dijous, 21 de febrer del 2008

I el 9 de març, què?

No sé si és una cosa obligada o què, però no està de més pensar una mica en les opcions de què disposem els independentistes en aquests comicis espanyols del 9 de març d'enguany. Perquè jo crec que sí, que posseïm diverses vies per a mostrar una resposta més o menys articulada en la jornada electoral; una altra cosa és que pugui acabar esdevenint unificada, que fóra, sens dubte, el més interessant que ens podria passar.
El més senzill és començar descartant, i així ho faré sense aprofundir-hi massa. Per part meva queden descartats el vot pragmàtic d'orientació espanyola (PP i PSOE) i el vot pragmàtic que passa per fer confiança en un dels tres partits d'obediència catalana majoritaris que concorren en aquests comicis (CiU, ERC i ICV). No crec que valgui massa la pena, amb tots els respectes, entrar a valorar opcions més exòtiques com el PRC.
Descartat, doncs, tot això, quines opcions ens queden? En són tres com ja apuntava, per exemple, en Juli Cuéllar al seu blog: l'abstenció, el vot nul o el vot en blanc.
És evident que en tots tres casos serà difícil visualitzar aquesta resposta articulada que citava, a no ser que una d'aquestes tres opcions despuntés de forma espectacular en relació als últims resultats. I tot i així seria prou complexe acotar aquesta resposta unitària si ens cenyim a la sortida abstencionista, perquè ja se sap que en l'abstenció s'hi barreja absolutament tot: una presa de posició conscient conviu amb la indiferència més absoluta; un fet que d'altra banda no succeeix amb les opcions del vot en blanc i el nul, sortides, totes dues, que impliquen un raonament previ, fins i tot m'atreviria a dir que superior a la tria d'una papereta d'una força política.
No dubto que l'abstenció serà important, molt important, i aquesta previsió la fa una sortida senzilla de cara a mostrar amb més força el descontentament general amb la classe política; ja sabem que és una opció guanyadora, juguem sobre segur i a més es manté, diguem-ne, la puresa ideològica: no es vota a Espanya perquè no és el nostre país. I punt. És clar, doncs, que aquesta és, de les tres propostes, la més visceral i còmode i, per tant, la menys raonada.
El nul i el blanc són opcions molt similars. D'entrada ja es dóna per descomptada la participació, és una via que pot clarificar millor un sentit militant del vot i, tant en un cas com en l'altre té una validesa idèntica sempre que es defineixi per quin camí es camina. Vull dir que és més interessant apostar en bloc pel vot en blanc o pel nul, més que no pas per tots dos alhora.
Un cop presa la decisió es pot definir una resposta coherent de rebuig a la situació actual (l'opressió nacional i de classe sobre els Països Catalans, la vulneració, per extensió, per part de l'estat espanyol de diferents drets elementals,...) i, alhora, escenificar de forma clara, la nul·la validesa que es concedeix als partits tradicionals com a eines de transformació d'aquesta situació.
En aquest sentit existeix una campanya engegada en favor del vot en blanc: Vot en blanc independentista, un blog en què hi apareixen interessants aportacions d'Eva i Blanca Serra i d'August Gil Matamala, entre d'altres, defensant aquesta opció.
No és que hagi aportat res significatiu, ni molt menys nou, però us deixo aquí aquesta reflexió. Aquesta vegada no em posiciono per cap de les tres opcions escollides, senzillament les exposo per obrir debat i per acabar-me de decidir jo mateix.
Què us en sembla?

7 comentaris:

Anònim ha dit...

soc la patti, en quan al vot amb blanc i estic totalment d'acord a falta d'alternatives, peró es mol important si no tens les ideas massa clares donar-li cara i ulls al teu vot, tots estem per sobre del bé i del mal en quan a política, tots estem cremats i de-sabuts,i més la gen de la meva generació, pero tenim que recolzar qualsevol alternativa (la mes propera a la nostra) per desbancar aquesta dreta florida, rància i perillosa que s'apropa tant i tant, i cada vegada més, es lo prioritari en aquet moment, crec jo, lo altre ja vindrá...em de madurar una mica més, i no dubtis que ho vull veure, jejeje
he dichi un altre d l'Afganistan

Unknown ha dit...

Molt bé, jo per começar dire que no votaré, no hem sento representada per ningu en un pais que no es el meu¡¡

Roger ha dit...

Patti,
discrepo en això d'aturar la dreta; bé, en la manera de fer-ho, s'entén.
La "millor" arma electoral (que de fet és l'argument que ells estant venent) deu ser votar al PSOE; amb aquest xantatge o trampa pseudo-ideològica (també eficaç, tot s'ha de dir) el PSOE adquireix carta blanca per fer el que li dóna la gana a casa nostra amb conseqüències no menys lamentables que si governés el PP: la presa de pèl de l'estatutet, de l'AVE, l'escàndol de l'ocultació de les balances fiscals, el no retorn dels papers de Salamanca, la tercera hora de castellà, la deficient llei de la memòria, l'actitud del govern en la suspensió de la recepció de la senyal de TV3 al País Valencià, l'actitud general d'aquest partit en la resta dels Països Catalans del sud de l'Albera,... per no parlar de qüestions d'àmbit més general com la política internacional o la perversa gestió del procés de pau a Euskal Herria i, sobretot, l'enduriment de l'estat d'excepció posterior al trencament de l'alto al foc d'ETA.
O sigui que per això i per altres raons històriques, el PSOE, nanai.
I què ens queda, en Duran??? Cal comentar-ne res d'aquest personatge? El paper de trista figura d'ERC, que per reforçar-lo situa a una de les seves figures més tristes de candidat? Amb el de la bicicleta tampoc no cal perdre-hi massa el temps.
A banda d'això, suposar que hi ha una diferència tant pronunciada en matèria social entre PP i PSOE em sembla, com a mínim, agosarat, sobretot des de la dèria paternalista i indiscriminada de repartir xecs al personal amb indiferència de la renda de cadascú.
Quan als anys 80 en Pujol era estigmatitzat com a polític de dreta, que ho era i ho és, estava aplicant polítiques socials i econòmiques idèntiques a les de González a Espanya, un gurú de la socialdemocràcia europea.
Per això, i d'altres raons, jo ja no contemplo cap opció que no sigui nul, blanc o abstenció.

Anònim ha dit...

aviam noi Afganès, tens tota la raó del mon, t'entenc tot el que dius i ho comparteixo, peró tenim un gran problema que no em d'oblidar..i es que l'Espanya es bipolar,i aquí es a on esta el perill... que no et deixa cap alternativa!!!, no tenim una maduresa ni política ni social,(no solament al nostre país, ni el del costat, ni l'altre), fins que no entenguem que tots pensem diferent, i que no es bo lo meu per a tú, ni el revés, i sapiguem conviure em el respecte i les necessitats de cadascú,i que amb la violéncia no s'arriva al lloc....no sé... crec que no he viscut mai amb tanta violéncia dintre meu que quan el PP estava al davant de tot, em provocaven sentiments malignes..en serio, vaig descobrir amb mi un sentiment desconegut "l'odi" i el "fàstic", jo encara crec que es pot canviar, que em de canviar peró no sols a nivell polític, sinó a nivell personal, soc de la generació que creu que encara hi han moltes coses per fer, i una d'elles es que encara es pot canviar el mon, i per aixó em de començar amb nosaltres mateixos, ui ui ui que això va derivant cap un altre cantó...jejeje, en definitiva tot el rotllo es nomes per dir que tens tota la raó política del mon, ens hem aplata-nat amb el PSOE, i hem deixat que fessin el que els hi ha donat la gana. i com deia en Ché..... "prefiero morir de pié que vivir arrodillado" au !!!
conclusió el meu vot es en blanc m'he anat escalfant...jejeje
patti d l'Afganistan

Anònim ha dit...

És reconfortant veure que hi ha gent que veu més enllà del bipartidisme espanyol (PP-PSOE).
Definitivament el vot nul, l’abstenció activa o el vot en blanc són la millor opció per escollir el 9 de març!
I sinó, què? CiU, ERC o Iniciativa??
(Ciutadans ni els conto)
Què voleu que us digui!

PD: És bo exposar diversos punts de vista. Trobo que hi ha molta gent dubtosa en el seu vot que de ben segur no havia contemplat aquestes alternatives.
Bona reflexió!
Neus (passava per aquí)

Anònim ha dit...

sols amb el psoe es poden aconseguir mes drets per tots els catalans, jha que no obtindra la majoria absoluta i nessecitara del ajut de' altres partis i espero sigui dles d' esquerres

Anònim ha dit...

"apoyaré el estatuto que slaga del parlamento de catlunya". ZP
et sona anònim? i podriem parlar de les perles jacobines (per no dir falangistes) del PE (la O i la S les van perdre a principis dels 80...