Darrerament allò que s'ha convingut a anomenar l'espai comunicacional català o bé ha experimentat certs moviments de rellevància o o bé ha registrat algunes dades que van més enllà de l'anècdota estricta i que fan pensar que, en determinats àmbits, encara no ho tenim tot, ni molt menys, perdut.
En el primer dels casos em refereixo a la imminent aparició del diari ARA, una aposta valenta pel risc que, a dia d'avui, se li pressuposa a un mitjà de comunicació fet en paper. El fet és que l'experiment ha generat prou expectació com per a què aquesta derivi en una certa esperança d'un rotatiu autocentrat, modern i de qualitat. Caldrà veure si respon a les expectatives i si, al mateix temps, acaba esdevenint el certificat de defunció de l'Avui, que sembla connectat a la màquina de respiració assistida d'El Punt sense gaire gaire capacitat de resistir cap sobresalt.
Per altra banda, recents efemèrides que tenen com a protagonistes alguns dels mitjans del país en l'àmbit digital (i també en paper!) vénen a demostrar que quan tenim camp per córrer, amb llibertat, sense la fiscalització estúpida dels paladins de l'autoodi o dels qui s'erigeixen en diligents guardians de la nostra cel·la, les coses ens van raonablement bé.
Ho dic per la gent de VilaWeb, els nostres pioners, que han celebrat 15 anys erigint-se en mitjà de referència del país, per Llibertat.cat que n'ha fet 4 amb la voluntat d'esdevenir una eina al servei de l'independentisme revolucionari, per l'AraVallès que ha arribat a l'any de vida aquest agost consolidant-se i renovant l'escleròtic panorama de la premsa comarcal al Vallès Oriental i també per la Directa (fusionada amb Illacrua) que assolia els 200 números no fa gaires dies.
Per molts anys i per molts números a tots ells: ens convé que així sigui per la nostra salut social, democràtica i nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada