dissabte, 2 de maig de 2009

Els passos cap a la normalitat, la millor normalització

En el tortuós camí cap a la plena normalitat de la nostra llengua (que no sé si mai assolirem) acostumem a focalitzar la nostra atenció en les grans campanyes o iniciatives de més envergadura. És ben lògic, no dic pas que no: gaudeixen de més cobertura mediàtica, de més inversió econòmica, parteixen d'una voluntat d'abastar la totalitat de l'ús de la llengua, mobilitzen a un contingent més notable de persones... El que no està tan clar és que les grans campanyes de promoció de la nostra llengua siguin més efectives que iniciatives més modestes que se circumscriuen a un àmbit més concret: no està clar, per exemple, quin és el resultat de les campanyes oficials de la Generalitat de dalt, si és que en té cap, de resultat i, per tant, no sabem si a algú se li acabarà encomanant el català a més a més de la grip dels porcs, posem per cas.
A l'altra banda, dos exemples que se cenyeixen a la xarxa (beneïda xarxa) i que, al meu entendre, tenen un èxit assegurat i contribueixen a reconfortar-nos com a individus que, mira, volen viure la seva parla amb la normalitat que una peixatera de Murmansk o bomber de Sintra viuen la seva.
La primera, una pàgina dedicada a la ciència-ficció, la fantasia i el terror en català: Mecanoscrit, on podreu trobar un ampli catàleg de pel·lícules d'aquests gèneres, així com unes quantes sèries, documents, fòrums, tot en relació amb la temàtica esmentada i amb la condició del doblatge o subitulació en la nostra llengua.
La segona, una altra pàgina, imprescindible per als qui, per sort o per desgràcia, com m'ha passat a mi mateix, ens hem convertit en Losties: es tracta de Lost-Perduts, un equip dedicat a subtitular els episodis de la sèrie Lost al català, que es poden descarregar des de la mateixa pàgina. Mai em vaig cansar de cercar si hi havia alguna possibilitat, remota, de poder veure l'artefacte de J.J. Abrams en la llengua d'aquí i, de forma providencial, vaig trobar aquesta colla d'abnegats i altruistes traductors just quan necessitava la quarta temporada de la sèrie. Ara ja vaig gaudint puntualment de la cinquena.
També és cert, com es constata en aquest parell d'iniciatives, que sense l'empenta i la tossuderia dels propis parlants, la llengua catalana, com qualsevol altra llengua minoritzada, no gaudiria d'almenys mala salut, que ja és salut d'alguna mena. És gent d'aquella que sense esperar res a canvi ofereix, com deia més amunt, escletxes de normalitat lingüística, els qui perden hores pels altres, perquè sí.
I, de pas, ja que un blog és un espai on hi caben la difusió i el reconeixement, aquí hi ha el meu per aquesta colla de tossuts.
Moltes gràcies!