dijous, 5 de maig de 2011

Presumpcions d'innocència

En el fons les declaracions del conseller d'Interior de la Generalitat de Dalt, Felip Puig, defensant la presumpció d'innocència d'uns quants números dels mossos imputats per tracte de favor a un grup de narcotraficants no m'han sorprès. Ni els presumptes fets (quina novetat!) ni les declaracions del conseller, que de ben segur deu tenir com a consigna marcar paquet per tal de distanciar-se de la discutida gestió de l'anterior, el president de l'eco dels socialistes, Joan Saura. O sigui que cal alinear-se sempre amb els mastins, encara que tornin a casa amb el cap d'un antisistema (de fet, segurament, això encara mereix un os més gros).
Coses com aquestes, sobre les quals es passa ben de puntetes i ningú no ens hi fa fixar gaire, només serveixen per constatar la misèria moral i la mesquinesa dels qui ens governen. La casualitat (o la manca de) fa que dos casos ben recents ens permetin il·lustrar-ho: una noia se suïcida després de passar sis mesos a la presó acusada d'un delicte presumptament comès cinc anys enrere i del qual, primer, sempre se n'havia declarat innocent, i, segon, no hi havia proves que l'encausessin. Insisteixo, la noia és morta, es va suïcidar perquè tot plegat va poder amb ella. En segon lloc hi ha el cas d'en Jonatan Ivorra, que després d'una manifestació el 5 d'octubre de 2006 pel cas del "Forat de la Vergonya" de Ciutat Vella fou detingut pels mossos d'esquadra acusat de llançament de coets contra la policia i li van atribuir delictes de desordres públics, danys i atemptat a l'autoritat. Es va acabar per demanar 8 anys de presó per al jove i gairebé 5 anys després se l'ha absolt. La jutgessa qualificava l'acusació de "marasme confús" i de sorprenent l'actuació dels mossos. La sentència desarma l'Ajuntament de Barcelona i suposa una victòria per al moviment veïnal i les sinergies construïdes a nivell associatiu i demostra, com diu el mateix Jona en aquesta entrevista, que els encausats eren "només" uns cap de turc presos per pagar l'atreviment de plantar cara als plans de la ciutat oficial.
En aquest darrer cas, els encausats han passat un infern de més de 4 anys per gentilesa de la prepotència del poder; en l'altre, el de la Patri, tot ha acabat de la forma més tràgica: una noia innocent és morta. En cap dels dos casos, cap dels polítics de torn van posar-se davant de les càmeres per defensar la presumpció d'innocència que els encausats mantenien. En algun cas, que van mantenir fins a la mort.