la pebrotera del capital, per veure en Josep Garganté a Europa, per regalar un bona bofetada a Espanya... Moltes.
Avui he anat a Granollers, a la presentació de la candidatura al Vallès Oriental que es feia a l'Anònims i la sensació és prou bona amb la gent que s'arrossega, a Granollers i a tots els actes que també s'han fet arreu dels Països Catalans del sud de l'Albera. Una de les raons que em durà aquest diumenge a votar II-SP és, també, que es tracta de l'única candidatura rupturista amb certes garanties d'obtenir representació al Parlament d'Estrasburg.

Ara, per si me'n quedava algun dubte, l'escriptor de Xàtiva Toni Cucarella m'ha acabat de convèncer amb els arguments que presenta al seu blog: Votar per fotre.

dilluns, 1 de juny del 2009

Petit experiment quotidià

La cosa consisteix en viure en allò que en diuen l'àrea metropolitana de Barcelona (alguns pobles ja no som tals; fins i tot ens obvien la comarca: som àrea metropolitana, d'influència, o del que sigui, però de Barcelona). Situats, suposem doncs, a la impersonal comarca del Vallès Oriental, gris i funcional (eufemisme de lletja, és clar) mercès a la fesomia de les seves viles, tot salvant el Montseny i llur comarca natural, situats aquí, deia, procedim a proclamar festa local a Barcelona, sense que cap autoritat cosmopolita barcelonina se m'enutgi, per això de local, vull dir.
Doncs bé, situats al Vallès en un dia de festa local a Barcelona (i altres pobles i ciutats del voltant), ja podem entendre una mica més la constel·lació de pobles-dormitori construïts amb paciència, especulació i mal gust a parts iguals des del tardofranquisme i al llarg de la pseudodemocràcia espanyola. Ja podem entendre una mica més la seva idiosincràsia: placidesa matinal a les carreteres i moviment diürn inhabitual en els pobles en qüestió amb descoberta de places i carrers inclosa per part dels sorpresos parroquians a temps parcial, que li ignoraven vida i ritme propis a la vila on dormen i van al bar de la cantonada.
Aquest és el paisatge que, amb més o menys intensitat, ofereix el dia de la Pasqua Granada als pobles de la Vall del Tenes, un paisatge com el de qualsevol altre dia en què la capital de no se sap ben bé què decideix donar festa als seus fills i filles: als qui hi viuen, als qui n'han marxat i als qui n'han estat expulsats.