dilluns, 23 de juliol del 2007

Traca final de temporada


Aquesta setmana arriba puntual a la seva cita la Festa Major de Parets i, com no podia ser d'altra manera, l'Ateneu Popular hi serà present. L'acte, com en l'edició passada consisteix en un concert a Ca n'Oms a partir de les 23:00 hores el divendres 27 de juliol.

Com podeu comprovar, els grups són d'una qualitat exquisita, mal m'està de dir-ho, modèstia a part.

dissabte, 21 de juliol del 2007

"El Jueves", la revista que pringa els divendres


Aquesta és la portada del número segrestat (recordo que som a mitjans de 2007); vosaltres mateixos (recordo que som a mitjans de 2007).

divendres, 20 de juliol del 2007

Adéu, adéu



Bon vent, amic Josep.
Per fi has arribat a la fi de la teva oportunista trajectòria política, perquè aquesta estació, on eres ara, on Aznar et va portar, era l'última que et quedava. Ja no et queden més portes per trucar perquè ja no et queda ningú a qui prendre el pèl.
Després de fer el que molt jovent de casa bona feia a finals dels setanta per lligar, és a dir, fer-se del PSUC, vas introduir-te allà on es manegava el percal de la mà del pare del país, l'inefable Molt Honorable Pujol. Després de nedar tants anys en les aigües del capital, la dreta et va premiar i el Napoleó espanyol contemporani et va cridar per fer de ministre... i ara et queixes.
Desagraït.
Qui et pensaves que manava al PP, l'Herrero de Miñón? Quina mena de línia política volies marcar tu en un partit com aquest? És més ultra ara el PP que quan manava a Espanya el senyor Aznar amb majoria absoluta?
Et tinc per una persona intel·ligent i segurament això és un contratemps en la política. No has definit un espai coherent, el que et pertocava fer per fer créixer el teu partit a la Comunitat Autònoma Catalana (i jo que me n'alegro, no et pensis); per fer de Duran i Lleida millor l'original que no una còpia. Per una versió encara més submisa de CiU (pot ser, això?) no et quedava espai. Em temo que la teva desaparició política només la lamenten els altres partits (bé, a ERC es deuen estar fregant les mans amb les noves cares que es perfilen) perquè el PP sap que ha de fer per créixer a la Comunitat Autònoma Catalana: els seus millors resultats sempre són amb el discurs espanyolista més abrandat i demagògic, en contra del fet nacional català i de la convivència que tan prediqueu. El vidalquadrisme, vaja. És, és clar, una immensa mostra d'irresponsabilitat política jugar amb foc d'aquesta manera; però, algú li suposa algun tipus d'escrúpol, a hores d'ara, als senyors Ángel Acebes i Eduardo Zaplana, fidels guardians de l'ortodòxia aznariana rera la trista figura de Mariano Rajoy?
O sigui que, Josep, haver-t'ho pensat abans i no vinguis amb plors després de ser un arribista i un aprofitat durant més de vint anys. Haver-t'ho pensat abans, que ja ets grandet.
Només li demano (és un dir) al PP que si ho ha de fer que ho fagi ben fet i que es deixi de Sireras i Albertitos: volem el Potro de Badalona!!

divendres, 13 de juliol del 2007

Les virolles del senyor Batlle

Dues idees contraposades han anat topant entre si de forma pública a l'entorn de l'exercici de la política i, a dia d'avui, encara han anat prenent més relleu per la cel·lebració dels primers plens de la nova legislatura que enceten les flamants corporacions municipals.
Aquestes idees a les quals em refereixo són, d'una banda, la naturalesa que sobre el paper defineix l'exercici de la política, és a dir, una tasca vocacional, amb voluntat de servei social; i de l'altra, la creixent professionalització que aquesta ha experimentat, fet que ha conduït, fins i tot a nivell municipal, a la creació d'una nova elit social, al marge de la ciutadania, amb uns sous molt més elevats que la majoria de conciutadans (i, sobretot, conciutadanes) i ja no diguem en relació al salari mínim interprofessional.
A hores d'ara no crec que ningú discuteixi que, tot i que la política parteix d'aquesta idea d'altruisme i servei desinteressat, els partits i agrupacions polítiques que exerceixen la seva tasca de representativitat en les diferents institucions han de rebre algun tipus de retribució. Però, de la mateixa manera, una de les principals raons per les quals la gent es va allunyant de la política oficial és, precisament, el gruix d'aquestes retribucions. Si algun o alguna assalariat o assalariada es dedica a buscar els sous d'alcaldes, regidors, tinents d'alcalde i altres càrrecs de torn segurament decidirà tenir un atac de riure com a vàlvula d'escapament; més que res per no cremar la Casa Gran de la seva vila.
Però, si justament una de les causes de l'abstenció es pot cercar en aquesta percepció de llunyania i elitització dels polítics del nostre entorn més immediat, resulta que en els primers plens dels nostres ajuntaments, els nous governs municipals s'han dedicat, gairebé sistemàticament, a apujar-se el sou que, precisament, no eren quatre engrunes de no res. Això per no parlar, per exemple, dels anomenats càrrecs de confiança, exercicis nepotistes de designació digital d'amiguets o familiars (la senyora del regidor del PP a Les Franqueses) o pseudo-oficines de recol·locació de regidors amb acta perduda (com ha estat el cas de Manresa), saltant-se tots els procediments legals de selecció que es requereixen a la resta de mortals per accedir a l'administració pública.
Si normalment les necessitats dels municipis del nostre país sobrepassen les partides pressupostàries de les quals es disposa i el calaix no dóna per més, no seria més adequat començar per casa, reduir despeses exagerades (sous) i destinar partides a millorar les condicions de vida dels veïns i veïnes de la vila? Si es fes efectiu l'estalvi proposat per la CUP de Berga, l'Ajuntament d'aquesta ciutat, aquest disposaria de gairebé 150.000 euros per destinar al que volgués, com ara millorar un servei públic qualsevol del municipi. Segons aquesta rebaixa, l'alcalde cobraria poc més de 2100 euros al mes. Us sembla poc o creieu que sobreviurà?
El senyor Josep Fèlix Ballesteros, nou batlle de Tarragona, en canvi ha renunciat a cobrar el sou de dedicació exclusiva (uns 40.000 € l'any) i cobrarà l'assignació amb què es retribueix la dedicació parcial (uns 33.000). Però no és per un acte de constricció, no us creieu. Aquest senyor, veu una misèria cobrar 14 pagues de 2800 € per una tasca vocacional i renuncia a aquest sou per poder cobrar així l'assignació que li pertoca com a diputat provincial que no sé de quan és però que segur que afegida a la de temps parcial a l'Ajuntament de Tarragona deu superar els 40.000 dels quals parlàvem i, m'imagino, que la cosa deu passar del mig quilet mensual (més dues pagues extres). Si no no ho hagués fet.
Francament, la sensació que tinc, és que l'abstenció, a la política oficial, se li'n refot tant que es pot permetre el luxe de riure's a la cara del personal a la primera ocasió. Vull dir, a ajustar els sous dels regidors al primer ple que toca.

divendres, 6 de juliol del 2007

L'Ateneu ja té pàgina pròpia

Aprofito per comunicar que l'Ateneu Popular de Parets del Vallès ja té pàgina pròpia que, de fet, és un bloc, però que pel cas és el mateix, no?

Aquí teniu l'enllaç:

http://ateneuparets.blogspot.com/

Una visita esperada

Aquesta nit es reprenen els sopars-xerrada que perpetrem conjuntament l'Ateneu Popular i els companys i companyes del Fòrum Tenes.
En aquesta ocasió tenim l'honor de rebre a l'Arcadi Oliveres, que com ja sabeu presideix l'organització Justícia i Pau i que es dedica incansablement a sacsejar consciències.
La xerrada d'avui se centra en el seu últim llibre publicat, "Un altre Món", i ressegueix els principals problemes derivats de la globalització capitalista liderada per occident i algunes possibles solucions per a fer-los-hi front.
Un cop més, doncs, escoltarem les reflexions documentades, assenyades i crítiques del professor Oliveres. Amb molt de gust.
"Un Altre Món"
Ca n'Oms, 21:30 hores
Preu: 4 €
Parets del Vallès