divendres, 20 de febrer del 2009

De blogs


En aquest populós món dels blogs, com passa a la vida, uns arriben i els altres se'n van. És precisament d'això que volia parlar avui: d'un blog que no es que desaparegui, però que ha conclòs la seva tasca, i d'un altre que ha arribat recentment per quedar-se una llarga temporada.

El que ja ha dit tot el que havia de dir és Els dies kurds, un relat en primera persona per part d'un viatger que aquest darrer estiu va conèixer de primera mà la complexa problemàtica del Kurdistan turc. Seguint la cronologia del viatge podem seguir el recorregut de l'autor, el qual es va apropar a aquesta terra a través de Sodepau, i, a més, diversos informes de les trobades amb diferents organitzacions autòctones que treballen per a la defensa de la llengua o pels drets dels presos, entre d'altres. Una pinzellada personal per apropar-se a aquest país del qual ens n'arriba ben poca cosa.

I el que ja ha començat el seu camí és PangeaPaideia, un blog que parteix d'una idea ambiciosa nascuda en la ment brillant d'un bon amic, sense pretensions però prou estimulant al mateix temps, en què múltiples mans es dediquen, i es dedicaran, regularment a elaborar recomanacions culturals en sis categories que van dels llibres al cinema passant per viatges o la gastronomia, i que jo, és clar, recomano des d'aquí Un viver, o una miscel·lània si ho preferiu, de propostes, per evadir-nos o rumiar una mica. L'anirem seguint.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Moltes gràcies Roger!! Un gran goig i un plaer compartir experiències, reflexions i aventures amb tu!!
I moltes felicitats pels "DiesKurds"!! Magnífiques les fotografies, els enllaços i les explicacions. Tot un documental! Una vegada vaig llegir que tothom sap agafar avions i visitar països, però no tothom sap "viatjar". Vos en sabeu!!

Una forta abraçada a tots tres!!
Roger

Roger ha dit...

Apa, apa!!

Em faràs enrojolar!

Petons!

Anònim ha dit...

Hahaha, El meu portàtil es va estavellar quan estava navegant en aquest lloc última vegada que vaig estar aquí. I durant els últims 2 mesos he estat buscant aquest weblog, per la qual agraïda que es troba una vegada més! : D