Adéu, adéu

Bon vent, amic Josep.

Per fi has arribat a la fi de la teva oportunista trajectòria política, perquè aquesta estació, on eres ara, on Aznar et va portar, era l'última que et quedava. Ja no et queden més portes per trucar perquè ja no et queda ningú a qui prendre el pèl.

Després de fer el que molt jovent de casa bona feia a finals dels setanta per lligar, és a dir, fer-se del PSUC, vas introduir-te allà on es manegava el percal de la mà del pare del país, l'inefable Molt Honorable Pujol. Després de nedar tants anys en les aigües del capital, la dreta et va premiar i el Napoleó espanyol contemporani et va cridar per fer de ministre... i ara et queixes.

Desagraït.

Qui et pensaves que manava al PP, l'Herrero de Miñón? Quina mena de línia política volies marcar tu en un partit com aquest? És més ultra ara el PP que quan manava a Espanya el senyor Aznar amb majoria absoluta?

Et tinc per una persona intel·ligent i segurament això és un contratemps en la política. No has definit un espai coherent, el que et pertocava fer per fer créixer el teu partit a la Comunitat Autònoma Catalana (i jo que me n'alegro, no et pensis); per fer de Duran i Lleida millor l'original que no una còpia. Per una versió encara més submisa de CiU (pot ser, això?) no et quedava espai. Em temo que la teva desaparició política només la lamenten els altres partits (bé, a ERC es deuen estar fregant les mans amb les noves cares que es perfilen) perquè el PP sap que ha de fer per créixer a la Comunitat Autònoma Catalana: els seus millors resultats sempre són amb el discurs espanyolista més abrandat i demagògic, en contra del fet nacional català i de la convivència que tan prediqueu. El vidalquadrisme, vaja. És, és clar, una immensa mostra d'irresponsabilitat política jugar amb foc d'aquesta manera; però, algú li suposa algun tipus d'escrúpol, a hores d'ara, als senyors Ángel Acebes i Eduardo Zaplana, fidels guardians de l'ortodòxia aznariana rera la trista figura de Mariano Rajoy?

O sigui que, Josep, haver-t'ho pensat abans i no vinguis amb plors després de ser un arribista i un aprofitat durant més de vint anys. Haver-t'ho pensat abans, que ja ets grandet.

Només li demano (és un dir) al PP que si ho ha de fer que ho fagi ben fet i que es deixi de Sireras i Albertitos: volem el Potro de Badalona!!