Israel s'ha de defensar

Des del naixement de l'estat d'Israel, ara farà seixanta anys, totes i cada una de les accions bèl·liques en les que aquest ha participat, han estat defensives.

En el mateix moment de néixer, durant la crisi del Canal de Suez, els Sis Dies, el Yom Kippur, les Intifades, la destrucció d'una central iraquiana, els assassinats selectius, el mur, l'apartheid al qual se sotmet el poble palestí, les accions del Mossad arreu del Món i, per què no, la victòria, ja fa uns anys al Festival d'Eurovisió i les lligues europees del Maccabi de Tel Aviv.

Tot plegat defensa de la supervivència d'un estat enmig d'un ambient hostil; defensa en front de l'amenaça constant. I qui negui això, a part de ser un antisemita, és un esquerranós estúpid; sobretot estúpid, tal i com ens recorden dia rere dia els nostres conspicus intel·lectuals liberals com Vicenç Villatoro i Pilar Rahola, entre d'altres.

Com es pot criticar el bloqueig de Gaza i el tall del subministrament elèctric, com es pot criticar la construcció del mur? L'únic mur dolent era el de Berlín, si la Knesset decideix construir-ne un deu ser per alguna cosa. El senyor Ehud Olmert que només és una mica menys impresentable que Shimon Peres, un dels polítics més lamentables de la nostra història recent com a espècie, ha assegurat que només es bloquejarà l'entrada a Gaza d'articles de luxe; caldrà veure si, per exemple, el pa i l'aigua tenen aquesta consideració.

Perquè, tots aquests defensors del sionisme, que curiosament tot ostentant un liberalisme de pedra picada recorden com una de les gràcies d'Israel és que fou fundada per elements de tradició socialista (el mateix Ben Gurion), tots aquests, deia, que esgrimeixen aquest presumpte dret a la supervivència del modern estat israelià (tots els estats el deuen observar com a ben just aquest dret, no?), deuen trobar perfectament legítimes i lògiques les agressions militars dels EUA contra Afganistan i l'Iraq. Tot plegat, en el primer cas s'hi tornaven, i en el segon era per no haver-s'hi de tornar; la doctrina de la guerra preventiva (denostada fins i tot ja per Francis Fukuyama) s'assembla molt a aquest concepte defensiu tan peculiar del qual ha fet gala Israel.

Doncs jo francament, aquesta teoria no la comparteixo i a més no comprenc que pugui tenir una justificació moral i intel·lectual, i m'omple de ràbia constatar la paràlisi constant de la comunitat internacional davant de fets com aquests, davant de catàstrofes humanitàries com la que pateix, en aquest cas concret, el poble palestí i, a dia d'avui, sobretot, la Franja de Gaza. Segurament sóc un estúpid esquerranós que no comprèn que els herois d'aquesta història són els xicots del Tsahal, però potser també hi ha gent que defensa la postura contrària que no entén el per què les files de Hamas (a qui Israel va contribuir a crear, per cert) estaran ben nodrides molts i molts anys si el govern d'Israel segueix per aquest camí. I em sembla que això darrer no costa gaire d'entendre.