dimecres, 28 de gener de 2009

Feixistes a Parets

Avui fa just 70 anys que l'exèrcit d'ocupació del general Franco, les tropes nacionals (espanyoles), posaven els peus a Parets per certificar l'arribada d'una ominosa dictadura de gairebé quatre dècades de durada oficial, que es perllonguen en l'essencial de forma oficiosa fins avui mateix.
El record de l'arribada dels feixistes, baixant pels pallers de Can Serra cap al carrer Major és ben present en els qui van viure aquells dies tristos per a la justícia i la dignitat i per al conjunt del nostre poble i la nostra cultura. A Parets, ben aviat es va constatar que amb l'entrada de l'exèrcit franquista arribaven la repressió i la mort, després de tres anys de viure una rereguarda convulsa: Amadeu Pagès, Antoni Arimon, Esteve Seguer, Amadeu Ramon i Joan Brunat serien afusellats al camp de la Bota per haver format part del consistori revolucionari de la vila.
Òbviament, el nou règim va fer-se a notar a escala municipal més enllà de la sistemàtica repressió i voluntat d'anorreament que patí en conjunt el nostre país, així com també la classe treballadora. De fet, és probablement a petita escala on el drama fou més intens: els afusellaments i empresonaments, la marxa cap a l'exili, l'adscripció declarada al bàndol lleial a la legalitat vigent, la republicana, eren elements que deixaven marca profunda en els primers anys de la postguerra i, segurament, al llarg de tota la vida els qui ho patien i del seu entorn més proper.
Parets va conèixer una rereguarda traumàtica i això era un fet que tenia un pes específic molt important en el moment de l'arribada del feixisme triomfant, tal i com ho demostren els quatre afusellaments citats. A partir d'aquí les coses tornaven a una pretesa normalitat, a una pau de cementiri, a un ordre de ferro: la Linera era recuperada pels seus amos, la família Feliu; l'església de Sant Esteve es reconstruiria després de la destrucció revolucionària del 36. Però res podria a tornar a ser mai més igual i les hipoteques adquirides al llarg de quatre dures dècades encara pesen avui dia: la destrucció del patrimoni i desfiguració del casc antic, que persisteix en l'actualitat, la tasca pendent en la normalització de la llengua i cultura pròpies, el cop letal a l'associacionisme popular de caràcter conscient i transformador, desarticulat encara a hores d'ara, el desgavell urbanístic, la pèrdua de drets socials encara pendents de reconquerir plenament, el patriarcat criminal avui més mortífer que mai...
Tot plegat, un teixit social que necessita repensar-se ell mateix, però que en primer lloc i de forma urgent, sobretot a Parets i altres municipis de característiques semblants, necessita pensar-se, ésser conscient de la pròpia existència i encarar el futur sense els llasts de quaranta anys d'endarreriment i vergonya, les dues principals aportacions dels qui, avui fa setanta anys baixaven pel carrer Major tot just després de deixar-se veure pels pallers de Can Serra.

Per saber-ne més: Segona República, Guerra Civil i primer franquisme a Parets del Vallès, de M. Àngels Massaguer.

Foto: La Linera (Ajuntament de Parets