Us presentem la justícia espanyola

Us proposo fer una mirada a la justícia espanyola per poder-la anar coneixent, si es que no en teniu encara el gust a hores d'ara.

L'exercici que presento sorgeix del contrast de dos casos; dos casos paradigmàtics, ni fortuïts ni casuals, que surten a la llum en període electoral, és a dir, en l'època en que s'obre la pugna per diferents espais de poder i on prèviament es decidiex sobre qui té dret i qui no a l'accés a aquestes quotes de poder i de capacitat de decisió i gestió. L'entorn (polític, social, mediàtic) en el qual es fonamenta i es legitima el poder judicial espanyol hi apareixerà, d'una banda perquè n'és indestriable, com malauradament veurem, i de l'altra perquè ilustra millor el funcionament del més independent dels tres poders de l'Estat.

Com ja haureu sentit, a la banda administrada per Espanya d'Euskal Herria (Comunitat Autònoma Basca i Comunitat Foral de Navarra) han estat il·legalitzades una tirallonga de candidatures que pretenien garantir el dret dels i les ciutadanes d'Euskal Herria sud a poder exercir el seu dret a decidir entre totes les opcions polítiques del seu país. Ja siguin agrupacions d'electors, sota les sigles ASB o, parcialment, ANV, les opcions de l'esquerra abertzale han estat escombrades del joc democràtic que el poder espanyol planteja. Raó: vinculacions de Batasuna amb aquestes llistes. Els empestats de la democràcia espanyola no tenen dret, segons la llei de partits d'aquest estat, a fer sentir la seva veu. No es tolera cap expressió política que no condemni la violència; doncs bé, Acció Nacionalista Basca condemna la violència en els seus estatuts. Modestament crec que aquí hi ha alguna cosa que no quadra, perquè si membres de Batasuna figuren a les seves llistes vol dir que s'estan integrant en un partit del qual n'accepten els principis, un dels quals és el rebuig de les opcions armades. Així, no serà que la qüestió és tota una altra? Si tan evident és que els procediments per apartar l'esquerra abertzale són del tot antidemocràtics, per què la resta de partits que mostren disconformitat amb aquesta situació acaben mirant cap a una altra banda? Per què el PNB no renuncia a presentar-se a les eleccions si no és en absència de tupinades com aquesta? Deu ser que l'espai que deixa buit l'esquerra abertzale a nivell institucional és més sucós que no pas la lluita valenta i l'honestedat política, que, com ja se sap, no donen mai diners.

Doncs bé, del segon cas que us volia exposar potser no n'heu sentit a parlar tant. Resulta que el ciutadà Pedro Cuevas decideix presentar-se en la candidatura d'Acción Nacional de Xiva, al País Valencià. Aquest partit és una formació feixista que té dos dels seus màxims dirigents a la presó per delictes relacionats amb el terrorisme (tinença il·legal d'armes i de materials per a la fabricació d'explosius, entre d'altres coses) i aquest ciutadà que esmentava va assassinar Guillem Agulló, jove nacionalista de 18 anys, d'una punyalada al cor. Pedro Cuevas, però, va tenir sort: se'l va acusar d'homicidi; no d'assassinat. L'estat espanyol, amb tota la seva maquinària treballant a tot drap va presentar els fets com una baralla entre joves i va desvincular l'assassí de les organitzacions d'extrema dreta valencianes. Cuevas va estar-se 4 anys, dels 16 que li pertocaven, a la presó. El 2005 l'evidència tornava a la llum en l'operació policial contra el grup d'ultradreta Frente Antisistema (FAS), amb el qual va ser vinculat Cuevas. Ara és en llibertat i es presenta impunement a les eleccions municipals amb un partit que té els seus dirigents empresonats. A Acción Nacional no se li ha aplicat la llei de partits espanyola i el PSPV, el partit d'un dels candidats més incompetents i impresentables del socialisme espanyol, Joan Ignasi Pla, creu que no hi ha cap necessitat d'impugnar les llistes d'aquest partit al País Valencià (tenen una altra candidatura a Canals). L'Asociación de Víctimas del Terrorismo liderada pel senyor Alcaraz tampoc no ha presentat cap querella contra aquest partit.

En definitiva, l'esquerra abertzale no es pot presentar a les eleccions i el feixisme espanyol, sí. Resulta que hi ha arguments que valen només per a opcions determinades, o, potser, hi ha arguments que es construeixen a mida per eliminar determinades expressions polítiques. El feixisme, al País Valencià, és un fenomen públic i quotidià que gaudeix del beneplàcit del poder espanyol a la regió. Hi ha molta gent a qui aquesta situació no ens sorprèn, però per aquells qui no ho sabíeu, ara ja coneixeu la justícia espanyola. A qui toca jutjar ara és a vosaltres.