El flamant digital vallesà AraVallès, amb el qual tinc el goig de col·laborar, té en portada una entrevista amb Guifré Bombilà portaveu de la Plataforma per la Defensa de Gallecs, una illa verda i rural, vestigi vivent del que fou en altre temps tota la plana del Vallès, que subsisteix miraculosament després de dècades de batalla per la seva salvaguarda. El motiu de l'entrevista no és altre que la inclusió d'aquest territori al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) de la Generalitat de Dalt. Però com sempre passa amb els que s'omplen tant la boca amb paraules buides que els acaba vessant, aquesta teòrica protecció oficial amb què ha estat reconegut l'espai de Gallecs ha resultat ser un frau, en paraules del mateix Bombilà.
Llegiu l'entrevista i veureu com, en realitat, es pretén apaivagar una reivindicació històrica incloent poc més de la meitat de la superfície de Gallecs en el PEIN (698,91 hectàrees de les 1090 que té aquesta zona, o sigui, només les de titularitat pública) i permetent, a més, que grans infraestructures puguin passar i trinxar l'espai natural, tal i com preveu l'ominós Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
Com assenyala el portaveu de la plataforma això només té un nom: propaganda política. El problema és que aquesta és de la barata, molt barata.
Llegiu l'entrevista i veureu com, en realitat, es pretén apaivagar una reivindicació històrica incloent poc més de la meitat de la superfície de Gallecs en el PEIN (698,91 hectàrees de les 1090 que té aquesta zona, o sigui, només les de titularitat pública) i permetent, a més, que grans infraestructures puguin passar i trinxar l'espai natural, tal i com preveu l'ominós Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
Com assenyala el portaveu de la plataforma això només té un nom: propaganda política. El problema és que aquesta és de la barata, molt barata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada