dijous, 19 de juny del 2008

Ateneu de Parets. Una mica d'autocrítica (em sembla que ens cal) (1)


Fa ja dos anys llargs des d'aquell 21 de febrer de 2006 en què en fèiem la presentació pública a l'Escola de Música Municipal del nostre projecte de col·lectiu; amb una presència de públic bastant ufanosa, per cert.
També fa més de dos anys de la primera Festa de la Primavera que va aplegar al llarg de tot el dia 20 de maig de 2006 activitats al Parc de la Linera.
O sigui que ens podem permetre un primer balanç. Em sembla que ja tenim una certa perspectiva per elaborar una comparativa de guanys i fracassos, si és que se'n pot dir així. També és cert, i ho puc comprendre fàcilment, que algú podrà dir que no és aquest el lloc on hem de començar a espolsar els llençols; bé, doncs, si això ha de tranquil·litzar la parròquia no entraré en crítiques personals dirigides a cap membre de l'Ateneu. Això pretén ser una anàlisi de la nostra tasca col·lectiva i dels entrebancs que, com a col·lectiu, repeteixo, han mediatitzat la nostra existència.

Per fer balanç crec que ens hauríem de plantejar, d'entrada, algunes qüestions per valorar la nostra tasca al llarg d'aquests dos anys llargs:

- Hem consolidat el col·lectiu?
- Hem consolidat un espai al poble?

Sincerament, en tinc els meus dubtes. Crec que estem lluny de ser un col·lectiu consolidat, amb una programació estable i un capital humà suficient per garantir un nivell d'activitats que gaudeixi d'una certa regularitat. En l'àmbit del poble, el primer aspecte hi repercuteix, però també hi influeix força, al meu entendre, el fet de que justament no disposem d'un espai físic propi; també estic convençut que a Parets mateix la gent no ens coneix massa, no sap exactament quina és la nostra naturalesa ni els nostres objectius.

I quines en són les causes, de tot plegat? Doncs d'una banda, la nostra pròpia dinàmica erràtica, derivada, en part de la manca d'un local on dur a terme les activitats. De l'altra, alguns factors exògens. A saber, principalment: el paper de l'Ajuntament i la pròpia idiosincràsia de la nostra vila.

Intentaré anar-ho desgranant amb calma i oferir clarament els elements de reflexió que ens calen.