dilluns, 16 de maig de 2011

El biaix


D'uns any ençà ens han fet prendre l'habitud, si-et-plau-per-força, a aquest artefacte pretesament informatiu dels blocs electorals. El situa en la seva justa mesura el periodista Àlex Romaguera en aquest article al setmanari El Triangle. El que hi diu cau pel seu propi pes i tothom amb dos dits de front n'arriba a treure conclusions prou evidents: els blocs esdevenen un signe de la mala qualitat de la nostra democràcia, amb limitacions a la informació que ens proporcionen els mitjans públics, és a dir, aquells la gestió dels quals depèn dels governants de torn.
Però on Romaguera posa el dit a la nafra és aquí: a banda de la jugada perversa que representen els blocs (un club tancat en què accedir-hi esdevé una proesa), en l'article es denuncia "la feble resposta d'un gremi de periodistes que hauria de rebel·lar-se amb contundència per raons deontològiques". Com sabem, a cada contesa electoral els periodistes dels mitjans públics es limiten a la protesta (rebequeria?) de no signar les informacions que apareixen als blocs (les imatges dels quals són sovint proporcionades pels propis partits polítics, no ho oblidem), fet que certifica la disconformitat del gremi però que no altera en absolut les penoses i prescindibles performances dels personatges grotescos que les protagonitzen. De fet, no hi veiem informació: els blocs electorals són spam que eliminaríem sense vacil·lar si de nosaltres depengués i que només consumeixen amb èxtasi els acòlits més ferms de cada causa/paradeta.
Tanmateix, que no hi hagués blocs electorals (fet desitjable), garantiria una informació veraç i equilibrada? Ha variat substancialment la informació que hem rebut en clau electoral abans del període estricte de campanya? Doncs rotundament, no. La precampanya de les eleccions municipals d'enguany ha resultat eterna amb la presència ja de blocs oficiosos de propaganda electoral en què l'única diferència rau en la distribució del minutatge, però en què els actors han estat sempre els mateixos i s'han bandejat sense escrúpols altres forces que també concorren a les eleccions als nostres ajuntaments.
En definitiva, són moltes les coses que cal revisar, perquè el mal ve d'arrel, els vicis són antics, de primera hora i fins i tot s'encomanen a les televisions comarcals, que segueixen patrons de control similars als mitjans públics de més abast. Per sort, la fatiga es va convertint en ràbia i disposem de nous canals per a difondre i rebre informació, el potencial dels quals no hem explorat a fons. Cal anar-ho fent més sovint.