dissabte, 16 de maig de 2009

El desvergonyiment antidemocràtic espanyol no té límits










En efecte, el desvergonyiment de l'Espanya total no té límits: l'Espanya del PP, del PSOE, de Prisa, de Telecirco, de l'Audiència Nacional, del Tribunal Suprem, del Banco Santander, de les Fuerzas Armadas, de la Conferència Episcopal, de José Tomás, de l'ABC, dels Borbons, del Real Madrid i la Roja, del BBVA, d'UPyD, d'Antena 3, de la Guardia Civil, del Carrefour, de Telefónica, de Gas Natural, de la COPE, de Fernando Alonso, de La Vanguardia, de la Policia Nacional, de la CEOE, d'UGT, de CCOO, de la lleponada a Monsanto, de La Oreja de Van Gogh... Aquesta és la merda que em contamina i no els components de la llista d'Iniciativa Internacionalista. Bé, aquesta merda i la dels seus aliats regionals i regionalistes catalunyesos, blavers, amb els seus m(g)ossos i els seus garants a les tribunes públiques, als jutjats, a les cambres de comerç, als despatxos de bancs i caixes...


Això és el que em contamina, el que em fastigueja i m'emmerda i fa que avui em senti una mica basc. I per què m'hauria de sentir una mica basc, avui? No pas perquè aquesta llista estigui promoguda per l'esquerra independentista basca per molt que els mitjans s'entestin a fer-nos-ho creure així, sinó perquè com els passa darrerament a desenes de milers de ciutadans i ciutadanes del País Basc, ara em trobaré escamotejat en el meu teòric dret a exercir el vot, perquè l'opció en què havia decidit dipositar la meva confiança serà esborrada per l'Espanya total i els seus acòlits llefiscosos, perquè falsegen una mica més una democràcia que, ben mirat no ha tingut mai crèdit, almenys per part meva, tot i que no em pensava pas que a cada dia que passa encara cauria més avall i s'enfonsaria més en la clavaguera que ha estat sempre per als pobles que empresona i per a les lluites populars i obreres que s'hi impulsen, malgrat tot.


Així que, malaurada Espanya, tant de bo fossis il·legalitzada aviat, perquè tu sí que n'estàs, de contaminada.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

em torbo amb la meteixa situació i sentiment que tu... i ara què collons fem? vot nul, abstenció o altres candidatures anticapitalites? m'han ben fotut... penso que qualsevol de les tres opcions és encertada... però potser la millor seria el vot nul i així sabriem el suport minoritari aproximat que hauria tingut la candidatura... o una altra opció com "esquerra anticapitalista" ... com a mínim són gent honesta...

david ha dit...

Ultimes notícies:

Hola.
La fiscalia i el govern han instat el Tribunal Suprem a il·legalitzar la candidatura Iniciativa Internacionalista (I.I.). Aquest tribunal l'ha il·legalitzada amb cinc vots en contra. Ara, des del gurp promotor de la candidatura s'ha presentat recurs al Constitucional que té fins dijous per decidir.
Mentre això es resol, es continua la campanya com estava prevista, amb la recollida de suports a la candidatura. En breu us farem arribar el material de campanya i us animarem a participar.
A la reunió d'avui es concretaran les mesures unitàries contra la il·legalització. Us les farem saber. Adjuntem la declaració que ha fet Lluita internacionalista contra la il·legalització.

Josep Lluís. Lluita internacionalista


NO A LA IL•LEGALITZACIÓ D’INICIATIVA INTERNACIONALISTA

Lluita Internacionalista ha donat suport a la candidatura Iniciativa Internacionalista –Solidaritat entre els pobles (I.I.) i alguns dels seus companys i companyes en formen part de les llistes. És des d’aquesta posició que volem denunciar la maniobra del Govern i la judicatura per il•legalitzar la candidatura.

La il•legalització només té un objectiu: evitar un procés tot just incipient però amb capacitat de reagrupament de forces polítiques a escala de l’estat, a l’esquerra dels partits institucionals (PSOE-PSC, IU- ICV-EUiA, ERC ...), un procés que va més enllà que les eleccions. Aquesta candidatura té dos eixos vertebradors: 1) anticapitalista, és a dir, de defensa dels treballadors/es davant un sistema que fa dels guanys un dret empresarial però de les pèrdues una càrrega pels treballadors/es, que avui amb la crisi capitalista, empeny a milions de treballadors a l’atur i a greus dificultats; i 2) antimonàrquic, perquè sota la monarquia i la seva Constitució els pobles no disposen del seu dret essencial, la capacitat de poder decidir lliurement el seu futur: el dret d’autodeterminació. Composem, doncs, aquesta candidatura organitzacions que ens reclamem del socialisme i la llibertat dels pobles i nacions. A la presentació d’Iniciativa Internacionalista a Barcelona, dues banderes presidien l’acte: una bandera roja, símbol de la lluita obrera, i una bandera estelada, que representa les organitzacions independentistes que en formen part.

Unir aquestes dues lluites i començar a agrupar forces en la diversitat, en la situació actual de crisi i repressió creixent de l’estat, es converteix a la vegada en la possibilitat de construir una alternativa pels treballadors/es i els pobles i un perill intolerable pels defensors de l’estat i el capitalisme. A la candidatura, a més, hi participen, en llocs de rellevants, destacats/des companys/es de lluites obreres que han obert una altra forma de fer sindicalisme, amb decisió de lluita i respecte als treballadors/es, com ha estat la de TMB de Barcelona.

A més aquesta candidatura s’atreveix a alçar la veu per denunciar la negació de drets i llibertats que s’imposen a molts treballadors/es immigrats/des que no poden votar, com també a un sector del poble basc. I aquí trobem un segon objectiu per impulsar la il•legalització de la candidatura des de l’estat. Una de les claus de la “transició” va ser aïllar la resistència dels pobles -en particular del poble basc que no va votar favorablement la Constitució-, de les lluites obreres i de la resta de pobles. Amb un cert èxit el focus de resistència basc va ser aïllat amb l’ajuda decisiva de les principals organitzacions de l’esquerra, PSOE i PCE (després IU), juntament amb les direccions de CCOO i UGT, que es feien monàrquics i de retruc centralistes. La separació de la lluita del moviment obrer arreu de l’estat i la dels pobles per la llibertat i contra la Monarquia va ser l’èxit de la consolidació monàrquica. A partir d’aquesta realitat, mentre les reformes laborals i els plans patronals s’imposaven fent retrocedir dècades els drets laborals dels treballadors/es, els cops de l’estat han estat cada cop més brutals contra el poble basc: des de les il•legalitzacions d’organitzacions, clausura de diaris i locals, detencions massives, fins a iniciar processos judicials contra els presidents del Parlament basc o el mateix lendhakari. Mentre això passava i, a diferència de fa unes dècades, hi havia una reacció de protesta quasi nul•la arreu de l’Estat. Qualsevol que intenti trencar aquest camí –com ho fa Iniciativa Internacionalista, que diu obertament prou repressió sobre el poble basc i demés nacions, prou il•legalitzacions, fora la Llei de partits- posa en qüestió la consolidació del règim monàrquic hereu del franquisme.

El Govern i la Fiscalia intenten de tallar de soca-rel I.I. Rebusquen excuses als arxius per omplir fulls amb arguments com que el fet que algú ha estat en una xerrada o una manifestació o ha signat un text contra la il•legalització d’un partit o contra la Llei de Partits (tot coses que són, a més de legítimes, legals) es converteixen en una demostració de la dependència de l’esquerra abertzale.


La il•legalització d’una candidatura que, tal com reconeix el text mateix de la fiscalia, està presentada correctament, és un greu atemptat a les llibertats democràtiques. En la mesura que la crisi econòmica s’aprofundeixi i, amb ella, la lluita i la resistència obrera, en la mesura que continuï i augmenti la resistència dels pobles al centralisme, aquestes mesures antidemocràtiques que avui volen aplicar a la nostra candidatura, demà es giraran contra altres treballadors/es i joves que lluitin contra l’estat. Per això fem una crida a totes les organitzacions obreres i democràtiques que defensen els drets dels i les treballadores i dels pobles a alçar la veu per a impedir la il•legalització d’ Iniciativa Internacionalista.

17 de maig de 2009

Roger ha dit...

Visualitzar el suport a II amb la llista il·legalitzada és complex i potser el vot nul seria la via més eficaç.

El que seria més eficaç, però, és desmuntar aquest cony d'estat d'una vegada per totes.

Salut

Anònim ha dit...

Calla tu, que per dir "la merda de sistema democràtic que tenim" a certa llista electrònica local m'han acusat de voler una dictadura.

Quins collons... n'estic fart del blanc o negre...

Salut!
Jordi

Tas ha dit...

digues a quina llista que també vull opinar-hi!!

Roger ha dit...

Bé, jo em penso que ja sé a quina llista et refereixes i també sé les estretors de mires que hi circul·len.

Pensa que "la merda de sistema democràtic que tenim" no s'entén sense reaccions com les que trobes en aquesta llista, Jordi.

Salut!