dissabte, 16 de maig del 2009

El desvergonyiment antidemocràtic espanyol no té límits










En efecte, el desvergonyiment de l'Espanya total no té límits: l'Espanya del PP, del PSOE, de Prisa, de Telecirco, de l'Audiència Nacional, del Tribunal Suprem, del Banco Santander, de les Fuerzas Armadas, de la Conferència Episcopal, de José Tomás, de l'ABC, dels Borbons, del Real Madrid i la Roja, del BBVA, d'UPyD, d'Antena 3, de la Guardia Civil, del Carrefour, de Telefónica, de Gas Natural, de la COPE, de Fernando Alonso, de La Vanguardia, de la Policia Nacional, de la CEOE, d'UGT, de CCOO, de la lleponada a Monsanto, de La Oreja de Van Gogh... Aquesta és la merda que em contamina i no els components de la llista d'Iniciativa Internacionalista. Bé, aquesta merda i la dels seus aliats regionals i regionalistes catalunyesos, blavers, amb els seus m(g)ossos i els seus garants a les tribunes públiques, als jutjats, a les cambres de comerç, als despatxos de bancs i caixes...


Això és el que em contamina, el que em fastigueja i m'emmerda i fa que avui em senti una mica basc. I per què m'hauria de sentir una mica basc, avui? No pas perquè aquesta llista estigui promoguda per l'esquerra independentista basca per molt que els mitjans s'entestin a fer-nos-ho creure així, sinó perquè com els passa darrerament a desenes de milers de ciutadans i ciutadanes del País Basc, ara em trobaré escamotejat en el meu teòric dret a exercir el vot, perquè l'opció en què havia decidit dipositar la meva confiança serà esborrada per l'Espanya total i els seus acòlits llefiscosos, perquè falsegen una mica més una democràcia que, ben mirat no ha tingut mai crèdit, almenys per part meva, tot i que no em pensava pas que a cada dia que passa encara cauria més avall i s'enfonsaria més en la clavaguera que ha estat sempre per als pobles que empresona i per a les lluites populars i obreres que s'hi impulsen, malgrat tot.


Així que, malaurada Espanya, tant de bo fossis il·legalitzada aviat, perquè tu sí que n'estàs, de contaminada.

dimarts, 12 de maig del 2009

Comunicat d'Iniciativa Internacionalista contra la criminalització que pateix (10/05/09)


Assistim en aquests dies a una brutal campanya d'intoxicació informativa amb una clara finalitat, criminalitzar a la Candidatura al Parlament Europeu Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els pobles per a poder justificar posteriorment qualsevol intent d'il·legalització.

Està ocorrent el que era previsible en un Estat, en el qual la majoria de les seves institucions serien incapaces de superar el més elemental examen democràtic i en el qual una bona part dels seus mitjans de comunicació, en bastants casos glorificadors del cop d'estat militar-feixista del 18 de Juliol de 1.936 (ABC, Nord de Castella…), fugen de qualsevol criteri professional o ètic, tenint com únic objectiu la manipulació mediàtica per a garantir la reproducció de l'actual règim.

El divendres passat, la vicepresidenta del Govern Espanyol informava que s'havien donat instruccions a l'Advocacia de l'Estat a tal fi, malgrat que els informes de la Guàrdia Civil, Policia Nacional i Fiscalia del Tribunal Suprem descartaven qualsevol motiu per a la il·legalització de la nostra candidatura.

Iniciativa Internacionalista-La Solidaritat entre els Pobles és l'expressió d'un procés de confluència de forces polítiques i socials així com de persones a títol individual de diversos àmbits territorials i sectorials la materialització dels quals no hagués resultat fàcil fa tan sols uns mesos.

La situació d'extraordinària emergència per la qual estan passant els nostres respectius pobles i classes treballadores, així com la consciència de qui impulsem I.I. de la gravetat de la situació: atur que arribarà en el conjunt de l'Estat als cinc milions de treballadors i treballadores abans que acabi l'any, tancament d'empreses sense justificació, balafiament dels diners públics per a seguir subvencionant als principals responsables de la crisi com el sector financer i immobiliari, corrupció generalitzada, involució dels drets polítics, civils i socials, contra-reformes laborals…..fan imprescindible conjuminar esforços per a construir entre tots i totes una sortida a la crisi basada en criteris de democràcia i justícia social. Això és el que ha fet possible la irrupció d'Iniciativa Internacionalista i no la fal·làcia d'instrumentalizació alguna per part de ningú.

La qüestió és que aquesta iniciativa política ha agafat completament a contrapèl al règim actual que no se l'esperava. A hores d'ara i donada la més que calorosa acollida que està obtenint entre gents de diversos pobles, els ha començat a preocupar molt seriosament, perquè a més de la important repercussió política que aquesta iniciativa ja està tenint, es pot obtenir representació en el Parlament Europeu. Això suposaria que la veu dels treballadors i treballadores i dels pobles estaria allí representada d'una forma coherent i sense trepijocs. Aquest és l'autèntic problema de fons.

PP, PSOE i IU s'han posat a treballar per a evitar que això passi i han iniciat, en col·laboració amb els mitjans de comunicació més reaccionaris, una croada perquè els càrrecs públics retirin els seus avals a la candidatura. Això ho han fet d'una forma fraudulenta. Amb pressions intolerables, enganys i fins i tot creiem que amb falsificació documental.

No els servirà de res perquè, a part de la dubtosa viabilitat d'aquest procediment, hi ha avals suficients per a mantenir la candidatura encara que es materialitzessin algunes d'aquestes retirades.

En qualsevol cas, aquest escenari que havíem previst, serveix per a retratar definitivament la identitat de fons entre els tres partits espanyols pilars de l'actual règim monàrquic: PP, PSOE i IU, conjurats per a intentar impedir qualsevol avanç progressista.

Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles seguirà endavant amb la seva activitat política. En els pròxims dies estan previstos actes de presentació de la candidatura en la Universitat Complutense de Madrid, Zaragoza, Segòvia, València i Sevilla.

I.I. serà present, per molt que els dolgui a alguns, en les eleccions del dia 7 de Juny i I.I. obtindrà uns resultats políticament molt significatius i probablement representació parlamentària.

Les tècniques de manual que utilitza el Senyor Rubalcaba, antic ministre dels Governs que van practicar terrorisme d'Estat, amb els seus acòlits del més ranci feixisme espanyol, de criminalitzar, intentar aïllar socialment i reprimir, no li serviran en aquesta ocasió.

La gent que donem suport aquest il·lusionant projecte enfront d'aquesta linea de treball de l'Estat i del seu ministre de l'interior, simplement oferim coherència democràtica i compromís amb la justícia social, tal com hem estat fent al llarg d'aquests anys en els nostres respectius pobles.


10 de Maig de 2009

dilluns, 4 de maig del 2009

Jo també penso que sí: la CUP al Parlament català

I tant.

Jo també sóc dels que pensa que sí, que la CUP s'ha de presentar a les eleccions al Parlament de la Comunitat Autònoma Catalana.
Sempre he estat molt prudent en aquest tema, perquè sempre he cregut que no era per prendre-se'l a la lleugera: prendre-se'l a la lleugera en aquest context vol dir deixar-se endur per eufòries precipitades, per valoracions massa optimistes de les pròpies forces, per dependre en exclusiva d'una conjuntura determinada. Però com que per sort per la CUP, jo no en sóc militant per ara, sóc conscient que em puc afegir a la, a dia d'avui, llarga nòmina d'opinadors sobre la qüestió que dia sí dia també especulen sobre les bondats o no de decantar-se o no per aquesta opció estratègica, sense influir massa gens sobre el resultat final dels esdeveniments.

I ja que ho he citat, parlaré de la conjuntura, que resulta ser la mare dels ous de tot plegat. Em sembla evident, com també ho deu semblar al Secretariat Nacional de la CUP, que la conjuntura és favorable.
En primer lloc, salta a la vista que hi ha una tendència creixent en la implantació territorial de l'esquerra independentista, fruit és clar, del seu creixent pes social: ho demostra la determinació en la lluita contra la implantació del Pla Bolonya per part del SEPC, l'existència sostinguda i millorada de l'Accent, el creixement d'assemblees territorials de l'EI i, és clar, el resultat de la CUP en les darreres eleccions municipals, així com la gestació i aparició de nous nuclis que, a més, gaudeixen d'un important pes específic en localitats com Sant Celoni o Vilafranca del Penedès, per citar dos exemples, on la candidatura independentista revolucionària ha mediatitzat els governs municipals. És fruit del salt qualitatiu dels darrers comicis municipals (sense perdre de vista que s'han de valorar en la seva justa mesura) que la població principatina coneix, més avui que ahir, el moviment, perquè sobretot en coneix la seva marca electoral.
I en segon lloc, la corrent d'opinió favorable a la independència del país és cada vegada més potent. Ho posa de manifest la proliferació d'iniciatives i plataformes que van en aquesta direcció (la PDD, SiP, Cercle d'Estudis Sobiranistes, els DeuMil,...) i, al mateix temps, el desencís pel frau que ha suposat la trajectòria d'ERC al govern, fonamentalment després de la materialització del segon tripartit amb la sucursal catalana del PSOE i els seus acòlits d'ICV: la prova més contundent, la defecció de Joan Carretero.
Sóc plenament conscient que quan parlo d'aquesta corrent d'opinió, quan apel·lo a la sociologia favorable i a les plataformes que li donen cos, m'estic circumscrivint geogràficament al Principat. No ho faig per reduccionisme principatí, no; ho faig perquè és sobre les eleccions del Parlament del Principat que discutim aquí.
Encara cal que apuntem una altra variable: la CUP podria témer veure's beneficiada pel vot desencantat d'ERC, pel simple vot del desencant, pel vot de càstig, que és un vot de naturalesa promíscua, difícil de retenir. Doncs bé, això podria estar resolt ja si Joan Carretero dóna efectivament forma electoral a les seves desavinences amb la línia marcada per l'actual direcció d'ERC. Si Carretero es presenta, o presenta algú en nom de la seva difusa opció, la CUP serà dipositària dels vots d'aquells i aquelles que volen votar la CUP per sobre de qualsevol altra cosa. Que Carretero no fa llista i la CUP rep un contingent extra de vot: doncs s'aprofita el trampolí i es fa la política de la CUP, que mai s'ha amagat i no enganya a ningú.

També s'han fet força tombs sobre el fet que entrar a la Ciutadella sigui o no desitjable des d'un punt de vista estratègic: i per què no ho ha de ser? Entrar al Parlament és adquirir un altaveu si s'hi va amb ganes de fer-hi alguna cosa de profit. Ho dic perquè s'ha comparat un futurible (diputats de la CUP al Parlament) amb una experiència en curs: la trista figura dels tres ciudadanos amb escó. Siguem seriosos! Comparem l'esquerra independentista amb una colla de paranoics monodiscursius amb un perfil polític nul que s'han barallat des del primer dia? Va, home va. L'expectativa de la CUP ha de ser més elevada per la senzilla raó que es parteix del treball de base, del treball arrelat al territori i perquè s'ha d'entendre l'entrada a l'hemicicle del Principat com una eina, una simple (i poderosa si es vol) eina de combat que no implica (només faltaria!) l'abandó de les altres: de fet, abandonar la lluita per la terra, per la llengua i la cultura pròpies, pels drets dels treballadors, l'antipatriarcal, pels espais comunicatius alternatius, etcètera, a peu de carrer seria un suïcidi social per l'EI perquè entrar en el joc electoral per acabar quedant-se només en el joc electoral seria la fi del moviment, sinó definitiva, almenys sí durant alguna dècada.
Però tenint-ho clar, sabent que el Parlament és només un instrument, perquè no prendre'l?

Hi ha molts elements més de debat i sé que el tema seguirà fins que la CUP no digui blanc o negre i és ja prou significatiu que l'esdevenir de l'organització, l'opció que decideixi triar aixequi tantes expectatives. És aquest, probablement, allò que en diuen un moment històric i només el temps dirà si s'haurà obrat en conseqüència. Tant de bo que el pas definitiu ens acosti una mica més a la ruptura.

dissabte, 2 de maig del 2009

Els passos cap a la normalitat, la millor normalització

En el tortuós camí cap a la plena normalitat de la nostra llengua (que no sé si mai assolirem) acostumem a focalitzar la nostra atenció en les grans campanyes o iniciatives de més envergadura. És ben lògic, no dic pas que no: gaudeixen de més cobertura mediàtica, de més inversió econòmica, parteixen d'una voluntat d'abastar la totalitat de l'ús de la llengua, mobilitzen a un contingent més notable de persones... El que no està tan clar és que les grans campanyes de promoció de la nostra llengua siguin més efectives que iniciatives més modestes que se circumscriuen a un àmbit més concret: no està clar, per exemple, quin és el resultat de les campanyes oficials de la Generalitat de dalt, si és que en té cap, de resultat i, per tant, no sabem si a algú se li acabarà encomanant el català a més a més de la grip dels porcs, posem per cas.
A l'altra banda, dos exemples que se cenyeixen a la xarxa (beneïda xarxa) i que, al meu entendre, tenen un èxit assegurat i contribueixen a reconfortar-nos com a individus que, mira, volen viure la seva parla amb la normalitat que una peixatera de Murmansk o bomber de Sintra viuen la seva.
La primera, una pàgina dedicada a la ciència-ficció, la fantasia i el terror en català: Mecanoscrit, on podreu trobar un ampli catàleg de pel·lícules d'aquests gèneres, així com unes quantes sèries, documents, fòrums, tot en relació amb la temàtica esmentada i amb la condició del doblatge o subitulació en la nostra llengua.
La segona, una altra pàgina, imprescindible per als qui, per sort o per desgràcia, com m'ha passat a mi mateix, ens hem convertit en Losties: es tracta de Lost-Perduts, un equip dedicat a subtitular els episodis de la sèrie Lost al català, que es poden descarregar des de la mateixa pàgina. Mai em vaig cansar de cercar si hi havia alguna possibilitat, remota, de poder veure l'artefacte de J.J. Abrams en la llengua d'aquí i, de forma providencial, vaig trobar aquesta colla d'abnegats i altruistes traductors just quan necessitava la quarta temporada de la sèrie. Ara ja vaig gaudint puntualment de la cinquena.
També és cert, com es constata en aquest parell d'iniciatives, que sense l'empenta i la tossuderia dels propis parlants, la llengua catalana, com qualsevol altra llengua minoritzada, no gaudiria d'almenys mala salut, que ja és salut d'alguna mena. És gent d'aquella que sense esperar res a canvi ofereix, com deia més amunt, escletxes de normalitat lingüística, els qui perden hores pels altres, perquè sí.
I, de pas, ja que un blog és un espai on hi caben la difusió i el reconeixement, aquí hi ha el meu per aquesta colla de tossuts.
Moltes gràcies!