divendres, 13 de gener de 2017

En podrem tirar cap tros a l'olla?


És fàcil imaginar i comprendre que cada legislatura té, en l'àmbit municipal, els seus reptes idiosincràtics, les seves urgències i les seves contingències en funció del context. Hi influeixen les transformacions particulars que es vulguin endegar, però també processos exògens de caràcter nacional, i grans sacsejades que provenen de més enllà de les fronteres polítiques, administratives, diocesanes, literàries o de la mena que siguin.
Per traduir-ho, i per constatar que no hem descobert la sopa d'all, hi ha tot de qüestions que es plantegen com a objectius de poble: revisió d'un POUM, aprofundir en processos de participació ciutadana, dotar-se d'un equipament concret, remunicipalitzar la gestió (o la titularitat, si és el cas) de serveis públics, etc. Això es combina amb conjuntures a nivell cada vegada més ampli que interfereixen en el que a priori alguns entenen com a vida estrictament municipal. Per exemple: "el Procés" o " la Crisi", són qüestions que, de vegades, es presenten com a cossos externs que vénen a torbar la política municipal, com si un o altre no tinguessin la seva expressió concreta a peu de carrer o de plaça, o no afectessin i fins i tot emanessin de la més rabiosa quotidianitat que es manifesta al tombar la cantonada. Ja se sap que en aquest món, entre tots hi som tots: n'hi ha que es pensen que fer política municipal només és arreglar voreres i n'hi ha que es pensen que la política municipal és bàsicament un aparador per a causes (presumptament) més elevades.

Can Luna es comença a despertar, però es veu que li agrada fer molt el ronso.

A la Garriga, aquesta podria semblar una d'aquelles legislatures que duu tot d'etiquetes grandiloqüents atès el volum i magnitud dels canvis que ens volem empescar. I dic podria perquè, de moment, no ho és pas. És cert que cal tenir paciència, que no s'ha de córrer més del compte i que les valoracions efectives (balanços, capmasos i escandalls) les tindrem el 2019. Però, fillets, ja som al 2017: d'aquí a quatre mesos ens haurem fet anar coll avall mitja legislatura i Pla d'Actuació Municipal (PAM) en mà no sembla pas que en els dos anys que resten puguem rematar tota la feina. En alguns casos ens podem témer que amb prou feines la començarem.

La revisió del POUM no és cosa que es pugui fer en quatre dies i, certament, tampoc podem dir que no hagi començat: els passos preliminars necessaris ja s'han començat a fer (revisió dels límits termenals amb totes les poblacions veïnes, per exemple), però atesa l'envergadura del que tenim entre mans, no seria interessant saber quina és l'orientació concreta (o general, tant és!) del govern en aquest aspecte? Ens volen fer créixer? Hi són favorables? Quina és la postura amb espais com els de Can Violí, Can Vilanova i Can Poy? I la unitat d'actuació a tocar del barri de Querol? Quines són les directrius per a dissenyar el que serà la Garriga en un futur més immediat que llunyà?
Hi ha d'altres coses en què l'equip de govern s'ha mostrat altament ineficaç, com ara la transparència i la participació. I cal ressaltar-ho perquè justament, aquest govern en fa bandera. Malgrat les altes i no dubtem pas que merescudes distincions en matèria de transparència mercès a la creació del Portal de transparència, del qual la nostra Alcaldessa-Presidenta en fa bandera sempre que pot, la informació no ha circulat ben sovint de forma fluïda ni a temps cap a les forces de l'oposició; des d'anuncis d'actes a la negociació de les Ordenances Fiscals, el que havíem de saber ho hem sabut massa vegades tard i malament. Ho vaig explicar en aquest post (que explicava també el perquè de la nostra sortida de la sala de Plens quan s'havien de discutir les Ordenances) i no m'hi estendré més. El cas de la participació és, si pot ser perquè el llistó està alt, encara més flagrant: fins ara els processos de participació ciutadana han anat de la inexistència a la insuficiència, símptoma, em temo, de què el govern no se'ls creu massa. El cas de Can Luna és prou exemplar: engegat més tard del compte, es va fer un procés participatiu per decidir els usos de la sala polivalent però es va evitar parlar sobre el model de gestió i, encara, vam haver de sentir com l'alcaldessa culpava el procés participatiu del retard en l'inici de les obres (!).
Per altra banda, la llista d'incompliments en matèria de participació recollits al PAM és llarga i, mal m'està de dir-ho, algunes de les qüestions que finalment s'engegaran han estat a iniciativa i per la insistència de l'oposició (de la CUP, però també per part de la majoria de les altres). Per citar coses de les quals ja n'hauríem de saber alguna cosa més que l'enunciat: el reglament de funcionament de la comissió política de participació, la reforma del ROM (aviat l'emprendrem després de la insistència de la CUP!), realització d'una Audiència Pública a l'any com a mínim (una com a mínim, diuen!), creació de nous òrgans sectorials de participació per a joves, gent gran i cultura... De tot això, res de res. Però també hi ha d'altres compromisos importants demorats en aquest camp: els pressupostos participatius i el debat sobre l'estat de la Garriga, actuacions que ja s'haurien d'haver estat fent cada any i que van tard, molt tard, i que ja m'agradaria veure si es farien sense el corcó de les forces de l'oposició.

Pel que triga, el Ple de l'estat de la Garriga deu arribar amb un comboi de la R3


I, esclar, encara hi podríem estar molta més estona. Un estil que difícilment canviarem en la meitat llarga que queda de legislatura: hi ha una pila de mocions aprovades que són ignorades per l'equip de govern, maneres de gestionar el pressupost municipal més pròpies de la mentalitat de gestió de l'empresa privada que no pas d'una distribució dels recursos en favor del bé comú. Tenim el CAP tancat a les nits i un milió d'euros al banc; els camins escolars comencen a semblar també llegendaris i, per desgràcia, una dels fets més destacables de la legislatura per ara és el desastre del carrer Negociant per la qual no s'ha assumit ni una engruna de responsabilitat política.
Caldrà veure si el pilot automàtic i el continuisme de circumstàncies, que és el que tenim, s'allarga fins a final de mandat o hi haurà variacions en el rumb. A tot plegat hi contribueix que el pilot principal vola ben sovint lluny de la Garriga per atendre la multitud de compromisos que sorgeixen de la titularitat de multitud dels càrrecs que ostenta. Potser el panorama no és massa adequat si el que es pretén es fugir d'un model de govern per inèrcia i fatalitat.

dijous, 22 de desembre de 2016

Banderita, tu eres roja...


No és que vulgui dedicar gaires més esforços a aquest tema, ni tampoc, segurament, és cosa que en general s'hi hagi de perdre el temps discutint, però quan hi ha confusions, les coses, més val aclarir-les.

Ahir, la CUP amb el suport de SI, vam presentar una moció per demanar que es pengés l'estelada al balcó de l'Ajuntament de la Garriga amb un acord extra que demanava no penjar la bandera d'Espanya peti qui peti. Cal recordar que al nostre municipi ja tenim ordres de penjar-la i d'aquí l'acord que commina a no fer-ho.
La moció, això era previsible (almenys nosaltres n'estàvem ben convençuts), no va prosperar: va tenir els vots en contra, també perfectament dins els límits d'allò esperable, de CiU (7), C's (1), PSC (1) i ICV (1); l'abstenció d'ERC (4); i els vots favorables exclusivament dels promotors de la moció (2 de la CUP i 1 de SI).
Els arguments brandats per cada una de les forces (en cas que ho fessin: el PSC, per exemple, es va limitar a manifestar el seu vot negatiu) van ser també previsibles, excepte en un dels casos. El torn d'ERC semblava indicar clarament un vot negatiu que després es va convertir en abstenció. Sigui com sigui els arguments esgrimits al Ple van ser els de la imatge d'aquí sota i contenen algunes incoherències i algunes imprecisions que voldria matisar.



La primera cosa que cal aclarir és aquesta mitja veritat (que ve a ser una mentida) que potser han reproduït a preu fet i sense recollir el que va succeir exactament al Ple: l'escrit diu que com que no vam acceptar votar separadament els acords 1 i 2 (referents a penjar l'estelada) del 3 (que demanava no penjar la bandera espanyola), això els va dur a abstenir-se. Bé, és cert, no ho vam acceptar. Però per una raó bastant poderosa: senzillament no es pot fer, tal com ens va indicar el secretari. Dit d'una altra manera, encara que haguéssim acceptat, el reglament no ens hagués permès de fer-ho. Encara més, jo personalment que vaig defensar la moció, vaig emplaçar els companys d'ERC a reprendre el tema quan volguessin i a coordinar-nos per fer la demanda de no penjar l'estanquera a la Casa Consistorial. Per tant, diria que justament vam evidenciar positivament la coincidència.
Més enllà d'això hi ha tot de coses curioses i, en alguns casos, una mica contradictòries que apareixen en aquest escrit d'ERC sobre la moció d'ahir: no hi ha necessitat de justificar-se com a independentistes, i per això fem un escrit per explicar-ho; respectem la bandera espanyola, que al mateix temps considerem símbol d'una realitat que detestem (sic); l'estelada no pot ser a l'Ajuntament (no hi té cabuda, se'ns diu) perquè és la casa de tots, però posem plaques a l'entrada del poble declarant-nos "Municipi per la independència" (si ara no hi són és per l'insistent i perseverant escamot de l'esprai unionista) i posem una estelada en una rotonda: pot ser una diferència sensible de localització, però no deixen d'instal·lar-se símbols independentistes en espai públic i, per tant, també de tothom. 
Això sí, continuo sense entendre, per cert, les referències a l'agressivitat i no sé què més que contenia la intervenció d'ERC, perquè ens van dir explícitament que no anava per nosaltres. Aleshores per qui anava? Per la gent de SI? Pels del PDECat? Per gent com Joan Tardà cridant "Mori el Borbó"?

Crec que "la vida podria ser més senzilla, si no mos la compliquéssem tant", que diuen els Quicos. A banda dels arguments que vam sentir ahir, alguns dels quals devien ser ben sincers, no en dubto, crec que falta valentia per dir les coses a la cara, com ja vam patir amb la cèlebre moció antiborbònica, que tampoc va prosperar i que va deixar la frase de la legislatura ("nosaltres ja hem desconnectat"), proferida pel regidor convergent que va defensar la postura del seu grup. Si es creu que, tàcticament, no convé, es pot dir; si no es vol afrontar una nova multa, es pot exposar. I no passarà res: no caldran justificacions per dir que no calen justificacions i la gent de la Garriga ho entendrà perfectament, agraint les raons i la sinceritat. I nosaltres també.