L'enemic

Continuem amb el reaprofitament, mentre no hi hagi temps per fer una altra cosa. De fet, va ben just de tenir temps per penjar aquí material reciclat, aquest és el panorama.
Bé, sigui com sigui, aquí us deixo el darrer article que em van publicar a OpinioNacional.com, que, encara que sigui de fa dies, en vista de la subjectivitat en el judici de l'exercici de la violència, potser encara és mig vigent. O no.

L'enemic

És d'agrair, encara que sigui molt de tant en tant, que individus amb cert grau de responsabilitat siguin capaços de dir les coses pel seu nom: en aquests casos, l'individu, que sol ser mascle i tan alfa com una jupa de pelat txungo, arriba precedit i imbuït de l'esperit de Millán Astray i ens sotja, serenament. Palplantat, contempla el llenç i ens assenyala, i com que no és Millán Astray en persona, fins i tot pot triar el braç que quedarà estès. No en dubtin, serà el dret. I el dit, ferm, ens identifica: el enemigo.

Si el voleu acabar de llegir, no cal que cremeu un Starbucks; només fent un clic aquí, n'hi ha prou.

Quan grinyolem

Una nova entrega de les meves entregues a l'OpinióNacional.com, divisió vallesana (de l'est).

Quan grinyolem

Dies enrere, l'Oriol Guinart deia en aquest diari que l'exigència en el coneixement de matèries humanístiques a la gent de números era més que gran que no pas la que va en sentit contrari, és a dir, la que hauria d'equilibrar la balança i fer que els cabuts individus de lletres posseïssin una cultura general acceptable en el camp de la ciència en general. No hi estic del tot d'acord.

Si voleu resoldre l'intríngulis de la polèmica que ha sacsejat la comarca haureu d'estirar aquest fil (si no l'han retallat).