dijous, 18 de desembre de 2008

Alexandros, Pedro, Guillem

Per alguna mena de casualitat, en un espai de temps no massa extens, han coincidit tres noms de joves, morts tots ells víctimes d'una violència de naturalesa impune, la que neix de l'abús de poder, del feixisme militant, o de les dues coses alhora. Una violència inherent al sistema occidental, per desgràcia.

La mort d'Alexandros a Atenes abatut per un policia és la més palpable mostra de la violència que el sistema exerceix sobre les classes que suporten les més dures condicions socioeconòmiques, d'aquí l'esclat de ràbia que ha generat posteriorment. Alexandros, Alexis per qui el ploren, és la gota que ha fet vessar al got a Grècia i la senyal que el got pot rebentar arreu del continent. Que vagin alerta les dirigències estatals, comunitàries o d'allà on sigui de persistir en el seu menyspreu als qui elles deuen considerar no gaire cosa més que súbdits.


Els casos d'en Guillem i en Pedro són més antics i més propers i aquesta darrera setmana el seu record s'ha creuat, segurament no per primera vegada.

El passat 15 de desembre a Barcelona es va fer una concentració que commemorava l'assassinat enguany fa 16 anys, de Pedro Álvarez per un policia a l'Hospitalet del Llobregat, després d'una discussió de trànsit i el mateix any de les meravelles olímpiques. La impunitat més absoluta continua planant sobre aquest crim lamentable i dia rere dia el pare del noi ha batallat i batallarà per fer justícia i preservar la memòria dels fets. El cas és força conegut, però em temo que no prou: després d'una discussió, un número de la policia nacional espanyola li va disparar tres trets i el va matar, la seva nòvia Yolanda va identificar l'assassí i a partir d'aquí van començar tota mena d'irregularitats destinades a deixar impune el crim i a fer desistir a l'entorn d'en Pedro de persistir en la seva voluntat d'obtenir justícia. Setze anys després (setze!) l'assassinat continua impune però el que no ha minvat és la força de parents i amics perquè es resolgui el cas i per denunciar el continu exercici d'abús per part de les forces de seguretat. Una denúncia que ens recorda que el cas d'en Pedro no és aïllat.

L'endemà al seu Burjassot natal, Guillem Agulló era recordat quan ja fa 15 anys i mig de la seva absència. L'homenatge antifeixista no anava dirigit a només a ell, sinó que la Comissió 15 Anys Sense Guillem Agulló el va adreçar a totes les víctimes del feixisme des de la guerra civil a l'actualitat i hi foren presents diferents generacions de valencians i valencianes que van certificar la llarga lluita que les comarques del sud porten a l'esquena i l'essencial voluntat de prosseguir-la.

Alexandros, Pedro i Guillem, tres noms que no poden caure en l'oblit, tres noms que cal tenir presents en la lluita per la dignitat, per la justícia, per la llibertat.