Històricament ja sabem com de cares ens han sortit les divisions de sempre. Sense anar més lluny la vergonya dels crits i les amenaces, amb garrotades incloses, que tenen lloc cada 11 de setembre són com per no anar-hi i celebrar la diada a casa entre amics i companys. El futur de la CUP depèn de la maduresa d´una esquerra independentista sense cap por, que sigui capaç d´anar més enllà de samarretes i banderes.
sempre que em demanis la meva humil opinió, aquí em tens.
No milito a la CUP, per tant el que et pugui dir és a nivell extern i estrictament personal. El debat sobre si s'ha de fer una llista a les eleccions del Parlament de la Comunitat Autònoma Catalana (CAC) es va a començar a produir, si no vaig errat, en quedar certificat el descontentament d'un gruix d'electorat potencialment independentista: és a dir, sobretot, els centenars de milers d'ex-votants d'ERC. És, com s'ha dit, un espai que cal omplir. Jo sóc partidari de que algun dia la CUP presenti llistes als Parlaments autonòmics dels Països Catalans, el que no tinc tan clar és que ara sigui el moment. Estic convençut que la conjuntura és favorable (cada dia més) a l'Esquerra Independentista, i n'estic segur, que una llista de la CUP (consensuada, sense boicots interns, etc) al parlament pel 2010obtindria representació. Seguríssim. Però això no vol dir que això sigui necessàriament beneficiós pel moviment. Cal reflexionar-ho bé i això és el que es farà ara. I és clar, s'ha de ser madur, s'ha d'anar més enllà de samarretes i capelletes; però jo crec que aquí també es va pel bon camí. Deixa'm discrepar amb tu, però, d'aquest quadre dramàtic que tens al cap en relació als 11 de Setembre de Barcelona: ja fa una colla d'anys que baixo a la capital i de garrotades i crits n'he vist ben pocs; entre la gent de l'EI, ni un, només n'he vist de dirigits a gent d'ERC/JERC, que no vol dir que sigui correcte. També t'he de dir que les manifestacions de l'EI per l'11 són cada vegada més nombroses, i que també s'està mostrant una capacitat de convocatòria cada vegada més potent (manifestacions i accions pels encausats per les cremes de fotos del rei, per en Franki, la de l'1-D, on el bloc de la CUP era molt més nombrós que el d'ICV). Això no és pas anecdòtic, i en el tema nacional, és el creixement del que s'ha anomenat "independentisme sociològic" i la força que està demostrant l'EI, el més interessant, des del meu punt de vista.
4 comentaris:
hola Roger:
Et passo l´adreça del meu bloc com et vaig comentar l´altre dia
http://llicanencdelamuntanya.blogspot.com/
Salut i llibertat!
Estimat Roger, no sé si acceptes reflexions per encàrrec, en tot cas què en penses del següent:
http://www.avui.cat/article/mon_politica/34091/la/cup/debat/fer/salt/municipalisme/parlament.html
Històricament ja sabem com de cares ens han sortit les divisions de sempre. Sense anar més lluny la vergonya dels crits i les amenaces, amb garrotades incloses, que tenen lloc cada 11 de setembre són com per no anar-hi i celebrar la diada a casa entre amics i companys. El futur de la CUP depèn de la maduresa d´una esquerra independentista sense cap por, que sigui capaç d´anar més enllà de samarretes i banderes.
Caputxí
http://www.avui.cat
/article/mon_politica/34091/la/cup/debat/fer/salt/
municipalisme/parlament.html
Benvolgut Caputxí,
sempre que em demanis la meva humil opinió, aquí em tens.
No milito a la CUP, per tant el que et pugui dir és a nivell extern i estrictament personal.
El debat sobre si s'ha de fer una llista a les eleccions del Parlament de la Comunitat Autònoma Catalana (CAC) es va a començar a produir, si no vaig errat, en quedar certificat el descontentament d'un gruix d'electorat potencialment independentista: és a dir, sobretot, els centenars de milers
d'ex-votants d'ERC. És, com s'ha dit, un espai que cal omplir.
Jo sóc partidari de que algun dia la CUP presenti llistes als Parlaments autonòmics dels Països Catalans, el que no tinc tan clar és que ara sigui el moment. Estic convençut que la conjuntura és favorable (cada dia més) a l'Esquerra Independentista, i n'estic segur, que una llista de la CUP (consensuada, sense boicots interns, etc) al parlament pel 2010obtindria representació. Seguríssim. Però això no vol dir que això sigui necessàriament beneficiós pel moviment. Cal reflexionar-ho bé i això és el que es farà ara. I és clar, s'ha de ser madur, s'ha d'anar més enllà de samarretes i capelletes; però jo crec que aquí també es va pel bon camí.
Deixa'm discrepar amb tu, però, d'aquest quadre dramàtic que tens al cap en relació als 11 de Setembre de Barcelona: ja fa una colla d'anys que baixo a la capital i de garrotades i crits n'he vist ben pocs; entre la gent de l'EI, ni un, només n'he vist de dirigits a gent d'ERC/JERC, que no vol dir que sigui correcte. També t'he de dir que les manifestacions de l'EI per l'11 són cada vegada més nombroses, i que també s'està mostrant una capacitat de convocatòria cada vegada més potent (manifestacions i accions pels encausats per les cremes de fotos del rei, per en Franki, la de l'1-D, on el bloc de la CUP era molt més nombrós que el d'ICV). Això no és pas anecdòtic, i en el tema nacional, és el creixement del que s'ha anomenat "independentisme sociològic" i la força que està demostrant l'EI, el més interessant, des del meu punt de vista.
No sé si t'he aclarit res o no
Salut!
Publica un comentari a l'entrada