Oliver, Valor i els altres

Fa uns anys, uns vuit o deu, ara no ho sé, una colla d'amics ens havíem de dirigir a un carrer, ni llarg ni curt, ni amagat ni central, que es deia (i es deu dir encara) Joan Oliver-Pere Quart. Quan vam citar l'adreça, un dels meus amics va inquirir-nos, un pèl molest, als que semblàvem no haver-nos adonat d'un problema evident: el carrer es deia Joan Oliver, o bé es deia Pere Quart?
Una anècdota com aquesta, més enllà de plànyer l'amic en qüestió, em remet a aquell article d'en Ramon Barnils titulat Pere Calders, en què l'excepcional periodista se serveix de la trajectòria de l'irrepetible escriptor per a il·lustrar-nos què representa (què ha representat aquí) una (la darrera) dictadura. Sense fer de l'anècdota categoria (no sé si ho hem d'atribuir a un lamentable i intransferible analfabetisme cultural de l'individu en qüestió, a una herència de la mateixa dictadura que van conèixer Barnils i Calders o a la LOGSE), és prou significatiu que un jove nascut a finals dels setanta i vallesà (els versos de les Corrandes d'exili són l'himne oficiós per a molts vallesans), no conegui, no ja la vida i miracles de Joan Oliver/Pere Quart, sinó que Joan Oliver i Pere Quart eren la mateixa persona.
I em fixo ara en Joan Oliver pel sol fet de l'efemèride, que sempre és una bona excusa (el Correllengua d'enguany n'homenatja la figura), però potser en aquesta banda del país encara ens avergonyiríem més si preguntéssim a la parròquia per un home de Castalla anomenat Enric Valor, qui, per cert, va néixer enguany fa cent anys.
Siguin anècdotes o no, tot plegat ens situa sobre el mapa: ep! el que francesos i espanyols han anat dissenyant per a nosaltres (amb les complicitats autòctones corresponents) al llarg dels darrers segles, aquest mapa gens accidental, gens fortuït i que posseeix com a principal fonament les fronteres que s'hi han traçat, unes fronteres ben difícils de tòrcer: fronteres mentals.
Deixeu-me que us recomani el que en diu de tot plegat Rosa Calafat a Torcebraç entre dues cultures, un llenç prou elaborat del nostre culturicidi particular.

I sigui tot dit, de pas, també, per afegir-me al record al poeta en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort.

El Correllengua de la Vall del Tenes tornarà!

Ahir es va cel·lebrar un Correllengua que, per primera vegada, tenia vocació global, d'unir les viles de la Vall del Tenes; per desgràcia, la gent de Bigues i Riells ja havia fet els cartells i tot quan vam contactar amb ells i no vam poder fer-ho junts. L'any que ve ens trobarem tots plegats, amb l'eficient i treballadora comissió de Bigues i Riells, amb la gent de Santa Eulàlia de Ronçana que no van poder assitir-hi i els que hi vam posar les banyes en aquesta primera edició.
Tal i com comentàvem amb dues de les companyes de Bigues ahir a la nit, tot sopant a l'Aliança, sembla difícil avui mantenir aquell vell i engrescador esperit de Vall del Tenes, d'aquella Vall del Tenes ideal que va imaginar i contribuir a crear l'escriptor Jaume Farriol. Res millor per contrastar-ho que recordar que enguany es commemora el trentè aniversari de la volta en carro als Països Catalans, com recorda el seu fill Quim.
O sigui que la tasca és doble. A banda de la naturalesa en si del Correllengua, tota la gent que volguem fer la segona edició del Correllengua de la Vall del Tenes, haurem de ser conscients de que lluitem per mantenir viva la flama del sentiment popular dels pobles de la vall, mig apagada per la pressió d'un urbanisme especulatiu desbocat que n'ha convertit les viles en autèntics dormitoris, paradigmes de la societat de consum actual, la del "tots los que treballen callen" que diria en Quico el Célio i que només es movilitzen quan els tanquen un bar, o quan els afecta una cosa que els passa al carrer de davant de casa.

Doncs res, que l'any que ve hi tornarem, perquè aquest any ens ha agradat fer-ho i hem pogut comptar amb gent magnífica com en Pere, la Neus, la Marisa, l'Anna, l'Assumpta, l'Iban, en Pitu, en Xavier d'Edimburg, l'Aleix Garriga, i com qui la Xell, en Lluís, l'Álvaro, la Patrícia, en Toni o en David s'hi han esmerçat amb obstinació perquè tirés endavant.

Visca la Vall del Tenes!
Visca els Països Catalans lliures!

El Correllengua arriba a la Vall del Tenes

Enguany el Correllengua arriba a la Vall del Tenes. Serà aquest dissabte 25 d'octubre, en què, per primera vegada, tres pobles de la vall es coordinen per fer arribar la flama de reivindicació de la unitat i denúncia de la marginació i minorització que pateix des de ja fa segles la llengua d'aquí.
El tret de sortida serà a les 16:30 a la Plaça de la Vila de Parets del Vallès, on es llegiran alguns poemes d'en Joan Oliver i el manifest. A les 17:30 arribarem fins la Plaça del Voluntariat de Lliçà de Vall, amb idèntic programa que a Parets.
Finalment, a Lliçà d'Amunt i a partir de les 18:30, se celebrarà el gruix dels actes. Serà a l'Aliança, un dels espais més emblemàtics, sinó el que més, de la Vall del Tenes: després de la lectura del manifest començarà el joc "Fem diana al català" ideat i coordinat per Marisa Raich, es presentarà el programa de Voluntariat pel català i les parelles fetes a Lliçà, i es farà un dictat popular.
Per rematar la nit se sortejarà una panera de productes de la terra, ens afartarem amb una botifarrada i ens deixarem endur per les suggestives melodies de l'amic Aleix Garriga i les propostes poètiques d'en Xavier d'Edimburg, tots dos pel preu d'un.
L'acte està organitzat per la Comissió del Correllengua de la Vall del Tenes i compta amb el suport de la CAL i la col·laboració de l'Ateneu de Parets, el Col·lectiu Destorb, l'Ateneu l'Aliança i el programa de Voluntaris per la Llengua.