No és que hagi estat beneficiat de cap sorteig o que m'hagi capbussat en la partitocràcia paretana, sinó que aquest cap de setmana s'ha celebrat la Festa Major d'estiu de Parets, i enmig de la representació de la llegenda de la Pedra del Diable, la Colla de Diables de la vila va decidir introduir una petita performance, en la qual tres éssers vils (un jutge, un bisbe i alcalde) havien estat capturats pels diablets i posteriorment eren alliberats de la gàbia per part dels diables adults, prou coneixedors que aquests espècimens prou que eren de la mateixa pasta que els moradors de l'infern.
Abans de baixar a la plaça, vaig demanar que em pintessin un bigoti solemne. Immediatament, una menuda diablessa de no més de 7 o 8 anys, em va fer notar que l'alcalde (ella parlava, és clar, del de Parets) no en duia de bigoti, que duia ulleres i que "sempre diu sí, sí...". La canalla aprèn molt de pressa. Tres diablets més em van pispar el feix de bitllets de 500 euros falsos que duia a la butxaca de l'americana i em van increpar, megàfon en mà: "Alcalde mentider, alcalde mentider!"; vaig somriure i els vaig suggerir que anessin a dir-ho a la plaça.
Abans de baixar a la plaça, vaig demanar que em pintessin un bigoti solemne. Immediatament, una menuda diablessa de no més de 7 o 8 anys, em va fer notar que l'alcalde (ella parlava, és clar, del de Parets) no en duia de bigoti, que duia ulleres i que "sempre diu sí, sí...". La canalla aprèn molt de pressa. Tres diablets més em van pispar el feix de bitllets de 500 euros falsos que duia a la butxaca de l'americana i em van increpar, megàfon en mà: "Alcalde mentider, alcalde mentider!"; vaig somriure i els vaig suggerir que anessin a dir-ho a la plaça.