dilluns, 18 de juny de 2007

La venjança del Senglar (anàlisi electoral, 3a part)

En aquesta entrada pretenia dedicar-me a l'apartat que vaig titular "Llums i ombres al Vallès Oriental". Amb la perspectiva temporal d'algunes setmanes per pair resultats i amb els governs ja constituïts (o almenys, alcaldes ja assegurats) es poden extreure conclusions més acurades.
Les llums, ja ho vaig dir, són els resultats de la CUP, a saber: 2 regidors a Sant Celoni (que han barrat el pas a ERC i ICV i han descavalcat al PSC del govern) i 1 a Cardedeu. No puc amagar la meva alegria per la pèrdua de la majoria absoluta del PSC a Cànoves i Samalús, que tot i retenir el poder ha vist com la fins ara alcaldessa renunciava. La humanitat ho agraïrà.
Les ombres són prou clares: l'entrada de Ciudadanos en algun dels consistoris de la comarca, la majoria absoluta del PSC a Granollers, a Parets (on tot i perdre 600 vots guanya un regidor) i a Mollet, i, sobretot, l'accés a l'alcaldia del PSC a Lliçà d'Amunt.
Aquest fet és el que justifica l'encapçalament de l'entrada,"La venjança del Senglar", que també podria haver estat, tranquilament, "El retorn de la cova dels lladres". I és que les sigles que ara accedeixen al govern municipal en aquest municipi de la Vall del Tenes són les que van governar entre 1995 i 2003, època en què es crea el gran forat econòmic a Lliçà amb qui ara serà alcalde, que exercia durant aquesta etapa de gestor municipal. Per tant, el nivell de competència del personatge, al meu entendre, no és massa de fiar: o no en sabia res, i per tant és un incompetent, o ho sabia i participava del descontrol i, per tant, és un lladre. Tot i així, m'atreveixo a dir que el cap de llista del PSC a Lliçà d'Amunt és el menys impresentable de la candidatura, ja que, almenys, dubto que utilitzi l'insult en els plens.
I què dir de CiU, una candidatura moguda des de l'ombra que juga a suplantar l'autoritat durant la campanya; que posa denuncies a actes municipals i se'n retracta en directe tot fent el ridícul més espantós; que es nega a cel·lebrar un debat electoral a l'Aliança, en acord amb el PSC, ja que ni uns ni altres tenen programa per defensar. Un partit que fa un pacte preelectoral amb el PSC preveient que hi quedaran per davant i així recuperaran l'alcaldia, sense entendre que caminen cap a la marginalitat política a Lliçà.
Però el que s'emporta el premi és la constitució del nou ajuntament i elecció de l'alcalde de dissabte passat, un espectacle grotesc i truculent en què mig PP, un dels dos regidors del grup, ha donat l'alcaldia al PSC per sorpresa... fins i tot del company de grup, el qual ja ha dimitit. Potser algun dia sabrem a quin preu s'ha produït aquesta traïció interna i quins són els interessos que es mouen en determinats sectors de Lliçà. Però, per ara, lliçanenques i lliçanencs, calceu-vos!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

tot plegat, amb fa fastic¡¡¡¡¡ Endevant