dimecres, 14 de gener del 2009

Jo vaig ser portada a l'ABC

Amb certa sorpresa llegeixo a Llibertat.cat que ja fa deu anys d'aquell 14 de gener en què l'aleshores president del govern del regne d'Espanya va decidir-se a fer una visita a la Universitat Autònoma de Barcelona. Deu anys!


Recordo els cartells, anunciant l'arribada cap al migdia al campus de la universitat de l'ínclit José María Aznar i López que molta gent mirava amb incredulitat. Tot i ser motiu de comentari, recordo que molts no hi acabaven de donar crèdit i van anar a classe sense fer-ne més cas; d'altres, fins i tot, no es van assabentar de res.
Jo també ho vaig fer, això d'anar a classe, comptant que quan en sortís m'aproparia fins a la zona on havia posat els seus presumtuosos peus aquella mena de grotesc Napoleó que va governar l'estat durant vuit anys.
Quan vam arribar amb alguns companys, ja hi havia hagut una petita batussa que no havia passat d'aquí. Una mena de càrrega preventiva dels quatre números que hi havia al cordó per impedir el pas fins on es passejava l'hereu de Don Pelayo. Després la cosa va anar a més, com es prou sabut pels que hi érem i no tant pels que van rebre la informació a través de premsa, ràdio i TV. Sense solta ni volta va començar la fluixera de porres, la pluja de pilotes de goma, les corredisses i l'autodefensa a la palestina (sense coets). Les furgonetes no paraven d'arribar i paraven sobre el túnel de peatons per accedir a la Facultat de Lletres; de dins estant els membres de la servicial policia espanyola anaven fent punteria mentre altres carregaven a baix. Vaig poder arreplegar dues de les pilotes amb què juguen habitualment els policies nacionals per a la roda de premsa posterior en què es va denunciar l'actitud salvatge dels uniformats.
I al final, la indignació, les desenes de ferits (alguns van rebre contusions dins de la facultat per pilotes extraviades que anaven rebotant per aquell cul de sac), les mentides escampades, les tibiesa de les condemnes... i una foto de portada a l'ABC que encara conservo. Sí, sí, això no ho pot dir tothom: jo he estat portada de l'ABC!
Una bona manera de rememorar aquells fets és Tornen els grisos de l'editorial el Jonc, aparegut amb la immediatesa de la indignació que aquell fet va provocar, en el qual hom comprovarà que aquella actitud de les fuerzas y cuerpos de la seguridad del estado no fou un accident i on també, a través de l'anàlisi del tractament de la notícia que donaren els mitjans, observarem quina és la capacitat d'incidir i desinformar que posseeixen els mèdia i com, tot sovint, la notícia és un pretext per a erosionar políticament el contrari.
Per desgràcia, com recorda la nota de Llibertat.cat, altres companys d'una altra generació van patir el seu particular 14-G aviat farà un any quan, ara ja els Mossos d'Esquadra, van irrompre a la Facultat de Lletres per desallotjar els qui allí s'havien tancat en defensa de la Universitat pública. I és que, en una democràcia deficient, no és que els mals usos tornin, sinó que potser mai han acabat de desaparèixer.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

ahir mateix ho vaig llegir !!!gràcies llibertat.cat per fer-me recordar...

jo hi vaig ser des del principi... va ser un dia memeorable que va marcar un abans i un després a la meva vida ... sobretot pel que fa referència a com veig "la violència"... i com la valoro... sabent que no és bona de vegades no queda altre opció que l'autodefensa com a darrer recurs...

el més impressionant de tot fou la posterior manipulació mediatica va ser brutal... van arribar a acusar als estudiant de pertanyer a jarrai, eta i si hagés hagut al-qaeda doncs també...

Anònim ha dit...

Molt poca feina tenieu tots aquell dia; i moltes ganes de figurar; que us encanta jugar al maig del 68. Després aneu amb la vostra estètica prefabricada de falsos progres a cremar caixers. Ni tan sols seguiu amb coherència els símbols i banderes amb les que us decoreu. Sou progres de postal.

Roger ha dit...

Pel primer anònim:

crec que no ets l'únic a qui allò li va suposar un, diguem-ne, trencament d'esquemes. Companys/es meus/ves poc o gens polititzats van quedar esgarrifats i no van dubtar a sumar-se a la manifestació de l'endemà. El fet de viure casos com aquest en primera persona fa que t'adonis d'aquesta manipulació brutal de que vam ser objecte (recordo l'esperpèntica compareixença de Mayor Oreja al Congreso de los Diputados).

Pel segon anònim:

Gràcies!! Feia molt temps que volia un comentari d'aquests, no saps la il·lusió que m'ha fet! Ja l'he imprès i l'he dut a emmarcar per penjar al dormitori.
És una llàstima que t'amaguis covardament, perquè ens podries fer gaudir a tots de la teva identitat com a exemple a seguir, que tu, de ben segur, ho deus ser.
Aquesta lletania patètica, però, no és collita pròpia, m'ho hauràs de reconèixer; em sembla que fa dècades que circul·la. D'on l'has treta, del Matins.sí?
Tot i que m'ha fet molt content, t'hi hauries d'esforçar una mica més la propera vegada.
I ja et deixo treballar que tu sí que deus tenir molta feina.

Anònim ha dit...

que gran ets el 2on anònim!! aquest discurset és el d'e-notícies o el del cuní i la rahola... poca feina te el rei i l'aznar , els politics o tu mateix ... progres??? què collons és un progre??? un que té una butaca i que als anys 60 anava de revolucionari... avui dia podem tenir feina i ser revolucionaris ... però no ho podem dir guaire fort que no queda bé i al igual ens quedem al carrer.... o sigui que de progres nosaltres res de res...

doncs la veritat és que si que tenia poca feina entre anar a escoltar un rollo de classe i anar a tocar els collons al l'aznar doncs no em va costar gaire decidir-me...

de l'ètica i l'estètica en parlem quan vulguis, a mi em sebla que no em confondries mai amb un crema caixers.... tot i que m'encanta veure cremar coses... sobretot palaus d'hivern i tal...

Lev Davidòvitx Trotski

Anònim ha dit...

Carai amb el segon anònim!!!particularment : fas llastima !!!ja imagino quina mena de vida tens!!sensa ideals i conformista , donç allá tu, pensa que hi ha gent que encara que no tu creguis lluita per uns ideals, i sort que encara en queden, en aquets temps que corren,Endevant!!!

Xavi ha dit...

Segon Anònim, només t'ha faltat dir: "¿que pone en tu dni?"