dilluns, 3 de novembre del 2008

Abdullah Demirbas ens visita

Vam tenir el privilegi de conèixer l'Abdullah aquest agost passat a Diyarbakir a la seu de districte del DTP.
L'Abdullah era l'alcalde d'aquest districte de la ciutat fins el gener de l'any passat quan el van inhabilitar. El terrible delicte que va cometre: fer imprimir uns panflets turístics del seu districte, la part vella de la capital històrica del Kurdistan ocupat per Turquia, en diferents llengües. Entre elles hi havia el kurd i també l'armeni, llengües anatemitzades per la república fundada per Mustafà Kemal Atatürk. Tant era que també estiguessin editats en turc i en anglès, entre d'altres. L'han inhabilitat i punt. La resta de membres de l'Ajuntament de districte ha dimitit en mostra de solidaritat i ara una gestora s'ocupa de no fer res i bloquejar tots els projectes, els voluntariosos projectes d'una ciutat de més d'un milió d'habitants però amb un pressupost equivalent a una població qualsevol de 20.000 dels Països Catalans.
Abdullah Demirbas té una quinzena de causes obertes d'origen similar, és a dir, totes relacionades amb un exercici del govern municipal que cerca la normalització de la vida política, social i cultural dels i les kurdes. Així és el Kurdistan, però, sobretot, així és Turquia, la República amiga de la monarquia espanyola i de l'Europa Occidental. El país que, juntament amb Israel i Colòmbia, més ajut militar rep dels Estats Units d'Amèrica.
Els kurds de Turquia no són els bons, no són els kurds de l'Iraq, als quals es podia fer servir per derrocar Saddam Hussein i, amb els àrabs xiïtes del sud del país, justificar una invasió militar que assegurés el control de les segones reserves mundials de petroli.
Els kurds de Turquia són un poble oblidat, que viu un conflicte silenciat on un membre de l'OTAN, candidat a entrar a la UE i impulsor juntament amb el govern espanyol del vaporós concepte d'Aliança de les Civilitzacions, es dedica a torturar i assassinar gent, a destruir-ne els pobles, a desballestar-ne el medi físic, a prohibir l'ús de la llengua, a ofegar-los econòmicament... Tot amb el vist-i-plau de les instàncies occidentals.
Així és el Kurdistan i així és Turquia, però, sobretot, així és el món occidental.
Aquest dimecres un actor del conflicte ens visita, per explicar-nos com és allí la vida, un escenari ben allunyat de com hauria de ser-ho si la grapa de la república turca amb l'ajut de les potències occidentals deixés d'estrènyer el poble kurd.
Dimecres a les 20:00 a l'auditori del CIEMEN el podreu venir a escoltar.

2 comentaris:

emigdi ha dit...

Roger,
un post molt interessant i una història que veritablement arriba a l'ànima. És increïble com poden haver estats com Turquia amb aquest tracte a les minories. Tot i que Espanya i França, amb cara amable, poden ser feixistes, i ho són...

Roger ha dit...

Emigdi,

la cara oculta de Turquia és molt desconeguda per a nosaltres i molt, però que molt obscura.

Com bé saps i assenyales, però, als estats europeus civilitzats i democràtics, en aquest tema ningú no els ha d'ensenyar res. Particularment a aquests dos que cites, als quals coneixem prou bé, per desgràcia, per la part que ens toca en matèria de negació de drets.

Una abraçada