tag:blogger.com,1999:blog-1051490059541809052024-03-13T18:42:10.866+01:00Sense fruir de l'estipendiRogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.comBlogger274125tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-11143680720832737282020-02-01T04:02:00.003+01:002020-02-01T04:14:52.045+01:00No convenceràs<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0in;">
Vista «Mientras dure la guerra» (2019) d’Alejandro Amenábar em
trobo com en les altres ocasions en què he pogut degustar una
pel·lícula seva: no comparteixo l’opinió triomfalista
generalitzada entre el públic i la crítica que celebra el treball del director espanyol, que una
vegada i una altra – almenys<span style="text-decoration: none;"> en
les peces que jo he vist, que no són pas totes – tenim algunes
idees bones mal culminades i extraviades en un excés de pretensions
que el realitzador no és capaç de formular amb èxit.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0in;">
<span style="text-decoration: none;"> </span><span style="text-decoration: none;">D’entrada
vull remarcar que l’obra té elements certament notables que em
sembla just d’assenyalar: </span><span style="text-decoration: none;">interpretacions
excel·lents com la de Karra Elejalde mateix – </span><span style="text-decoration: none;">sempre
</span><span style="text-decoration: none;">n’he sigut incondicional
– </span><span style="text-decoration: none;">i </span><span style="text-decoration: none;">d’alguns
secundaris com Patricia López, Tito Valverde o Luis Bermejo. També
la intencionalitat explícita de connectar i fer dialogar
passat i present, sempre necessari i especialment oportú en un
moment com l’actual a l’Estat espanyol, </span><span style="text-decoration: none;">que
viu una prova d’estrès potser definitiva per al model definit en
l’anomenada Transició amb la crisi territorial i la reacció que
ha suscitat per part del poder central – en sentit ampli, i l’ascens
de Vox com a punta de llança de la dretanització general de la
política espanyola, amb l’afegit de l’episodi de l’exhumació
del Dictador a finals de l’any passat.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0in;">
<span style="text-decoration: none;"> </span><span style="text-decoration: none;">Contraposat
amb el talent individual i algunes bones intencions hi ha justament i
per començar alguna interpretació que no m’ha convençut en absolut,
començant per Eduard Fernández, un actor el qual sempre em sembla
que fa d’Eduard Fernández i que, conseqüentment, no aconsegueix
fer-me veure ningú que no sigui Eduard Fernández a cap paper que li cau a les mans, per molt que, com aquí, es parapeti al darrere de les
grotesques i distintives mutilacions de guerra de Millán Astray.
</span><span style="text-decoration: none;">Tampoc Santi Prego, en el
paper d’un Franco més proper al Manel Lucas del Polònia que al
</span><span style="text-decoration: none;"><i>Caudillo</i></span><span style="text-decoration: none;">
real, em sembla gens encertat: intueixo que el personatge del Dictador
pretenia reflectir una certa complexitat, però no s’aconsegueix
estirar-lo més enllà de la caricatura, un dirigent que regala
moments còmics com la trobada amb els nazis o el retrat dalt del
cavall, amanit, esclar, pel sempitern recurs de la veu aflautada.
Fins i tot la crueltat extrema i la implacabilitat que el
caracteritzaren queden acomboiats per la tendresa de l’afectuós
pare de família i cristià sincer que, al capdavall, només volia el
millor per a Espanya. </span><span style="text-decoration: none;">D’altra
banda, i malgrat Errejalde, la dimensió i complexitat de la figura
històrica d’Unamuno tampoc és capaç de treure el cap davant
l’aposta deliberada per la construcció d’un personatge entranyable, un vell
rondineta que no vol admetre els seus errors fins que, feliçment, la
seva històrica esmena el reconciliarà amb els seus.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0in;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQqPiYNjOl1QZrf5gMK1QdtQNPf79_DFpMVjTnFmw-R78gGQSwd_BkXD5NURqH6vKHMFIz_RwgZ94Je6JZx-QRU-aaXSaCG7I2FxSVGylD4WUhvjpKd90izcwXfi9mjUFYfiuRebBCT6sB/s1600/Unamuno.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="567" data-original-width="1000" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQqPiYNjOl1QZrf5gMK1QdtQNPf79_DFpMVjTnFmw-R78gGQSwd_BkXD5NURqH6vKHMFIz_RwgZ94Je6JZx-QRU-aaXSaCG7I2FxSVGylD4WUhvjpKd90izcwXfi9mjUFYfiuRebBCT6sB/s320/Unamuno.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Demanda massiva de taxis a la sortida d'Unamuno de la Universitat.</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0in;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0in;">
<span style="text-decoration: none;"> </span><span style="text-decoration: none;">I
és que, de fet, si hi ha algun protagonista en aquest film, per
damunt d’Unamuno, Franco o Millán Astray, és precisament Espanya.
</span><span style="text-decoration: none;">La pel·lícula és una
lliçó de nacionalisme banal que farà bé d’incloure Michael
Billig en alguna de les segures reedicions que tindrà la seva obra
tan cèlebre als Països Catalans i no tant – quina casualitat –
a la resta de l’Estat. La pel·lícula s’obre i es tanca amb dues
banderes espanyoles, una de republicana i una de monàrquica, onejant
al vent. La darrera, això sí, ho fa esfilagarsada, quan la guerra i
la brutalitat s’han imposat fatalment per damunt de la raó.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0in;">
<span style="text-decoration: none;"> Heus
aquí una altra oportunitat perduda. Enlloc d’universalitzar el
missatge de la raó contra una barbàrie que a Europa s’amplificaria
fins al paroxisme d’Auschwitz, el «venceréis, però no
convenceréis» d’Unamuno – frase que, per cert, <a href="https://elpais.com/cultura/2018/05/07/actualidad/1525711624_377047.html">sembla
que no és tan clar que pronunciés en aquell discurs que tampoc
hauria anat com majoritàriament es pensa</a> – no serveix més que
com a punt de suport per al lament per l’Espanya que no ha pogut
ser, una Espanya finalment tenallada per dos bàndols, i no pas un de
sol, amb el bolxevisme i el feixisme/Millán Astray com a puntes de
llança. La discussió d’Unamuno amb el company de tertúlia als
afores de Salamanca </span><span style="text-decoration: none;">és la
mirada amable a aquest tarannà/condemna del «ser español»:
discussió abrandada, però des del profund amor a la pàtria. Més
enllà de la fabulosa escena de la substitució de la bandera
espanyola tricolor per la bicolor instaurada per Carles III en què
la Marxa Reial és una mena de campi qui pugui simfònic, </span><span style="text-decoration: none;">i
d’atribuir la condició de «separadores» als franquistes en
relació al País Basc i Catalunya, la pel·lícula sembla anar molt
en compte de demonitzar un bàndol per sobre de l’altre i sí que, en canvi,
sembla insistir força a repartir responsabilitats </span><span style="text-decoration: none;">entre
la testosterona </span><span style="text-decoration: none;"><i>txusquera</i></span><span style="text-decoration: none;">
i el fracàs republicà.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0in;">
<span style="text-decoration: none;"> En
fi, una oportunitat perduda de fer cinema que brindi reflexió sense
per això haver d'abandonar la claredat a l’hora de jutjar el conflicte,
amb una sobrera càrrega de </span><span style="text-decoration: none;">llagrimeta
com va indicar l’Esteve Plantada en <a href="https://www.eltemps.cat/article/8176/les-trampes-de-la-guerra">aquesta
crítica</a>. </span><span style="text-decoration: none;">No és
casualitat, en aquest sentit, que el director mateix ofereixi les
respostes que ofereix <a href="https://www.ara.cat/cultura/Alejandro-Amenabar-mientras-dure-guerra_0_2312168837.html">en
aquesta entrevista al diari Ara</a>, que a més de molt reveladores
ajuden a fer de guia de comprensió complemetària de què ens ha volgut dir al
llarg d’aquest film. Val la pena destacar-ne algunes frases: «em
va anar bé per conèixer millor la Guerra Civil, de la qual jo no en
sabia res»; «En general no m’agrada ofendre»; «M’interessava
confrontar el públic espanyol amb un símbol [la bandera espanyola]
que, és cert, va ser recuperat per Franco, però és el que tenim»;
«no volia retratar Franco com un ésser odiós. De fet, era un home
molt afectuós amb la seva família, tractava bé els seus homes i
volia salvar Espanya»; «A Espanya no ens queda més remei que
conviure-hi tots els que hi som». En definitiva, el</span><span style="text-decoration: none;"><span style="text-decoration: none;"> «</span></span><span style="text-decoration: none;"><span style="text-decoration: none;"><span style="text-decoration: none;">yo no veo ni rojos ni azules, yo solo veo españoles</span>»</span> que va brandar el metafalangista Albert Rivera, parafrasejant el franquisme mateix, que plana en l'ADN de la gran majoria de veus públiques (i probablement privades) de l'Espanya espanyola. </span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0in;">
<span style="text-decoration: none;"> </span><span style="text-decoration: none;">Potser
venceràs a la taquilla, </span><span style="text-decoration: none;">perquè
tens sobrada força comercial. P</span><span style="text-decoration: none;">erò
no convenceràs. </span>
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0in;">
<span style="text-decoration: none;"> Vaja,
almenys a mi.</span></div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-29291895174064030182019-07-30T11:12:00.000+02:002019-07-30T11:12:13.130+02:00No es pot començar de nou, després de tot això. "Un cel de plom", de Carme Martí; vida de Neus Català.<div data-contents="true" style="text-align: justify;">
<div class="" data-block="true" data-editor="7qv94" data-offset-key="3h8kk-0-0">
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="3h8kk-0-0">
<span data-offset-key="3h8kk-0-0"><span data-text="true">Havia tingut llargament ajornada la lectura d'aquest llibre, cosa que he resolt aquesta setmana. </span></span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="3h8kk-0-0">
<span data-offset-key="3h8kk-0-0"><span data-text="true"> </span></span></div>
</div>
<div class="" data-block="true" data-editor="7qv94" data-offset-key="d6kbt-0-0">
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="d6kbt-0-0">
<span data-offset-key="d6kbt-0-0"><span data-text="true">M'ha agradat força, està ben escrit (hi ha alguna llicència formal a nivell literari que a mi m'hi sobra, però el conjunt està bé) i pensat com està per a un públic ampli, compleix el seu objectiu a la perfecció. Els (si no m'equivoco) 20.000 exemplars venuts, l'adaptació teatral que se n'ha fet i la conversió ara en còmic ho certifiquen amb escreix.</span></span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="d6kbt-0-0">
<span data-offset-key="d6kbt-0-0"><span data-text="true"> </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqzRXyQ3XppHrhrZ01JoEo3uJAmhV-8k7famr189XNZNXfawCDDF2VYq1iyFhDH0q-b7OSwEFBvQajuBEY4Uxf30phfjC5oQJRmU_IoK1l1j2HjUkDyTXKWxITicpkfpWJdGPk4bDA5hYm/s1600/20190730_003107.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1243" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqzRXyQ3XppHrhrZ01JoEo3uJAmhV-8k7famr189XNZNXfawCDDF2VYq1iyFhDH0q-b7OSwEFBvQajuBEY4Uxf30phfjC5oQJRmU_IoK1l1j2HjUkDyTXKWxITicpkfpWJdGPk4bDA5hYm/s320/20190730_003107.jpg" width="248" /></a></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="d6kbt-0-0">
<span data-offset-key="d6kbt-0-0"><span data-text="true"> </span></span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="d6kbt-0-0">
<span data-offset-key="d6kbt-0-0"><span data-text="true"> </span></span></div>
</div>
<div class="" data-block="true" data-editor="7qv94" data-offset-key="fr7nc-0-0">
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="fr7nc-0-0">
<span data-offset-key="fr7nc-0-0"><span data-text="true">La història que s'hi explica, la vida de Neus Català, serveix per a il·luminar alguns aspectes poc i mal coneguts d'un dels moments més abjectes de la humanitat, els camps d'extermini del nazisme, però des d'una perspectiva singular sobre la qual cal aprofundir molt més encara avui. </span></span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="fr7nc-0-0">
<span data-offset-key="fr7nc-0-0"><span data-text="true"> </span></span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="fr7nc-0-0">
<span data-offset-key="fr7nc-0-0"><span data-text="true">En primer lloc, la perspectiva femenina de l'experiència dels camps. Català explica com quan va trobar-se amb Montserrat Roig que estava fent feina de documentació i investigació per a <a href="http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/articles/59/11/0/2/0/neus-real.html" target="_blank"><i>Els catalans als camps nazis</i></a>, l'escriptora va quedar estupefacta quan la primera li va dir que existien els camps femenins com el de Ravensbrück, on ella havia estat internada. Els homes que havia entrevistat havien dit a Roig que els camps de dones no existien! De nou la tasca de memòria en aquest cas és doble: recuperar i mantenir la memòria de les persones que van ser deportades com a deportades; recuperar i mantenir la memòria de les dones deportades en tant que dones. Només cal fer un cop d'ull als principals títols de la literatura dels camps i de l'Holocaust per constatar que, de nou, la referencialitat correspon als homes i que es coneixen pocs o cap relat de dones: Semprún, Levi, Kertész, Steinberg o Amat-Piniella.</span></span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="fr7nc-0-0">
<span data-offset-key="fr7nc-0-0"><span data-text="true">En segon lloc, malgrat que les pàgines dedicades a Ravensbrück i Flossenbürg són les centrals, i són, sens dubte, l'episodi més important, trobo molt interessant que hi hagi un gruix notable que explica la vida de Català de després de l'alliberament dels camps. Com es retorna a la vida després d'estar-se quinze mesos al regne de la mort? Quines són les seqüeles del pas per les tenebres, de rebre en pròpia pell maltractaments diaris continus, de patir humiliacions, d'estar observant la vilesa més extrema com a vector de funcionament? Com es digereix tot el que passa al teu voltant, saber que portes roba o que fas servir sabó fabricats a partir dels cossos de víctimes com tu? La somatització de l'infern va ser per a moltes de les persones que van sobreviure, una nova experiència infernal. Moltes d'elles es van suïcidar: no van poder-ho aguantar, es van immergir en el sentiment de culpa per haver sobreviscut, el record d'allò inimaginable els va corcar per dins fins a destruir-los (un exemple d'això el tenim en el llibre del <a href="http://sensefruirdelestipendi.blogspot.com/2019/01/un-llibre-sobre-auschwitz.html" target="_blank">post anterior</a>: Maus, que hi centra la segona part de l'obra). Neus Català també va sobreviure a la càrrega dels camps i ho va fer fins als 103 anys. Una mena de victòria moral pòstuma contra els nazis, si bé la més important que els va infligir és la de poder engendrar vida. Català es pensava que havia quedat estèril i va tenir dos fills.</span></span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="fr7nc-0-0">
<span data-offset-key="fr7nc-0-0"><span data-text="true">Finalment, l'exemple de Neus Català també il·lustra l'exemple de tants i tants republicans espanyols i catalans que van lluitar contra Franco, contra els nazis, que van patir els camps, l'exili i la decepció perquè al final de la Segona Guerra Mundial la geopolítica va tornar a passar per davant de la justícia i va permetre la supervivència del règim franquista; i una altra decepció, encara, quan aquest acabava formalment per la mort al llit del Caudillo. Després de 1945 i fins a la mort del Dictador, gent com Neus Català van seguir de forma incansable la batalla contra el totalitarisme ranci que imperava a l'Estat espanyol.</span></span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="fr7nc-0-0">
<span data-offset-key="fr7nc-0-0"><span data-text="true">Tot això enmig d'una vida llarga, que va travessar tot un segle (i que va tenir com a un dels darrers gestos la participació al Referèndum de l'1 d'Octubre, cosa que el llibre, acabat el 2011, lògicament no recull) i que inclou episodis com l'enfrontament del poble dels Guiamets, falç en mà i liderat per Català mateix, contra una patrulla de la CNT-FAI en defensa de les seves collites, o la proposta que es va fer a la militant catalana a l'exili de ser la tutora dels fills de Joan de Borbó a Suïssa (!) i que va rebutjar amb un eloqüent: "sóc comunista, jo!".</span></span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="fr7nc-0-0">
<span data-offset-key="fr7nc-0-0"><span data-text="true"> </span></span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="fr7nc-0-0">
<span data-offset-key="fr7nc-0-0"><span data-text="true"> </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGgjWZV_aJaWxTTxEU7gQcsVkg5BRdELZ01WKtjgxqcstRD1JvBED4Q4y9NaKqBA6TUQVg3SNZAOXixBrnWk32jHmYGqHs2xyW4HYlZcre0gUb7B-V0pxM199NV0-WugBra5_0Cr8lT5Ue/s1600/neus+catal%25C3%25A0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGgjWZV_aJaWxTTxEU7gQcsVkg5BRdELZ01WKtjgxqcstRD1JvBED4Q4y9NaKqBA6TUQVg3SNZAOXixBrnWk32jHmYGqHs2xyW4HYlZcre0gUb7B-V0pxM199NV0-WugBra5_0Cr8lT5Ue/s1600/neus+catal%25C3%25A0.jpg" /></a></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="fr7nc-0-0">
<span data-offset-key="fr7nc-0-0"><span data-text="true"> </span></span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="fr7nc-0-0">
<span data-offset-key="fr7nc-0-0"><span data-text="true"> </span></span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="fr7nc-0-0">
<span data-offset-key="fr7nc-0-0"><span data-text="true">"Un cel de plom" fa justícia, doncs, al seu propòsit, el de donar a conèixer la vida de Neus Català, i la significació que aquesta vida té per al segle XX a Catalunya, l'Estat espanyol i Europa. Al mateix temps, compleix el propòsit de la protagonista, que va esdevenir la seva obsessió després de l'alliberament dels camps: mantenir viva la memòria de les deportades i assassinades en aquell regne ominós. "Jo parlo per donar veu a les dones i parlo per les dones que van morir". </span></span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="fr7nc-0-0">
<span data-offset-key="fr7nc-0-0"><span data-text="true"> </span></span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="fr7nc-0-0">
<span data-offset-key="fr7nc-0-0"><span data-text="true"><br /></span></span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="fr7nc-0-0">
<span data-offset-key="fr7nc-0-0"><span data-text="true"><br /></span></span></div>
</div>
</div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-16443319369627252352019-01-04T13:42:00.002+01:002019-01-04T13:55:11.659+01:00Un llibre sobre Auschwitz<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "liberation" serif , serif;"><span style="font-size: medium;">De
literatura sobre l’Holocaust n’hem tingut i en tenim molta, i de
molt bona. El ventall és ampli, i la nòmina de testimonis en
primera persona que han estat capaços de transmetre l’experiència
de l’horror concentracionari és alta i en molts casos d’un valor
literari molt notable i reconegut. Probablement els noms més
coneguts són els de Primo Levi, Imre Kertész o Jorge Semprún, però
existeixen molts altres relats igualment esfereïdors, que ens ajuden
a donar forma a un horror inimaginable que mai ningú hauria d’haver
experimentat i que mai més ningú no hauria d’experimentar. En
aquest sentit, i només per destacar-ne alguns més, val la pena
conèixer el «<a href="http://www.memoria.cat/amat/content/qu%C3%A8-%C3%A9s-kl-reich">K.L.
Reich</a>» de Joaquim Amat-Piniella o, des d’una perspectiva
documental/periodística, «<a href="http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/articles/59/11/0/2/0/neus-real.html">Els
catalans als camps nazis</a>» de Montserrat Roig, els dos títols
que posen la perspectiva contextual més propera a la nostra
comprensió (si és que amb els camps això és possible); també,
per dir-ne un que probablement no és tan conegut, «<a href="http://www.viruseditorial.net/libreria/fondo/548/croniques+d">Cròniques
d’un altre món</a>», de Paul Steinberg, que si bé se situa també
en els paràmetres del testimoni en primera persona, ofereix un
retrat despullat de tota amabilitat, de més duresa i que s’endú
els criteris de judici moral «normals» a una altra banda, perquè
aquí no funcionen.</span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "liberation" serif , serif;"><span style="font-size: medium;">Finalment,
no em puc estar de recomanar «<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Maus" target="_blank">Maus</a>», la n</span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "liberation" serif , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">ovel·la
gràfica d’Art Siegelman que biografia l’experiència del seu
pare Vladek supervivent de</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "liberation" serif , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="background: transparent;">
</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "liberation" serif , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">l’Holocaust
a la Polònia de la Segona Guerra Mundial i que va guanyar el
Pulitzer (l’únic còmic que ho ha fet encara, a dia d’avui). A
més de la història de la progressiva deshumanització dels jueus
fruit de l’antisemitisme no només nazi, però exacerbat per
Hitler, que va conduir al gueto i després a Auschwitz, el còmic és
innovador i interessant</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "liberation" serif , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="background: transparent;">
</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "liberation" serif , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">pel
tractament dels efectes de l’Holocaust a llarg termini sobre el
caràcter i la personalitat dels supervivents, i de retruc sobre els
seus descendents: les fòbies, les manies, les obsessions, el
sentiment de culpa... Encara més, l’ús d’un gènere narratiu
amb unes convencions tan particulars fa que la potencialitat de
difusió del tema <a href="http://llibredigital.blogs.uoc.edu/ca/el-potencial-educatiu-de-la-novel%C2%B7la-grafica-el-cas-de-leditorial-italiana-beccogiallo/">tingui
perspectives no previstes</a> i</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "liberation" serif , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="background: transparent;">
</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "liberation" serif , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">que
la mirada sigui completament diferent de</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "liberation" serif , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="background: transparent;">
</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "liberation" serif , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">la
majoria d’històries que s’han acostat al genocidi dels jueus,
amb elements metanarratius molt interessants que reflexionen sobre la
transmissió d’una història com aquesta: es pot «entendre»? Es
pot copsar el dolor i l’horror que van viure milions de persones a
mans del totalitarisme nazi? Es pot escriure/dibuixar/filmar sobre
això?</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh82jd3O7HPjqnWy9FJ0RMLxpUl7gj5UVlLgFdgs0w2OKWbURUAnOzdlv7wt1_WHXaj9Wn2-fLPfP3EKakj8E_nWWuWhcddaRmI_LTPSCP5GmkOZ3bpT-Zx2ZUNWLzRPiQKtEgP6siNuCvu/s1600/art-spiegelman-maus-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1070" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh82jd3O7HPjqnWy9FJ0RMLxpUl7gj5UVlLgFdgs0w2OKWbURUAnOzdlv7wt1_WHXaj9Wn2-fLPfP3EKakj8E_nWWuWhcddaRmI_LTPSCP5GmkOZ3bpT-Zx2ZUNWLzRPiQKtEgP6siNuCvu/s320/art-spiegelman-maus-2.jpg" width="214" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: "liberation" serif , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i>Maus </i>va guanyar el Pulitzer el 1992</span></span></span></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "liberation" serif , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">Doncs
bé, suposem que l’escriptor Arturo Pérez-Reverte volgués
qüestionar tot això amb els seus <a href="https://twitter.com/perezreverte/status/1080255184591306754" target="_blank">tuits frívols</a> sobre la literatura
dels camps, cosa que em genera dubtes tenint en compte que ell i
Sabina reien plegats davant de càmera quan parlaven d’executar els
milions de catalans independentistes per «acabar amb el problema»
(també se’n podria dir «solució final»). El cas és que no
només va anar per mal camí frivolitzant amb l’Holocaust com a mer
artefacte ficcional, sinó que cegat per la supèrbia (quina novetat)
va negar-se a admetre que els seus tuits van generar tot de
comentaris d’encara inferior to sobre la qüestió, traient-se del
damunt amb insults indirectes a la gent del Memorial d’Auschwitz.
Pretesament, Pérez-Reverte volia denunciar la banalització del
record dels camps i de l’Holocaust per, segons ell, l’excés de
literatura sobre el tema. D’acord. En canvi, tan eixerit i tan
espanyol, ell, no s’ha qüestionat públicament sobre la manca de
literatura dels camps de concentració franquista i el paper que hi
tingueren feixistes com el doctor <a href="http://sensefruirdelestipendi.blogspot.com/2014/02/antonio-vallejo-nagera-i-el-terror.html">Antonio
Vallejo-Nájera, el «Mengele español»</a>, enlluernat pel nazisme,
admirador de Heinrich Himmler, que va dur a terme tot d’experiments
per aïllar el «gen rojo». Fa més gràcia fer-se l’esnob des
d’una talaia pretesament intel·lectual que enfangar-se a
desenterrar memòries i ossos a les cunetes. </span></span></span></span></span></span></span>
</div>
<div align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "liberation" serif , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="background: transparent;">Tanmateix,
en el que sí que estic d’acord amb l’escriptor és en la seva
decisió de negar-se a escriure un llibre sobre Auschwitz, Treblinka
o Sobibor. Hem d’agrair que ens l’hagi estalviat.</span></span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-36398672365299910272018-12-22T21:43:00.000+01:002018-12-22T21:58:52.698+01:00La República no existeix, idiota!<br />
<div class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
Al meu poble hi havia una botiga de roba (ara es
diria de complements o, vés a saber, de «solucions» d'alguna cosa) en què quan
entraves a l'emprovador allò semblava la sala de miralls del Tibidabo. Sempre
t'hi veies prim i tots els vestits t'hi quedaven bé: riu-te de la dieta de la
carxofa i deixa't estar de comptar calories. En aquell emprovador, en un moment
et solucionaven els tous del ventre amb una concavitat posada a l'alçada que
toca.</div>
<div class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
Doncs
bé, a l'independentisme li passa una mica el mateix. No és pas que es vegi
guapo, al mirall, perquè l'agror interna que patim és considerable, però sí que
diria que una bona part de l'independentisme rep una imatge deformada de si
mateix.</div>
<div class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDAio9sKJLsNiK2gsNnCAm3x_sUHewCcH98LDNvKXhyVmfAELNE_aAguVUt7z_oT613VQ5cSSiOliyNHgPxWOh9AoHMRxiinNOThnIJS5UtBwUA8Zzn4L1JWnnSP9b_iCLlPFxcJmjo3uP/s1600/puigdi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="175" data-original-width="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDAio9sKJLsNiK2gsNnCAm3x_sUHewCcH98LDNvKXhyVmfAELNE_aAguVUt7z_oT613VQ5cSSiOliyNHgPxWOh9AoHMRxiinNOThnIJS5UtBwUA8Zzn4L1JWnnSP9b_iCLlPFxcJmjo3uP/s1600/puigdi.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">(<a href="https://www.handelsblatt.com/today/politics/round-two-puigdemont-affair-may-go-to-european-court-of-justice/23581844.html?ticket=ST-1070039-JB9Z1P3gKpbzbsEWHpsN-ap1" target="_blank">Font</a>)</td></tr>
</tbody></table>
<div class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<b>La imatge de la força</b>. Un dels primers biaixos
és el de la força que tenim. La força de l'independentisme és innegable, però
al mateix temps és molt relativa. Depèn per a què la vulguem fer servir. Per
contra una de les nostres debilitats és, precisament, no saber calibrar
acuradament aquesta força. Si podem prendre consciència de quina és la magnitud
actual de la potència de l'independentisme, sabrem fins a on podem arribar a
curt termini, quins objectius hi podem associar i més o menys com de lluny,
aproximadament, tenim l'objectiu final. Ens caldria fer les preguntes oportunes
sobre això, també. D'entrada: l'independentisme català té prou força per
imposar de forma unilateral la independència de Catalunya? És a dir, a partir
de les pròpies forces i de les pròpies decisions com ara proclamar la
independència política del territori català autònom sota administració
espanyola, serà capaç de tenir prou consens intern per a fer-ho i, a més, de
tenir prou consens com per a rebre l'embat de l'Estat espanyol (suposem que
superior a l'aplicació d'un article de la Constitució com el 155, per molt
desmesurat que ja fos en el seu moment) sense esperar ni un bri d'ajut (ni
reconeixement internacional)? Realment hi ha capacitat de guanyar aquesta
partida? Hi ha prou recursos humans, morals i econòmics per a això? Permeteu-me
que en dubti. No crec que hi hagi un consens suficient, ni una capacitat per
aplegar la força necessària perquè hi hagués cap possibilitat de sortir-nos-en.
Els kurds de l'Iraq van fer un referèndum d'autodeterminació pocs dies abans
del dia u d'octubre de l'any passat. Hi va participar molta més gent,
percentualment, que aquí, el resultat gaudia d'una legitimitat quantitativa encara
més ferma que la nostra, però el van fer de forma unilateral sense assegurar
els suports posteriors. <a href="https://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam/kurdistan-de-promesa-independencia-a-perdua-autonomia/" target="_blank">La seva situació és pitjor ara que la d'abans del referèndum</a>. A més hi ha una altra raó: aquesta via ja la vam provar i ja vam
fracassar. I ara som <a href="https://ctxt.es/es/20181219/Politica/23474/Guillem-Martinez-entrevista-Andrew-Dowling-Iberista-Catalu%C3%B1a-juicio-proces.htm?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=publico" target="_blank">en fase de negació d'aquest fracàs</a>. A més, permeteu-me que
discrepi d'un altre dogma dels que circula ara: no vam fracassar per culpa de
les elits del Procés, senzillament perquè no estàvem a la vora de la
independència, ni de bon tros.<br />
<br /></div>
<div class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b>La traïció dels líders</b>. Cíclicament la història
ens regala moments d'aquesta mena (cosa que no vol dir que la història es
repeteixi, perquè la història no es repeteix mai). En alguns casos hi ha
elements veracitat indiscutible, però molt sovint resulta que el que succeeix
és tot el contrari, i encara hi ha moltes altres vegades en què el resultat
final s'hagués produït de la mateixa manera amb independència de l'actitud dels
líders «traïdors» al poble.</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La Transició espanyola és una mostra d'això: una
oposició democràtica incapaç de derrotar el règim franquista que modula el
discurs i s'acomoda al nou marc contradient els propis discursos i programes
previs, ben sovint de forma mesquina i criminalitzant els qui feien surar i fer
evidents aquestes contradiccions. Un exemple radicalment contrari és el discurs
de la llegenda de «la punyalada per l'esquena» amb què els nazis van justificar
la derrota militar alemanya a la Gran Guerra. Segons aquest mite brandat per
Hitler i els seus, el Reich no hauria perdut la guerra pel col·lapse militar
(cosa que efectivament succeí) sinó pel presumpte sabotatge perpetrat per
conspicus enemics interns del <i>völk</i> alemany (bàsicament elements
d'esquerres i jueus). Un tercer exemple és, ja som al cap del carrer, el del Referèndum
de l’1-O, la nefasta gestió posterior del qual per part dels líders polítics
independentistes catalans ha estat llegida pels sectors més abrandats i
populistes (i no només) com una traïció en tota regla, segons la qual, la
combinació del resultat del Referèndum, la repressió brutal patida aquell dia
per la gent que votava i la resposta del 3-O haurien legitimitat sobradament la
proclamació d'independència i, encara més, hauria també demostrat que es tenia
prou força per sostenir-la, atès que hi havia una «finestra d'oportunitat»
vinculada a la percepció que l'Estat espanyol estava en descrèdit a dins i fora
de les seves fronteres i atordit per tot això mateix. Segons aquest fil
d'interpretació dels fets, els polítics independentistes també es van veure
superats per les circumstàncies: la magnitud de la repressió i, sobretot, la
magnitud i fermesa de la resposta popular haurien superat totes les
expectatives de mobilització i els hauria situat davant d’un escenari amb el
qual no comptaven: haver de proclamar la independència tant sí com no. Com que,
encara seguint aquest fil, els polítics catalans no tenien previst això
(sobretot perquè no ho volien), es van veure forçats a fer una declaració que
acontentés les expectatives dels independentistes, que havien votat enmig de la
violència policíaca, però res més enllà dels focs d'artifici. És a dir, una
simple aposta simbòlica i una mica de salt al buit a veure si algú ens agafa,
perquè s'era en un escenari no previst, però sense que hi hagués cap voluntat
final d'«arribar fins al final».<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Hi ha part d'aquesta lectura que crec que no és
errònia del tot. No tinc cap mena d'informació privilegiada, però sí que sembla
que, tal com va anar tot, el que els líders del Procés esperaven era aconseguir
un escenari que forcés l'Estat a negociar un escenari de sortida per al
conflicte polític català. Cal recordar que poc abans del referèndum, s'havia
fet una crida a concentrar-se davant de les portes dels col·legis electorals brandant
les paperetes quan se'ns impedís votar i que la suspensió de la declaració d'independència
del 10 d'octubre anava lligada a una demanda de negociació. No discuteixo pas
que els nostres líders no estiguessin a l'alçada i la presumpta amenaça de morts
que va posar sobre la taula l'Estat denunciada per Marta Rovira, per molt
plausible que sigui (per a mi ho és del tot), sembla més una excusa per
autojustificar-se que res més. És a dir, els polítics es van veure superats per
l'escenari amb què es van trobar, amb una repressió espanyola més acarnissada
del que es preveia i amb una determinació de la gent molt més obstinada del que
imaginàvem. I a partir d'aquí l'error de gestió, al meu entendre, no va ser la
manca de valentia per empènyer a la defensa de la república proclamada, sinó la
manca de valentia per dir en aquell moment que no encara no havíem guanyat i no
teníem les condicions favorables per proclamar la República. No era fàcil, no t'hi
vulguis trobar, havíem construït, tots plegats, un escenari favorable a aquest
estat d'ànim i de percepció molt abans ja de l’1-O, però a ells i elles els
corresponia de prendre una decisió impopular que ens hagués permès de seguir
endavant en unes millors condicions. I no en van saber o no s'hi van atrevir, o
totes dues coses alhora, fet que ens va conduir al mateix resultat nefast.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b>El «mandat»</b> <b>de l’1-O</b>. Per això sembla absurd
apel·lar al «mandat del Primer d'Octubre». Amb tota la sinceritat i sense cap
satisfacció, jo, de mandat, no en veig cap per enlloc. Hi ha l'esperit, la
referència i l'exemple del que es va fer, que va permetre elevar el conflicte
polític a escala internacional i va donar pistes de la potència de l'autoorganització
popular, però per si sol no ens legitima per a proclamar la independència.
Després de la declaració de finals d'octubre, amb presos i exiliats, tothom va
decidir, per exemple, concórrer a les eleccions convocades sota el paraigua del
155, amb totes les denúncies d'il·legitimitat que es vulguin i amb totes les
denúncies per la desigualtat de condicions en què s'hi va concórrer (totes
elles certes, per descomptat). I hi va haver una participació com mai.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Si bé hi ha denúncies reiterades de «folklorització»
del referèndum (no sense fonament), també caldria denunciar intents de «fossilitzar-lo»,
de convertir-lo en una mena de pot de les essències de l'independentisme,
intocable, inqüestionable, si no es vol incórrer en un delicte de traïció, per
al qual cada dia sembla haver-hi més candidats. Però no trair l'1-O, no perdre
de vista el que va ser i el que s'hi va fer, no està renyit amb adaptar-se a
les necessitats que imposen els nous escenaris: al contrari, de fet diria que
és urgent, i que ja anem tard, molt tard, per aprofitar el capital que s'havia
acumulat el 3-O. Si hem perdut una pila de capital polític, social i simbòlic,
com caram hem de mantenir un suposat mandat d'aquell dia?<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b>Noves necessitats (urgents)</b>. En Jesús Rodríguez,
periodista de La Directa, deia en una <a href="https://twitter.com/albertmartnez/status/1076223229205852161" target="_blank">piulada</a> post 21D2018 que cal articular de
forma urgent una proposta d'acció al carrer que sigui compartida, tenint en
compte el nivell qualitatiu de la repressió que patim, i que sigui tangible i menys
gesticuladora. No hi puc estar més d'acord. Els èxits de l'1-O van venir d'aquest
marc: consens ampli, concreció, fermesa. Ara tenim tot el contrari. A l'independentisme
no hi ha lideratges clars ni sòlids, fruit, comprensiblement, de la repressió
patida. Però el més greu és que no hi ha acord en el camí que s'ha de traçar i
això és, en gran part, perquè no hi ha una diagnosi compartida del que ha
passat després del Referèndum. Que hi hagi actors del Procés que variïn el rumb
també és comprensible i podria ser-ho més per a molta gent si no s'hagués fet d'una
forma tan deshonesta, amb càlculs electoralistes, comptes personals o autojustificacions
hipòcrites. Que els discursos abans de l'1-O puguin ser diferents dels de
després és perfectament normal, el que no es pot fer és fer com si no s'haguessin
proferit i, a sobre, acusar d'hiperventilats i no sé quantes coses més als qui
els continuen sostenint després que tu mateix els animessis. Dir que si tens 68
diputats proclamaràs la independència i després canviar de parer es pot
explicar perfectament, però traient a passejar un Sergi Sol que faci de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pitbull</i> del partit per mossegar de forma
matussera i acusar tothom d'essencialista és just el revers complementari de l'exaltació
de la claca cridaire puigdemontista o de la neosolidaritat per la independència
del pinyol grauperista, i en el cas de republicans i postconvergents ens acosta
més a la pugna autonomista dels vuitanta entre el pujolisme i el pessassé, que
un nou marc d'entesa per a reprendre el camí cap a la independència que és i
serà encara molt llarg. No cal insistir-hi més, i el paper galdós dels partits
està repartit en funció del grau de responsabilitat que ha tingut cadascú, i
això no exclou ningú (ningú de ningú). <o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Queda el paper del vector popular, sobretot via irrupció
dels CDR, que han estressat la part civil del Procés, sobretot a una ANC molt
desorientada que tan aviat sembla voler imitar-los com capitalitzar nous
escenaris com el de les Primàries. Però també aquí hi ha més voluntarisme que
estratègia (aquest 21D n'ha estat exemple clar com indicava Roger Palà en
<a href="http://www.elcritic.cat/blogs/rogerpala/2018/12/20/coses-de-les-quals-no-se-nha-parlat-prou-mentre-tothom-mira-cap-al-consell-de-ministres-del-21-d/" target="_blank">aquest article</a>), més mobilització que serveix per canalitzar la indignació que
objectius clars, àmpliament compartits i tangibles. Més divergència amb les
forces polítiques que no pas entesa (i no pas per culpa majoritàriament de la
banda «civil»), i fins i tot, divergències dins mateix dels moviments civils
populars després que des de l'independentisme mediàtic i institucional s'hagi
acabat assumint de forma vergonyosa el marc imposat per l'espanyolisme i la
seva histèria sobre la violència (que justament és practicada de forma
descarada pel nacionalisme, des de les institucions i fins a peu de carrer, i
amb total impunitat).<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b>Què cal fer</b>. Ho lamento i admeto: jo tampoc ho sé.
Reclamar eufemismes com la «implementació» o «desplegament» de la República
només denoten la situació d'impotència i frustració en què ens trobem. No sé si
hi ha cap lloc al món on tinguin una «República proclamada» pendent d'aplicar,
com si tinguéssim un cotxe al garatge pendent d'estrenar, precintat i tot. Si
es proclama la independència i es guanya no et queden repúbliques per
implementar perquè s'implementen soles des del primer dia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Reclamar que els partits al Govern, de cop i volta,
«tirin pel dret» és absolutament il·lusori. No ho faran. I si ho fessin, en les
circumstàncies actuals, algú creu que hi hauria més força ara per defensar una
República proclamada de forma unilateral que la que es tenia el 3 d'octubre de
2017? Tristament un dels membres de l'impresentable cos de la BRIMO va reblar
el clau contestant, novament aquest 21D, a un guarda forestal amb qui s'havia
encarat: «<a href="https://twitter.com/EudaldFontiRica/status/1076121828173774849" target="_blank">La República no existeix, idiota!</a>».<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Que els passos que es facin siguin considerats com
a passos enrere dependrà del diagnòstic pendent i compartit que ens cal de l'octubre
de 2017. I potser alguns passos que ens cal fer són, objectivament passos
enrere. Però és que venim d'una derrota, i no podem seguir com si els errors
comesos no haguessin existit. L'escenari ha canviat, i ho ha fet en bona mesura
per la repressió experimentada, que l'Estat espanyol aplica amb tot el sadisme
que pot i una mica més dins els marges de permissivitat que es mou en el tauler
internacional. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI3jBX3TrJo2wMJxI63vQ3nKb8La7o0XKZuZgeH7sBLj9Idyk9N5a9heTUpcbHSNwSK7NoKNWSbWB1kR3O9JR7udjLcMPtN8ggzEiBHO9RZsgvKUudttdqtFUOx-XemyGeWeD_8shL-E0i/s1600/quim-torra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI3jBX3TrJo2wMJxI63vQ3nKb8La7o0XKZuZgeH7sBLj9Idyk9N5a9heTUpcbHSNwSK7NoKNWSbWB1kR3O9JR7udjLcMPtN8ggzEiBHO9RZsgvKUudttdqtFUOx-XemyGeWeD_8shL-E0i/s320/quim-torra.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">(<a href="https://www.elperiodico.com/es/politica/20180516/quim-torra-catalunya-cataluna-parlament-directo-ultimas-noticias-6814547" target="_blank">Font</a>)</td></tr>
</tbody></table>
<div class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Si volem avançar, en un camí que ha de ser encara
molt llarg, més val que abandonem pirotècnies retòriques, sobretot per part de
les persones amb més altes responsabilitats institucionals (sisplau) i ens
dediquem urgentment a dissenyar aquesta estratègia àmplia en funció del que
demanda el context més immediat sense perdre mai els objectius finals. Si no,
ho allargarem encara més de forma innecessària.<o:p></o:p></span></div>
<br />Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-10273235933342355682018-10-01T00:00:00.001+02:002018-10-03T09:49:57.247+02:00Un dia que ja ha durat un any<div align="justify" style="font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Ja fa un any del Primer
d’Octubre (suposo que ja ho sabeu), una diada que serà
inesborrable de la nostra memòria col·lectiva, que quedarà com a
una fita ineludible en la història catalana. De com vagin les coses
i de com se n’aprofiti i n’interpreti el que va ser i el que va
suposar dependrà del caràcter que acabi fixant-se’n en el temps.
I com sabeu, fins i tot el passat, que és un autèntic camp de
batalla, és dinàmic i canvia la forma amb el temps i els ulls de
qui se’l mira.</span></div>
<div align="justify" style="font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">En tot cas, un any després
seguim fent teràpia emocional. Individualment i col·lectiva. I és
normal, perquè tot el que va suposar es viu poquíssimes vegades a
la vida, potser hi ha qui no ho viu mai. Aquí a Catalunya hi ha
molta gent que no el va «viure», l’1-O, perquè malgrat que
afectava tothom, els graus d’implicació i acceptació van ser
diversos. El període per a mi més intens i il·lusionant va ser des
de la Diada i fins al dia del referèndum; el 3 d’octubre ja va ser
una altra cosa, amb un altre estat d’ànim, i ja no parlem de tot
el mes d’octubre i de com la muntanya russa va esdevenir, per
moments, més vertiginosa.</span></div>
<div align="justify" style="font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU0Fed-6kE8ohsIoshbj-NIj49FI-YbhRsCmEXDWJY5lzfJVVah2HfhZJv7bBa0AdAWuWvMB2jzCShjfag3Z014MXC22r_4y7E5VNIzaOzJ30nzWLLbEfD8vkOLWnuC6ErMxsDmWWO_WzO/s1600/main-urn.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="329" data-original-width="324" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU0Fed-6kE8ohsIoshbj-NIj49FI-YbhRsCmEXDWJY5lzfJVVah2HfhZJv7bBa0AdAWuWvMB2jzCShjfag3Z014MXC22r_4y7E5VNIzaOzJ30nzWLLbEfD8vkOLWnuC6ErMxsDmWWO_WzO/s320/main-urn.png" width="315" /></a></div>
<div align="justify" style="font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Caldria que més d’hora que
tard, rebéssim explicacions que, en general, tothom qui va tenir un
alt grau de responsabilitat política, està defugint o ho explica de
forma parcial i interessada per fer-se perdonar davant la massa
social independentista. Ja n’hi ha prou de no tractar la gent com a
adulta: amagar la informació sobre com estaven les coses abans i
després del referèndum, i dir que no es va defensar la proclamació
per evitar que ens fessin mal és insultant, és tractar la gent amb
un infantilisme inadmissible. Encara ara seguim distrets amb
victòries parcials i anecdòtiques (on eren les urnes, com van
arribar,...) que expliquem amb pèls i senyals com si mai més
haguéssim de necessitar moure’ns a l’ombra. Ho esbombem tot,
enmig d’una guerra, però al mateix temps ens amaguem explicacions
necessàries: explicacions que s’haurien de donar sobre estructures
d’estat fantasma, sobre fantasmes com Santi Vila que eren al Govern
en aquells dies, sobre el paper de Puigdemont, d’en Junqueres o de
la Marta Rovira... Sobretot exconvergents i republicans són qui s’ha
d’explicar. Eren ells i no uns altres els que eren al Govern.
Malgrat que altres actors tenen coses per dir (la CUP, Òmnium,
l’Assemblea...). La naturalesa dels errors d’aquells dies (coses
de les quals en dèiem «jugades mestres», en alguns casos) ens
ajudarien a prendre la mida d’algunes de les febleses que arrossega
l’independentisme avui: sobretot una desorientació que va de la
tàctica immediata a els objectius a mitjà termini. Mobilitzacions
«fins què?», que deia en Xavier Antich a la Garriga aquest
dissabte. I diagnòstic sobre l’octubre passat que ensenyi cartes:
que hi hagi líders amb la valentia suficient per dir si l’1O ens
permetia fer la declaració d’independència o no, si és que
creuen que no (jo crec que no, però no sóc cap líder polític), o
que, en tot cas, diguin que la postura que passa per creure que «el
referèndum ja el vam fer» i que per tant ja no en cal cap més, ni
és adequada, ni, honestament vàlida (també ho crec així), i que
beu més del voluntarisme deutor de les solucions miraculoses que han
envernissat l’independentisme màgic que d’una anàlisi reposada
dels fets i dels reptes. Calen terrenys compartits i tangibles en
l’espai d’allò que en diem «el relat», ara molt menys comú
que abans de l’1-O</span></div>
<div align="justify" style="font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"> Clarificar punts de partida i
horitzons, amb més cartes sobre la taula i amb un joc intel·ligent
que defugi els fangars on ens vol encallar l’espanyolisme,
aprofitant, al mateix temps l’immens capital humà de què
disposem, les xarxes construïdes, la gran potència, en definitiva,
que té encara l’independentisme. No és pas senzill i la feina és
ingent i llarga, però ningú no la farà per nosaltres. </span>
</div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-62459809126650518302018-09-02T00:46:00.000+02:002018-09-02T00:46:48.442+02:00Fatalment el pujolisme?
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
A
<i>Com una pàtria</i> Jordi Amat hi ha fet una feina de barretada.
Una biografia ben pensada, ben orientada, ben travada per fer arribar
a port el seu propòsit: el traç clar, diàfan, del sentit de la
vida d’una figura cabdal de l’antifranquisme català, que, al
mateix temps, és una de les més mal conegudes (potser n'hauríem de dir la més
injustament mal coneguda) de la resistència i l’oposició a la
llarguíssima dictadura del general Franco.
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Benet
la va viure tota. Va travessar tot el túnel, amb el peatge previ de
la guerra civil, un solc fet a la pàtria que l’acompanyaria i el
marcaria de forma determinant tota la vida, una vida que era el seu
activisme, el seu servei indefugible al país. Per això la seva vida
política i intel·lectual és paral·lela i indestriable de la
paràbola del catalanisme (per dir-ho amb una fórmula d’Amat
mateix) entre la fi de la guerra i la Transició. Resistència,
oposició, intrigues polítiques, xocs personals, estratègies de
fons i girs audaços. Reformulacions i adaptacions necessàries,
evolucions naturals que es compassaven a les transformacions
socioeconòmiques i demogràfiques del país. Així es desenrotllà
el catalanisme durant quatre dècades en un hàbitat hostil, de la
catacumbial lluita per salvar els mots a l’esbós d’un programa
de govern. Benet era enmig de tot, precari de recursos i fins i tot
d’aparença física. Fatalment lligat també a una fragilitat
emocional fruit d’una infància dura, amb episodis molt
desgraciats. I amb una independència partidista que l’ajudaria
tant a capitalitzar-se simbòlicament com contribuiria a barrar-li el
pas en les hores decisives que es jugaven en taulers en què la moral
i l’honestedat no són els trumfos determinants.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE9Qbw0I1wrccQfjOSSWYGA4qJ10aPe6Ej2fnX1WRZOPJcz87ds4FxMZDTjtUVQszhWv7Zr2k5fYl5qGmj0rPzR_umV3566Q9Q0Y6aEa3RUBGCxMReox5oSloM1Bp_e-zKTSEGtMbe6EWK/s1600/portada_com-una-patria-vida-de-josep-benet_jordi-amat_201705260925.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="381" data-original-width="253" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE9Qbw0I1wrccQfjOSSWYGA4qJ10aPe6Ej2fnX1WRZOPJcz87ds4FxMZDTjtUVQszhWv7Zr2k5fYl5qGmj0rPzR_umV3566Q9Q0Y6aEa3RUBGCxMReox5oSloM1Bp_e-zKTSEGtMbe6EWK/s320/portada_com-una-patria-vida-de-josep-benet_jordi-amat_201705260925.jpg" width="211" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto: Edicions 62</td></tr>
</tbody></table>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Tot
això sura al llarg de les cinc-centes pàgines d’ingent informació
i d’intercalada reflexió que Amat teixeix sense que el relat se
li’n vagi de les mans. Un relat que relliga la vida del personatge
Benet a la del catalanisme dels anys centrals del segle XX, que és
sinònim d’una opció que, a la fi, no seria triomfadora (malgrat l'evident terreny compartit entre moltes de les veus del catalanisme). Les raons
es desgranen al llarg dels capítols de l’obra. La vàlua de la
qual és, esclar, la que prové de l’anàlisi d’aquest camí que
va protagonitzar Benet i, amb ell, una opció de país que va anar
decantant-se progressivament cap a l’esquerra, malgrat no perdre
mai de vista la necessitat de recosir, de salvar una transversalitat
que cohesionés un país escindit, i que ho fes girant al voltant del
fus de la identitat que havia sobreviscut malgrat l’intent
deliberat d’anorreament. En tot això hi veig implícitament una
qüestió que crec que Amat formula: un «què hagués passat
si...?», en què, naturalment, la ucronia passa per imaginar un
Benet com a estadant a la Casa dels Canonges en lloc de Pujol (és un
dir, ja sabem que Pujol no la va «ocupar» mai com a llar). És
impossible no pensar-hi, perquè el triangle que traça Amat amb
Pujol, Tarradellas i Benet a cada banda té un clar perdedor en la
cursa institucional i, sobretot, i cal no oblidar-ho, perquè la cursa existia.
Probablement un perdedor que tenia tots els números per perdre, sí,
però i si era el que, com a poble, ens mereixíem que guanyés?</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Crec
que la remor de fons de la pregunta existeix i hi és perquè el
llibre sembla anar acompanyat d’alguna altra intencionalitat, també
implícita. No és pas casualitat la prefiguració del Benet
historiador, obsessionat amb l’ús de la història com a eina de
construcció del futur, com a ciment del relat del projecte que es
vol construir, una cosa que no s’ha cansat d’explicar un altre
(un i no una, gairebé tot són homes: un bon retrat de l’època,
també) dels il·lustres del llibre, recentment traspassat. Josep Fontana. Des del seu
canònic <i>Historia: análisis del pasado y proyecto social</i> al
seu darrer <i>L’ofici d’historiador</i>, passant per altres
obres, el prestigiós referent i alumne de Jaume Vicens Vives, no
s’ha cansat d’apuntar quin és el sentit d’historiar i amb
quines finalitats s’ha fet servir arreu. Per això Amat branda
Benet, em sembla veure. Per una banda, per passar comptes amb el
pujolisme, sobretot en el seu tram previ a l’obra de govern, el de
construcció de la figura Pujol que acabaria travessant la meta en
primer lloc contra pronòstic el 1980. Una certa impugnació del
símbol en la seva fase potser més indiscutida. També amb el
tarradellisme, encara incomprès en el seu sentit profund i
fossilitzat en una versió oficial edulcorada i folklòrica que no
massa anys enrere s’ensenyava de forma acrítica en algunes
facultats d’història contemporània. Però per una altra banda,
diria que Benet també es contraposa al moment actual:
transversalitat, consensos amplis i cohesió. Mires llargues i poques
atzagaiades. La idea de no eludir el passat per saber cap a on es va
i la crítica a un present que ha fet saltar pels aires unes quantes
coses i que ha funcionat d’una manera que, si no m’erro, no té
l’aprovació de l’autor d’aquesta biografia.
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
En
tot cas, la pretensió, així consta al final del llibre (no és cap
<i>spoiler</i>, no patiu), era la reconstrucció d’una època i
l’exploració d’un caràcter i una personalitat al llarg del
temps servint-se d’una escriptura lliure i posant la documentació
al servei del relat. I en això el llibre excel·leix.</div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-75962975471417088462018-07-14T11:45:00.002+02:002018-07-14T11:46:25.781+02:00La revolució iraquiana de 1958<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
El
14 de juliol de 1958, un cop militar del qual sembla que no en tenia
notícia cap de les dues grans potències que lideraven els bàndols
de la Guerra Freda, acabava amb la monarquia iraquiana. Mentre els
polítics eren tancats a la presó d’Abu Grahib (acabada
d’estrenar), el rei era liquidat al Palau Reial. L’endemà el
president Nuri al-Said, que hauria provat de fugir disfressat de
dona, era executat pel cos d’Oficials Lliures, mutilat i arrossegat
pels carrers de Bagdad. Una dia després el seu cos va ser
desenterrat i fou tornat a arrossegar pels carrers de la capital. </div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Com s'havia arribat a aquella situació? </div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
L’acord
Sykes-Picot (1916), en plena Gran Guerra, suposava una concreció
sobre el mapa dels interessos a l’Orient Mitjà de Rússia, la Gran
Bretanya i França, tot i que aviat ja no servirien: el 1917 Rússia
es retirava arran del triomf de la Revolució bolxevic i el gener de
1918, el president dels EUA Wodrow Wilson en un discurs al congrés
nord-americà donava a conèixer els seus «<a href="https://wwi.lib.byu.edu/index.php/President_Wilson%27s_Fourteen_Points">catorze
punts</a>» pels quals molts dels pobles sotmesos als imperis que es
desintegraven veien legitimades les seves aspiracions nacionals (en
concret el 12<sup>è</sup> feia referència a les nacionalitats sobre
domini turc). A finals d’aquell any, l’encarcarat i exhaust
Imperi otomà signava l’armistici de Moudros amb els Aliats (30
d’octubre de 1918) i es veia obligat a retirar-se de totes les
possessions no anatòliques, malgrat que la península d’Anatòlia
mateix es veuria sotmesa a incursions per part de diverses potències
estrangeres.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
De
la Conferència de Pau de París (la Conferència de Versalles, 1919)
actualitzà les demandes de les potències europees (de França i
Gran Bretanya) sobre les ja antigues possessions de la Sublim Porta i
en sorgí el tractat de Sèvres (1920), pel qual es dividia
oficialment l’Imperi otomà en zones d’influència, tot i que no
entraria mai en vigor perquè les parts implicades no el ratificaren.
A banda de dibuixar una Gran Armènia i de suposar la gran
oportunitat perduda per als kurds, el tractat cedia el control del
<i>vilayet</i> de Mossul als britànics.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Els
turcs, amb Mustafà Kemal Atatürk al capdavant reconquerien Anatòlia
i convertien Sèvres en paper mullat, imposant un nou tractat: el de
Lausana, que se signaria el 24 de juliol de 1923. Aquest reconeixia
el nou estat kemalista que resolia tots els contenciosos amb els seus
enemics, excepte Mossul. Tanmateix, l’acabarien controlant els
britànics (tota la seva estratègia de control territorial havia
girat entorn del petroli de la regió).</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
La
Gran Bretanya controlava des de 1920 el regne d’Iraq (la suma dels
<i>vilayets</i> de Mossul, Bagdad i Bàssora) des que la Societat de
Nacions li n’havia entregat el mandat. El 1921 hi nomenaren rei
Faysal Ibn Hussain (que ja s’havia «entrenat» els dos anys
anteriors fent de rei a Síria d’on havia acabat expulsat) i van
deixar participar França i els EUA dels beneficis del petroli per
tal d’evitar reivindicacions i altres suspicàcies.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
L’octubre
de 1932 Iraq es convertia en un estat sobirà i membre de la Societat
de Nacions i viuria una vida política convulsa lligada als
estira-i-arronsa per la sobirania del país amb els britànics. El
Pacte de Bagdad (1955) entre Iraq i Turquia i al qual s’hi afegiria
Pakistan, Iran i Gran Bretanya, acabà de decidir els sectors
nacionalistes de l’exèrcit, agrupats en una rèplica del Moviment
d’Oficials Lliures de Nàsser que el 1956 escollirien Qasim com a
líder.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYjKe-OqabXMH9mHJ8ARTH1ZLhOs3VnKJCenL3qgtpg3Xq8O-AURrJvBeGEZH3j-Tg09xaIlUkB4N3FPluSYnDr39xfL-89TH0s4TTuMNKaKBPGBSp1gDXnTzXreQKj956F_UGVnUetaza/s1600/Qassim_0002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="208" data-original-width="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYjKe-OqabXMH9mHJ8ARTH1ZLhOs3VnKJCenL3qgtpg3Xq8O-AURrJvBeGEZH3j-Tg09xaIlUkB4N3FPluSYnDr39xfL-89TH0s4TTuMNKaKBPGBSp1gDXnTzXreQKj956F_UGVnUetaza/s1600/Qassim_0002.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Abd el-Karim Qasim</td></tr>
</tbody></table>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
El
primer de febrer de 1958 Egipte i Síria s’unien en la República
Àrab Unida traduint administrativament el panarabisme predicat pel
rais egipci, mentre que Jordània i Iraq confluïen en una Federació
Àrab. El 14 de juliol, Qasim que havia d’anar a atendre un crit de
socors dels jordans amb unitats de l’exèrcit iraquià va virar el
rumb i va dirigir les tropes cap a Bagdad, moviment que també va fer
el coronel Arif, un altre dels líders del moviment. Diferents
seccions de l’exèrcit van envoltar el domicili del fins llavors
primer ministre Nuri al-Said i el Palau Reial. El primer ministre
provà d’escapar sense èxit mentre el rei i un bon grapat de
membres de la família reial foren executats. A dos quarts de set del
matí Arif ja llegia la primera proclamació del nou règim i
apel·lava al suport de la nació, després d’haver deslliurat el
país de la colla de corruptes que l’imperialisme hi havia
col·locat. La gent prenia els carrers i celebrava entusiàsticament
la «Revolució», mentre s’acarnissava amb els cadàvers d’al-Said
i del príncep hereu Abdallah i empaitava alguns estrangers (hi
moriren tres nord-americans, entre d’altres).</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdN-oGonvgk5DAH-LuFhbrxxWkYlnC4FOFv9itIhtYQtioJ65wXyewBORJgrEoirBQXvQn-SZpHET_4ABzvirHps61jg-VWaGyFe47TT6IoiIXqcNqRkRkwlqRCeHIpVkeEUYwXAKET2Mw/s1600/Leaders_of_July_14_1958_Revolution.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdN-oGonvgk5DAH-LuFhbrxxWkYlnC4FOFv9itIhtYQtioJ65wXyewBORJgrEoirBQXvQn-SZpHET_4ABzvirHps61jg-VWaGyFe47TT6IoiIXqcNqRkRkwlqRCeHIpVkeEUYwXAKET2Mw/s320/Leaders_of_July_14_1958_Revolution.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto de grup dels líders de la Revolució de 1958. A la dreta de Qasim, el coronel Arif</td></tr>
</tbody></table>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Abolida
la monarquia, Qasim prenia les regnes del govern amb Arif com a
segon. L’orientació de la política exterior iraquiana va variar,
tal com temien els EUA: Iraq s’acostava a Egipte i a la Unió
Soviètica i abandonava el Pacte de Bagdad. També es feren algunes
reformes econòmiques i socials, entre les quals una reforma agrària
que, malgrat mancances evidents, aconseguí una certa redistribució
de terres (de fet les reformes de Qasim funcionaren millor en àrees
urbanes, fet que va fer que els pobres de les ciutats iraquianes no
li retiressin el suport). Tanmateix, i en vista del que havia passat
amb Mossadeq a l’Iran (1953) i amb el canal de Suez (1956), Qasim
va ser prudent amb el control dels recursos petrolífers i va
descartar una nacionalització que l’hagués conduït a un
enfrontament amb els britànics, limitant-se a incrementar el control
amb la substitució de tècnics estrangers per iraquians. Per contra,
i en clau interna, la nova Constitució reconeixia per primera vegada
els drets nacionals del poble kurd en el si de l’entitat iraquiana,
es legalitzava el PDK i Mustafà Barzani, fins llavors exiliat a
l’URSS, tornava a l’Iraq i era rebut per Qasim mateix.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVBa12vmnOG_6m7sZGs4WVHLWbJPNwocCBsMFsFc9_GRsFsc6sxmsyfElEhqTbqR8eRhWpY5rPUN2_OIAAkgTEI_e12n0R-vJcD_Rx3xfnPEQzp2JkTUhP_L-OsFLmRbbKtTrJBXzdyMs-/s1600/mustaf%25C3%25A0_barzani.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="429" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVBa12vmnOG_6m7sZGs4WVHLWbJPNwocCBsMFsFc9_GRsFsc6sxmsyfElEhqTbqR8eRhWpY5rPUN2_OIAAkgTEI_e12n0R-vJcD_Rx3xfnPEQzp2JkTUhP_L-OsFLmRbbKtTrJBXzdyMs-/s320/mustaf%25C3%25A0_barzani.jpeg" width="214" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El general Mustafà Barzani</td></tr>
</tbody></table>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Qasim
va fer equilibris entre nacionalistes àrabs i comunistes, principals
suports del nou govern. Arif havia estat destituït el setembre de
1958 pel seu acostament a Nàsser i se’l va jutjar i condemnar a
mort (pena que es commutaria), fets pels quals els nacionalistes
àrabs s’anaren distanciant de Qasim; tanmateix, espantat per la
influència dels comunistes, va fer una campanya en contra d’ells
l’estiu de 1959. Al mateix temps es girà contra els kurds i a
partir de setembre de 1961 inicià una campanya de bombardejos contra
el Kurdistan, fet que promourà la creació d’un Exèrcit
Revolucionari del Kurdistan per liderar l’autodefensa i que
acabaria controlant una gran àrea territorial. Paradoxalment, els
comunistes iraquians li serien, malgrat tot, més fidels i li
demanarien que entregués armes al poble quan es produí un cop
contra Qasim el febrer de 1963. El líder de la jove república ho va
rebutjar perquè temia que tot plegat provoqués una guerra civil.
Això va deixar pas lliure als colpistes, que prendrien el poder i
executarien Abd al-Karim Qasim el 9 de febrer de 1963. Arif tornava
al poder i es desencadenava una onada de terror que seria
especialment dura amb els comunistes.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-19998551059825102142018-07-08T23:04:00.000+02:002018-10-23T22:18:24.842+02:00Molts dies després, "Els dies kurds"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Com més va més es constata que la vida fa giragonses estranyes. Fa pràcticament deu anys vaig anar de viatge al país amagat més gran del món, el Kurdistan, a la zona septentrional o, per dir-ho a la catalanesca manera, al Kurdistan sota administració turca. Quan en vaig haver tornat vaig convertir les notes que havia pres durant aquells dies de viatge en un blog ("<a href="http://elsdieskurds2008.blogspot.com/" target="_blank">Els dies kurds</a>"), que recollia les entrades com en un diari, amb el que en vaig anomenar "informes" (les notes preses a les trobades amb organitzacions i entitats de la zona) a banda. Un exercici recreatiu que al mateix temps tenia la voluntat de fer arribar i conèixer la causa kurda en llengua catalana (conscient que ho feia dins d'uns límits francament estrets).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Doncs bé, deu anys després, l'editor d'<a href="http://editorialeltoll.blogspot.com/" target="_blank">El Toll</a>, Loïç Pérez-Muñoz va trobar aquell blog, hi va fer un cop d'ull i em va proposar de convertir-ho en un llibre. Hi vaig rumiar i vencent tot de prevencions i vergonyes vaig dir que què caram, que endavant les atxes, que era una manera de dir, que continuo aportant (conscient que que mantinc aquells límits francament estrets) un ínfim granet de sorra a la causa kurda, que és la causa de l'autodeterminació dels pobles, que és la voluntat de viure en pau i en peu d'igualtat.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1m_slPQ0JxKdGTLGFBNQe0HzuTpPO8CPQ7gaSvrC6jR_OXebp6dHJQPA1FTFUDmsnjzY768mkbe6NV5MBRYo8BCIsR9g1rc0XvVAizSuhiUJ_i5NUhnF3LSn7L_NxwyQEEF9_SCHtjNlh/s1600/Roger_Prims_2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1128" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1m_slPQ0JxKdGTLGFBNQe0HzuTpPO8CPQ7gaSvrC6jR_OXebp6dHJQPA1FTFUDmsnjzY768mkbe6NV5MBRYo8BCIsR9g1rc0XvVAizSuhiUJ_i5NUhnF3LSn7L_NxwyQEEF9_SCHtjNlh/s200/Roger_Prims_2.jpg" width="140" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnOuep8UYCYlbev9HncTfj8s4q8kfvu_D9VbALS08JmoN7-SHuqlfn8B2uCjCWQ4tDikEBFyRg8wredQRm3eo3-q16S4CRcjouNCBA_NrJ0EAKDikee9RAd9eT-1GwwrKzO5Rcm08H8qCA/s1600/Roger_Prims_1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1128" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnOuep8UYCYlbev9HncTfj8s4q8kfvu_D9VbALS08JmoN7-SHuqlfn8B2uCjCWQ4tDikEBFyRg8wredQRm3eo3-q16S4CRcjouNCBA_NrJ0EAKDikee9RAd9eT-1GwwrKzO5Rcm08H8qCA/s200/Roger_Prims_1.jpg" width="140" /></a><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
A l'espera de què anirà donant de si aquesta història i aquest nou i imprevist recorregut de l'aplec de notes kurdes, miraré d'anar editant aquest post per tenir-ho aquí tot junt i endreçat i així oferir al sofert públic tot allò que li calgui saber (ara imagina't que hi ha algú que en vol saber alguna cosa) sobre el relat d'aquells dies.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
A l'editorial El Toll hi trobareu informació abundant, i en aquest post hi ha una selecció fotogràfica perquè us en feu una idea: <a href="https://editorialeltoll.blogspot.com/2018/06/els-dies-kurds-roger-prims_21.html" target="_blank">selecció fotogràfica "Els dies kurds"</a>.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<b>Entrevistes </b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
La primera entrevista, a RAP 107: és <a href="http://enacast.com/rap107/#/programs/carrer107/rap107_podcast_9034" target="_blank">aquest </a><i><a href="http://enacast.com/rap107/#/programs/carrer107/rap107_podcast_9034" target="_blank">podcast</a> </i>(em sembla que en diuen). </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Una altra entrevista, aquesta a Ràdio Silenci de la Garriga, al programa <a href="http://www.radiosilenci.cat/#/programs/aixonoesalmhult/radiosilenci_podcast_5757" target="_blank">Això no és Älmuhlt</a>. També n'han fet peça amb un bon resum a l'<a href="http://www.radiosilenci.cat/#/programs/infogar/radiosilenci_podcast_5759?platform=hootsuite" target="_blank">Infogar</a>.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://votv.alacarta.cat/la-garriga/noticia/roger-prims-publica-un-llibre-sobre-una-visita-al-kurdistan-turc" target="_blank">Notícia breu a VOTV</a>, sí la tele comarcal (bé, una de les que tenim).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Entrevista al programa La tarda de La Xarxa: feu-hi cap <a href="http://programes.laxarxa.com/audio/140752" target="_blank">aquí</a>. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<b>Notícies </b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Notes informatives sobre el llibre a <a href="https://www.somvalles.cat/noticia/42560/roger-prims-de-llica-damunt-recull-en-un-llibre-les-experiencies-dun-viatge-pel-kurdistan-" target="_blank">Som Vallès</a>, a la <a href="http://www.lagarrigadigital.cat/component/content/article?id=4531:roger-prims-presenta-el-seu-darrer-llibre-a-la-biblioteca-de-la-garriga" target="_blank">Garriga Digital</a>. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<b>Presentacions </b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
L'estrena mundial, a la Garriga. Presentació d'<i>Els dies kurds</i> a la Biblioteca Núria Albó, a <a href="http://www.lagarriga.cat/actualitat/agenda/presentacio-del-llibre-els-dies-kurds-de-roger-prims.html" target="_blank">la web municipal</a> i a <a href="http://bibliotecalagarriga.blogspot.com/2018/07/presentacio-de-llibre-els-dies-kurds-de.html" target="_blank">la de la biblioteca</a>.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhofXWGKTicas6zFVz3zzwls0lYzBr539YG8XAVDXfV5zl32W3oWyn1MPHh449V9K08Mwv2VK3L81rcC864N-SPyi3oZZP0WOzl19NPBIzzIWPiO8feBWPfvpW0486Qb4Kls05Jozo7p_Td/s1600/Presentaci%25C3%25B3+DIES+KURDS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1132" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhofXWGKTicas6zFVz3zzwls0lYzBr539YG8XAVDXfV5zl32W3oWyn1MPHh449V9K08Mwv2VK3L81rcC864N-SPyi3oZZP0WOzl19NPBIzzIWPiO8feBWPfvpW0486Qb4Kls05Jozo7p_Td/s320/Presentaci%25C3%25B3+DIES+KURDS.jpg" width="226" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
N'hi ha hagut més, en dues intenses jornades a les biblioteques de Lliçà d'Amunt i Parets</div>
<div class="" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw1owPK0oP8poTT8C5_fquGpBBrdgJypef4AMys9E9Ai-nIwH-NpBcLaueUHDfgS-yL6UQ79PfUKjn7x_hA7JFu6gRVa-GjhVCHfVboAu5gnKiJXoCiUhDGH3eBwJN-uIoQG1QtsHdwIfp/s1600/cartell_Lli%25C3%25A7%25C3%25A0.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="524" data-original-width="369" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw1owPK0oP8poTT8C5_fquGpBBrdgJypef4AMys9E9Ai-nIwH-NpBcLaueUHDfgS-yL6UQ79PfUKjn7x_hA7JFu6gRVa-GjhVCHfVboAu5gnKiJXoCiUhDGH3eBwJN-uIoQG1QtsHdwIfp/s200/cartell_Lli%25C3%25A7%25C3%25A0.png" width="140" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhOPF3L5yTh7CLjm_LjPGJ_8nyTgjMokHJsxdK9RxSe7pXXnvnvBp5sEYEwfjcENvawTEdcL2qh6s0hZ4_xD1-NXAOQxFLY7Lfu4PXeFk14nWjrbpnB4zLafYFfbDw9xXgDBztzN6PVhv_/s1600/cartell_Parets.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="527" data-original-width="370" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhOPF3L5yTh7CLjm_LjPGJ_8nyTgjMokHJsxdK9RxSe7pXXnvnvBp5sEYEwfjcENvawTEdcL2qh6s0hZ4_xD1-NXAOQxFLY7Lfu4PXeFk14nWjrbpnB4zLafYFfbDw9xXgDBztzN6PVhv_/s200/cartell_Parets.png" width="140" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<b>On comprar el llibre </b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Si tot això us convencés d'alguna manera i dius, mira, que tinc aquella frisança de comprar-me el llibre, doncs ho podeu fer per aquí: "<a href="https://editorialeltoll.blogspot.com/p/comprar-llibres.html" target="_blank">comprar un gavadal d'exemplars d'aquests dels kurds i els Prims</a>"</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-14229035030274248812018-07-01T23:29:00.000+02:002018-07-01T23:29:26.755+02:00I Jornada de presentació de TFG i TFM dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Fa cosa d'un mes, potser una mica més, vaig tenir l'honor de poder presentar el meu Treball Final de Grau titulat «'Sí… Però, ara, ¿què faràs, aquí?' Estratègies narratives de plasmació
de la immigració, l’alteritat i la subalternitat a <i>La pell de la
frontera</i>, de Francesc Serés» a la I Jornada de presentació de TFG i TFM dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Per als que (encara) no ho sàpiguen aquest TFG té per objectiu abordar la literaturització
del fenomen migratori en el marc del sistema literari català a partir
de l’anàlisi de l'obra <i>La pell de la frontera</i> (2014), de Francesc Serés (Saidí
1972), l’obra més destacada dels darrers anys centrada en aquest tema i
la primera en la qual la immigració dels països empobrits hi té un paper
troncal. El va dirigir la doctora <a href="http://www.uoc.edu/webs/tiribarren/CA/curriculum/" target="_blank">Teresa Iribarren</a>, que dirigeix també el <a href="http://literaturacat.blogs.uoc.edu/" target="_blank">LiCMES</a>, grup d'estudis de literatura catalana, món editorial i societat, i que justament té una veu de línia de recerca sobre veus subalternes.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
El TFG es pot trobar per llegir íntegrament (o parcialment, això va a gustos) fent clic en aquest enllaç d'aquí: <a href="http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/handle/10609/74647" target="_blank">«Sí... Però, ara... etc.»</a> (al final hi ha un enllaç per descarregar-lo). </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Pel que fa a la presentació, que és l'excusa d'aquest post, la meva intervenció ja penja a Can Youtube, per si algú li abellís sentir abans de llegir. En tot cas, convido vivament a llegir <i>La pell de la frontera</i> i tots aquells llibres que, com aquest, tenen una clara vocació de perdurabilitat i universalitat, la capacitat de generar qüestions sobre el món que ens envolta i que a més són d'una factura narrativa magistral.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/COQ2U6Ze4Xc/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/COQ2U6Ze4Xc?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<br />Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-48971520576515025982018-06-20T12:47:00.001+02:002018-06-20T19:46:13.468+02:00«La Reixa»: solidaritat antirepressiva i construcció nacional<div align="justify" lang="ca-ES">
Que la història es repeteix, dit així com una mena d'automatisme o fatalisme determinista és una cosa que deu servir per a fer gala d'una certa erudició davant del públic de torn i que, en part, amaga (potser involuntàriament) una pulsió desmobilitzadora, una idea d'immobilitat que converteix en eixorc tot intent de transformar els ordres socials injustos. Les sentències com aquesta no me les he cregut mai gaire. En tot cas, si la prenem en un sentit més constructiu, el que ens pot indicar és que, més que repetir-se, hi ha elements estructurals que no és que es reeditin, sinó que no han canviat gaire; que encara no hem estat capaços de millorar-los o canviar-los d'una forma prou profunda o substancial. </div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
Així és més fàcil admetre que en contextos històrics de més profunditat, que reposen al damunt d'elements definitoris sòlids i arrelats, se succeeixen episodis similars o es produeixen respostes recurrents, sobretot quan hi ha forces que pretenen modificar l'escenari.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
Un exemple n'és el recorregut de l'independentisme català en el marc de l'Estat espanyol. Si el catalanisme ja representava (en la seva articulació discursiva, política i orgànica) al tram finisecular del XIX una esmena al model d'estat que per a Espanya s'havia anat construint a trompicons des de Cadis (1810-12), l'independentisme català (naturalment minúscul, però no pas inexistent) era una proposta del tot destituent un ingredient de l'Antiespanya, un factor constitutiu de les heretgies que el nacionalisme espanyol combatria amb especial èmfasi després del desastre de Cuba (1898).</div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
Justament per això, hi ha fets que exemplifiquen que ni el catalanisme és un invent de fa quatre dies, ni tampoc ho és l'independentisme. De la mateixa manera, la persecució i la repressió polítiques del moviment són fenòmens que són coetanis al seu naixement, i treuen el cap al mateix moment que cristal·litzen les primeres iniciatives més o menys organitzades. </div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
Per tant, la repressió contra el moviment independentista no és un invent del jutge Llarena, ni tan sols del jutge Garzón. Ni els grupuscles d'extrema dreta del nacionalisme espanyol és el primer cop que campen pels nostres carrers, la seva activitat també es remunta bastantes dècades abans de la Batalla de València (1976-1981, aproximadament). De la mateixa manera, és interessant remarcar que les experiències antirepressives propiciades per la grapa (formal o informal) de l'Estat han estat llavors d'articulació orgànica i política del moviment. El cas que es considera fundacional en aquest terreny és el de «La Reixa», a principis del segle XX.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
<br /></div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
<br /></div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
<b>«La Reixa», primera organització antirepressiva del nacionalisme radical</b></div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
<br /></div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
<br /></div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
L’Onze de Setembre de 1901 «diferents
organitzacions realitzen vetlles de record als màrtirs de 1714»
(Domingo, 2007: 211) amb discursos reivindicatius i una ofrena floral a
l’estàtua de Rafael Casanova, on «es dipositen les corones que havien
presidit les vetlles de record» (Ibídem). S'arribava a aquella data enmig d'un context de crisi estatal i d'expansió del catalanisme, amb reformulacions orgàniques i una creixent preocupació per la idea d'avenç social, que es concretava, per exemple, amb l'emergència de la figura del doctor Domènec Martí i Julià com a home fort de la Unió Catalanista. Aquell any, però, i per
l’acció d’un confident de la policia, acabarien essent empresonades a la vora d'una
trentena de persones, entre elles Josep M. Folch i Torres, i «processats
per alteració de l’ordre públic i atacs a la unitat de la pàtria»
(Colomer, 1995: 37), en la majoria de casos. Sembla que l'excusa oficial és que durant l'ofrena a l'estàtua de Rafael Casanova s'haurien proferit crits considerats contraris a la unitat d'Espanya.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
Els fets comportaren diverses
conseqüències en el sentit de reforçar el sentiment nacional: en primer
lloc, una solidaritat que passaria per la lloança dels detinguts en els
principals mitjans catalanistes (com <i>La Veu de Catalunya</i>) i
desembocaria en una manifestació que aplegaria 15.000 persones; en segon
lloc, la fundació de La Reixa, primera organització antirepressiva del
catalanisme i punt de trobada per a aglutinar el catalanisme radical.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEdaJtUva5LqTbRb5AVLSEshK9jQi8MU6-oMiNzvbiTCx7nrIJ8zuUfcglEDzzfo7P08Z91bwPxnFs2EvDGbuiYecVGEvu8GiQ54LpFUM-VCVP3pDD6cfAlAmqxvHSrVY5abiaKJoHv5y2/s1600/11_1901_Anoia_Diari-750x305.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="305" data-original-width="750" height="162" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEdaJtUva5LqTbRb5AVLSEshK9jQi8MU6-oMiNzvbiTCx7nrIJ8zuUfcglEDzzfo7P08Z91bwPxnFs2EvDGbuiYecVGEvu8GiQ54LpFUM-VCVP3pDD6cfAlAmqxvHSrVY5abiaKJoHv5y2/s400/11_1901_Anoia_Diari-750x305.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto de grup dels detinguts l’Onze de setembre de 1901. Font: <a href="http://anoiadiari.cat/general/lluis-marsans-sola-igualadi-onze-setembre-1901/">Anoia Diari</a></td></tr>
</tbody></table>
<div align="justify" lang="ca-ES">
<br /></div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
L’Agrupació Catalanista La Reixa
apareixia el 31 d’octubre d’aquell mateix any, aplegant orgànicament els
«grups més radicals de la Unió Catalanista» (Rubiralta, 2004: 19) i
dirigida a ajudar els catalanistes represaliats. Més enllà d’això «la
transcendència de La Reixa rau en la labor de coordinació d’aquests
modestos grups nacionalistes radicals» (Ibídem), tasca que continuaria
quan l’organització es transformà en la Comissió Benèfica de la Unió
Catalanista el 1903. Encara més, les entitats que formaren La Reixa
col·laboraren amb altres grups per a engegar l’Aplec Catalanista, més
polititzat, i per a la creació del setmanari satíric <i>La Tralla</i>, aquest mateix any 1903.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
Si bé és cert que el nacionalisme
radical no tenia encara uns contorns ideològics i programàtics definits i
la seva incidència social era molt minsa, la creació de La Reixa és
indicativa de com els canvis sociopolítics, demogràfics i econòmics
creen noves condicions i necessitats de regimentació de la societat: la
immigració interior catalana des del camp de joves treballadors provocà
un reforç «dels signes de solidaritat grupal, tota una sèrie de símbols
identitaris estructurats per mitjà del discurs nacionalista» (Rubiralta,
2004: 21), i un creixement de la consciència nacional. En aquest
sentit, si bé molt concret, som davant d’un procés de cohesió de la
comunitat imaginada i de reforçament de nació com a ideal més elevat:
una organització que reconeix fonamentalment el sacrifici en favor de la
pàtria.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
És, a més, un primer pas cap a la
modernització d’un espai polític que es coordina «gràcies» a la
repressió de l’estat i al regeneracionisme que impera fruit del desastre
colonial espanyol de 1898. Al mateix temps, s’introdueixen
«tecnologies» de governança, d’autoorganització: es basteix una resposta
coordinada per a fer front a una de les principals eines que té l’estat
per al control social.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
<br /></div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
</div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
Bibliografia:</div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
<br /></div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
<b>Colomer, Jaume</b> (1995).<i> La temptació separatista a Catalunya. Els orígens (1895-1917)</i>. Barcelona: Columna.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
<b>Domingo, Joan</b> (2007). «L’impuls del catalanisme radical a principis del segle XX». A: DD.AA, <i>Ier Congrés d’Història de l’Independentisme Català</i>, pàg. 209-213. Reus: Edicions del Cercle de Lectura.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
<b>Rubiralta, Fermí</b> (2004). <i>Una història de l’independentisme polític català. De Francesc Macià a Josep Lluís Carod-Rovira</i>. Lleida: Pagès editors.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
<br /></div>
<div align="justify" lang="ca-ES">
Més info també a: «<a href="https://www.llibertat.cat/2009/02/el-moviment-antirepressiu-del-nacionalisme-radical-a-principis-de-segle-1900-1930-5751" target="_blank">El moviment antirepressiu del nacionalisme radical a principis de segle (1900-1930)</a>» (a <a href="http://llibertat.cat/">Llibertat.cat</a>).</div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-24176151863616906292018-06-01T12:19:00.001+02:002018-06-01T12:30:58.339+02:00No, el Règim no les té totes
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Tot
aquest moviment de la moció de censura contra el govern de Rajoy i
el PP que ha impulsat el PSOE de Pedro Sánchez produeix, en el meu
cas, tanta mandra com absència d’eufòria. Més enllà de
constatar una certa satisfacció diguem-ne racional que es pot
processar per l’expulsió de la comandància política de l’Estat
(perquè per a la resta manen els mateixos) dels representants de la
versió actualitzada del nacionalcatolicisme espanyol, tot plegat no
em remou ni una engruna en el terreny emocional.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Potser
perquè la indecència política del PSOE és prou paral·lela a la
del PP i potser perquè allò de «s’ha de fer fora el PP» com a
ressort acrític davant el més gran dels mals ja no val: ara ja s’ha
bastit un recanvi des de la dreta, C’s, que dibuixa un horitzó
manifestament pitjor per als drets i llibertats dels pobles i la gent
de l’Estat (amb Catalunya com a primer objectiu on descarregar
l’arsenal del nacionalisme espanyol més filofalangista que s’ha
vist des de 1975). Potser també perquè, vist tal com raja, sembla
contradictori que aquí ens dediquem a pensar dia sí dia també com
resolem això d’aquesta República que tenim per implementar (com
si fos un antivirus) i que al mateix temps destinem energies a
resoldre la governabilitat d’Espanya.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAaGvMDqcaaIekPwNjrUjqxWd8ubA9EXpEmpc4CJlzX__R00OSFBuIQPA8rFK3fXTqD-9bTUQ5440eDYm6CWLhP3Ckn0NgjhI9UAJIE5gAfjDQM1-jyBWIo29bFPDuqEOLH99oM44_RQeX/s1600/Rajoyyyyyyyyyyyy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="749" data-original-width="1200" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAaGvMDqcaaIekPwNjrUjqxWd8ubA9EXpEmpc4CJlzX__R00OSFBuIQPA8rFK3fXTqD-9bTUQ5440eDYm6CWLhP3Ckn0NgjhI9UAJIE5gAfjDQM1-jyBWIo29bFPDuqEOLH99oM44_RQeX/s320/Rajoyyyyyyyyyyyy.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Adéu, trempat!</td></tr>
</tbody></table>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Certament,
el PSOE és, en tot allò que té de negatiu, tant Règim del 78 com
el PP (no desgranaré ara la interminable llista de polítiques
impulsades i defensades en el sentit d’apuntalar l’estatus quo
per part del partit de González, Guerra, Zapatero o Sánchez), és
tan 155 com el PP i davant el conflicte català havia entrat amb
força per ser el líder de la cursa d’un patrioterisme espanyol
més propi de la Guerra de Cuba que del segle XXI. El PSOE genera una
confiança nul·la de cara a una resolució de les emergències
socials i ja no diguem de cara a una sortida política del «problema
catalán».</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Ara
bé, també és cert que, almenys en l’escenari inicial resultant,
el bloc del 155 no és tan sòlid com abans de la moció i el
ressentiment que el PP dispensarà a aquells que l’han desallotjat
del seu lloc «natural» (el poder) pot ser dels que marquen època
(Rafael Hernando, amb el seu to de menyspreu classista ja ha donat
pistes de per on pot anar la cosa). Això va lligat al fet que Rivera
i C’s veuen desbaratada l’estratègia d’anar a les urnes com
més aviat millor per aprofitar el moment favorable que indiquen les
enquestes. Ara, no només els pot passar el moment propici, sinó que
no havent donat suport a la moció s’han quedat sols votant que no
amb el partit més estigmatitzat per la corrupció (l’«a por
ellos» a Espanya em temo que no penalitza gaire) que ells mateixos
critiquen amb els seus habituals discursos prefabricats i
simplificats. N’han sostingut el govern i han votat en contra de la
seva caiguda, no pas poca cosa per a qui es ven com a renovació de
l’invent.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Encara
més, C’s pot ser víctima dels mateixos que l’han catapultat com
a recanvi a l’instrument polític dels interessos de l’oligarquia
espanyola. Davant d’una coalició de forces capitanejada pel PSOE
que inclou la imatge renovada de l’Antiespanya (esquerres,
separatistes, etarres...) el PP haurà de rearmar-se al mateix temps
que renova algunes cares (començant per Rajoy) molt desgastades fet
que brinda una oportunitat a les elits de l’IBEX per recuperar la
seva eina d’intervenció política tradicional, cosa que converteix
la força de Rivera en una joguina molt més prescindible i
l’arracona a la incerta lògica de la volatilitat electoral.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Seria
ingenu pretendre que amb aquest canvi, des de Catalunya, s’hi
guanya res de forma automàtica. El PSOE és tan nacionalista
espanyol i està tan esquitxat per la corrupció com el PP, és tan
Règim del 78 com Florentino Pérez i Norma Duval. Però també és
cert que aquest nou acte no és merament un recanvi del Règim en el
sentit que no garanteix un recorregut estable per als propers mesos,
més aviat al contrari: en surt un govern més feble en suport
electoral i parlamentari que tindrà com a principal oposició una
dreta espanyola ressentida i radicalitzada. A les mans de
l’independentisme català representat a Madrid hi havia la
possibilitat de contribuir a la inestabilitat (com així s’ha fet)
davant l’alternativa de votar com C’s o posar-s’hi de cantó
(opcions que a nivell propagandístic eren notablement pitjors
perquè, entre d’altres coses podien mantenir el PP al poder).
Naturalment, tot això s’hauria de saber aprofitar des de
Catalunya, una eventualitat davant la qual em permetreu que també em
mostri, com a mínim, escèptic.</div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-47779505408767038042018-05-15T13:48:00.004+02:002018-05-15T13:48:54.037+02:00131
<br />
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
A
cada nou moviment l’independentisme constata el desequilibri en la
correlació de forces amb els poders contra els quals lluita, i ho no
només amb el tast de la repressió, incrementada tant de forma
qualitativa com quantitativa i cada vegada amb menys disfressa
argumental al darrera, sinó també a base de decisions desencertades
o poc meditades. Al seu torn això permet constatar que el que brilla
per la seva absència és aquesta cèlebre «astúcia» que vam
brandar a l’octubre i que, en general, ens ha ajudat tant com
quatre <i>tantos</i> de whisky abans d’agafar el cotxe.
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Davant
d’aquest desequilibri monumental en què es desenvolupa la partida
(cosa que no hauria d’oblidar mai ningú que vulgui abocar-hi una
mirada mínimament honesta), l’independentisme s’ha de gravar amb
foc al front que l’única unilateralitat en la que no ha de prendre
precaucions és la de l’exemplaritat i la de minimitzar errors i,
sobretot, riscos.
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
En
aquest sentit, i davant d’una mala decisió, les comparacions, els
greuges comparatius, serveixen per a ben poca cosa, el recurs de l’«i
tu més» només aconsegueix estrènyer les files, cohesionar la
tropa, però ni és honest ni és útil. És una postura ingrata i,
en determinats moments, pot resultar fins i tot injusta, però la
lluita que hi ha en curs no ha comptat, per la banda de l’Estat i
el nacionalisme espanyol, amb un comportament precisament exemplar, i
quan aquell que és deu vegades més fort que tu es passa les normes
per l’arc del triomf, fa trampes i no hi ha cap àrbitre per
amonestar-lo o parar-li els peus, és molt ingenu parapetar-se en la
força de la raó i en el convenciment que el bé triomfarà sobre el
mal.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg41NE7kGorgADQAvn7n3Lp63UC6LaHsMdgrxfND4z0VXhSQoJ3P6k_a8kz2XO7RKGFDNuwX5e-GWkgW7jvOOfu-wobd2WNqZ3zxk4zLA-Hqh3JujD1W8MJ_ahNJRs7szjKdOQQG1IYfqnt/s1600/DCnuvZvUAAAu1cC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="800" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg41NE7kGorgADQAvn7n3Lp63UC6LaHsMdgrxfND4z0VXhSQoJ3P6k_a8kz2XO7RKGFDNuwX5e-GWkgW7jvOOfu-wobd2WNqZ3zxk4zLA-Hqh3JujD1W8MJ_ahNJRs7szjKdOQQG1IYfqnt/s320/DCnuvZvUAAAu1cC.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Sí,
el nacionalisme espanyol és agressiu des de sempre, sobretot des que
la seva cara hegemònica és la que s’imposa definitivament després
del desastre del 98 i es dedica a perseguir les heretgies internes,
perduda (desastres del Marroc a venir, a banda) tota possibilitat de
satisfer les apetències imperials exteriors. Sí, l’Estat ha estat
sempre al·lèrgic a la diversitat i ha avortat tota possibilitat
d’esmena al model nacional de matriu castellanista que permetés
una acomodació en peu d’igualtat de les nacions no castellanes al
disseny de l’estructura estatal (en aquest sentit, sí, Espanya
està dissenyada de forma supremacista). Sí, el nacionalisme
espanyol no ha dubtat mai a l’hora de servir-se de la violència
(institucional i parainstitucional) per mirar de debilitar les
expressions d’alliberament nacional (i altres dissidències
internes) nascudes a la seva perifèria. Sí, l’Estat practica el
racisme institucional des de sempre, amb indiferència de qui l’hagi
governat. Sí, Ciutadans és l’expressió contemporània més
propera al falangisme, amb un discurs agressiu, perillós, ple d’odi,
que fomenta el ressentiment, ple de gent d’extrema dreta a les
seves files, que s’ha presentat amb partits d’extrema dreta a
Europa, que va a manifestacions convocades per organitzacions
d’extrema dreta, que promou invents d’un etnicisme cavernícola i
al més pur estil Karadjic com Tabàrnia, que menysprea els
antifranquistes, que practica el racisme en els àmbits més
immorals. Sí, fins i tot l’esquerra fraterna demostra la seva
posició de superioritat i privilegi i demostra tenir un discurs
trufat d’etnicisme, tot interioritzat per qui ha assumit i
naturalitzat fins a invisibilitzar-la la desigualtat nacional que
l’Estat espanyol contemporani arrossega des del seu moment
fundacional. Sí, patim violència als carrers (ara amb més
intensitat que la que ens ha planat sempre al damunt), patim abusos
judicials, patim un allau de mentides mediàtiques, patim ofec
econòmic premeditat i tantes altres coses.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Però
tot això és gratuït per a qui ho practica perquè té la força i
el control i li rellisquen les «jugades mestres» i, en canvi, és
capaç de magnificar de forma extraordinària, si cal fins a la
deformació absoluta més allunyada de la realitat, les patinades que
vénen de la nostra banda, tant li fa si són gaire petites o gaire
grosses. Però existeixen i ens hauríem de centrar més en no
cometre-les, repensant-nos també en la correlació de forces
interna, cosa que ens ajudaria més a no servir en safata carnassa
als ultres que no en dir que els qui ens assenyalen són uns cínics,
uns mentiders i uns hipòcrites, encara que sigui veritat que ho
siguin. Contraposant les seves misèries a les nostres aconseguirem
molts retuits i ocurrents missatges de WhatsApp carregats de raó que
ens permetran recrear-nos en el nostre enginy durant dècades, però
això sí, sense sortir del regne d’Espanya i segurament minant el
crèdit internacional que puguem haver acumulat.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
En
un moment en què repensem estratègies i molta gent dins
l’independentisme pretén ampliar el radi de suport al projecte
republicà (divers, inclusiu, cívic, socialment just,
democràticament robust) el simbolisme de triar figures amb bagatge i
trajectòria (i tics) propis del patriotisme romàntic i estantís
(amb tot el que comporta i per molt que puguin haver virat cap a aquest tronc central del
republicanisme) pot dificultar l’avenç en l’extensió social del
suport a l’alliberament nacional. Alguns en faran sang i d’altres
trobaran l’excusa que necessitaven per justificar la seva perenne
comoditat.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-14605634341034332532018-05-04T15:43:00.004+02:002018-05-04T15:43:44.325+02:00Blancs i negres<br />
<div style="text-align: justify;">
Un dels aspectes que denota, al meu entendre, la sensació de desorientació actual del moviment independentista en el seu conjunt (és a dir, la manca d'objectius estratègics clars a curt i mitjà termini) és l'existència d'un escenari en el qual les diferents propostes que hi ha al damunt de la taula per a establir nous fulls de ruta són defensades com si les altres fossin excloents. I no només això, sinó que els "traïdors" que volen per un cantó i els "hiperventilats" que salten per l'altre sembla que ajuden a i constaten una mena d'escissió entre blocs irreconciliables. La unitat d'acció sembla esberlada i políticament, veient les posicions dels partits i el correlat en algunes entitats socials, tot plegat fa més pinta d'ensulsiada (i ja ens trobarem) que no pas d'assumpció d'errors (n'hi ha hagut per donar i per vendre) i de rearmament per tornar a la càrrega.</div>
<div style="text-align: justify;">
Les demandes que fa l'Adam Majó en <a href="https://www.llibertat.cat/2018/05/nous-horitzons-42028" target="_blank">aquest article</a>, horitzons convincents, concreció i aprofitant el potencial de mobilització que té, que encara té, el moviment independentista, reinventar-se per ser més efectius i visibles allà on convé, allunyant-nos d'un possible procés de folclorització de 11S que ens retornaria a un estadi previ a 2012, però amb més gent (un perill que plana sobre tot el moviment, per cert). Al mateix temps esbandint-nos la repressió com a únic metrònom del moment i, reconeixent, com ho fa implícitament l'Adam, que hi ha molt recorregut per endavant encara i que les eleccions municipals del 2019 són una fita amb un potencial i una importància cabdal (subscric, perquè justament jo mateix ho he fet en d'altres llocs, la reivindicació del model Badalona i Sabadell com a desitjables).</div>
<div style="text-align: justify;">
Però, esclar, per a definir el disseny d'aquests horitzons s'haurien de clarificar els camins que ens hi menen. Alguns són allà on eren, reclamant unilateralitat per fidelitat al Primer d'Octubre, recordant que no es pot obviar aquell dia i tot el que significa, però justament amb una actitud que el que sembla obviar és tot el que va passar després així com algunes lectures necessàries d'aquell dia mateix. D'altres ofereixen fugides endavant o curtterminismes tant enlluernadors que costa veure si hi ha res més enllà (em refereixo, sí, a què no sé què ofereix JxCat, més enllà de la figura de Puigdemont).</div>
<div style="text-align: justify;">
Per altra banda hi ha aquest gir d'ERC que sí que sembla haver fet aquestes lectures, que sembla intentar atacar algunes de les febleses pròpies i alguns errors comesos. Ara bé, a banda de l'estupefacció general (i natural) causada, l'honorabilitat d'aquest parer sembla barrejar-se amb d'altres coses que, en el millor dels casos sembla tenyir-ho tot d'una ingenuïtat galopant. Per dir-ho amb un exemple concret, si en l'independentisme hi va haver enganys fins al Primer d'Octubre (estructures d'estat sense desenvolupar, per dir-ne un), si n'hi va haver després (ara proclamo, ara no proclamo, com si estigués tot premeditat), i n'hi va continuar havent una mica més enllà (en Puigdemont tornarà i serà President), hauríem d'evitar seguir enredant el personal a aquestes alçades. És molt difícil de creure que un Estat que obliga la dirigència independentista a fer-se enrere en una proclamació d'independència perquè amenaça amb sang als carrers (fet servir com a excusa de mal pagador, per molt creïble que sigui), que evita la constitució d'un Govern bloquejant els candidats que no li agraden, retirarà mansament, com un xaiet manyac, l'ignominiós 155 que habitem (i que vam acatar ipso facto) quan finalment tinguem un executiu (allò del Govern efectiu, per entendre'ns). Potser ens passem. També és comprensible l'impacte emocional de tenir companys, amics, parents, a la presó per venjança, perquè sí, perquè l'Estat és així, però això no ha de determinar l'estratègia política, ni les decisions entorn l'elecció o no d'un govern, i encara menys arrossegar la resta del moviment.</div>
<div style="text-align: justify;">
Per això vull creure que hi ha solucions que estan enmig de totes aquestes postures, que poden beure del millor totes elles, perquè, al mateix temps, ja he dit que no crec que s'hagin d'excloure necessàriament del tot.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWVkWHnTdwQ4oAY2Rlb1a51iKhJtjiGE7UaO6jd50rxRCXPPk_dKhbx2rvW591e313MDAsxtkKPGhyphenhyphenxG5OjPVdU1CTUbzzm7g1DFsJkfGYhsp8PTZv0ew2KrfrYBEbmKOVRLIKy98QmRx8/s1600/Damas+10x10+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="336" data-original-width="434" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWVkWHnTdwQ4oAY2Rlb1a51iKhJtjiGE7UaO6jd50rxRCXPPk_dKhbx2rvW591e313MDAsxtkKPGhyphenhyphenxG5OjPVdU1CTUbzzm7g1DFsJkfGYhsp8PTZv0ew2KrfrYBEbmKOVRLIKy98QmRx8/s320/Damas+10x10+2.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Potser hauríem de començar per definir-nos clarament davant el que va significar el Primer d'Octubre, i si allò en aquelles circumstàncies i amb el resultat que en va sortir, era prou per a proclamar la República. I jo, personalment, crec que no. És prou per marcar un punt de no retorn, ha servit per internacionalitzar el conflicte polític, per certificar que tenim el dret a l'autodeterminació, per mostrar a ulls del món la deficiència democràtica estructural espanyola. No hi va haver normalitat, no n'hi ha ara, ni n'hi pot haver quan prop de la meitat del poble català vol deixar de ser administrativament espanyol (perquè mentalment i emocionalment ja ho ha deixat de ser), però un 47, un 49 o un pretès >50% que no hem pogut constatar enlloc no representen prou força per derrotar l'Estat. Representen un problema monumental que, segons com, a la llarga pot ser irresoluble (i per sort nostra sembla que l'Estat és qui més treballa per tal que sigui així). </div>
<div style="text-align: justify;">
No es tracta de brandar oblits ni penediments i crec que la unilateralitat s'ha mostrat necessària i útil en determinats contextos: el camí cap al Primer d'Octubre, el fet de posar al damunt la taula les vergonyes antidemocràtiques de l'Estat. La unilateralitat va ser, fins llavors, necessària. Posteriorment no era ni tan sols desitjable. Per què? Perquè no hi havia prou força per poder-la sostenir i la valentia que va mancar va ser admetre-ho.</div>
<div style="text-align: justify;">
De la mateixa manera, encara em faig creus que no es vegi que el percentatge de població declaradament favorable a la independència no és suficient per a proclamar-la. Que l'Estat espanyol hagués actuat d'una forma semblant o igual si enlloc d'un 47-48% en fóssim, posem per cas, un 75%? Segurament. Però aquesta no és la qüestió, o almenys, i per a mi, no la més important. El contingent suficient de gent favorable a la independència és aquell que, per començar, la legitima internament com a opció "vencedora" o "definitiva". Si féssim demagògia, atès que els percentatges no semblen tan importants, podríem haver declarat la independència molt abans, sense haver hagut d'esperar al referèndum, només servint-nos de majories parlamentàries ben legals. En tot cas, caldria aclarir què suposaria això d'"implementar la República" (com si t'instal·lessis un antivirus) o "desplegar la República" (com un hule): quines conseqüències tindria la seva defensa inicial (i fins quan s'hauria de resistir en aquestes condicions) amb el suport d'un majoria incerta, cap suport internacional i l'Estat i tota la seva potència declaradament en contra. També en aquest cas i en aquestes postures caldria més sinceritat i no limitar-se a dir el que la gent voldria sentir.</div>
<div style="text-align: justify;">
Per això convindria assumir la necessitat d'ampliar la majoria i assajar-ho en la resposta antirepressiva, en les mobilitzacions al carrer i en la cita electoral de l'any que ve. Tractant-nos, tots plegats, com a adults. Perquè encara que no ens agradi, la República trigarà una mica i la repressió de l'Estat seguirà una bona temporada, i per això calen totes les eines a l'abast (fins i tot tenir Govern) i els insults ben lluny per acarar-s'hi i seguir intentant canviar el context que hem vingut a esmenar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-26453579361038017042018-03-04T00:49:00.002+01:002018-03-04T12:31:55.210+01:00En procés<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
En general ja sóc més de dubtes constants que de certeses
absolutes, i si em sembla que d'alguna cosa en començo a estar
plenament convençut, procuro començar a no refiar-me'n. No pretenc oferir cap
exemple de conducta: en el meu cas és el que hi ha.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Des de l’1 d’Octubre el desconcert davant els esdeveniments i
l’estupefacció davant d’algunes decisions i actituds preses han
presidit la meva mirada sobre l’actualitat política catalana. Una
sensació que em sembla compartim bona part de la societat catalana,
sobretot la que es mostra favorable a la construcció d’una
república independent com a eina per a millorar les nostres
condicions materials (i morals i culturals i...) de vida. Malgrat
això, i com ja sap molta gent que em coneix, el diagnòstic del camí
seguit fins avui des de l’octubre diria que és més aviat
divergent del que expressa l’independentisme. Per a mi els errors
d’octubre es van produir a partir del dia 3 i els dies 10 i 27 van
ser conseqüència de la mala gestió i la incapacitat política de
la nostra dirigència, superada pels esdeveniments i pel repte
polític que havien de gestionar, però no per «haver-proclamat la
República-i-no-haver-la-defensat». Crec que el problema fou
haver-la proclamat sense haver tingut en compte la inferioritat de
forces i legitimitat o, pitjor, sabent que no es tenia prou força ni
legitimitat per a fer aquest pas tan important. Si vols imposar-te a tot un estat espanyol per la força (unilateralment) has de ser més fort i més intel·ligent; de més forts era clar que no n'érem i de més intel·ligents... </div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1rYgOTWxPDStxBgzAzHOufAoNJJ47JU5hJfG8igLIzingwPtQsJjRQWn3qrUUwTPiF3DxPYnA6V3UxJqrrCvSR7M5Rx9VQ8WTsmRLjzfQcUO7XjoJDxUVaFZlIVA4UfiJmPWKIz0JqBFF/s1600/maci%25C3%25A0_alcal%25C3%25A0zamora.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="456" data-original-width="620" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1rYgOTWxPDStxBgzAzHOufAoNJJ47JU5hJfG8igLIzingwPtQsJjRQWn3qrUUwTPiF3DxPYnA6V3UxJqrrCvSR7M5Rx9VQ8WTsmRLjzfQcUO7XjoJDxUVaFZlIVA4UfiJmPWKIz0JqBFF/s320/maci%25C3%25A0_alcal%25C3%25A0zamora.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Nicet Alcalá Zamora ja advertí Macià que el cava fa mal de cap</td></tr>
</tbody></table>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
No, no crec en una obscura conjura de l’autonomisme per enganyar
premeditadament els que volien la independència. Ho sento però les
profecies autocomplertes del <i>lopeztenisme </i>i de determinats sectors
independentistes liberaloides hiperventilats i irredemptistes són, a
part d’inflamacions egocèntriques de gent que constantment
necessita cridar l’atenció, atzagaiades destructives de qui se
sap còmodament acomboiat a la seva talaia. Senzillament crec que la
mala gestió d’octubre prové de la incapacitat i de la manca de
valentia dels nostres líders polítics. Però hi insisteixo, no
manca de valentia per no defensar cap república: manca de valentia
per convocar eleccions quan tocava (abans no ho fes el govern de
l’estat) i manca de valentia per no dir el que la gent vol sentir
si el que s’ha de dir va en sentit contrari del que la gent vol
sentir, un camí en què, per desgràcia, semblen insistir alguns
líders i algunes forces independentistes, no sé si per
electoralisme o per ceguesa política.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
L’escenari del 21D i el camí que hi menava ha deixat trinxat el
sector republicà amb una campanya electoral i un Parlament resultant
a la Ciutadella que ha deixat al descobert febleses i misèries. Una
llista presidencialista que va fer una campanya basada en el xantatge
emocional i en una sola promesa que sabia que no podia complir, una
ERC en hores baixes i massa tocada per la repressió intentant
ressituar-se i intentant espolsar-se l’ombra del domini convergent i
una CUP molt castigada a les urnes que assisteix a la batalla per
l’hegemonia en el republicanisme forçant un discurs dicotòmic
(autonomisme/processisme vs republicanisme) que no aporta
absolutament res més enllà dels rèdits del curtterminisme
electoral. Al costat d’això, una ANC caricaturesca i un Òmnium
Cultural sense empenta semblen avançats pels CDR en la tasca
mobilitzadora, i el que és pitjor, pel que fa a l'ANC, proven d'imitar-los per no perdre (sembla) l'hegemonia en l'independentisme civil.
</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
No es pot negligir, naturalment, el paper de tots els altres actors:
la repressió desfermada per l’estat, que ha pres un camí
desacomplexadament autoritari, un camí del tot impresentable i
intolerable per a una societat que es vol moderna i democràtica i
que a més és poc intel·ligent perquè no actua només sobre
l’independentisme, sinó sobre tota la societat espanyola. Per això
els neojoseantonianos de C’s semblen ser els que representen millor
els interessos d’un estat violent i feixistitzat més que no pas
els vells nacionalcatòlics del PP. L’esquerra espanyola no sé on
és.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Però tot això ja ho sabem i tampoc cal insistir-hi gaire. No es
pot deixar de banda, però no es pot construir tot en funció d’això.
Cal bastir un front antirepressiu al més unitari possible, ja s’hi
ha insistit i cal avançar-hi, deixant d’introduir el factor
emocional dels presos en el discurs polític. Cal internacionalitzar
la denúncia de l’autoritarisme de l’estat de la forma al més
coordinada possible. Cal cercar el xoc democràtic amb l’estat
havent construït aliances àmplies i havent constituït un govern a
Catalunya. No dic res que no hagi dit ja altra gent (Jordi Muñoz,
per exemple, en <a href="https://www.naciodigital.cat/opinio/17237/tornar/autonomisme">aquest
article</a>). Cal abandonar el llenguatge fratricida consistent a
assenyalar com a un traïdor tot aquell que plantegi dubtes a les
estratègies insurreccionals (per començar l’ocurrència dels
qualificatius «processisme» i «processista», tan celebrada, per
mi ja la podem fotre al foc). Ens cal compartir l’objectiu amb més
gent, no pas expulsar alguns dels que ja ho feien. La prudència
excessiva no sé si ens fa traïdors, però el que és segur és que
les urgències abrandades ja ens han fet estimbar una vegada.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-47597631324641761862018-01-24T12:27:00.004+01:002018-01-24T12:33:06.966+01:00Per entendre'ns<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Començant una mica pel broc gros podríem convenir fàcilment que
el llenguatge ens ha de servir, fonamentalment, per a comunicar-nos.
És cert que la cèlebre categorització de Roman Jakobson ho va
afinar una mica i va definir fins a sis funcions del llenguatge,
deixant mig arrambada una setena que ha motivat recentment un
delirant i àcid <i>divertimento</i> literari de Laurent Binet
titulat, justament, <a href="https://edicions1984.wordpress.com/2016/10/06/novetat-editorial-la-setena-funcio-del-llenguatge-de-laurent-binet-traduccio-de-josep-alemany/" target="_blank"><i>La setena funció del llenguatge</i></a>. Segons
Jakobson hi hauria una funció del llenguatge associada a cadascun
dels elements que conformen el procés de comunicació: una funció
referencial lligada al context; una d’emotiva, lligada a l’emissor;
una de poètica, lligada al missatge; una de conativa, lligada al
receptor; una de metalingüística, lligada al codi; i una de fàtica,
lligada al canal. Aquesta setena funció final, seria la performativa
i consistiria en què les coses es produirien només pel fet de
dir-les («jo us declaro marit i muller», per exemple), fet que
serveix a Binet per a construir una trama entorn el poder d’aquesta
funció que la durien fins a pràcticament l’esoterisme.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGJbPXvuR6jmSwmEfGn2gtVQiwxpOviN8X_hU48k33vHBRLyDB8ZIVR8-77pdP3MyXUY7-Eq3RJAFsr0qK6aX6fiP5E_7yPm9YcFjGX2jq5buuaklw0sera5yjUPaMRAZQMTAzRgMsof6I/s1600/Roman_Jakobson.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="278" data-original-width="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGJbPXvuR6jmSwmEfGn2gtVQiwxpOviN8X_hU48k33vHBRLyDB8ZIVR8-77pdP3MyXUY7-Eq3RJAFsr0qK6aX6fiP5E_7yPm9YcFjGX2jq5buuaklw0sera5yjUPaMRAZQMTAzRgMsof6I/s1600/Roman_Jakobson.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El bo d'en Roman, pensant en alguna funció del llenguatge per enumerar (foto: Wikipedia)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Deixant de banda això, que no és exhaustiu i, em sembla, encara
menys necessari aquí, torno al principi, a la convenció que provava
d’establir: el llenguatge ens permet de comunicar-nos, de fer-nos
entendre, de transmetre els missatges que volem fer arribar i els
relats amb els que ens volem fer valdre i volem fer prevaldre. Per
això, i malgrat que no és nou, evidentment, el llenguatge és un
camp de batalla polític de primer ordre (i ara aquí podria entrar
en les metàfores conceptuals i tota l’artilleria argumental de la
lingüística cognitiva, però no ho faré). El que es diu, com es
diu i qui ho diu i a qui es diu té una importància absolutament
cabdal per a l’èxit dels missatges o dels relats que es
transmeten. Sí, també les tècniques narratives són essencials per
a configurar realitat i transmetre visions del món. El que es diu
(l’argument, el missatge), com es diu (en quin registre), qui ho
diu (no només em refereixo a l’emissor, sinó a quin canal fa
servir per a <i>dir</i>) i a qui es diu (el narratari, el destinatari
del missatge: el lector/oient) són factors fonamentals en l’èxit
del procés comunicatiu. Quina descoberta, ja veus.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Efectivament, no és cap novetat ni cap descoberta; ni tan sols,
segurament, és una explicació especialment brillant ni original.
Tanmateix, em sembla que sovint no pensem prou en alguns d’aquests
eixos. Som relativament conscients que el paper dels mitjans de
comunicació és essencial per a configurar determinades visions del
món i estats d’opinió, més que per traslladar realitats de forma
asèptica o mínimament objectives. El problema, ja ho sabem, no és
tant l’objectivitat (de la manca de la qual ningú se’n salva)
com el rigor. Rigor que acostuma a brillar per la seva absència no
pas per incompetència, sinó perquè el problema prové de tenir el
cul llogat: els grans mitjans de masses estan sota el control de
grans interessos empresarials, que al seu torn estan desvinculats
dels interessos de la gran majoria de la població.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
D’altra banda, l’escletxa oberta, per exemple, a partir dels
mitjans independents d’aquests grans interessos, i de la informació
i l’opinió que corre lliure (diguem-ho així, va) per les xarxes
socials, topa també ben sovint amb un fre. Un fre autoimposat d’una
forma relativament invisible: el llenguatge. Es fan entendre prou els
mitjans i les persones que tenen un discurs alternatiu, rigorós,
transformador, etc? Quantes <i>veus autoritzades</i> de l’esquerra
transformadora d’aquí o de l’estat espanyol deixen missatges que
desprenen una sensació d’autocomplaença, en què els que els
emeten semblen parlar més per agradar-se que no pas per fer-se
entendre i transmetre alguna cosa útil per a la reflexió?</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-XUu0kLaKSHdLO_g1ZC9gagnnfEa9tV7vgbsxdxs_R0YB8p19Zjg8Yl7THeeBPHAjeEBw7w_8m3MrjBex34G1c_qvCIgpwZM43tQbCVATdr98YnTa4tbAZvcemhxSY0XBsHlVRRjKkkwt/s1600/mundus_000001.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="368" data-original-width="628" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-XUu0kLaKSHdLO_g1ZC9gagnnfEa9tV7vgbsxdxs_R0YB8p19Zjg8Yl7THeeBPHAjeEBw7w_8m3MrjBex34G1c_qvCIgpwZM43tQbCVATdr98YnTa4tbAZvcemhxSY0XBsHlVRRjKkkwt/s320/mundus_000001.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jo, això, encara no he entès què vol dir</td></tr>
</tbody></table>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Tinc la sensació que l’aparador global que ha representat
internet ha permès de posar en circulació moltes possibilitats per
a la circulació d’idees, per al debat i la reflexió, eines que
ens poden ser útils per a la transformació, a més de ser un camp
de batalla en si mateix. D’aquí que constantment hi hagi embats
des del poder constituït arreu per a limitar-ho. Al mateix temps,
també ha fomentat la vanitat, petita o grossa, del personal (què
cony és si no un blog com aquest?), amb gent que de fet ja ve
precedida per aquesta vanitat i que té una necessitat imperiosa de
demostrar la seva superioritat discursiva, intel·lectual i
acadèmica; gent que de forma conscient utilitza un registre allunyat
del mitjà en què emet el seu missatge, emprant construccions com
més enrevessades millor per tal de que quedi força evident la
distància existent entre ells i el comú dels mortals. Menjar
llaminadures és menjar llaminadures, però no és alimentar-se. I
naturalment, si la gent no ho entén no és culpa seva.</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Més enllà d’això, determinades ideologies (sobretot les que han
pretès transformar la societat per tal de millorar les condicions
materials de vida de la majoria de la població) han pecat sovint
d’un cert excés per aquesta banda, oblidant que allò important
era fer-se entendre per tal que el missatge pugui arribar a qui va
destinat, i això no vol dir que s’hagi tractar la gent d’idiota:
vol dir que per tenir èxit (en el que d’un mateix depèn) primer
s’ha d’entendre el que es vol dir.
</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvgdsxEUioDeCS5gmK_o89NTSW3-9uG-qOZ5HAmbdE2mH3YZ8sxlBytsI42D55d-WqzJCQwL4Id3OmonFo7Nb2wXXj_jgwSXZzq1AP8xdUeTkCAL59U3hFjKNftArETFg-fSxX649QGqih/s1600/mundus_000002.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="470" data-original-width="615" height="244" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvgdsxEUioDeCS5gmK_o89NTSW3-9uG-qOZ5HAmbdE2mH3YZ8sxlBytsI42D55d-WqzJCQwL4Id3OmonFo7Nb2wXXj_jgwSXZzq1AP8xdUeTkCAL59U3hFjKNftArETFg-fSxX649QGqih/s320/mundus_000002.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Naturalment, si no heu entès res del tuit anterior és tot culpa vostra.</td></tr>
</tbody></table>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-10766941864812049632017-12-31T19:11:00.002+01:002017-12-31T19:47:06.968+01:002017: l'any de l'1 d'Octubre<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M'imagino que molta gent hi coincidirà: el 2017 és l'any de l'1Oct. No vull tirar del catàleg de la fraseologia <i>indepe </i>que tenim bastant rebregat i suat després de tanta jornada històrica i tanta mobilització permanent que, per cert, encara haurem de mantenir una mica més. No sé si, aquest sí, serà el dia que ens durarà anys, però el que és segur és que és un dia que haurà marcat un abans i un després en la política catalana, espanyola i (una mica, va) europea; i un dia que per a molta gent serà un record viu i profund per a tota la vida.</div>
<div style="text-align: justify;">
Certament, malgrat que el Referèndum situava el nostre país al mapa com poques vegades ha succeït abans (tenint en compte que era per una qüestió política i no per èxits esportius, atractius turístics o atemptats terroristes), el món tindrà un record efímer de nosaltres, tenint en compte, per exemple, la coincidència en el temps amb l'inici de la no sabem si llarga (però ja sabem que de ben segur convulsa) era Trump. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8tYE8vzGV7McL2-8BzwzmKCXXEiJAnLAU6j4iQ3LiyFBkEe7lx397zm2zE3DY9tyWxdjjxH_qh22rp056Ze2r3IpnUdHpmCVM_Fva0AZA7QpqE0r4FTEx_oM030UAzfmkdkHbSY8bVxd9/s1600/20171001_060249.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8tYE8vzGV7McL2-8BzwzmKCXXEiJAnLAU6j4iQ3LiyFBkEe7lx397zm2zE3DY9tyWxdjjxH_qh22rp056Ze2r3IpnUdHpmCVM_Fva0AZA7QpqE0r4FTEx_oM030UAzfmkdkHbSY8bVxd9/s320/20171001_060249.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gent de la Garriga defensant un col·legi electoral la matinada de l'1 d'Octubre</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'1O és la culminació política de la legislatura iniciada amb les eleccions del 27S del 2015, i una fita d'una rellevància la magnitud de la qual encara desconeixem en el cicle polític que viu aquest país des de la fi del pujolisme (una fi escenificada en diferents moments i d'una profunditat també per valorar adequadament). Tanmateix ha servit ja per certificar algunes coses que ja intuíem i d'altres que no esperàvem.</div>
<div style="text-align: justify;">
Intuíem per exemple els límits del que ara hi ha prou consens en anomenar (per part dels seus detractors) com a Règim del 78 i que ha significat l'explicitació dels límits de molts dels seus actors i valedors principals. Límits democràtics, de legitimitat, de sobirania i de dignitat. El marc juridicopolític del 78 s'ha demostrat insuficient i inoperant per a garantir condicions de vida dignes per a la població que hi viu subjecta i al mateix temps s'ha mostrat molt eficaç com a topall i límit davant noves exigències polítiques i democràtiques encaminades a millorar-les. Per exemple i per dir-ho planerament, el R78 no ha estat cap ajut per garantir drets bàsics recollits en la Constitució (com el de l'habitatge), però sí que ha estat útil per avortar o frenar mesures tímides de reforma que podien pal·liar algunes de les principals sagnies socials generades per la crisi (suspensió de lleis que pretenien actuar sobre emergències socieconòmiques, criminalització de lluites populars...).</div>
<div style="text-align: justify;">
L'1Oct representava un desafiament massiu al R78: demanda massiva de sobirania i exercici massiu d'empoderament popular. Es fa visible els dies previs, com quan el 20 de setembre es detenen membres del Govern i s'assetja la seu de la CUP, amb una resposta que demostrava el grau de determinació i el múscul existent; amb la creació i organització dels CDR (Comitès de Defensa del Referèndum que s'acabarien convertint en Comitès de Defensa de la República); amb la defensa dels col·legis i la protecció durant setmanes del material electoral; i amb la resistència pacífica del dia 1. Tot plegat amb l'extensió, fonamentalment, del dia 3 i la vaga-resposta a la repressió que es va dur a terme.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz6eW3rbCYgzaPt-7rsv777xNYy0r-bABw_Fyz_gEfIdJbhigUpLexspeqEUdsoAKydMjEjgVAET4oEdtfoSg6nrmKNh4LoAt5wopeyQlvigkTGiV6vWFQblEWpeOIus6jynYLMHxwYjk4/s1600/20171001_075830.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz6eW3rbCYgzaPt-7rsv777xNYy0r-bABw_Fyz_gEfIdJbhigUpLexspeqEUdsoAKydMjEjgVAET4oEdtfoSg6nrmKNh4LoAt5wopeyQlvigkTGiV6vWFQblEWpeOIus6jynYLMHxwYjk4/s320/20171001_075830.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'1O el material era a punt per a votar amb garanties</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una sacsejada política, cívica i social tan bèstia demostra un canvi mental de la societat catalana (almenys d'una part molt significativa, però arrossegant per reacció tot un altre gran contingent, encara que sigui de moment en un altre sentit) que, insisteixo, encara no podem avaluar com correspon (em traeix, ja em perdonareu, una certa pruïja i servitud de la mirada històrica, que sol requerir de cap fred i ullera de llarga vista). Un indici prou significatiu de què molta gent encara calibra entre espantada i estupefacta el que això ha representat és l'actitud i reacció del que podríem dir-ne el 15M <i>institucionalitzat </i>(un oxímoron en tota regla, sí), que havia de "tomar el Cielo por assalto", però que no ha mogut un dit per a reforçar i fer més efectiva la càrrega de desbordament popular que ja duia l'1O, i que després ha entrat i insistit fins a la sacietat en la culpabilització de l'independentisme d'allò que són els <a href="http://sensefruirdelestipendi.blogspot.com/2016/09/acabem-amb-el-franquisme-duna-vegada.html" target="_blank">mals constitutius de l'Estat espanyol contemporani</a> (la podrimenta estructural heretada de la Dictadura i el nacionalisme d'estat).</div>
<div style="text-align: justify;">
Però, com deia, hi ha hagut conseqüències polítiques ben constatables. La repressió desfermada especialment el dia 1 (carregada d'odi i de violència explícita), però també els dies posteriors, amb la connivència de partits i entitats cíviques (sic) espanyolistes amb policia estatal i grups feixistes, amb la judicatura treballant a tot drap segons el dictat polític del carrer Gènova (cosa que ja venia d'abans), ha demostrat que la façana democràtica de l'estat espanyol era molt prima, i que només calia que una ventada de determinació qüestionés un dels pilars fonamentals de l'estat (de fet EL fonamental: la seva unitat nacional) per a què se'ns mostrés el rostre més agre. Un tot-s'hi-val per a preservar la raó de ser essencial del R78: violència, presos polítics, article 155, muntatges periodístics, persecucions socials de col·lectius professionals...</div>
<div style="text-align: justify;">
Però per ser justos, també ha constatat els límits estratègics del projecte independentista tal com estava plantejat fins ara, amb una classe política que no ha sabut gestionar de forma adequada el que ha representat l'1O. I no ho dic seguint l'opinió de l'irredemptisme nostrat que s'expressa tot tuitejant des de la cocteleria o els jardins del campus, i que empeny cap a solucions amb grans costos per a tothom... menys per a ells mateixos. Ho dic tenint la sensació que s'han seguit vies que justament han fet la gara-gara a postures poc reflexives, filles (o més aviat) presoneres d'un relat simplificat, que servia com a propaganda electoral i de mobilització, però no com a model d'anàlisi de la realitat; impregnat d'emotivitat i massa despullat d'un càlcul necessari. Un càlcul, en primer lloc, que passava per saber si, efectivament n'érem prou o no; de si teníem prou força o no; i de si realment (i a conseqüència d'això) teníem prou legitimitat acumulada o no.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Ara, al davant hi tenim el futur. Esperançador i poc falaguer alhora. Esperançador perquè, com vaig poder dir en un acte electoral fa poc a Parets del Vallès, malgrat les garrotades (de tota mena) rebudes, la gent no se'n va a casa i això s'ha demostrat de forma molt notable <a href="http://sensefruirdelestipendi.blogspot.com/2017/12/21d2017-una-temptativa-danalisi.html" target="_blank">aquest 21 de desembre</a> en les eleccions que <i>Europa </i>va imposar als del 155. Malgrat la manca de garanties democràtiques per la desigualtat de condicions (a favor del nacionalisme espanyol) i del clima de repressió (en contra de l'independentisme), les forces prorepública catalana van sortir-ne amb més suport popular que mai.</div>
<div style="text-align: justify;">
Però poc falaguer perquè la versió repressiva més descordada del règim encara estarà deixada anar una temporada. Caldrà que més enllà de Catalunya se'n prengui consciència d'una vegada: només així sabrem si aquesta és la crisi final de l'Espanya postfranquista o la seva oportunitat d'or de refundar-se</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-75325039171841278882017-12-22T15:22:00.001+01:002017-12-23T16:51:49.005+01:0021D2017: una temptativa d'anàlisi<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Si
es pogués fer una mena de fotoreportatge conceptual de la jornada
electoral d’aquest 21-D veuríem tot d’imatges que, només totes
juntes i alhora, ens podrien explicar el que va passar ahir, per què
va passar i, sobretot, prendre nota de cap hauríem de dirigir-nos a
partir d’ara.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Sé
que caldria més exhaustivitat i profunditat, que hi ha més imatges
a destacar i que l’ordre que segueix no el penso en ordre
d’importància (ja he dit que cal acabar-les conjugant plegades).
Així mateix, tot això no té cap utilitat si es prenen aquestes
imatges com a fixes: hi insisteixo, més enllà de què hi hagi qui
practiqui cofoismes o que hi hagi qui es llepa ferides, una de les
principals imatges que ja destaco ara és que, globalment, la cosa no
s’ha mogut gaire; en tot cas, les alegries i els plors s’han
redistribuït per barris. I en tot cas també gent molt entesa i que, de vegades fins i tot cobra per fer-ho, elaborarà coses més dignes i reposades que aquest text fet una mica en calent.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<b>Primera
foto.</b> Victòria de C’s. És una de les de més impacte, al
marge de què això acabi sent més o menys determinant i que en
puguem treure tota la transcendència que vulguem. Per primera vegada
des de 1980 una força de la dreta nacionalista espanyola és la més
votada en unes eleccions autonòmiques. Aconsegueixen ser primera
força en les àrees més poblades del país, en les principals
ciutats (Barcelona inclosa) i amb uns resultats gens negligibles a
zones de l’interior, superant en total el milió de vots. Aglutinen
el vot útil antiindependentista amb un discurs que s’ha mantingut
monotemàtic des del seu naixement i que recull el vot de l’extrema
dreta (per primera vegada no han presentat cap llista), l’herència
de totes les iniciatives de l’espanyolisme més radical en contra
de la immersió i de les polítiques de recuperació de la llengua
catalana (<i>Manifiesto</i> 2300, Asociación por la Tolerancia, CCC,
etc.), un populisme identitari desacomplexat i l’oposició més
frontal al Referèndum de l’1-O (incloent l’aplaudiment públic a
la repressió desencadenada aquell mateix dia ja que van demanar la
condecoració per als cossos policíacs que hi van participar). Tenen
el suport de l’aznarisme, dels grans mitjans de l’estat espanyol,
dels mitjans hispanocèntrics catalans i de les oligarquies
espanyoles (entre les quals n’hi ha de catalanes), fet que els ha
permès desplegar un discurs demagògic, que no aguanta un mínim
control de rigor i veracitat, que no mira prim (pot fer ús conscient
i sistemàtic de la mentida perquè no hi ha capacitat per l’altra
banda de contrarestar-ho; almenys no tot i no sempre amb garanties).
Ara bé, aquest milió de votants són tot feixistes, racistes,
violents, etc? No, ni de bon tros ho són la immensa majoria, i una de les claus per desactivar la toxicitat del
missatge de C’s (potència mediàtica i econòmica al marge) és
saber per què gent que en condicions normals tiraria la papereta
taronja al foc s’ha llençat en braços d’un discurs ètnic
virulent d’un partit sense implantació, militància ni
representativitat sobre el terreny.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<b>Segona
foto.</b> Trompada monumental del PP, d’Albiol, Soraya i Rajoy. El
desgast de la marca del PP, que davant d’una alternativa
teòricament més neta ha patit una letal fuga de vots, combinat amb
el lideratge absolutament impresentable de Xavier García Albiol, ha
conduït el partit que governa a l’estat espanyol al límit de la
representació parlamentària (per la part baixa, s’entén). El PP
pretenia capitalitzar l’aplicació de l’article 155,
presentant-se com a garantia davant l’independentisme i, fins i
tot, avalant-se amb l’experiència de govern com a principal basa i
toc de distinció davant dels mateixos companys de viatge. Però
incomprensiblement (per incompetència, per qüestions internes que
desconec o per estratègies que se m’escapen) ha mantingut el
pitjor candidat possible i imaginable (diria que en qualsevol
context): mal orador, maleducat, <i>xavacà</i> i fatxenda, no ha
contrarestat cap dels elements negatius que arrossega el PP i
probablement ha contribuït a desincentivar el vot en favor de C’s.
No s’entén que si Dolors Montserrat era la candidata de Rajoy,
aquest no la imposés, o alguna imatge més decent per a competir amb
Arrimadas com Esperança García. La rotunditat de la desfeta pot
tenir conseqüències a la política estatal, malgrat que en aquest
terreny de joc no s’hi juga, ni de bon tros, amb les mateixes
cartes.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQX1uQJFulVZXcjLLwuaAY6Sp8f4kwzCjI2E5xwKhTUUaLdCi7aCXAH2bTWQFWRgpWh1PXhjKWhM997zdmdo8j51sX8-x7mHFgVwwUDG5Fxr8GHeH-CXpgfkq9i11inu4cONkZ3AOTpUMq/s1600/Albiol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="670" data-original-width="1200" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQX1uQJFulVZXcjLLwuaAY6Sp8f4kwzCjI2E5xwKhTUUaLdCi7aCXAH2bTWQFWRgpWh1PXhjKWhM997zdmdo8j51sX8-x7mHFgVwwUDG5Fxr8GHeH-CXpgfkq9i11inu4cONkZ3AOTpUMq/s320/Albiol.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Xavier García Albiol assenyala amb les mans el total d'escons aconseguits per la seva força (foto: El Periódico)</td></tr>
</tbody></table>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<b>Tercera
foto</b>. Victòria de l’independentisme. L’independentisme en
nombres absoluts no para de créixer i ho fa en contextos diversos i,
en ocasions, molt adversos, enmig de xifres de participació rècord
que caldrà veure, també, com evolucionen. Creix de mica en mica, i
de forma sostinguda, presentant unes xifres encara insuficients per
al projecte que representa, però sobretot, i mirant-ho des de la
perspectiva contrària, no retrocedeix i mostra una robustesa digne
d’elogi i a prova de repressió policíaca desfermada (Referèndum
1-O) o d’ofensiva judicial, mediàtica i econòmica (eleccions del
21-D). A part de l’increment de vot absolut, es produeixen fins i
tot increments percentuals del vot al bloc independentista en llocs
tradicionalment allunyats d’aquesta proposta com Santa Coloma de
Gramenet (+2068 vots i +2,08%, malgrat la victòria del bloc 155 hi
sigui rotunda). Tanmateix, la sensació és la de dos blocs que se
solidifiquen i si l’independentisme vol bastir res de sòlid i que
no sigui efímer ni volàtil, ha de pensar seriosament en defugir la
idea d’aquests dos milions de vots com a punt d’arribada. El
gruix electoral de l’independentisme és molt gros, històric,
resistent i suficient per a plantejar la pugna de legitimitat a
l’estat i per a sostenir una lluita llarga i difícil. Però per a
guanyar-la cal que tingui com a un dels objectius prioritaris seguir
ampliant consensos i legitimitats, pensar en les dificultats de
penetració en determinats espais i pensar també en com els errors
propis produïts després de l’1 d’Octubre (que hi han sigut i no han estat pas menors) han contribuït a
dibuixar l’escenari on som ara. </div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<b>Quarta
foto.</b> Buidatge de vot de la CUP (i gran retrocés de l’esquerra
transformadora). Mal resultat inapel·lable per als <i>cupaires</i>.
La sensació és que no s’ha fet mala campanya i que ha passat
factura l’apel·lació al vot útil, a l’emotivitat i a la
continuïtat de la legitimitat institucional per part d’ERC i
l’artefacte electoral de Puigdemont. Això volia dir que els 10
diputats dels quals es partia venien motivats fonamentalment per
l’eix independentista i per un contingent (sense quantificar) de
vot prestat d’ERC que no volia combregar amb l’invent de JxSí,
però també que consolida la genuïnitat de la força amb què va
entrar al Parlament. Segurament caldrà repensar algunes coses,
alguns enfocaments i destinar de forma diferent les energies. La CUP
hauria de tenir un paper de legitimació del projecte republicà molt
important, introduint-lo a llocs on altres forces no el poden fer
arribar, i ha de contribuir a visibilitzar que l’hegemonia d’aquest
projecte es decanta cap a l’esquerra.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
El
mal resultat <i>cupaire</i> es combina amb un mal resultat també del
<i>comupodemisme</i> fent que la presència de les forces d’esquerra
que es volen transformadores sigui residual al Parlament (12 de 135
escons). El més greu és que havent-hi dues llistes que comparteixen
prou terreny en alguns aspectes i que havien competit obertament, han
patit totes dues un retrocés notable (tot i que més acusat en la
CUP) que no s’ha degut a cap fuga de vots d’una cap a l’altra o
de l’altra cap a l’una, sinó cap a territoris externs. La
polarització, el vot útil, terrenys discursius i de combat polític
que altres forces saben capitalitzar més bé... Toca repensar bé el
lloc on s’és i com s’hi incideix.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Tot plegat, algunes instantànies complementàries que van precipitar ahir a la nit un cop tancats col·legis i recomptat vots (aquest cop, per sort sense que ens obrissin el cap, cosa que sempre és d'agrair) i que marcaran tendències en un futur immediat <a href="https://www.naciodigital.cat/noticia/145423/suprem/amplia/causa/rebellio/contra/mas/rovira/boya/gabriel" target="_blank">que es preveu agitat</a> i poc predisposat encara a canvis substancials.</div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-27352360233635109112017-07-25T13:55:00.001+02:002017-07-25T13:55:43.450+02:00El meu 92<div style="text-align: justify;">
Les efemèrides oficials recorden que tal dia com avui, 25 de juliol, s'inauguraven els Jocs de Barcelona 92. Per sort, a aquestes alçades, l'efemèride s'ha fet líquida, com els nostres dies, i la memòria oficial s'esquerda per tot arreu en favor de les històries subalternes, aquelles contrahistòries que de forma subterrània van conviure amb la "febre olímpica", l'"esperit del 92" i altres <i>cursilades</i> per l'estil que s'intenten recuperar una altra vegada per fer valdre apostes de pacificació política: aquells relats falsaris que dibuixen escenaris passats de factura pretesament immaculada per tal de desacreditar un present que no els agrada. El problema és això: que és fals.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan es van inaugurar els Jocs i les setmanes prèvies jo encetava les meves primeres vacances de l'institut: tenia 14 anys i m'acabaven de treure el guix de la cama. M'havia trencat els lligaments del peu dret al darrer entrenament de la temporada del Bàsquet Parets, el dia de la final de Wembley (vaig perdre'm part del partit però vaig arribar a temps a casa per veure el gol del Koeman, tranquils). El cas és que el meu record, el record real d'aquells dies, és força difús. I dic el record real perquè una cosa el que realment podria recordar d'aquells dies i el record construït, l'evocació del que representa tot allò per a mi a dia d'avui. Hi insisteixo una altra vegada: la memòria sempre es conjuga en present. I això, evidentment, val tant per a la memòria personal com per a la col·lectiva. La manera com una societat decideix i pot recordar una efemèride depèn de les coordenades de cada present en què es produeix aquest acte de record.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En fi, tornant a les vacances del 92, he de dir que la cosa olímpica havia estat rebuda a casa amb una antipatia intuïtiva: els meus pares van marxar conscientment de vacances ben lluny els dies de la inauguració; arribaven notícies inquietants d'independentistes detinguts i L'orquestra, programa de Catalunya Ràdio que seguíem a casa havia estat censurat. Veiem que l'independentisme era reprimit, que es tenyia el país d'una espanyolitat calculada per tal d'amagar Catalunya al món (separada d'una Barcelona nova, moderna i guai), que la torxa circulava militaritzada pels nostres pobles i ciutats i que a la capital hi havia una mena de projecte de neteja social i especulació urbanística bastant galdós. Recordo com vam enganxar adhesius de l'engendro del Cobi a la tassa del vàter per tal que ens inspirés en les nostres evacuacions gàstriques. Recordo perfectament la xiulada al Borbó i com després van fer-ne coincidir l'aparició a l'estadi amb <i>Els Segadors</i> per confondre els catalanets i que dubtessin perquè llavors semblaria que xiulaven el seu himne. Recordo que, paradoxes, vam gravar la inauguració amb VHS, però que vam acabar per no mirar.-la mai: hi vam gravar episodis de Bola de Drac al damunt. </div>
<div style="text-align: justify;">
A casa tot allò dels Jocs ens va situar de la indiferència a l'antipatia declarada. Després ha estat diferent perquè la indiferència la vam abandonar ben aviat: a mida que vam conèixer la dimensió d'allò que s'ha acabat coneixent com a <i>Operació Garzón</i>. Els testimonis, les xerrades, els llibres d'en David Bassa... Tot primer subterrani i militant. Després cada vegada més a la intempèrie en un combat que no ha acabat, com ho demostra que fins fa quatre dies l'exjutge estrella de la progressia espanyola no va tornar a tenir cara a cara els que foren torturats amb el seu coneixement i connivència. Prevaricador i encobridor miserable. Hipòcrita. No has de poder descansar fins que la justícia sigui completa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot allò ens va ensenyar, a tocar de casa, què era exactament l'estat espanyol, més enllà de la contingència dels seus gerents públics. L'estructura d'autodefensa, repressió i impunitat inherent a l'edifici ple d'aluminosi que van fer veure que construïen a partir de 1975. Una gran mentida; una façana postissa. Com els Jocs del 92.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/lhZVmTuo-9c/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/lhZVmTuo-9c?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-1471516351035522782017-07-16T22:31:00.001+02:002017-07-16T22:41:29.287+02:00"Marca la Garriga": ens cal?<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Hi
ha un detall, o més ben dit, una iniciativa del «projecte» de
poble (suposant que n’hi hagi) de l’actual equip de govern de la
Garriga que va tornar aparèixer aquesta setmana en el Debat sobre
l’estat de la Garriga o com s’hagi de dir el Ple extraordinari
que vam perpetrar per a gaudi d’algunes forces polítiques i per a
somnolència de la resta de la parròquia garriguenca.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Aquesta
iniciativa és una encara difusa i etèria «marca la Garriga».
Seguint el que diu el <a href="http://www.lagarriga.cat/media/repository/documents/informacio-oficial/pam/0511151130_pamlagarriga2015-19.pdf" target="_blank">Pla d’Actuació Municipal</a>, això consisteix
en «la creació d’una imatge de marca conjuntament amb els agents
econòmics i socials del municipi» (pàg. 12 i imatge d’aquí
sota). </div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi36lzaQi-YtRwsiU8pEqhnv3KaSfpKZCHjGVg3VNrYb6SuBJRtDphoDs0ZQz-9uTgOq9QApGLf7WvpFIdvvz-55p-hc_cyQRf_g7HMv4it4FlQx_6NDGIX5bTzBbFrWLD5sLramn6GunRj/s1600/marca_LG.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="268" data-original-width="815" height="105" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi36lzaQi-YtRwsiU8pEqhnv3KaSfpKZCHjGVg3VNrYb6SuBJRtDphoDs0ZQz-9uTgOq9QApGLf7WvpFIdvvz-55p-hc_cyQRf_g7HMv4it4FlQx_6NDGIX5bTzBbFrWLD5sLramn6GunRj/s320/marca_LG.png" width="320" /></a></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Una de les seves traduccions pràctiques, per a fer-ho més
entenedor, seria la <a href="http://www.lagarriga.cat/actualitat/noticies/2016-06-06-arriba-la-1a-gastronomada-de-la-garriga.html" target="_blank">Fira Gastronòmada</a> (com es veu en l’altra
imatge que hi ha més avall). No hi ha massa més concreció (i això
sí que és marca... del govern de la Garriga), malgrat que la idea
<a href="http://acordperlagarriga.blogspot.com.es/2011/03/acord-proposa-consolidar-una-marca-de.html" target="_blank">ja circulava el 2011</a> pels continguts programàtics d’almenys una de
les forces del govern.</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK3jC5GVDpvVFxQs9mYPwNmd1eTGg1e2slm0gvlr1Tw-444AqixiVCB82rxxSStOTsYw_pUuulO2d4FkE6_xwZ0HDU2GAv-L2Vc1vd9blbH_bVZh6Hl74XoOkp56-c4M5tk8VytNQm9NXI/s1600/marca_LG_1.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="473" height="123" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK3jC5GVDpvVFxQs9mYPwNmd1eTGg1e2slm0gvlr1Tw-444AqixiVCB82rxxSStOTsYw_pUuulO2d4FkE6_xwZ0HDU2GAv-L2Vc1vd9blbH_bVZh6Hl74XoOkp56-c4M5tk8VytNQm9NXI/s320/marca_LG_1.png" width="320" /></a></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Caldrà
veure com es va traduint i definint aquesta iniciativa, quines altres
concrecions va prenent, però molt ens temem que això no va massa
més enllà de promocionar des del turisme i el consum una marca
estrictament comercial: un producte acabat i a punt de vendre, prèvia
reïficació de la Garriga destacant-ne quatre tòpics bescanviables
en «experiències», aquests nous <i>souvenirs</i> intangibles de la
postmodernitat.
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="SPELLING_ERROR_2"></a>
Malgrat l’evidència de la disparitat de realitats, l’epítet de
«marca X» remet ràpidament a la marca per excel·lència del
nostre país: la de Barcelona, sobre la qual s’ha construït una
immensa operació de màrqueting que ha definit els contorns de la
ciutat sencera per a ser venuda com a producte; tota ella. En aquests
processos, llargs d’explicar i llargament explicats (per a Barcelona es pot veure <a href="http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-270/sn-270-119.htm" target="_blank">això</a>, o <a href="http://www.ub.edu/geocrit/b3w-836.htm" target="_blank">això altre</a>), i per tant,
lluny de l’abast d’aquest post, les ciutats acaben esdevenint un
producte definit per a ser servit a la indústria de torn
(fonamentalment la turística, però amb moltes d’altres que en són
satèl·lits inherents) i queden, esclar, a mercè d’interessos
especulatius que acomoden la ciutat al benefici econòmic. Som ben
lluny d’aquells processos de remodelació urbanístics <span style="font-style: normal;">«</span><span style="font-style: normal;">al
marge de qualsevol planejament fet des de dalt, esperonat per les
reivindicacions populars que han fet que es donés un ús públic als
solars dels convents i que s'enderroquessin muralles i fortaleses que
oprimien el creixement urbà» </span><span style="font-style: normal;">com
es feu a la Ciutat Vella barcelonina al XIX, com explicava Josep
Fontana.</span><span style="font-style: normal;"> </span>
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;"> </span><span style="font-style: normal;">Tot
això que dic pot semblar que queda lluny de la Garriga i, hi
insisteixo, les diferències són evidents i profundes; però també
crec que no ens podem deixar enganyar per les dimensions: per les de
Barcelona, més absolutes, i per les del desastre, més relatives. </span>
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;"> </span><span style="font-style: normal;">Traduït
a la pràctica: si es reprengués el projecte de fer un balneari a Ca
l’Espargaró com assenyalàvem en aquest ple, seria fàcil
incloure-ho en aquest logo comercial per al municipi; això podria
comportar un procés de revalorització (és a dir, especulatiu) dels
terrenys del voltant, on hi ha un important jaciment romà; i això
en un moment de redefinició del POUM. </span><span style="font-style: normal;">La
Garriga vila termal, però d’esquena al veïnat garriguenc.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;"> </span><span style="font-style: normal;">Em
sembla, doncs, que som en un moment en què aquest tipus
d’iniciatives promocionals estan en qüestió, vistes les
conseqüències que han comportat per a desenvolupar una vida digna
per a les classes populars, habitualment expulsades (o en procés
d’expulsió) dels espais marca. </span><span style="font-style: normal;">I
no és una cosa nova, perquè la depredació i la destrucció del
territori, la gentrificació, l’especulació immobiliària i altres
assots socials associats al desenvolupament capitalista, no són pas
un invent dels dissenyadors del Model i Marca Barcelona, per molt que
hagin excel·lit en preparar el terreny per al seu desenvolupament.
</span><span style="font-style: normal;">És un model caduc, poc
sostenible (per dir-ho de forma generosa) i amb uns beneficis
limitats per al conjunt de la població. </span><span style="font-style: normal;">És
un punt de partida desafortunat que compta amb l’avantatge de la
desorientació i la lentitud del govern. No seria més interessant que la promoció de la Garriga passés per l'exercici de determinats valors i pràctiques com el combat contra les desigualtats, la coresponsabilitat en la gestió municipal, la transparència (i aquí hi ha bona feina feta), el respecte al patrimoni o l'acollida de persones que fugen de la violència política i econòmica? </span>
</div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;"> </span><span style="font-style: normal;">Caldrà
veure de ben a la vora quina és la participació de la població
garriguenca en el disseny d’aquesta marca, qui és que hi
participa, quins objectius vol assolir i en què ens vol convertir.
</span><span style="font-style: normal;">No fos cas que en temps de
reivindicacions de governances col·lectives i compartides hi hagués
parcel·les reservades </span>
</div>
<div align="justify" style="font-style: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-59586464835146500562017-06-17T13:57:00.001+02:002018-02-11T12:57:22.174+01:00Juny<div style="text-align: justify;">
"Al juny, la falç al puny", "Al juny, el fred s'esmuny", "Al juny, l'estiu no és lluny"... hi ha tot de frases fetes, dites i proverbis que ens indiquen de forma més o menys poètica, amb més o menys gràcia, que el mes de juny és una mena de canvi de rasant en aquesta carretera imaginària per la qual transitem de gener a desembre.</div>
<div style="text-align: justify;">
Època de fi i d'inici de cicles (que per això els cicles són cicles), hi ha segues i collites; de cereals i de notes. Collim resultats que sovint provenen de molts mesos de feina. El juny és, segons com, més desembre que juny: canvi d'estació, fi de trajecte. Al setembre hi tornarem a ser, perquè el setembre és, segons com, més gener que setembre.</div>
<div style="text-align: justify;">
Potser per això, no ho sé, el juny sempre ha estat un dels meus mesos favorits. El mes de l'alliberament, de les expectatives: qui té un juny té una promesa de felicitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBw64HlcAN35aw8zClspwBe4NWE0d7Ze8S6l3y14xfEHwFo0lOx-pp4Lw4P9WpocIXQw9XLKZN20OUJUBMVsEMDRLqz-dHnBt4aZq9_O8y6lWq10ybAWBraCDEbxlIsCCWh0qwpEj55aLp/s1600/Coca_de_sant_joan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="750" data-original-width="1000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBw64HlcAN35aw8zClspwBe4NWE0d7Ze8S6l3y14xfEHwFo0lOx-pp4Lw4P9WpocIXQw9XLKZN20OUJUBMVsEMDRLqz-dHnBt4aZq9_O8y6lWq10ybAWBraCDEbxlIsCCWh0qwpEj55aLp/s320/Coca_de_sant_joan.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto: Viquipèdia</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El paisatge sentimental de la meva infància s'aferra en els colors i la sonoritat del juny com en cap altre lloc per sedimentar el mite nostàlgic de l'arcàdia feliç i inabastable que qui més qui menys prova de construir. Les festes de final de curs i els balls assajats a desgana que després vindrien a mirar-se els pares amb el mateix entusiasme que nosaltres mateixos els havíem dispensat. Era una època, això sí, en què la gent es mirava la performativitat dels esdeveniments sense filtres, sense pantalles mediadores entre els ulls i el que succeïa a les pistes escolars (i a tants d'altres llocs). Com a molt alguna càmera escadussera de súper 8. També fou l'època de migdies i tardes xafogoses a Parets durant les quals havia de travessar, a peu o amb bicicleta, camps daurats amb espigues com gavinetes que provaven d'assenyalar-te els tous de les cames. I el cric-cric de grills, i els bots de les llagostes, i algun borinot que sense temps de virar se t'encastava als morros. I algun arbre abocat a algun marge que feia de refugi, d'espai exclusiu, de regne secret. I l'aroma de clor del blau de la piscina de les Argelagues, on hi anava tot de canalla de Parets i Lliçà de Vall, alguns de les Monges, com jo, d'altres de vés a saber on. I coca. I síndria i patates rosses. I gelats i polos.</div>
<div style="text-align: justify;">
Mica en mica hi hauria més autonomia de vol: a peu fins a Lliçà de Vall, a Festa Major; a tirar petards pel barri (no pas gaires anys ni gaires vegades, per sort); al Cargol Pelut algun cap de setmana i després entre setmana, a la tarda. Inevitablement, també, alguns matins a Can <i>Carnissé </i>Vell, a despatxar la parròquia de la botiga degana de la Sagrera i de tot Lliçà d'Amunt. No tots els records són tant ensucrats, ben mirat...</div>
<div style="text-align: justify;">
Cada vegada més lluny, amb les Festes Majors (o <i>Festes Majons</i>, en la creativa adequació fonètica local) com a espai a conquerir, el <i>locus </i>essencial de l'existència dels tres mesos a venir, amb l'afegit de les revetlles, esclar. No és pas el paper, que ho resisteix tot: ho és la joventut. I hi continuava havent coca (alguns es farien adeptes a d'altres variants de consum), i síndria. I gelats i polos. I cervesa.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZruzZq0BEIhxd3YOqUt_2Sh9ZoHO6pBk4W_JnNaRqvCc91_JgzCLqdxdGjPlwThfLcSq1tjzGdmmcK4LR3549St_yZIkb6jrG3koHCFeZ06QFHrOaNYz19Ebv3fv58ecl0Kq6mFH1ejGY/s1600/IMG_20170609_191709_764.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZruzZq0BEIhxd3YOqUt_2Sh9ZoHO6pBk4W_JnNaRqvCc91_JgzCLqdxdGjPlwThfLcSq1tjzGdmmcK4LR3549St_yZIkb6jrG3koHCFeZ06QFHrOaNYz19Ebv3fv58ecl0Kq6mFH1ejGY/s320/IMG_20170609_191709_764.jpg" width="320" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I em sembla que eliminant la contingència de determinats elements, un fons solidificat, petrificat, fossilitzat potser, persisteix ja inalterable i fins a la fi dels dies. Hi ha un automatisme que em xucla avall quan passo a la vora del groc atapeït d'un camp i que em transporta cap a una mena de Juny immanent, redemptor, </div>
de llibertat xafogosa.Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-36741740532505126922017-01-13T20:06:00.001+01:002017-01-14T09:11:38.112+01:00En podrem tirar cap tros a l'olla?<br />
<div style="text-align: justify;">
És fàcil imaginar i comprendre que cada legislatura té, en l'àmbit municipal, els seus reptes idiosincràtics, les seves urgències i les seves contingències en funció del context. Hi influeixen les transformacions particulars que es vulguin endegar, però també processos exògens de caràcter nacional, i grans sacsejades que provenen de més enllà de les fronteres polítiques, administratives, diocesanes, literàries o de la mena que siguin.</div>
<div style="text-align: justify;">
Per traduir-ho, i per constatar que no hem descobert la sopa d'all, hi ha tot de qüestions que es plantegen com a objectius <i>de poble</i>: revisió d'un POUM, aprofundir en processos de participació ciutadana, dotar-se d'un equipament concret, remunicipalitzar la gestió (o la titularitat, si és el cas) de serveis públics, etc. Això es combina amb conjuntures a nivell cada vegada més ampli que interfereixen en el que a priori alguns entenen com a vida estrictament municipal. Per exemple: "el Procés" o " la Crisi", són qüestions que, de vegades, es presenten com a cossos externs que vénen a torbar la política municipal, com si un o altre no tinguessin la seva expressió concreta a peu de carrer o de plaça, o no afectessin i fins i tot emanessin de la més rabiosa quotidianitat que es manifesta al tombar la cantonada. Ja se sap que en aquest món, entre tots hi som tots: n'hi ha que es pensen que fer política municipal només és arreglar voreres i n'hi ha que es pensen que la política municipal és bàsicament un aparador per a causes (presumptament) més elevades.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFYI1FNuThd9xQAYonoEiM831voBLxfqZYc2U23X-2VWY6jW6OAiFE8tfJQ3xQ5zmz3M7Dc_INAStq45TR1O8KG-cXm1xoXtbQjKe7v7XZiGMbSwNgLp7CEo9DF3sXlNqQtOfY-pF8KrK3/s1600/can-luna-la-garriga.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFYI1FNuThd9xQAYonoEiM831voBLxfqZYc2U23X-2VWY6jW6OAiFE8tfJQ3xQ5zmz3M7Dc_INAStq45TR1O8KG-cXm1xoXtbQjKe7v7XZiGMbSwNgLp7CEo9DF3sXlNqQtOfY-pF8KrK3/s320/can-luna-la-garriga.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Can Luna es comença a despertar, però es veu que li agrada fer molt el ronso.</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A la Garriga, aquesta podria semblar una d'aquelles legislatures que duu tot d'etiquetes grandiloqüents atès el volum i magnitud dels canvis que ens volem empescar. I dic podria perquè, de moment, no ho és pas. És cert que cal tenir paciència, que no s'ha de córrer més del compte i que les valoracions efectives (balanços, capmasos i escandalls) les tindrem el 2019. Però, fillets, ja som al 2017: d'aquí a quatre mesos ens haurem fet anar coll avall mitja legislatura i <a href="http://www.lagarriga.cat/media/repository/documents/informacio-oficial/pam/0511151130_pamlagarriga2015-19.pdf" target="_blank">Pla d'Actuació Municipal</a> (PAM) en mà no sembla pas que en els dos anys que resten puguem rematar tota la feina. En alguns casos ens podem témer que amb prou feines la començarem.<br />
<br />
La <b>revisió del POUM</b> no és cosa que es pugui fer en quatre dies i, certament, tampoc podem dir que no hagi començat: els passos preliminars necessaris ja s'han començat a fer (revisió dels límits termenals amb totes les poblacions veïnes, per exemple), però atesa l'envergadura del que tenim entre mans, no seria interessant saber quina és l'orientació concreta (o general, tant és!) del govern en aquest aspecte? Ens volen fer créixer? Hi són favorables? Quina és la postura amb espais com els de Can Violí, Can Vilanova i Can Poy? I la unitat d'actuació a tocar del barri de Querol? Quines són les directrius per a dissenyar el que serà la Garriga en un futur més immediat que llunyà?<br />
Hi ha d'altres coses en què l'equip de govern s'ha mostrat altament ineficaç, com ara <b>la transparència i la participació</b>. I cal ressaltar-ho perquè justament, aquest govern en fa bandera. Malgrat les altes i no dubtem pas que merescudes distincions en matèria de transparència mercès a la creació del <a href="https://seu-e.cat/web/lagarriga/govern-obert-i-transparencia" target="_blank">Portal de transparència</a>, del qual la nostra Alcaldessa-Presidenta en fa bandera sempre que pot, la informació no ha circulat ben sovint de forma fluïda ni a temps cap a les forces de l'oposició; des d'anuncis d'actes a la negociació de les Ordenances Fiscals, el que havíem de saber ho hem sabut massa vegades tard i malament. Ho vaig explicar <a href="http://sensefruirdelestipendi.blogspot.com/2016/10/politica-performativa.html" target="_blank">en aquest post</a> (que explicava també el perquè de la nostra sortida de la sala de Plens quan s'havien de discutir les Ordenances) i no m'hi estendré més. El cas de la participació és, si pot ser perquè el llistó està alt, encara més flagrant: fins ara els processos de participació ciutadana han anat de la inexistència a la insuficiència, símptoma, em temo, de què el govern no se'ls creu massa. El cas de Can Luna és prou exemplar: engegat més tard del compte, es va fer un procés participatiu per decidir els usos de la sala polivalent però es va evitar parlar sobre el model de gestió i, encara, vam haver de sentir com l'alcaldessa culpava el procés participatiu del retard en l'inici de les obres (!).<br />
Per altra banda, la <b>llista d'incompliments en matèria de participació recollits al PAM és llarga</b> i, mal m'està de dir-ho, algunes de les qüestions que finalment s'engegaran han estat a iniciativa i per la insistència de l'oposició (de la CUP, però també per part de la majoria de les altres). Per citar coses de les quals ja n'hauríem de saber alguna cosa més que l'enunciat: el reglament de funcionament de la comissió política de participació, la reforma del ROM (aviat l'emprendrem després de la insistència de la CUP!), realització d'una Audiència Pública a l'any com a mínim (una com a mínim, diuen!), creació de nous òrgans sectorials de participació per a joves, gent gran i cultura... De tot això, res de res. Però també hi ha d'altres compromisos importants demorats en aquest camp: els pressupostos participatius i el debat sobre l'estat de la Garriga, actuacions que ja s'haurien d'haver estat fent cada any i que van tard, molt tard, i que ja m'agradaria veure si es farien sense el corcó de les forces de l'oposició.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHqluEEmjtdqHSUPVpwpRKeVvIXgRRX9V_xsDue-FlfN72sJrhVrbbiSCDWfgEEUJas1G7ZNyOEYuiKcSbqcU93-c__u35O5J7Ez-RUFo2Q-IP1xPmgL7bjBbdqmCKIE0I7WEFEgvrRHtj/s1600/Ple_la_Garriga.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHqluEEmjtdqHSUPVpwpRKeVvIXgRRX9V_xsDue-FlfN72sJrhVrbbiSCDWfgEEUJas1G7ZNyOEYuiKcSbqcU93-c__u35O5J7Ez-RUFo2Q-IP1xPmgL7bjBbdqmCKIE0I7WEFEgvrRHtj/s320/Ple_la_Garriga.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pel que triga, el Ple de l'estat de la Garriga deu arribar amb un comboi de la R3 </td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
I, esclar, encara hi podríem estar molta més estona. Un estil que difícilment canviarem en la meitat llarga que queda de legislatura: hi ha una pila de mocions aprovades que són ignorades per l'equip de govern, maneres de gestionar el pressupost municipal més pròpies de la mentalitat de gestió de l'empresa privada que no pas d'una distribució dels recursos en favor del bé comú. Tenim el CAP tancat a les nits i un milió d'euros al banc; els camins escolars comencen a semblar també llegendaris i, per desgràcia, una dels fets més destacables de la legislatura per ara és el desastre del carrer Negociant per la qual no s'ha assumit ni una engruna de responsabilitat política.<br />
Caldrà veure si el pilot automàtic i el continuisme de circumstàncies, que és el que tenim, s'allarga fins a final de mandat o hi haurà variacions en el rumb. A tot plegat hi contribueix que el pilot principal vola ben sovint lluny de la Garriga per atendre la multitud de compromisos que sorgeixen de la titularitat de multitud dels càrrecs que ostenta. Potser el panorama no és massa adequat si el que es pretén es fugir d'un model de govern per inèrcia i fatalitat. </div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-54428559297683407462016-12-22T20:36:00.003+01:002016-12-22T20:36:51.034+01:00Banderita, tu eres roja...<br />
<div style="text-align: justify;">
No és que vulgui dedicar gaires més esforços a aquest tema, ni tampoc, segurament, és cosa que en general s'hi hagi de perdre el temps discutint, però quan hi ha confusions, les coses, més val aclarir-les.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ahir, la CUP amb el suport de SI, vam presentar una moció per demanar que es pengés l'estelada al balcó de l'Ajuntament de la Garriga amb un acord extra que demanava no penjar la bandera d'Espanya peti qui peti. Cal recordar que al nostre municipi ja tenim ordres de penjar-la i d'aquí l'acord que commina a no fer-ho.</div>
<div style="text-align: justify;">
La moció, això era previsible (almenys nosaltres n'estàvem ben convençuts), no va prosperar: va tenir els vots en contra, també perfectament dins els límits d'allò esperable, de CiU (7), C's (1), PSC (1) i ICV (1); l'abstenció d'ERC (4); i els vots favorables exclusivament dels promotors de la moció (2 de la CUP i 1 de SI).</div>
<div style="text-align: justify;">
Els arguments brandats per cada una de les forces (en cas que ho fessin: el PSC, per exemple, es va limitar a manifestar el seu vot negatiu) van ser també previsibles, excepte en un dels casos. El torn d'ERC semblava indicar clarament un vot negatiu que després es va convertir en abstenció. Sigui com sigui els arguments esgrimits al Ple van ser els de la imatge d'aquí sota i contenen algunes incoherències i algunes imprecisions que voldria matisar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4GWB02XtOx1wf4-l88E2ftNW2qH7as_Lm_FtuIG7nDQkjQbfxs6WLT4WJquyWAmQFTUJaEAqoCsiNTMCGzMX0zq80VctNbltv8-ZwZ_l8t7U_HnSStvjtZVfKtL3Y3nqVuhA9ax5_Q53L/s1600/C0SSGGeXgAQNEEs.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="287" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4GWB02XtOx1wf4-l88E2ftNW2qH7as_Lm_FtuIG7nDQkjQbfxs6WLT4WJquyWAmQFTUJaEAqoCsiNTMCGzMX0zq80VctNbltv8-ZwZ_l8t7U_HnSStvjtZVfKtL3Y3nqVuhA9ax5_Q53L/s400/C0SSGGeXgAQNEEs.png" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />La primera cosa que cal aclarir és aquesta mitja veritat (que ve a ser una mentida) que potser han reproduït a preu fet i sense recollir el que va succeir exactament al Ple: l'escrit diu que com que no vam acceptar votar separadament els acords 1 i 2 (referents a penjar l'estelada) del 3 (que demanava no penjar la bandera espanyola), això els va dur a abstenir-se. Bé, és cert, no ho vam acceptar. Però per una raó bastant poderosa: senzillament no es pot fer, tal com ens va indicar el secretari. Dit d'una altra manera, encara que haguéssim acceptat, el reglament no ens hagués permès de fer-ho. Encara més, jo personalment que vaig defensar la moció, vaig emplaçar els companys d'ERC a reprendre el tema quan volguessin i a coordinar-nos per fer la demanda de no penjar l'estanquera a la Casa Consistorial. Per tant, diria que justament vam evidenciar positivament la coincidència.</div>
<div style="text-align: justify;">
Més enllà d'això hi ha tot de coses curioses i, en alguns casos, una mica contradictòries que apareixen en aquest escrit d'ERC sobre la moció d'ahir: no hi ha necessitat de justificar-se com a independentistes, i per això fem un escrit per explicar-ho; respectem la bandera espanyola, que al mateix temps considerem símbol d'una realitat que detestem (sic); l'estelada no pot ser a l'Ajuntament (no hi té cabuda, se'ns diu) perquè és la casa de tots, però posem plaques a l'entrada del poble declarant-nos "Municipi per la independència" (si ara no hi són és per l'insistent i perseverant escamot de l'esprai unionista) i posem una estelada en una rotonda: pot ser una diferència sensible de localització, però no deixen d'instal·lar-se símbols independentistes en espai públic i, per tant, també de tothom. </div>
<div style="text-align: justify;">
Això sí, continuo sense entendre, per cert, les referències a l'agressivitat i no
sé què més que contenia la intervenció d'ERC, perquè ens van dir
explícitament que no anava per nosaltres. Aleshores per qui anava? Per
la gent de SI? Pels del PDECat? Per gent com Joan Tardà cridant "Mori el
Borbó"? </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Crec que "la vida podria ser més senzilla, si no mos la compliquéssem tant", que diuen els Quicos. A banda dels arguments que vam sentir ahir, alguns dels quals devien ser ben sincers, no en dubto, crec que falta valentia per dir les coses a la cara, com ja vam patir amb la cèlebre moció antiborbònica, que tampoc va prosperar i que va deixar <i>la frase</i> de la legislatura ("nosaltres ja hem desconnectat"), proferida pel regidor convergent que va defensar la postura del seu grup. Si es creu que, tàcticament, no convé, es pot dir; si no es vol afrontar una nova multa, es pot exposar. I no passarà res: no caldran justificacions per dir que no calen justificacions i la gent de la Garriga ho entendrà perfectament, agraint les raons i la sinceritat. I nosaltres també.</div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-9719752255771789552016-10-28T17:44:00.002+02:002016-10-28T19:30:44.110+02:00Política performativa<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquest darrer Ple ordinari a la Garriga, el govern municipal i el principal grup polític que el sustenta ens va sorprendre amb un exercici performatiu. Doblement performatiu, podríem dir. M'explico.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
D'una banda, diguem-ho així i forçant el concepte, en un sentit lingüístic: el govern municipal es pensa que els fets es duen a terme en el mateix moment que s'enuncien. Per posar un exemple concret, i referit a la <i>polèmica </i>del darrer Ple, quan el govern anuncia "diàleg", que "dialoga amb l'oposició", que "dialogarà de tal cosa o tal altra", es pensa que, pel sol fet d'enunciar-ho (i anunciar-ho) ja s'ha produït. Per això mateix deu ser que no s'acostuma a anar més enllà de l'enunciat. Ja està fet, no cal esforçar-s'hi més. Així ha succeït amb les Ordenances Fiscals per al 2017, però també amb tantes altres coses amb encara no mitja legislatura esgotada: els comptes, les obres del carrer Calàbria, el desastre del carrer del Negociant, la reforma de l'espai infantil del Parc de la Sínia...</div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs mireu, no. Ho havíem avisat moltes vegades, i la darrera havia estat feia just un mes, quan vam votar negativament als comptes per una qüestió purament formal, de procediment: que les coses no es fan així i ja n'hi ha prou. Que transmetre informació rellevant, complexa i voluminosa amb un escàs marge de temps és com si no te l'haguessin donat. Que la participació real i la col·laboració amb l'oposició, si es vol efectiva, és més que un eslògan o més que tuits tronats, rancorosos i extrets del manual del tertulià-com-cal de 8TV o RAC1 com els que a mig ple emetia amb urgència i vehemència el compte de la secció garriguenca del partit dels tres-cents noms. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNl98xgph_k4pBIV05iRtnnrPzJR86UV_kWp42J7IelSoMf5JiSDgF8_8yYUZxehbg2w-D9-6DohRXDfffkO6afAmEM_vT9fqz7ybkyotNiDi2OsQox8QVFb4ubLzQTHjrRbwoB1VWN5LE/s1600/Tuit_PDEC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNl98xgph_k4pBIV05iRtnnrPzJR86UV_kWp42J7IelSoMf5JiSDgF8_8yYUZxehbg2w-D9-6DohRXDfffkO6afAmEM_vT9fqz7ybkyotNiDi2OsQox8QVFb4ubLzQTHjrRbwoB1VWN5LE/s320/Tuit_PDEC.jpg" width="285" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El <i>community </i>del PDECat garriguenc és molt ocurrent, però no sap massa què s'empesca</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Intentem ser una oposició propositiva i constructiva per al bé comú garriguenc, no uns putxinel·lis folklòrics que de tant en tant presenten una moció per marcar paquet ideològic. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En segon lloc, l'exercici performatiu va venir, també, per la <i>performance </i>que hi havia preparada: el govern <strike>va</strike> volia escenificar una idíl·lica negociació a partir de la qual s'havia d'arribar a una aprovació d'unes Ordenances per a l'exercici següent. Una bassa d'oli, com sempre: amb el tarannà habitual, molt atent a les formes [sic] i després d'haver-ho parlat a bastament amb l'oposició [demà m'afaitaràs]. Aquesta, i no una altra, és la <i>performance </i>que es va veure dimecres. Però vet-ho aquí que tampoc, que l'escenificació va fer llufa perquè els grups de l'oposició pràcticament en ple (nota verda dissonant) vam dir prou apujant un grau la manera de dir prou que havíem tingut fins ara i vam abandonar la sala de Plens per no participar d'aquest punt de l'ordre del dia. <br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5JTZk_Rk7rQ-4oXhExVIxR6qfFN8Dx2FNTq91s4ZGK6EQD30u6IG70cSCk9s-yX6pCrB-RasVervmnuR-ZmHiyvW-dS0g4KgC4aipvSrmVdAm6k7qsgEteOGW4whpCtMzvckuPGKu10Ag/s1600/sortida_CUP.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5JTZk_Rk7rQ-4oXhExVIxR6qfFN8Dx2FNTq91s4ZGK6EQD30u6IG70cSCk9s-yX6pCrB-RasVervmnuR-ZmHiyvW-dS0g4KgC4aipvSrmVdAm6k7qsgEteOGW4whpCtMzvckuPGKu10Ag/s320/sortida_CUP.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Moment en què regidora i regidor cupaires se'n van a prendre l'aire. </td></tr>
</tbody></table>
<br />
Aquest és el punt on som ara, doncs. Tips de la recepció deficient de la informació i de les dificultats per a poder-la treballar, atès l'escarransit marge temporal que ens ofereix la nostra dirigència municipal, vam apostar per una manera més efectista de cridar l'alto. Però vistos els gestos, els comentaris capciosos i les cares emmurriades em temo que més que entendre el missatge, el govern, segur de si mateix en unes formes escandalosament millorables (per dir-ho d'una forma molt generosa), es refermarà en la seva manera de procedir. Tanmateix, s'acosta l'aprovació dels pressupostos (serà aquest desembre) i hi haurà una bona (una nova) oportunitat per veure-ho. Confiarem en què, superat el dol, s'hagi entès (ara sí) la demanda. <br />
<br /></div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-9172409770517125612016-09-13T12:44:00.002+02:002016-09-13T12:44:18.616+02:00El seny de Margallo<div style="text-align: justify;">
En la darrera entrada que vaig fer, ja deia que <a href="http://sensefruirdelestipendi.blogspot.com/2016/09/acabem-amb-el-franquisme-duna-vegada.html" target="_blank">havíem d'acabar amb el franquisme d'una vegada</a> perquè els arbres del règim sovint no ens han deixat veure el bosc del poder espanyol (les dinàmiques, estructures i persones i naturalesa que han configurat el disseny i domini de l'estat).</div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta darrera Diada mateix, el ministre espanyol d'Afers Exteriors i gibraltarenys, José Manuel García Margallo va escalfar l'ambient amb un <a href="http://www.naciodigital.cat/noticia/115540/margallo/afirma/independencia/catalunya/seria/pitjor/atemptat/terrorista" target="_blank">estirabot lamentable</a>: segons ell, la magnitud de la tragèdia del trencament de la unitat d'Espanya era superior als efectes d'un atemptat terrorista (que habitualment, recordem-ho, acostumen a incloure víctimes mortals i ferits). La dissolució d'Espanya, deia, era una mena de tragèdia irreversible (per la gent del PP, la longevitat d'Espanya supera l'edat geològica de la Terra). </div>
<div style="text-align: justify;">
Però deixant a banda la frivolitat amb què Garcia Margallo va esbandir les conseqüències dels atemptats terroristes (silenci clamorós de la en d'altres ocasions ultraamatent <i>Asociación de Víctimas del Terrorismo</i>) i el fet que això mateix hauria de suposar la dimissió o el cessament immediat d'aquest individu (posem-lo a la cua...), malgrat tot això, deia, aquestes declaracions no deixen de ser simptomàtiques d'una determinada manera de pensar les coses per part del nacionalisme espanyol. Fins i tot, diria, és una reacció ben natural (cal recordar que, per sobre de qualsevol altra cosa, i des del llit de mort Franco va demanar al seu successor a la prefectura de l'estat, Juan Carlos de Borbón y Borbón, que mantingués la unitat d'España).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És ben cert que cap de nosaltres tria allà on neix i que ningú és responsable de les actes perpetrats per pares, avis i branques més enlairades de l'arbre genealògic. Però l'estirp Margallo, com tantes altres a l'estat espanyol, són un autèntic model de supervivència en el medi del poder. Encara més, en el seu cas, poca altra gent deu poder dir que té una guerra al seu nom: la <a href="http://www.ara.cat/premium/opinio/guerra-Margallo_0_980901923.html" target="_blank"><i>Guerra de Margallo</i></a>, un conflicte produït entre 1893 i 1894 entre tribus o cabiles rifenyes i la guarnició de Melilla, comandada pel governador Juan García Margallo, besavi del ministre i que va fer esclatar la tensió després de fer construir una fortificació al damunt de la tomba d'una persona santa per a les tribus de la zona. El Margallo d'aleshores morí en combat d'un tret al cap després de calibrar erròniament un moviment dels rifenys que deixà les seves tropes atrapades entre el foc enemic, fet que en suposà l'aniquilació. Bé, això digué la versió oficial: l'error de maniobra i l'escombrada dels seus homes hi fou; el tret al cap que liquidà Margallo, també. Però sembla que no és tan clar que la bala provingués del cantó rifeny: un jove tinent, de nom Miguel Primo de Rivera, li etzibà el tret indignat perquè els fusells amb què els rifenys estaven massacrant els soldats espanyols sembla que havien estat venuts de contraban per part de... Margallo.</div>
<div style="text-align: justify;">
Trobem un altre García-Margallo al Marroc, enmig d'un altre despropòsit militar espanyol: l'anomenat <a href="http://blogs.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/empecemos-por-los-principios/2013-12-07/el-desastre-de-annual-la-gran-verguenza-de-la-historia-espanola_63214/" target="_blank"><i>Desastre de Annual</i></a>. En aquest cas fou el capità Juan García-Margallo y Cuadrado (besoncle del ministre) qui caigué en combat (i al costat d'un altre Primo de Rivera, per cert). </div>
<div style="text-align: justify;">
El pare del ministre, Manuel García-Margallo Riaza, fou Inspector Tècnic de Timbre de l'estat i José Manuel García-Margallo mateix es va accedir al Ministeri d'Economia i Hisenda el 1973 com a secretari general tècnic. A més, és parlamentari (de forma intermitent) des de 1977. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwhJgyOv4eraZJpiLkM3JunszaZzP_izac89_QD-3VFzOq9dOVKTxxImH8lApp29PxG2asY7j6lfOnp2M5iDfLeZy8qNihB5xNcovZbqueQSm_wkELLkYbAubD0Lc_HBLeqPqZpXabg-8c/s1600/margallo_nas.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwhJgyOv4eraZJpiLkM3JunszaZzP_izac89_QD-3VFzOq9dOVKTxxImH8lApp29PxG2asY7j6lfOnp2M5iDfLeZy8qNihB5xNcovZbqueQSm_wkELLkYbAubD0Lc_HBLeqPqZpXabg-8c/s1600/margallo_nas.png" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Margallo, buscant solucions al <i>desafío secesionista</i> </td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així doncs, la patinada de Margallo s'ha de calibrar de forma adequada. Un alt representant públic d'un país civilitzat no pot empastifar amb declaracions com aquestes: la responsabilitat que se li pressuposa hauria de fer incompatible l'exercici del càrrec amb declaracions d'aquesta baixesa moral. I punt. Fora i que passi el següent. Ara bé, per Margallo això no és una relliscada: és un fotograma de la seva concepció del món. Representant el que representa, una nissaga on ressona amb força el dring de la faramalla marcial, on alguns dels seus mateixos representants han deixat la pell per una idea d'Espanya eterna i immutable, s'entén que, per a ell, la dissolució d'una finca per a l'exercici del poder i la impunitat on els morts ja els posen els altres sigui un autèntic drama existencial. Les bombes d'ETA mataven espanyols però no van matar Espanya, i a gent com ell li van servir de pretext per cohesionar la societat espanyola: cap problema, doncs. Ara, la possibilitat d'una trencadissa territorial que pot dur associat (també a Espanya) el qüestionament de l'status quo i la pèrdua de les xurriaques seculars, ja no és una cosa amb què es pugui fer broma. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Article de Quim Torra: "<a href="http://www.nabarralde.com/es/catalunya/11953-las-guerras-de-los-margallo" target="_blank">Las guerras de los Margallo</a>"</div>
<div style="text-align: justify;">
Pàgina dedicada a García-Margallo a <a href="http://www.losgenoveses.net/Personajes%20Populares/garciamargallo/garciamargallo.html" target="_blank">Los genoveses</a></div>
<br /><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-105149005954180905.post-62605271153951839852016-09-01T01:40:00.002+02:002020-06-17T12:02:05.270+02:00Acabem amb el franquisme (d'una vegada)<div style="text-align: justify;">
Aviat farà un any que vam superar les quatre dècades de la desaparició (física) del Dictador espanyol Francisco Franco, però hi ha una sensació força generalitzada entre les forces d'esquerres i no nacionalistes espanyoles (i estesa amb més força durant la darrera dècada) de què una Transició tancada en fals no va permetre realitzar la ruptura que calia. En gran mesura, això és cert: deixant ara de banda si el que es va fer és tot allò que es podia fer en aquell moment, el que és inqüestionable és que, de ruptura, no n'hi va pas haver. No es va passar comptes amb els criminals franquistes, l'estructura de l'estat va quedar institucionalment com havia disposat el Dictador i no es van depurar els organismes i institucions més implicats amb l'apuntalament del règim (policia, judicatura, exèrcit...); així mateix, el model territorial (aquest eufemisme per referir-se a la intocable unitat d'Espanya) va quedar com a inamovible i com a principal preocupació del dictador moribund, <a href="http://www.publico.es/politica/rey-juan-carlos-i-franco.html" target="_blank">segons admetia</a> el seu successor a la prefectura de l'estat Juan Carlos de Borbón y Borbón. I més d'un etcètera.</div>
<div style="text-align: justify;">
Tanmateix, és la dictadura franquista l'origen (amb la contribució de la Transició) de l'estat de coses a què ens enfrontem a hores d'ara? És evident que hi té part de culpa, però no crec pas que sigui així completament. Per començar, seria atribuir al franquisme un poder massa absolut, capaç de deturar les forces de la Història i els diferents contextos i conjuntures internacionals amb els quals ha conviscut. Som on som per moltes altres raons externes que geogràficament, políticament, econòmicament, etc., han anat modelant la societat en què vivim avui: aquest segon gran procés de globalització (o americanització, en aquest cas) que determina l'economia, la cultura, l'oci i tantes altres coses; la (llarga) crisi dels estats-nació supeditats a entitats supraestatals que obliguen a la cessió de prerrogatives fins ara reservades a aquestes institucions (la Unió Europea, per exemple); la crisi de les identitats i els seus processos de redefinició... N'hi ha moltes. Però a nivell idiosincràtic, espanyol i català, hi ha dos àmbits en què la presència i influència del franquisme és encara prou evident al marge de tot això altre i que fa urgent que ens proposem de liquidar-lo d'una vegada per totes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLkOsHbSybHMleV5hPbRm9iv8pORPwcdR3QfNbeFtol6R7aFOfCd9am3hHqvp6Ol4iwGPV-wdN42InzmPPSJPA4HNndGizpQ5YhYSWcCLR1Q5law9ogqGqB0vfjn8k3efbgkf5iConQ7LG/s1600/_75241107_022508201-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLkOsHbSybHMleV5hPbRm9iv8pORPwcdR3QfNbeFtol6R7aFOfCd9am3hHqvp6Ol4iwGPV-wdN42InzmPPSJPA4HNndGizpQ5YhYSWcCLR1Q5law9ogqGqB0vfjn8k3efbgkf5iConQ7LG/s320/_75241107_022508201-1.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto: <a href="http://www.bbc.com/news/world-europe-27661983">bbc.com</a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En primer lloc és urgent superar i sentenciar els mals intrínsecs heretats del règim: liquidar les seves pàgines d'horror no resoltes que ara agrupem sota l'epítet tan mal·leable (i tant estiregassat) de "memòria històrica". O dit d'una altra manera més concreta, tot allò que s'aplega sota l'anomenada (i també cada vegada més genèrica) "querella argentina" que acabarà per convertir-se en un autèntic memoràndum de les violacions dels Drets Humans perpetrades a l'estat espanyol entre 1939 i 1977: tortures, violacions, robatoris d'infants, assassinats, desaparicions... Al mateix temps, però, la querella argentina servirà per certificar la vergonya internacional que representa l'actuació (o la no actuació per ser més precisos) davant dels crims del franquisme per part de la democràcia espanyola: impunitat per a criminals i abandonament de les víctimes. </div>
<div style="text-align: justify;">
No pas per casualitat les tasques de recuperació d'aquest passat sepultat per l'amnèsia i el silenci col·lectius imposats des del 1939 (i no pas des del 1978) han partit des de l'àmbit privat: la querella argentina neix de la constatació d'aquest miserable paper institucional espanyol, que ha deixat desemparades milers de persones que s'han decidit a actuar pel seu compte, cercant la justícia i la reparació <i>pel seu compte</i> i <i>fora </i>de l'estat; al mateix temps, la iniciativa del Banc d'ADN, neix d'aquesta mateixa situació (i malgrat la urgència, o potser en part per això mateix, i perquè la sensibilitat és cada vegada més alta, sobretot a Catalunya, sembla que pot tenir algun èxit institucional important).</div>
<div style="text-align: justify;">
Fins i tot (i això no és l'àmbit estrictament privat, però tampoc és una iniciativa política pública i institucional), la repercussió de la bona feina dels documentals de Montserrat Armengou i Ricard Belis a TVC (hi ha evidentment més gent que ha fet bona feina en l'àmbit de la investigació periodística, però ningú amb l'impacte dels documentals d'aquest equip emesos en <i>prime time</i> a la televisió pública catalana) és deguda a la profunda impressió que ocasionen en una audiència que, en la seva immensa majoria, desconeixia el robatori de nens o els maltractaments en els centres "d'acollida" de dones i de menors del règim.</div>
<div style="text-align: justify;">
Això, tot plegat, només són alguns exemples de la cara més fosca d'un règim que no en va tenir cap de massa amable, malgrat els esforços en fer exercicis de nostàlgia edulcorada que ens intenten presentar aquells anys que per a tanta gent foren de misèria, exclusió i repressió moral i política, com una mena d'<i>aquellos maravillosos años</i> en versió <i>cañí</i>; o de relativitzacions irresponsables de periodistes amb ínfules d'alguna cosa més que han presentat el règim (en la seva fase final) <i>simplement </i>com una mena de caserna col·lectiva on, qui més qui menys, es podia escaquejar de l'estreta cotilla repressiva. M'imagino que les germanes de Salvador Puig Antich, la canalla de les Llars Mundet o l'<i>Auxilio Social</i>, les noies del <i>Patronato</i> o els familiars de les víctimes dels Fets de Vitòria (el dictador ja era mort aleshores) en discreparien una mica.</div>
<div style="text-align: justify;">
Com deia, tot això només és una mostra perquè tota la dimensió de la repressió franquista, exercida durant quatre dècades i que afectà la població a nivell social, econòmic polític i psicològic, òbviament, no és possible d'encabir-la aquí. I els seus efectes directes són els que són més urgents de resoldre: les fosses, els internats, els crims de l'Església a l'empara del règim, les tortures... Tot això és el que requereix justícia de forma més imperativa: en primer lloc per a les pròpies víctimes, que han de poder recuperar la seguretat en elles mateixes, la dignitat i els anys robats, a través de la reparació oficial i pública; però també perquè els fonaments democràtics de l'actual societat espanyola sempre trontollaran si es continuen assentant sobre l'oblit i el menyspreu dels greuges patits per les víctimes del franquisme. Fa, com a mínim, dubtar de la salut democràtica de l'estat espanyol si desenes i desenes de milers de morts continuen abandonats en <a href="http://sensefruirdelestipendi.blogspot.com/2016/02/el-pou-de-lhorror.html" target="_blank">pous</a>, fosses, rases i vorals de les carreteres. És una vergonya internacional inadmissible.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però, alhora, i durant massa temps, fa la sensació que el franquisme i el sedàs de la Transició han actuat com una colla d'arbres que no ens han deixat veure del tot el bosc. Parafrasejant Antonieta Jarne, que ja explicava això mateix en un <a href="http://www.holalleida.com/la-transicio-postfranquista-no-es-lorigen-dels-nostres-mals-dantonieta-jarne/" target="_blank">article</a> de fa mesos, ni la Transició ni el franquisme no són l'origen de tots els mals que patim aquí (ni a la resta de l'estat). Més aviat, la dictadura franquista va amplificar fins al paroxisme alguns dels elements que configuraren la naturalesa de l'estat modern espanyol i, sobretot, de la visió nacional sorgida del desastre del 98 (quan es vertebra com una religió monoteista d'estat per dir-ho en paraules d'en Xavier Díez). Que l'Església espanyola rebutgés tot el que havia passat al món, com a mínim, des de Galileu no era culpa del franquisme sinó de la seva pròpia idiosincràsia i de la seva relació amb l'entorn: en el franquisme no va tenir altra cosa que un vehicle i uns mitjans excepcionals per a imposar la seva visió i les seves pràctiques més retrògrades, venjatives, hipòcrites i corruptes. El franquisme va ser, entre d'altres coses però això també, un mecanisme de perpetuació d'unes elits que ja havien dominat l'estat abans d'aquesta dictadura: el règim es pot llegir, també, com un relat de com mantenir el poder (<a href="http://sensefruirdelestipendi.blogspot.com/2015/08/un-ple-un-llibre-i-una-caboria.html" target="_blank">ja vaig dir</a> que això era una de les qüestions que em suscitava la lectura d'<i>El franquisme que no marxa</i>, d'en Lluc Salellas, en el qual hi veiem famílies que no és que manin des de la dictadura franquista: manen, almenys, des de la de Primo de Rivera). Les oligarquies agraristes antimodernes que van impedir la reforma agrària i la modernització econòmica de l'estat per tal de mantenir la seva estructura de poder molt abans ja del règim de Franco van contribuir a què, encara avui, les regions del sud d'Espanya es comptin entre les més desafavorides d'Europa. No cal dir, que la persecució de la dissidència nacional, l'al·lèrgia fundacional a la diversitat de l'estat, no és un invent de Galinsoga, i que la persecució de les llengües i cultures no castellanes té unes arrels pregones que foren un dels motors (no pas conseqüència) de la rebel·lió militar del juliol de 1936.</div>
<div style="text-align: justify;">
El franquisme va amplificar, aprofundir, molts dels mals de l'estat espanyol: no va innovar en el fons; en tot cas, en la forma, fent ús de les possibilitats de control i de garantir l'estatus quo que oferia el seu temps. La Transició no va desballestar res d'essencial i va tenir (i té) com a text sagrat, autèntica epifania per a alguns, una constitució en què alguns articles van ser dictats directament des de les casernes i es consagrava el caràcter atemporal de la nació espanyola (única i veritable), que es revelava prèvia a tota fórmula d'organització de l'estat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En definitiva, és urgent acabar d'una vegada per totes amb el franquisme: per totes les injustícies que encara arrossega; crims no resolts que són una autèntica vergonya democràtica inacceptable per a ser homologat amb qualsevol democràcia consolidada i de qualitat. Però també perquè la seva no liquidació no ha permès d'enfocar correctament la naturalesa de l'estat espanyol, que arrossega llasts que no provenen dels quaranta anys centrals del segle XX, sinó de molt més enrere. </div>
<div style="text-align: justify;">
A Catalunya la via majoritària proposada per al trencament explícit (la independència) és, sens dubte la més efectiva per liquidar el franquisme, la seva herència i tot el pes i les inèrcies seculars anteriors. De pas, liquidarà el victimisme regionalista tradicional per manca d'excuses i enfrontarà els catalans al repte (no pas petit) de construir una societat alliberada de tots aquests vicis. Però, al mateix temps, pot ajudar al que quedi de l'estat espanyol a liquidar, al seu torn, tot aquests greus defectes estructurals: perquè s'haurà de repensar i tindrà l'oportunitat de fer-ho democràticament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/11751976597875711645noreply@blogger.com0