dijous, 24 de maig de 2007

Vicissituds de la política paretana (2)



Esquerra Republicana de Catalunya ha patit sempre un problema endèmic d'arrelament al nostre poble, sense que això sigui un problema exclusiu de les condicions estructurals del nostre municipi. Més aviat el problema prové justament de la mateixa força política que mai ha volgut o sabut presentar un projecte amb cara i ulls adreçat a Parets del Vallès. Després d'un testimonial pas per l'Ajuntament als anys 90, aquesta força es veié sacsejada per l'escissió del PI d'Àngel Colom i Pilar Rahola que va deixar Parets sense llista d'ERC durant uns quants anys.
El seu retorn amb candidatura per a les eleccions municipals es va produir el 2003 quan tots els indicadors assenyalaven una conjuntura molt favorable per al partit dirigit per Josep Lluís Carod-Rovira. Efectivament, ERC va aprofitar aquesta tendència a l'alça per presentar una llista (confeccionada amb problemes interns) i amb una campanya molt mediocre va aconseguir el que la inèrcia general li va permetre: recuperar l'únic regidor assolit en el passat.
Tot i que si bé en favor d'ERC es pot al·legar que va mantenir la dignitat de no exercir el paper esperpèntic de comparsa que ICV-EUiA ha protagonitzat els últims vuit anys, premiat amb càrrec pel grup governant PSC-PSOE, l'oposició que ha dut a terme el partit republicà ha ratllat el ridícul per la desorientació i manca de preparació del seu regidor, capaç de votar, per equivocació, mocions en sentit contrari del que havia acordat el seu grup prèviament.
La manca de solidesa del projecte d'ERC a Parets del Vallès queda palesa en la incapacitat de bastir una alternativa coherent i amb complicitats profundes amb el teixit social, com ho demostren dos fets prou significatius: en primer lloc, el seu pas pel consistori, aquesta darrera legislatura, s'ha quedat en el terreny de la pura anècdota, sense repercussió a la vila per la manca d'idees que transcendissin les parets de la sala de plens municipal; en segon lloc, la candidatura l'encapçala el mateix cap de llista, una prova, suposo, de les dificultats d'ERC per construir un equip humà amb garanties.
Ara per ara ERC s'haurà d'acontentar, doncs, amb el centenar llarg de vots ideològics amb què compta d'una forma més o menys segura i que li garanteixen l'accés a l'Ajuntament, mentre espera, suposo, dies millors que li permetin presentar un projecte amb cara i ulls per al poble. Si és que ERC té projecte amb cara i ulls, és clar.