dimecres, 17 de setembre del 2008

La il·legalització d'ANB o com l'estat espanyol continua engreixant el seu currículum antidemocràtic












Per aquí ja ho sabíem, però, l'estat espanyol té la bondat de mostrar la seva baixa qualitat democràtica de forma periòdica per tal de recordar quin és un dels seus pilars fonamentals, a saber: la sagrada unitat de la pàtria, la salvaguarda de la qual passa per la tortura, l'assassinat quan cal, per la conculcació dels drets de manifestar-se, d'associar-se, de votar i de llibertat d'expressió, a qui qüestioni aquest precepte de l'estat de dret de factura espanyola.

En el cas d'Euskal Herria la llista d'organitzacions il·legalitzades es va assemblant a la dels reis gods per la quantitat de sigles i marques electorals que l'estat va acumulant en la seva particular col·lecció de trofeus de la repressió sistemàtica contra poble basc i en la seva tossuderia en no reconèixer la naturalesa política del conflicte, per així evitar resoldre'l. Ah! I és clar, això no s'acaba aquí: encara queda el PCTB.


Notícies a:
Gara, Vilaweb, Llibertat.cat, Rebelión, Askapena, La Haine, Racó Català.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ben retrobat Roger.

Poc més a dir sobre la il·legalització d´ANB, només lamentar que, com sempre, allò que anomenem Unió Europea, calla miserablement i mira cap a qualsevol altre lloc.

Ja fa temps que sabem que de Madrid no se´n pot esperar res més que repreressió i cinisme, governi qui governi. El que sovint em desperta alguna cosa més que malfiances és la hipocresia i el doble discurs del PNB. Ara s´omplen la boca denunciant la desició del Suprem, però d´aquí a unes setmanes aprovaran els Pressupostos, i quan sigui pactaran tot el que hagin de pactar amb el PSOE,com ja ho feren amb el PP. Sense "oblidar" que sovint "s´obliden" de recolzar Catalunya en les votacions al Congrés, fins i tot quan no hi tenen res a perdre ni a guanyar.

En fi, no vull ara descobrir la sopa d´all, i encara menys en aquest blog. Respecto molt, i fins i tot veig amb certa admiració, la determinació del Lehendakari per portar fins a Brusel·les el dret a la consulta democràtica, però la trajectòria del seu partit durant els darrers anys enfosqueix força la seva honestedat com a formació que vol governar Euskadi.

Salut!

Caputxí

Roger ha dit...

Benvingut de nou Caputxí,

efectivament no descobreixes la sopa d'all, però jo tampoc ho he fet mai en aquest blog. El que és important és que més enllà de l'actitud de Madrid, l'actitud repressora i antidemocràtica dels governs espanyols, s'ha de tenir en compte el paper de la dreta regionalista basca i els seus aliats.
El paper del PNB al llarg d'aquesta darrera dècada no ha estat pas digne d'elogi i és molt encertat que així ho assenyalis: en primer lloc, el trencament de la treva de Lizarra va tenir més a veure amb la tibiesa del PNB que amb la postura cega del govern Aznar (un indicador més que d'un partit burgès no es pot esperar gran cosa a l'hora de liderar un procés d'emancipació nacional); en segon lloc: quina ha estat l'actitud del PNB i els seus socis després de l'aprovació de la llei de partits? No és una agressió al poble basc en tota regla, que veu com una part de la seva societat es queda sense dret a la llibertat d'expressió, de manifestació, de reunió, a votar,...? Com reacciona davant d'això el govern de Vitòria? Doncs molt senzill, aprofitant-se de la seva part del pastís: acaparant la representativitat que l'esquerra abertzale deixa òrfena i silenciant una veu que també els és molesta. No seria lògic, davant la conculcació de drets d'una part del teu país, com a govern d'un tros d'aquest i en la mesura de les teves possibilitats, dir: senyors, nosaltres ens plantem, aquí us muntem una vaga general i ens retirem de les institucions de la Comunitat Autònoma Basca perquè això és insostenible; qui tindria nassos de governar a Vitòria sense cap partit dels dits nacionalistes bascos al Parlament?
I per últim, no és la proposta d'Ibarretxe (una reforma de l'estatut d'autonomia que NO cerca la independència), una formidable fórmula per a dividir l'esquerra abertzale, deixant de pas a la vista algunes de les vergonyes antidemocràtiques de l'estat espanyol? Reconec que l'estratègia de l'actual lehendakari em desconcerta també a mi i hi ha vegades en què crec que actua de forma honesta i d'altres en què penso que cerca el martiri polític de forma deliberada per a prendre la iniciativa en solitari a la CAV i guanyar eleccions una vegada i una altra.
El temps ho dirà

Salut!

Roger