diumenge, 23 de desembre del 2007

Parets no és Porto Alegre (per si algú s'ho pensava)

Llegeixo a Línia Vallès (ho he fet volent, ho confesso) el següent titular: "Més de 700 persones voten per la pista d'atletisme" (pàg. 23 del número 190 corresponent al 21 de desembre de 2007).
Aquest ha estat el resultat del procés de participació ciutadana en l'elaboració dels pressupostos municipals de Parets del Vallès de cara al 2008, del qual se'n destaca, per cert, l'elevat nombre de persones que s'hi han implicat (1149 segons dades oficials, les quals, en aquest cas, les prenc com a certes). Dels 25 milions d'euros de pressupost consolidat que administrarà (quina por) l'Ajuntament de Parets el 2008, una remesa de 300.000 euros (com a màxim) del capítol d'inversions es destina a les resolucions preses en el procés participatiu.
Em sembla que la magnitud del capital que es deixa al lliure albir de les paretanes i els paretans ofereix una idea nítida del caràcter d'explosió controlada que efectua des de fa dos anys el consistori de la nostra ínclita població que, tot sigui dit, no és l'únic que participa d'aquesta mena de facècia participativa que s'empesquen d'uns anys ençà alguns ajuntaments progressistes de per aquí a la vora. Sense anar gaire lluny, Lliçà d'Amunt en l'anterior legislatura (la present és per escagarrinar-s'hi), practicava una exposició pública consistent en retre comptes a la ciutadania anomenat Cara al Poble i algun procés de priorització inversora de diner públic municipal similar al de Parets. Pot haver-hi molt bona fe i molta voluntat d'oferir una gestió amb transparència, però no fotem, que la gent no es mama el dit i això no és Marinaleda!!
Aquesta detonació feta per artificiers municipals (digueu-ne tècnics, digueu-ne burocràcia brehzneviana) l'entenc, personalment, com una participació-trampa, absolutament induïda, un no-fos-cas com una casa de pagès. També vull recordar que l'ajuntament de Parets té una percepció peculiar de la participació ciutadana: des del Consistori s'ha dit que la nostra és la Festa Major més participativa de la comarca per la senzilla raó que al parc de la Linera hi van milers de persones que participen com a públic tot escoltant les orquestres de torn. El sentit del ridícul de l'equip de govern municipal és també força peculiar com es pot comprovar. Però de la Festa Major ja en parlarem quan sigui l'hora.
El procés del que parlàvem consisteix en el següent: reunió d'assemblees que presenten i prioritzen 6 propostes (tres referents a espai públic i tres més sobre millora d'equipaments municipals), de les quals es fa una tria global de 12 que, al seu torn, es prioritzaran en unes fitxes de votació. Per fer més entenedor el procés s'edita una guia que no us podeu perdre: "(...) totes i tots tenim l'oportunitat de ser corresponsables en la construcció i desenvolupament d'un territori", "(...) que cada cop més, la ciutadania s'impliqui activament en la construcció del projecte del nostre poble", "aquest any ens basarem en dos grans eixos", "és per això que les propostes haurien d'encaminar-se en...", "la inversió per fer-hi canvis hauria de permetre..."; totes aquestes són algunes de les frases de la guia que acaben de refermar l'esperit d'espontaneïtat i de poder popular que desprèn l'artefacte municipal que se'ns presenta.
En l'apartat dels resultats, res a dir davant d'una bacanal democràtica com aquesta. Només un apunt: "es valorarà que l'acció proposada beneficïi el màxim nombre de ciutadans" (aquí aquests progres paritaris s'han deixat les ciutadanes) és el que ens diuen a la guia. La pista d'atletisme ha vençut a l'arranjament de voreres i l'eliminació de barreres arquitectòniques, per exemple, però el poble tria, és un procés obert i espontani suposo. És dóna la casualitat que aquesta era una de les dues propostes amb un cost rodó de ni més ni menys que... 300.000 eurooooos!!
Només m'inquieta una altra cosa: qui va fer, comentar o prioritzar, o el que sigui, la proposta d'invertir en un suposat espai per a joves a Can Guasch, que és com una mena de ganxo per dir: ei col·legues (els progres sempre són molt col·legues) ens recordem de vosaltres? Gairebé ningú de l'Ateneu hi va participar i dubto molt que a hores d'ara ningú del nostre col·lectiu aposti per anar-hi, així que la cosa és com a mínim curiosa sense que vulgui dir que hi hagi cap jugada estranya pel mig. Senzillament em sorprèn una mica.
De fet, és com Parets i el seu Ajuntament: a cada dia que passa ja només em sorprèn una mica. A hores d'ara ja gairebé gens.

dissabte, 22 de desembre del 2007

El 18/98 o com surt més a compte matar que militar en l'independentisme desarmat

Aquí deixo aquesta notícia apareguda ahir al diari basc Gara que il·lustra força bé la intencionalitat política que persegueix el sumari 18/98 per tal d'eliminar tota expressió lliure i pública de l'esquerra independetista basca.

Militar en el independentismo desarmado, más castigado que matar y descuartizar o violar

A ninguno de los imputados en el macrosumario 18/98 se le acusa de ningún acto de violencia. Sin embargo, las penas a las que han sido condenados por la Audiencia Nacional superan a las impuestas por los tribunales españoles a acusados de homicidios y violaciones. Lo que se recoge en estas páginas son apenas unos pocos ejemplos, todos ellos de casos reales, extraídos de la hemeroteca sin necesidad de hacer un estudio detallado ni rebuscado.

Iñaki IRIONDO

Matar y descuartizar a la Novia, 12 años y medio

La Audiencia Provincial de Valencia condenó ayer a doce años y medio de prisión a R.J.M. por matar y descuartizar a su novia tras una discusión. Depositó parte de los miembros en la basura y el resto en una habitación.

Acusado de militar en ekin, 14 años

Acusan a Ruben Nieto de militar en Ekin. Los actos que se le imputan son participar en tareas comunicativas de esta organización. Lo condenan a 14 años por pertenencia a organización terrorista como dirigente.

Violar e intentar estrangular, 9 años

La Audiencia de Barcelona condenó a Bruno Emilio Tenorio a 9 años de cárcel por violar e intentar estrangular a la novia de un amigo con la colaboración de éste, a quien condenó a 6 años.

Ser responsable zonal de ekin, 11 años

Condenan a Natale Landa a 11 años de cárcel, por pertenencia a organización terrorista, acusada de ostentar «puesto de alta responsabilidad en la comarca de Leniz». Hecho: recaudar cuotas.

Golpes y homicidio imprudente, 4 años

La Audiencia de Madrid condenó a José Diego a 4 años de cárcel por golpear a un compañero de piso, sacarlo arrastras de la vivienda y tirarlo por las escaleras, donde murió.

Ser director de «EGIN», 12 años

Por ser director de «Egin», Jabier Salutregi ha sido condenado a 12 años porque, «dada la relevancia de la actividad del periódico para ETA», seguro que es miembro de ETA.

Estafa y apropiación de 42 millones, 10 años

El ex banquero Mario Conde fue condenado por la Audiencia Nacional a 10 años y 2 meses de prisión por un delito de estafa y otro de apropiación indebida por valor de 42 millones de euros cometidos cuando se encontraba al frente de Banesto.

Impago de 1,7 millones, 12 años

Entre las condenas que suma José Luis Elkoro figuran 12 años de cárcel por delitos económicos, consistentes, no en llevarse dinero, sino en que Orain SA no pagó 1,7 millones de euros a la Seguridad Social y ocultó bienes.


dijous, 13 de desembre del 2007

Nuevas caras, mismo objetivo

Passat l'allau antichavista més obscè durant la campanya del referèndum per la reforma constitucional a Veneçuela, convé (sempre convé) fer una ullada a l'altra cara de la realitat, que existeix, encara que sembli imposible per tal i com ens presenten les coses els nostres mitjans de la crosta i altres de per aquí, per no dir tota la resta.
En relació a aquesta darrera contesa que ha viscut el país sudamericà, el periodista valencià David Segarra Soler, que viu a Veneçuela des del 1999, dirigeix el documental "Nuevas caras, mismo objetivo", en el qual es discuteix tant l'estratègia com la naturalesa de les protestes en contra de la reforma de la constitució veneçolana.
D'una banda, a partir d'algunes imatges d'aquest treball periodístic queda com a mínim discutida la postura no-violenta dels estudiants, que contenien (de forma minoritària, tot s'ha de dir; però hi eren) elements feixistes ben visibles en llurs manifestacions; de l'altra, en coneixerem les conexions internacionals, que no són cap novetat: l'administració Bush i la fundació FAES, presidida per l'expresident del govern espanyol, José María Aznar López, i think tank del PP, tot plegat sota el paraigües d'OTPOR (resistència, en serbi) un moviment estudiantil que va aconseguir fer caure el govern de Sèrbia i que s'ha convertit en un model exportable a diferents països amb l'ajut de l'administració dels EUA.
En fi, el documental el podeu trobar aquí i jutjar per vosaltres mateixos.

També us recordo, per aquells qui volgueu aprofundir en la realitat de la Revolució Bolivariana i observar-la amb el màxim d'instruments possibles (repeteixo que la vessant negativa la rebem a diari més enllà d'algun 30 minuts més o menys ben intencionat), que existeix un documental que narra la gestació, desenvolupament i fracàs del cop (de 47 hores) contra el president Hugo Chávez el 2002: "La Revolución no será retransmitida" . Aquest el podeu trobar aquí.

dilluns, 10 de desembre del 2007

Comencem la conquesta del Vallès Occidental

Sí senyors, aquest dilluns dia 10 de desembre els Slim Bay Seals ens desplacem fins la Faktoria d'Arts a Terrassa, una de les co-capitals del Vallès veí, per portar la nostra visió particular del blues i retre homenatge, per enèssima vegada, a Bukka Johnson Reed II.
De fet, no pararem fins que no es faci justícia. Vaja, que no pararem mai, doncs.