divendres, 13 de gener del 2017

En podrem tirar cap tros a l'olla?


És fàcil imaginar i comprendre que cada legislatura té, en l'àmbit municipal, els seus reptes idiosincràtics, les seves urgències i les seves contingències en funció del context. Hi influeixen les transformacions particulars que es vulguin endegar, però també processos exògens de caràcter nacional, i grans sacsejades que provenen de més enllà de les fronteres polítiques, administratives, diocesanes, literàries o de la mena que siguin.
Per traduir-ho, i per constatar que no hem descobert la sopa d'all, hi ha tot de qüestions que es plantegen com a objectius de poble: revisió d'un POUM, aprofundir en processos de participació ciutadana, dotar-se d'un equipament concret, remunicipalitzar la gestió (o la titularitat, si és el cas) de serveis públics, etc. Això es combina amb conjuntures a nivell cada vegada més ampli que interfereixen en el que a priori alguns entenen com a vida estrictament municipal. Per exemple: "el Procés" o " la Crisi", són qüestions que, de vegades, es presenten com a cossos externs que vénen a torbar la política municipal, com si un o altre no tinguessin la seva expressió concreta a peu de carrer o de plaça, o no afectessin i fins i tot emanessin de la més rabiosa quotidianitat que es manifesta al tombar la cantonada. Ja se sap que en aquest món, entre tots hi som tots: n'hi ha que es pensen que fer política municipal només és arreglar voreres i n'hi ha que es pensen que la política municipal és bàsicament un aparador per a causes (presumptament) més elevades.

Can Luna es comença a despertar, però es veu que li agrada fer molt el ronso.

A la Garriga, aquesta podria semblar una d'aquelles legislatures que duu tot d'etiquetes grandiloqüents atès el volum i magnitud dels canvis que ens volem empescar. I dic podria perquè, de moment, no ho és pas. És cert que cal tenir paciència, que no s'ha de córrer més del compte i que les valoracions efectives (balanços, capmasos i escandalls) les tindrem el 2019. Però, fillets, ja som al 2017: d'aquí a quatre mesos ens haurem fet anar coll avall mitja legislatura i Pla d'Actuació Municipal (PAM) en mà no sembla pas que en els dos anys que resten puguem rematar tota la feina. En alguns casos ens podem témer que amb prou feines la començarem.

La revisió del POUM no és cosa que es pugui fer en quatre dies i, certament, tampoc podem dir que no hagi començat: els passos preliminars necessaris ja s'han començat a fer (revisió dels límits termenals amb totes les poblacions veïnes, per exemple), però atesa l'envergadura del que tenim entre mans, no seria interessant saber quina és l'orientació concreta (o general, tant és!) del govern en aquest aspecte? Ens volen fer créixer? Hi són favorables? Quina és la postura amb espais com els de Can Violí, Can Vilanova i Can Poy? I la unitat d'actuació a tocar del barri de Querol? Quines són les directrius per a dissenyar el que serà la Garriga en un futur més immediat que llunyà?
Hi ha d'altres coses en què l'equip de govern s'ha mostrat altament ineficaç, com ara la transparència i la participació. I cal ressaltar-ho perquè justament, aquest govern en fa bandera. Malgrat les altes i no dubtem pas que merescudes distincions en matèria de transparència mercès a la creació del Portal de transparència, del qual la nostra Alcaldessa-Presidenta en fa bandera sempre que pot, la informació no ha circulat ben sovint de forma fluïda ni a temps cap a les forces de l'oposició; des d'anuncis d'actes a la negociació de les Ordenances Fiscals, el que havíem de saber ho hem sabut massa vegades tard i malament. Ho vaig explicar en aquest post (que explicava també el perquè de la nostra sortida de la sala de Plens quan s'havien de discutir les Ordenances) i no m'hi estendré més. El cas de la participació és, si pot ser perquè el llistó està alt, encara més flagrant: fins ara els processos de participació ciutadana han anat de la inexistència a la insuficiència, símptoma, em temo, de què el govern no se'ls creu massa. El cas de Can Luna és prou exemplar: engegat més tard del compte, es va fer un procés participatiu per decidir els usos de la sala polivalent però es va evitar parlar sobre el model de gestió i, encara, vam haver de sentir com l'alcaldessa culpava el procés participatiu del retard en l'inici de les obres (!).
Per altra banda, la llista d'incompliments en matèria de participació recollits al PAM és llarga i, mal m'està de dir-ho, algunes de les qüestions que finalment s'engegaran han estat a iniciativa i per la insistència de l'oposició (de la CUP, però també per part de la majoria de les altres). Per citar coses de les quals ja n'hauríem de saber alguna cosa més que l'enunciat: el reglament de funcionament de la comissió política de participació, la reforma del ROM (aviat l'emprendrem després de la insistència de la CUP!), realització d'una Audiència Pública a l'any com a mínim (una com a mínim, diuen!), creació de nous òrgans sectorials de participació per a joves, gent gran i cultura... De tot això, res de res. Però també hi ha d'altres compromisos importants demorats en aquest camp: els pressupostos participatius i el debat sobre l'estat de la Garriga, actuacions que ja s'haurien d'haver estat fent cada any i que van tard, molt tard, i que ja m'agradaria veure si es farien sense el corcó de les forces de l'oposició.

Pel que triga, el Ple de l'estat de la Garriga deu arribar amb un comboi de la R3


I, esclar, encara hi podríem estar molta més estona. Un estil que difícilment canviarem en la meitat llarga que queda de legislatura: hi ha una pila de mocions aprovades que són ignorades per l'equip de govern, maneres de gestionar el pressupost municipal més pròpies de la mentalitat de gestió de l'empresa privada que no pas d'una distribució dels recursos en favor del bé comú. Tenim el CAP tancat a les nits i un milió d'euros al banc; els camins escolars comencen a semblar també llegendaris i, per desgràcia, una dels fets més destacables de la legislatura per ara és el desastre del carrer Negociant per la qual no s'ha assumit ni una engruna de responsabilitat política.
Caldrà veure si el pilot automàtic i el continuisme de circumstàncies, que és el que tenim, s'allarga fins a final de mandat o hi haurà variacions en el rumb. A tot plegat hi contribueix que el pilot principal vola ben sovint lluny de la Garriga per atendre la multitud de compromisos que sorgeixen de la titularitat de multitud dels càrrecs que ostenta. Potser el panorama no és massa adequat si el que es pretén es fugir d'un model de govern per inèrcia i fatalitat.