Quan els de la meva promoció vam acabar la llicenciatura amb prou feines duiem mòbil. Bé, i me n'he resistit, de tenir-ne, fins que l'he hagut d'acceptar per imperatius vinculats a la perpetuació de l'espècie humana que em vinculaven d'una forma ineludible.
Poc temps després, recordo com per poder realitzar la meva primera activitat remunerada vinculada més o menys amb la història (de guia a la Casa-Museu l'Agustí, a Tagamanent), dues persones van assistir-me i guiar-me per obrir el meu primer compte de correu electrònic.
No és que faci catúfols: això que explico ha succeït tot just en el transcórrer dels darrers deu anys, en el transcurs dels quals alguns dels meus companys i amics, i jo mateix, hem arribat a ser capaços d'endinsar-nos, amb més o menys gràcia en el món 2.0: De matinada i Qui te gana somnia pa en són els exponents més destacats, mentre que servidor va explorant les vies blogaires en aquesta mateixa pàgina i en el relat de viatge Els dies kurds.
I vet aquí que la sacsejada tecnològica ha anat arribant al món de la Història; de l'estudi i la divulgació de la Història. Noves eines han anat apareixent que han anat possibilitant l'aprofitament de les noves tecnologies en benefici d'investigadors, divulgadors i aficionats en general.
Recordo que en vam parlar amb els dos autors dels blogs que he citat (suposo que no per casualitat tots tres n'hem acabat perpetrant un), però la cosa no va anar més enllà: els historiadors han d'incidir en el 2.0 (no era aquesta la terminologia emprada, esclar). Sigui com sigui, en Joan té bona vista: ha acabat passant, i un dels exemples més celebrats és la recent iniciativa al Twitter a través de l'etiqueta (hashtag, en diuen els entesos) #historiadors20 (és a dir, historiadors 2.0), de la qual se n'ha parlat fins i tot en 3cat24.cat, gràcies a la difusió d'Albert Sierra en el seu blog. Gràcies a la iniciativa, doncs, tenim un espai de conversa sobre la Història en una xarxa social, un espai d'intercanvi, de suggeriments, per reclamar suport o bé oferir-ne. O sigui que magnífic! Com els mateixos impulsors es proposen, cal donar una empenta a la difusió del coneixement de la ciència històrica i arrencar-la de la, a voltes escleròtica, dinàmica tradicional, que fa que no en transcendeixin molts dels seus fruits. En definitiva, adaptar el llenguatge d'una disciplina a la societat contemporània en la qual s'insereixen els qui s'hi dediquen d'una manera o altra. O és que no havíem quedat que cal conèixer el passat per entendre el present i transformar el futur? Doncs, això: el present és 2.0 (i bé n'havia de fer un retuït gegant).
Conegueu la feina d'alguns dels culpables aquí:
Jordi Bonvehí i Castanyer, Dani Cortijo, Xavier Carmaniu Mainadé, Ferran Vital, Arkpadoc
Són també els impulsors d'Histotube una base de dades de vídeos sobre història i patrimoni.
Recordo que en vam parlar amb els dos autors dels blogs que he citat (suposo que no per casualitat tots tres n'hem acabat perpetrant un), però la cosa no va anar més enllà: els historiadors han d'incidir en el 2.0 (no era aquesta la terminologia emprada, esclar). Sigui com sigui, en Joan té bona vista: ha acabat passant, i un dels exemples més celebrats és la recent iniciativa al Twitter a través de l'etiqueta (hashtag, en diuen els entesos) #historiadors20 (és a dir, historiadors 2.0), de la qual se n'ha parlat fins i tot en 3cat24.cat, gràcies a la difusió d'Albert Sierra en el seu blog. Gràcies a la iniciativa, doncs, tenim un espai de conversa sobre la Història en una xarxa social, un espai d'intercanvi, de suggeriments, per reclamar suport o bé oferir-ne. O sigui que magnífic! Com els mateixos impulsors es proposen, cal donar una empenta a la difusió del coneixement de la ciència històrica i arrencar-la de la, a voltes escleròtica, dinàmica tradicional, que fa que no en transcendeixin molts dels seus fruits. En definitiva, adaptar el llenguatge d'una disciplina a la societat contemporània en la qual s'insereixen els qui s'hi dediquen d'una manera o altra. O és que no havíem quedat que cal conèixer el passat per entendre el present i transformar el futur? Doncs, això: el present és 2.0 (i bé n'havia de fer un retuït gegant).
Conegueu la feina d'alguns dels culpables aquí:
Jordi Bonvehí i Castanyer, Dani Cortijo, Xavier Carmaniu Mainadé, Ferran Vital, Arkpadoc
Són també els impulsors d'Histotube una base de dades de vídeos sobre història i patrimoni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada