dimarts, 28 de juliol del 2009

Alcalde per un dia


No és que hagi estat beneficiat de cap sorteig o que m'hagi capbussat en la partitocràcia paretana, sinó que aquest cap de setmana s'ha celebrat la Festa Major d'estiu de Parets, i enmig de la representació de la llegenda de la Pedra del Diable, la Colla de Diables de la vila va decidir introduir una petita performance, en la qual tres éssers vils (un jutge, un bisbe i alcalde) havien estat capturats pels diablets i posteriorment eren alliberats de la gàbia per part dels diables adults, prou coneixedors que aquests espècimens prou que eren de la mateixa pasta que els moradors de l'infern.

Abans de baixar a la plaça, vaig demanar que em pintessin un bigoti solemne. Immediatament, una menuda diablessa de no més de 7 o 8 anys, em va fer notar que l'alcalde (ella parlava, és clar, del de Parets) no en duia de bigoti, que duia ulleres i que "sempre diu sí, sí...". La canalla aprèn molt de pressa. Tres diablets més em van pispar el feix de bitllets de 500 euros falsos que duia a la butxaca de l'americana i em van increpar, megàfon en mà: "Alcalde mentider, alcalde mentider!"; vaig somriure i els vaig suggerir que anessin a dir-ho a la plaça.

dimarts, 7 de juliol del 2009

Núria absolució

Amb motiu del judici que s'ha de celebrar el dilluns que ve a l'Audiencia Nacional (el TOP del nostre temps) per tal de culminar tota la farsa pepetrada contra la gironina Núria Pòrtulas per escarmentar els moviments socials, la dissidència i la contestació social i política en general, ha aparegut un manifest en solidaritat amb ella. Si us ve de gust denunciar aquest cas escandalós (un entre tants com ens recorda el propi manifest), si voleu contribuir a (un cop més) desemmascarar la misèria moral de la partitocràcia catalunyesa i si voleu fer-li saber a la Núria Pòrtulas que no està sola podeu signar-lo aquí.
La democràcia liberal s'està bunqueritzant o només m'ho sembla?


dijous, 2 de juliol del 2009

Reculliran el que sembren


Per si en quedava algun dubte, per si algú encara dipositava alguna confiança en la colla de sàtrapes impresentables que habiten el Parlament catalunyès, suposo que amb alguna honrosa excepció tot i que ara no me'n ve ni una al cap, si algú creia en el tarannà democràtic (sic) d'aquesta colla, avui ens han regalat un altre botó de mostra per comprovar el grau de qualitat del nostre règim, ja que gràcies a les esmenes a la totalitat a la proposició de llei per a la prohibició de cultius transgènics (aquí), presentades per CiU, PSOE i PP, aquesta Iniciativa Legislativa Popular no supera el primer tràmit i no serà ni debatuda a la cambra.

Personalment em quedo amb els arguments de Josep Grau (CiU), que ha al·legat que aprovar una llei com aquesta que es proposava era il·legal perquè es coartava la llibertat dels pagesos per decidir quina agricultura volen produir a casa seva: amb gairebé la totalitat de llavors del món en mans de quatre mafiosos i amb els camps de cultiu de productes modificats contaminant els que no ho estan, aquest personatge s'atreveix a parlar de coartar la llibertat per cultivar?

No sé si impedir debatre les ILP ha de contribuir gaire a reduir aquesta desafecció política que tant preocupa als professionals de la poltrona. Però episodis com els d'avui, més que desafecció política a mi em provoquen ganes de defecació sobre la classe política. Amb merda transgènica, si tant els agrada.