diumenge, 28 de desembre del 2008

Què és aquesta vergonya?


Per què no els acaben de liquidar a tots? Per què no eliminen la Franja de Gaza de la terra?

Que Israel sigui valent i acabi d'una vegada amb aquest maldecap. Algú els ho retreurà a nivell internacional? S'aillarà a l'estat israelià del concert de les nacions? Els Estats Units repudiaran el seu principal portavions a la zona?

El que acaba de començar a Gaza és una autèntica vergonya humana, un abús criminal i assassí. Però ningú no hi intervindrà...

dissabte, 20 de desembre del 2008

Diccionari afectiu de la llengua catalana

Aquest vol m'agradaria recomanar-vos un blog. No ho faig mai, no és qüestió de principis, ni de normes que m'hagi autoimposat. No ho havia fet i punt, i ara ho faré.

Es tracta d'una mena d'experiment que gira a l'entorn de la literatura des d'un punt de vista col·lectiu i alhora molt personal. És el Diccionari afectiu de la llengua catalana, en el qual tothom és convidat a participar-hi tot aportant-hi paraules que formen part del propi paisatge sentimental. El vaig descobrir en el blog de l'Emigdi Subirats (what else?) i vaig decidir fer-hi alguna aportació. Encabat m'ha arribat al magí una paraula amb la que m'he atrevit a sumar-me a aquest entranyable, original i fresc diccionari afectiu.


Crostó

Durant la meva infància el crostó del rodó que anava a buscar el forn l'avi, era l'esmorzar ineludible de cada dissabte pel matí, sucat amb tomàquet i embotit. L'acompanyament, prou estrafolari, era llet amb cacau en pols.

També remet als anys tendres, l'expressió "et tocaré el crostó", senyal inequívoc que n'havies fet alguna, encara que no massa grossa, perquè sempre m'ha semblat una advertència tendra.

dijous, 18 de desembre del 2008

Alexandros, Pedro, Guillem

Per alguna mena de casualitat, en un espai de temps no massa extens, han coincidit tres noms de joves, morts tots ells víctimes d'una violència de naturalesa impune, la que neix de l'abús de poder, del feixisme militant, o de les dues coses alhora. Una violència inherent al sistema occidental, per desgràcia.

La mort d'Alexandros a Atenes abatut per un policia és la més palpable mostra de la violència que el sistema exerceix sobre les classes que suporten les més dures condicions socioeconòmiques, d'aquí l'esclat de ràbia que ha generat posteriorment. Alexandros, Alexis per qui el ploren, és la gota que ha fet vessar al got a Grècia i la senyal que el got pot rebentar arreu del continent. Que vagin alerta les dirigències estatals, comunitàries o d'allà on sigui de persistir en el seu menyspreu als qui elles deuen considerar no gaire cosa més que súbdits.


Els casos d'en Guillem i en Pedro són més antics i més propers i aquesta darrera setmana el seu record s'ha creuat, segurament no per primera vegada.

El passat 15 de desembre a Barcelona es va fer una concentració que commemorava l'assassinat enguany fa 16 anys, de Pedro Álvarez per un policia a l'Hospitalet del Llobregat, després d'una discussió de trànsit i el mateix any de les meravelles olímpiques. La impunitat més absoluta continua planant sobre aquest crim lamentable i dia rere dia el pare del noi ha batallat i batallarà per fer justícia i preservar la memòria dels fets. El cas és força conegut, però em temo que no prou: després d'una discussió, un número de la policia nacional espanyola li va disparar tres trets i el va matar, la seva nòvia Yolanda va identificar l'assassí i a partir d'aquí van començar tota mena d'irregularitats destinades a deixar impune el crim i a fer desistir a l'entorn d'en Pedro de persistir en la seva voluntat d'obtenir justícia. Setze anys després (setze!) l'assassinat continua impune però el que no ha minvat és la força de parents i amics perquè es resolgui el cas i per denunciar el continu exercici d'abús per part de les forces de seguretat. Una denúncia que ens recorda que el cas d'en Pedro no és aïllat.

L'endemà al seu Burjassot natal, Guillem Agulló era recordat quan ja fa 15 anys i mig de la seva absència. L'homenatge antifeixista no anava dirigit a només a ell, sinó que la Comissió 15 Anys Sense Guillem Agulló el va adreçar a totes les víctimes del feixisme des de la guerra civil a l'actualitat i hi foren presents diferents generacions de valencians i valencianes que van certificar la llarga lluita que les comarques del sud porten a l'esquena i l'essencial voluntat de prosseguir-la.

Alexandros, Pedro i Guillem, tres noms que no poden caure en l'oblit, tres noms que cal tenir presents en la lluita per la dignitat, per la justícia, per la llibertat.

divendres, 5 de desembre del 2008

A Gràcia es continua desobeint Espanya




A GRÀCIA CONTINUEM DESOBEINT ESPANYA


Pel dret a manifestar-nos lliurement per les nostres places


MANIFESTACIÓ

divendres 5 de desembre 19:30h a la plaça Revolució


Quatre persones, veïnes de la vila de Gràcia i totes elles militants de l'Esquerra Independentista (d'Endavant i de l'AJG) han rebut una notificació del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya que les acusa de manifestació il·legal i els demana una multa de 300 euros.


Els fets es remunten a la Festa Major de Gràcia d'aquest passat mes d'agost, quan l'AJG i Endavant van convocar una manifestació amb el lema "Ultratgem Espanya, desobeïm l'Estat". Aquesta manifestació la convoquen des de fa anys totes dues organitzacions. La manifestació va transcórrer tranquil·lament pels carrers del barri sense cap problema. Els organitzadors no havien demanat permís per manifestar-se, com tampoc ho havien fet els anys anteriors. En cap moment, cap agent policial es va adreçar als manifestants ni va demanar la documentació de ningú. Però ara quatre de les persones que aleshores es van manifestar han estat denunciades. Davant d'aquests fets:


Reclamem el dret a manifestar-nos lliurement a les nostres places i carrers.


Denunciem el caràcter polític de l'obertura del cas perquè el motiu de la manifestació era antimonàrquic.


Denunciem l'existència de seguiment i control policial de persones per la seva militància a l'Esquerra Independentista.


Ens comprometem a continuar "ultratjant Espanya".

Més informació: http://www.graciaviva.cat/


Més de vint entitats de Gràcia donen suport als antimonàrquics multats


Amb una fotografia col·lectiva, més de vint entitats de Gràcia (al final podeu llegir el llistat) han mostrat el seu suport a les quatre persones que han estat multades cadascuna amb 300 euros per haver-se manifestat al barri el passat mes d'agost. Les entitats reivindiquen el dret a manifestar-se lliurement a les places i carrers.
Els representants de les entitats solidàries han anunciat durant la roda de premsa que convoquen una manifestació el proper divendres 5 de desembre a 2/4 de 8 del vespre amb el lema "A Gràcia continuem ultratjant Espanya. Pel dret a manifestar-nos lliurement a les places i carrers". La manifestació sortirà a la plaça Revolució.
Durant la roda de premsa d'aquest dimecres, les entitats han exigit al Districte de Gràcia un posicionament davant de les multes. I han afegit que esperen que aquest posicionament sigui de suport a les persones multades, sobretot tenint en compte que aquest divendres 28 la seu del Districte acull un acte de suport a la desobediència civil, en referència als imputats en el macrosumari 18/98 contra l'independentisme basc. I és que les entitats consideren que no demanar permís per manifestar-se és, també, un acte de desobediència civil.
Recordem que les quatre persones multades són veïnes de la vila de Gràcia i totes elles militants de l'Esquerra Independentista (algunes d'Endavant i les altres de l'AJG), i han rebut una notificació del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya que les acusa de manifestació il·legal i els demana una multa de 300 euros a cadascuna. Els fets es remunten a la Festa Major de Gràcia d'aquest passat mes d'agost, quan l'AJG (Assemblea de Joves de Gràcia) i Endavant van convocar una manifestació amb el lema "Ultratgem Espanya, desobeïm l'Estat", per la qual no van demanar permís, com tampoc havien fet en anys anteriors. La manifestació va transcórrer tranquil·lament pels carrers del barri sense cap problema, i en cap moment, cap agent policial es va adreçar als manifestants ni va demanar la documentació de ningú. Tot i això, quatre persones han rebut a casa seva la notificació de la multa. És per aquest motiu que les entitats denuncien l'existència de fitxers policials sobre militància política.


Per més informació, podeu llegir el comunicat: Persecució d'antimonàrquics a Gràcia


Entitats que donen suport a les quatre persones multades:


Endavant-Gràcia

Assemblea de Joves de Gràcia

Comissió de Festes Populars (CFP)
Colla Bastonera Cop a Cop

Llibreria la Sirga

Ateneu Independentista la Barraqueta

CAL-Gràcia

AC Zion

Kasa de la Muntanya
La Torna

Comissió de Festa Major de Sant Pere Màrtir

Comissió de Festes del carrer Progrés

Xarxa d'Enllaç amb Palestina

Associació d'Amics del Poble Saharui de Gràcia

Amics i Amigues de la Violeta

La Quimera

En Lluita-Gràcia

Revolta Global-Gràcia

Ateneu Popular de Vallcarca

Assemblea de Festes Majors Alternatives de Vallcarca

Associació de Veïns i Veïnes de la Vila de Gràcia

Ateneu Rosa de Foc

Observatori de Gràcia

Alerta Solidària
Informació i adhesions: antimonarquiques.gracia@gmail.com

dimecres, 3 de desembre del 2008

Sóc un desagraït

Sí, me'n vaig adonar divendres passat.

Vaig arribar a casa per dinar i vaig obrir la bústia, amb normalitat. Hi havia unes quantes coses per recollir, entre elles el Parets al dia. Fins aquí res semblava pressagiar aquesta certitud sobre la meva pròpia condició humana, no vaig notar-me gaire diferent encara. No m'havia adonat de la meva manca de gratitud, perquè, més que res, encara no havia tingut ocasió d'abordar el nostre ínclit butlletí municipal.

Dret estant, a la cuina, vaig encarar-m'hi amb intenció de fullejar-lo, de forma innocent, sense saber que aquella rutina quinzenal desvetllaria un aspecte tan fosc sobre la meva persona desconegut fins aquella mala hora.
Gairebé no vaig poder passar ni de la portada d'aquell revelador número 74. La notícia més destacada de la quinzena, la que mereix la primera plana del present número, la que obre foc en la fonamental informació que ens brinda el consistori és que Parets ha creat uns premis, les Medalles de la Vila que, en la seva primera edició, recauran en el Club de Bàsquet, en Pepet Ribas i... en Joan Clos. He de dir, sense voler fer el fatxenda, que només veure la foto de la cara i el revers de la medalla ja em vaig imaginar que la distinció recauria sobre tan il·lustre personatge. I just ho vaig certificar en llegir-ho, se'm va arrufar una mica el nas.
Vaig començar a sospitar que la meva persistent incomprensió a algunes iniciatives de la preclara administració municipal paretana és un problema, un desequilibri, només meu. Ja ho vaig intuir quan no vaig ser capaç d'experimentar cap mena d'èxtasi corporal o intel·lectual quan vaig saber de la inauguració del Palau de la Petanca o Paradís de la Botxa (com ho preferiu). Però només era una vague sensació aleshores. Ara me'n vaig adonant.
No comprenia per què si aquestes medalles s'otorguen en "reconeixement a la trajectòria personal i professional; al compromís amb el poble; amb el país, amb la democràcia i amb les llibertats; a la projecció; als mèrits; i a les qualitats" li han de donar a un alcalde que va recollir la millor herència de Joan Pich i Pon, alcalde de Barcelona, cèlebre per les seves relliscades ("A aquests nens l'any que ve els comprarem una bola del Món de tamany natural!"), i que, sobretot, sempre ha renegat de la seva condició de paretà (i per mi millor, no us penseu). Què deu haver aportat a Parets Joan Clos, pensava dins meu, més enllà del seu somriure per omplir les festetes d'inauguració que els col·legues de partit organitzaven per aquests topants? Quins mèrits té en la seva trajectòria personal més enllà del títol del càrrec? Pel país, què ha fet pel país? El Fòrum? O parlàvem del diari El País? Però els del Psc no són d'El Periódico?

I llavors va i arribo a la pàgina set. Com qui no vol la cosa, sense proposar-m'ho, topo amb un anunci d'un acte organitzat per alguna secció tècnica de torn del nostre caríssim equip de govern: Fira de l'Intercanvi! Collons, una fira de l'intercanvi a la plaça de la Vila, amb un simpàtic subtítol: propostes per a la crisi. Quina gràcia.
És clar, penso, ho deuen haver comunicat a algú de l'Ateneu, que volien fer això, de repetir la Fira de l'Intercanvi i jo no me n'he assabentat; però a algú o altre de l'Ateneu li deuen haver dit, perquè aquesta activitat la vam iniciar nosaltres, que vam tenir la idea, i no seran tan miserables d'apuntar-se el tanto sense dir-nos res, Roger, que l'Ajuntament no les fa aquestes coses. Bé, si exceptuem la voluntat d'encolomar-nos la campanya contra el tancament del Cargol, la voluntat d'instrumentalitzar-nos, l'enganyifa de Can Guasch i la desídia en comunicar-nos res, el boicot al debat de l'Estatut(et). Si obviem tot això, doncs, Roger, pensa-t'ho bé, l'Ajuntament no actua d'aquesta manera; per què hauria de fer-ho? Per què hauria d'organitzar un acte que va idear un col·lectiu del poble sense dir-ne res als seus membres? Si l'Ateneu no s'ha pas dissolt, i si ho hagués fet, ho hauríem dit, que nosaltres en som de dir-les les coses... Però després, pensant-hi, calla! Sí que ho té una mica això l'Ajuntament de no badar boca quan ens ha de dir alguna cosa, perquè allò de reunions de seguiment per saber com anaven les obres de Can Guasch, informació puntual sobre com quedaria el projecte, ara que hi penso, fa dos anys gairebé de la darrera reunió... Ah, sí, però ho diuen a la premsa, és veritat: nosaltres en n'assabentem per la premsa, que ens enstimen molt, i hi diuen: ara Can Guasch ja no ho tindrà el poble perquè s'ho queda la Grífols per 50 anys de res, però escolti, l'Ateneu anirà aquí o anirà allà, m'entens?

I és aquí, després d'aquesta darrera reflexió on m'he adonat del tot, he contrastat de forma empírica que el problema és que sóc jo mateix que no ho entén, burro de mi, talòs i tros d'ase. Que es prohibeix el Correbars? És una mesura de salut pública i una guia per dreçar el jovent del poble pel recte camí; no beveu als bars, beveu a la barra de la Comissió. Que es fa una Fira de l'Intercanvi? És una sorpresa! Podeu venir igualment i portar trastos i no us heu de preocupar d'organitzar-ho ni de deixar constància de la vostra existència als cartells de l'acte! Que se li dóna una medalla a Joan Clos? Què millor que un humorista de renom per situar Parets al mapa! Ja se sap que l'humor popular és una garantia d'èxit, mireu sinó l'audiència de Polònia o els lectors que té Jorge Bucay.

En fi, com que un blog no és altra cosa que un racó de cabòries personals, en què es vol confessar o aparentar, sadollar la vanitat, i una eina al servei d'altres grandeses i misèries humanes, jo aprofito aquí per fer justament una confessió pública: sóc un desagraït i el meu Ajuntament no es mereix tenir ciutadans com jo. He dit.