divendres, 1 de juny de 2007

La reina de la festa (anàlisi electoral, 1ª part)

La victòria en aquests darrers comicis ha correspost, sens dubte, a l'abstenció, com ja va sent habitual en una i cada una de les convocatòries electorals que se'ns van presentant a casa nostra.
Cercar les arrels del comportament dels abstencionistes, essent com són un grup de motivacions i ideologies tan diverses i, segurament, contraposades, és una tasca prou dificultosa. Però quan aquest fenomen es va repetint amb aquesta insistència i magnitud, aleshores algun element estructural del sistema hi deu haver que generi aquest desencís/indiferència.
Jo sí que crec que les successives conteses electorals a les que s'ha sotmès a la població dels Països Catalans en els darrers tres anys poden haver generat cert cansament ciutadà. Però no crec que una convocatòria, per si mateixa, generi aquest tantsemenfotisme creixent, sinó que, més aviat, és la reiteració de la retòrica i els enfrontaments de la classe política tradicional el que deixa exhaust el cens. L'allunyament de la classe política de la resta de la societat és un fet que, a més de ser perfectament constatable, es consolida dia a dia i només cal veure els impagables anàlisis fets per dos personatges dirigents de la vida oficial a la Comunitat Autònoma Catalana: per José Montilla i Aguilera, president de la Generalitat del Principat, l'abstenció és deguda a l'alt grau de satisfacció de la ciutadania en relació a la gestió dels nostres governants; pel conseller d'Interior i Relacions Institucionals de la mateixa comunitat, Joan Saura i Laporta, són les reiterades aparicions del Maragall post (políticament) mortem, el que ha destrempat el personal.
Si des de les esferes oficialistes de la nostra classe política es fan aquestes lectures, poc es pot esperar d'una resolució del problema que provingui d'aquesta banda. És justament un despertar potent de la societat civil conjugada a propostes polítiques emergents i no hipotecades per servilismes endèmics l'únic que ens pot allunyar de la política somnolent i de tercera fila que regna avui als Països Catalans, que només es dedica a assegurar la pròpia supervivència i a garantir unes regles de joc sorgides de l'anomenada Transició. Avui, aquestes regles se'ns presenten amb més claredat que mai: en forma d'una democràcia defectuosa que incentiva l'abstenció i la desmobilització del país.

1 comentari:

Anònim ha dit...

No t'apuntaràs a fer una versió per l'himne españñññol (amb 4 ñ, evidentment)? ;)

Res..faig broma :)

Salut!