Si hi ha hagut alguna notícia positiva, des del meu humil punt de vista, en els passats comicis del 27 de maig als Països Catalans sota administració espanyola, ha estat l'aparent esclat de les Candidatures d'Unitat Popular.
Els 20.000 vots aconseguits i la vintena llarga de regidors que certifiquen l'èxit de les CUP en aquestes eleccions, són, com deia, només un esclat aparent. Les CUP són grups de gent amb molts anys de feina a la seva esquena i els excel·lents resultats només són una constatació d'aquest fet i no un bolet electoral o un gra al cul d'ERC.
Si bé és innegable que les candidatures de l'Esquerra Independentista han manllevat vot a la formació republicana allà on han coincidit, el projecte que representen les CUP tenen un perfil propi i ben definit que es va fent un lloc al nostre país, encara que de moment sigui molt petit. Crec que cal considerar la crisi interna d'ERC com un dels factors que han fet créixer la proposta de construcció de la Unitat Popular, però no ens podem cenyir a aquest factor com a l'únic o, ni tan sols, com el més determinant. És probable que la manera de fer política de les CUP sigui, fins i tot, un factor més important de captació de vot: l'assamblearisme i horitzontalitat dels grups, l'allunyament de l'arnada política institucional i de la professionalització d'aquesta, els interessos vinculats exclusivament al municipi en el qual es treballa i no en xifres globals de resultats, lobbys econòmics o contrapartides empresarials. I així es podria anar seguint.
Però cal no adormir-se. D'una banda la feina feta no es pot deturar en els premis institucionals; cal seguir treballant com fins ara, dins i fora de les institucions, seguir construint l'alternativa democràtica, transformadora i nacional i estar alerta. ERC anirà a la caça del vot de la CUP, perquè hi veu un espai fertilitzat per altres que intentarà pescar amb la seva potent maquinària partidista. A més a més, el fet que només una Candidatura d'Unitat Popular s'hagi presentat fora del Principat (a la Barxeta, al País Valencià) demostra que hi ha molta feina per fer. Molta.
Encara queda molt camí per recórrer i molt per construir, però no hi ha pressa si les coses es fan ben fetes i mica en mica se'n van collint els fruits. De moment aquests magnífics resultats aconseguits per la CUP han servit ja immediatament per publicitar-la més enllà dels municipis allà on era present i de l'àmbit de l'Esquerra Independentista, sempre silenciat i criminalitzat des del poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada