L'antisemitisme espanyol: el cas de René Llanas de Niubó

El 22 de setembre de 1939, les primeres festes de la Mercè de la Barcelona franquista, René Llanas i Niubó impartia una conferència l'Ateneu Barcelonès que duia per títol «El judaísmo, factor revolucionario». Com explica Jaume Fabre, institucions emblemàtiques del catalanisme com el Palau de la Música o l'Ateneu mateix es feien servir, per part del nou règim, "de tribuna per a les seves obsessions particulars". I una d'aquestes obsessions (també per al personatge que perpetrà la conferència) era el judaisme.

Nascut el 1902 o el 1903 i de família carlina, el qui inicialment es deia Renato es mogué de ben jove en l'activisme d'extrema dreta espanyol a Catalunya. Afiliat el 1923 a la Unión Monárquica alfonsina, començà a destacar, posteriorment, com a membre de les joventuts del partit del dictador Miguel Primo de Rivera i l'octubre de 1928 fou escollit vicepresident de la comissió Hispano-Americana de la Joventut de la Unión Patriótica,

Segons indica José Fernando Mota Muñoz en aquest article, Llanas fou el representant de la Unión Monárquica Nacional en el comitè d'Acción Española i hagué de passar un any a la presó per la seva participació en el cop de Sanjurjo de 1932. Tindria un paper destacat en la formació d'Acción Ciudadana, la revitalització del Sindicat Lliure i dels grups antimaçònics. També participà (per tal d'envernissar d'espanyolisme tant com es pogués) en la Comisión de Homenaje a los Mártires de la Independencia, que havia de commemorar l'execució, el 1809, de cinc barcelonins acusats de promoure una sublevació contra l'ocupació napoleònica. Així mateix participà de les activitats de l'España Club, oferint xerrades i dotant a l'entitat d'una aparença d'entitat cultural. L'España Club s'havia creat el 1935 per dissidents del Partido Nacionalista Español, policies i militars retirats i que suposava un primer assaig unitari de l'extrema dreta espanyola a Barcelona, oferint aixopluc al Voluntariado Español, els grups de xoc de l'extrema dreta.

El 1939, Llanas ja era delegat de la Junta de Premsa i Propaganda de Falange.

Al llarg d'aquests anys, Llanas desenvolupà una tasca prou intensa, embolicat en trames conspiradores contra el règim republicà i fent proselitisme anticatalanista i antisemita en tot de publicacions i conferències.

Fou en aquest darrer camp, el de la judeofòbia, on la seva producció fou més generosa. Fou, de fet, un dels autors que contribuïren a engruixir la Biblioteca Las Sectas amb títols com El espíritu judío, Historia de Israel, Los judíos en España, Acción judía o Antisemitismo o filosemitismo.

La seva prefiguració dels jueus anava associada a la imatge de l'antiespanya: aquests, amb maçoneria, comunisme i mort eren els Quatre Genets de l'Apocal·lipsi que amenaçaven amb l'erm a la nació espanyola.

Però, encara més, l'imaginari construït per Llanas entorn dels jueus incloïa tots els ingredients de la singularització ètnica i de tots els prejudicis tòpics que permeten configurar una alteritat abjecta, ideal per a una mentalitat racista que permetia atribuir tots els mals a una figura concreta i de contorns ben definits. El jueu mític, enemic del catolicisme i de la cultura europea, de raça diferent i incompatible, en l'origen de totes les conspiracions mundials, i que consagra la seva existència a la Crematística.

És prou eloqüent aquest passatge de El espíritu judío, on, a banda del compendi de tòpics que hi apareixen, s'intueix el terrible perill que representen els jueus en els exemples concrets de les personalitats triades:

«Llámese Rostchild o Lenine, Stavisky, Levy o Marx, Mendizábal o Gabrilo Príncip, sea del pueblo que sea, de la patria que incauta le ha acogido, el judío, sefardita o Asch-Kenazim será siempre el mismo, cobarde y altivo, solapado y cruel, avaro y ambicioso, revolucionario y agitador; su raza es aviesa como un pulpo enorme que abraza con sus tentáculos la tierra, absorbe su sangre y la trueca en oro. Su símbolo eterno, símbolo de que ellos mismos hacen gala, es la serpiente, como ellos ágil y escurridiza, como ellos solapada y rastrera, cobarde como ellos, de venenosa y partida lengua, de ojillos crueles e inexpresivos, de relucientes y duras escamas llamativas, que se arrastra por el polvo y anida en las grietas de las ruinas, pero alza la triangular cabeza para ultrajar las rosas o robar la manzana del árbol de la ciencia del bien y del mal y perder con ella a Adán y a Eva, como quieren hoy día perder y arruinar toda nuestra civilización occidental, cobijada bajo el signo victorioso de la Cruz de Cristo, y realizar el sueño de que esa culebra maldita de la vuelta al mundo mordiéndose la cola «cuando todo el Orbe sea Palestina y toda Palestina Jerusalén» y atruenen las trompas guerreras de Israel victorioso sobre el mundo, saludando a su déspota rey, el Rey de los Protocolos».

Malgrat que Llanas de Niubó s'esforça a aclarir que l'enemic és el jueu ric, el que té poder, i que el pobre (que defineix com a israelita) és també víctima de la pulsió conspiradora dels pròcers del seu poble mateix, cal no refiar-se'n perquè un dia podrien esdevenir rics i convertir-se en el mateix que els altres:
"Esos no son temibles mientras no lleguen a tener dinero, esos no son enemigos más que de su propia miseria, aunque tienen todas las características de su raza, en lo físico y en lo moral; son avaros, ambiciosos, cobardes, sucios, embusteros y hipócritas. Israel es así".

A La última palabra (1935) feia ja una crida, una Cruzada Nacional avant le lettre, que no feia si no coincidir amb l'estat d'opinió d'aquell reaccionarisme castrense i eclesiàstic sempre amatent en la defensa del cos nacional. El nacionalisme espanyol més histèric que protagonitzaria i hegemonitzaria el discurs nacional a partir de finals del XIX (sobretot després del desastre de 1898) i a gran part del XX, i del qual encara en tenim reminiscències no pas marginals a dia d'avui: 

"Sólo ese sello, ese doble triángulo entrelazado en estrella judaica, faltaba sobre la frente pálida de España. En la logia golpea el martillo del venerable, y en el antro un energúmeno habla en nombre de Carlos Marx, el judío impío que jamás tuvo corazón"

Aficionat a la divulgació històrica (nacional espanyola), Llanas era defensor també d'un origen diferent per a Cristòfor Colom dels que marcaven els consensos de l'època: segons ell havia nascut a Mallorca (probablement a Felanitx) el 1436.   

Sobre la Biblioteca de Las Sectas, un baluard del nacionalcatolicisme i el racisme més arnat i histèric, caldrà parlar-ne un altre dia, tot centrant-nos en la figura del seu fundador, Juan Tusquets. Tusquets, un catòlic de formació jesuítica antimaçó, anticomunista i antisemita passà ràpidament a Burgos amb l'Alzamiento Nacional i col·labora en la direcció del SIM (Servicio de Información Militar), base del que posteriorment seria Archivo de Represión del Comunismo y la Masonería, element essencial per a la construcció de l'edifici repressiu del règim; fou molt proper, personalment, a Franco (lector de les seves obres) i a Serrano Súñer, i, de fet, arribà a ser el preceptor de Carmen Franco Polo. Del bando nacional estant, fundà Ediciones Antisectarias, que es convertiria en l'Editorial Lumen i que acabaria dirigint la seva neboda, Esther Tusquets.

FABRE, Jaume. Els que es van quedar. 1939: Barcelona, ciutat ocupada. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2003, pàg. 273-274

Pàgina sobre Biblioteca Las Sectas a Proyecto Filosofía en Español.