Jo vaig ser portada a l'ABC

Amb certa sorpresa llegeixo a Llibertat.cat que ja fa deu anys d'aquell 14 de gener en què l'aleshores president del govern del regne d'Espanya va decidir-se a fer una visita a la Universitat Autònoma de Barcelona. Deu anys!

Recordo els cartells, anunciant l'arribada cap al migdia al campus de la universitat de l'ínclit José María Aznar i López que molta gent mirava amb incredulitat. Tot i ser motiu de comentari, recordo que molts no hi acabaven de donar crèdit i van anar a classe sense fer-ne més cas; d'altres, fins i tot, no es van assabentar de res.

Jo també ho vaig fer, això d'anar a classe, comptant que quan en sortís m'aproparia fins a la zona on havia posat els seus presumtuosos peus aquella mena de grotesc Napoleó que va governar l'estat durant vuit anys.

Quan vam arribar amb alguns companys, ja hi havia hagut una petita batussa que no havia passat d'aquí. Una mena de càrrega preventiva dels quatre números que hi havia al cordó per impedir el pas fins on es passejava l'hereu de Don Pelayo. Després la cosa va anar a més, com es prou sabut pels que hi érem i no tant pels que van rebre la informació a través de premsa, ràdio i TV. Sense solta ni volta va començar la fluixera de porres, la pluja de pilotes de goma, les corredisses i l'autodefensa a la palestina (sense coets). Les furgonetes no paraven d'arribar i paraven sobre el túnel de peatons per accedir a la Facultat de Lletres; de dins estant els membres de la servicial policia espanyola anaven fent punteria mentre altres carregaven a baix. Vaig poder arreplegar dues de les pilotes amb què juguen habitualment els policies nacionals per a la roda de premsa posterior en què es va denunciar l'actitud salvatge dels uniformats.

I al final, la indignació, les desenes de ferits (alguns van rebre contusions dins de la facultat per pilotes extraviades que anaven rebotant per aquell cul de sac), les mentides escampades, les tibiesa de les condemnes... i una foto de portada a l'ABC que encara conservo. Sí, sí, això no ho pot dir tothom: jo he estat portada de l'ABC!

Una bona manera de rememorar aquells fets és Tornen els grisos de l'editorial el Jonc, aparegut amb la immediatesa de la indignació que aquell fet va provocar, en el qual hom comprovarà que aquella actitud de les fuerzas y cuerpos de la seguridad del estado no fou un accident i on també, a través de l'anàlisi del tractament de la notícia que donaren els mitjans, observarem quina és la capacitat d'incidir i desinformar que posseeixen els mèdia i com, tot sovint, la notícia és un pretext per a erosionar políticament el contrari.

Per desgràcia, com recorda la nota de Llibertat.cat, altres companys d'una altra generació van patir el seu particular 14-G aviat farà un any quan, ara ja els Mossos d'Esquadra, van irrompre a la Facultat de Lletres per desallotjar els qui allí s'havien tancat en defensa de la Universitat pública. I és que, en una democràcia deficient, no és que els mals usos tornin, sinó que potser mai han acabat de desaparèixer.