En aquests darrers dies de campanya electoral em permeto fer una petita panoràmica de la situació política a la nostra vila, per si algú està interessat en la pugna pel control de la Casa Consistorial del nostre municipi, Parets del Vallès.
Com que aquesta és la primera entrada que faig sobre la qüestió, deixeu-me que vagi pel camí més senzill, ja que la meva primera mirada va dirigida al Partido Popular, les seves campanyes i la seva tasca a l'Ajuntament la darrera dècada llarga.
El paper que ha desenvolupat a la nostra vila al llarg de molts anys reflecteix una estratègia política general per part dels grans partits (i no tan grans), que consisteix en una concepció mercantil i obscena de l'exercici de la política i en una tàctica que té per objecte les xifres globals de les conteses electorals i que ignora els interessos reals dels municipis.
En el cas concret que aquí s'analitza, al PP no li importa gens ni mica Parets del Vallès, però la seva marca electoral és prou garantia per arreplegar un grapat de vots suficient per a entrar a un dels consistoris amb un percentatge d'ineptitud més gran dels Països Catalans. Més enllà dels espais físics que li corresponen per quota, el PP no presenta ni programa electoral (és una llàstima perquè fa vuit anys ho van fer i van establir el rècord de més de 120 faltes d'ortografia en un Din-A4) ni fa campanya de cap mena.
Un cop aconseguit el regidor de rigor la feina ja està feta i el plantejament consisteix en assistir a un 2% dels plens de tota la legislatura, vampiritzant així una partida econòmica que prové, com tot, de les butxaques dels i les ciutadanes del poble. Però, és clar, l'objectiu ja està assolit i s'han pogut presentar els brillants números aconseguits la nit electoral: tants milions de vots (a tota Espanya, que és com compten PP i PSOE i acòlits corresponents) tants milers de regidors. Ara que tenint en compte que el regidor de torn escollit (de cap de turc gairebé es podria dir) és semi-analfabet un ja no sap si és millor que participi en els plens o no. El més trist de tot és que en això, com en moltes altres coses que anirem veient, Parets no és un cas aïllat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada