dilluns, 28 d’abril del 2008

En Franki de Terrassa, a la presó

Quins crims més terribles!! Dos anys i set mesos de presó per "ultratge a la bandera" (la d'ells) i "atemptat a l'autoritat" (la seva). Desetimat el recurs que havien presentat els seus advocats al Tribunal Suprem espanyol se l'han endut sense notificació prèvia, ni als advocats ni a ell mateix.

Si voleu saber més coses del procés i la captura d'aquest pervers egarenc vegeu el comunicat de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa, el seguiment de notícies que n'està fent Llibertat.cat o la plana web d'Alerta Solidària.

dimarts, 15 d’abril del 2008

Continua el cicle d'humor participatiu de l'Ajuntament de Parets

Sí, amigues i amics, els inquilins de la Casa Gran d'aquest municipi del Baix Tenes continuen entestats en fer més feliç la vida dels i les seves conciutadanes en la present legislatura mercès a les performances participatives que ens estan brindant a cada ocasió que se'ls presenta.

El darrer episodi d'aquesta bacanal de democràcia directa a la qual ens està sotmetent el nostre ínclit Consistori és, ni més ni menys, que un procés en què els i les paretanes s'han erigit en arquitectes de la Festa Major d'enguany; l'hemorràgia d'imaginació del dissenyador de la cosa ha permès batejar-ho amb el lema: FestaMajor.com la vols.
Òbviament, coneixent els nostres governants, que són molt de la broma, no es pot sinó esbossar un somriure veient-ne el títol. El següent pas és observar quines possibilitats ens ofereix aquest penúltim artefacte parit a les entranyes de la Casa de la Vila i llegeixo amb excitació que la martingala en qüestió s'ha edificat "amb l’objectiu de conèixer les preferències d’emplaçament i horaris en alguns dels actes previstos durant la propera Festa Major d’Estiu". Si ja us dic jo que són uns catxondos! Què us pensàveu? Que decidiríeu el programa? Ai, que se m'arrebenten les estripes...
Tres eren els eixos, perquè tres eren les preguntes i 133 vilatans i vilatanes hi han participat dels 17000, que 1000 amunt, 2 avall té Parets.
"Dels emplaçaments que nosaltres us diem, quin us agrada més?", "Home, jo també veuria bé que es fessin coses, posem per cas, a la Marineta". "Vol fer el favor de contestar el que li pregunto, que això és un procés participatiu progre i no una assemblea okupa!".
Perquè ja sabeu que aquí, els processos participatius cosmo-guais, ens han de posar en situació, que la gent si la deixes sola en un lloc que no coneix acaba per perdre's i bé que ningú hi fa fàstics a que un altre li doni un cop de mà, encara que de desagraïts el món n'és ple i no saps mai de qui caram pots refiar-te. Que seria de la Festa Major si fossin les entitats qui l'organitzés, si fos el poble qui en triés el programa, muntés colles que fan proves per participar-hi... Ep! He dit participar-hi? Perdoneu, ja sabeu que fins ara el nostre poble tenia la Festa Major més participativa de la comarca segons el nostre inefable alcalde; imagineu-vos la d'aquest any. El qualificatiu que la definirà encara està per inventar.
Si ja et dic jo que tenim un govern que no ens el mereixem, i jo que no els voto mai!

divendres, 11 d’abril del 2008

15 anys sense Guillem Agulló


15 anys han passat d'aquell crim del feixisme que va acabar amb un jove independentista del País Valencià, en el qual la Guàrdia Civil en va culpar la víctima, pel qual l'assassí només va complir 4 anys de condemna, el qual el PP i UV de Manisses no van voler condemnar.
L'assassí, Pedro Cuevas, es va presentar en una llista a les passades eleccions municipals per un partit que té els seus líders empresonats per delictes de terrorisme.
Han passat 15 anys i al País Valencià segueix la impunitat contra els locals d'Endavant, de la Intersindical o del Bloc i, el que es més greu, contra els i les militants catalanistes.

En memòria d'en Guillem Agulló

Ni un pas enrere!

dissabte, 5 d’abril del 2008

Parets per l'Ateneu Popular

Qui no ha sentit mai aquella expressió popular, el "tot torna"?

Aquests dies m'ha caigut a les mans la col·lecció quasi-completa de Tenes, una publicació informativa mensual feta a Parets a finals dels anys 70, en què el que aleshores era una colla de joves amb inquietud pel dia a dia del nostre municipi es dedicava a repassar les problemàtiques més significatives de la vila: l'urbanisme i les seves derivades, la política consistorial, infraestructures, etc.
Mal m'està de dir-ho a mi, però preneu el número 1 del butlletí del Centre d'Estudis Locals Parietes, que dedica la portada a l'aparició, ara fa 30 anys, de Tenes i llegiu-ne l'article d'en Miquel Ramon, un dels artífexs de la revista. Com ell assenyala les portades eren ben explícites a l'hora d'indicar les preocupacions principals dels redactors, unes preocupacions abordades de forma ben parcial; i això és una cosa que no és pas negativa quan no es parteix de la pretensió d'oferir una informació neutra (un concepte encara per inventar, per altra banda). I el que és curiós és que aquestes portades assenyalen problemes que no semblen de fa 30 anys, sinó d'avui mateix: "Pisos a Manta" (nº 5, setembre de 1977), "Urbanisme paretà, un abús" (nº 7, novembre de 1977), "Els avis volen un casal" (nº 13, octubre de 1978) o "El matrimoni Ajuntament-Immobiliàries ha de parir: serem quinze mil habitants més" (nº 12, maig-juny de 1978), en són alguns exemples.
I quan em faig meu el "tot torna", no vull dir que Tenes torni, que no és que no se n'hagi parlat o que no ho hagi intentat fer en esperit; tampoc vull dir que no m'agradaria que tornés, sinó tot el contrari: tant de bo una revista municipal independent aparegués regularment a Parets. Bé, tant de bo hi hagués una certa normalitat en la vida no-oficial i no controlada des de la Plaça, a Parets!
Quan em remeto al "tot torna", deia, em refereixo a aquests temes que apareixien a les planes de Tenes i que avui, si hi fos, hi tornarien a sortir. Un dels temes que em toquen de prop i que m'ha servit per titular el post és "Parets per l'Ateneu Popular", editorial del número 4 (juliol de 1977), que reprodueixo gairebé sencer:

"Ja ho dèiem a l'editorial del passat mes de Juny, que a Parets manquen locals socials és evident.
Ara s'ha engegat una campanya per assolir un Ateneu Popular. Per aconseguir aquell lloc adequat per la cultura, el local obert a les activitats més diferents, a totes les entitats. Un Ateneu per a reunir-nos, lliurement, per crear, aprendre, o fer tot allò profitós per al poble de Parets.
Amb la base d'un local de tots, serem els protagonistes del nostre temps lliure, el convertirem en temps de creació deixaran de ser obligatòries les diversions oficials.
Poder gaudir d'un Ateneu significarà, abans que res, una victòria del poble; obrirà les portes de la cultura, que tindrà una seu permanent.
Però, potser avancem massa, construir un Ateneu no és una tasca gens fàcil, cal la participació activa de tothom. Això vol dir que, si estem per l'Ateneu, hauríem de prendre consciència de que no és una reivindicació més per afegir al llistat; és totalment necessària la nostra incidència en l'afer. Ha d'ésser tot Parets per l'Ateneu Popular (...)".

En l'única cosa que la gent de Tenes, amb tots els meus respectes, peca d'ingenuïtat, segurament fruit de la il·lusió col·lectiva que es vivia després de la mort de Franco, és en la confiança cap als partits de l'esquerra oficial, entre ells l'infame PSC-PSOE, autèntics garants, tot ells, de l'ordre establert avui dia.