Vist a cop calent (bé, potser és agosarat parlar de cop calent després d'un lustre marejant la perdiu) l'estat espanyol sembla refermar-se en la seva voluntat d'empènyer els catalans cap al gest de l'adéu: això és l'esgotament d'un discurs, la fi d'un camí, el fracàs del relat de la plurinacionalitat, del federalisme, de l'encaix i de tota la tirallonga d'eufemismes que s'han fet servir per fer-nos sentir una il·lusió d'espanyolitat més suportable; per creure que Espanya ens volia tal com érem. N'hi ha que no hi hem cregut mai, en això. Però encara n'hi ha molts que ho creien i/o ho volien possible.
Espanya es va inventar com a nació al segle XIX i des de llavors no ha admès esmenes. Molts catalans, en especial les seves classes dirigents, han cregut, al llarg de les dècades que sí, que se'n podrien fer, i una vegada darrera l'altra s'han anat estavellant totes les estratègies de reforma pensades des de la perifèria en front de la granítica nació espanyola de matriu castellana: federalisme, polaviejisme, autonomisme... Des d'Almirall i la Lliga, fins a Pujol i Maragall... Res a fer. Els recomano que desfacin el camí per tornar a arribar al present: que arrenquin des de Roca i Farreras i segueixin per la via que els mena al sentiment popular d'avui mateix.
Això darrer, i malgrat haver votat no en el referèndum i malgrat no haver tingut mai al magí cap mena de pla encaixista, és un insult a la nostra dignitat. Esperem que sigui l'últim que admetem i que formulem la nostra sentència de forma ben clara: INDEPENDÈNCIA.
S'ha acabat el bròquil, Espanya. Tu ja m'entens.
Altres opinions:
Vilalta: Lliçó per a autonomistes, federalistes i altres carallots
escletxes: Sentència
Emigi Subirats: Ja ha parit la burra!!!
Juli Cuéllar: Prou d'estatuts: INDEPENDÈNCIA!
Vicent Partal: Ací se separen els camins
Altres opinions:
Vilalta: Lliçó per a autonomistes, federalistes i altres carallots
escletxes: Sentència
Emigi Subirats: Ja ha parit la burra!!!
Juli Cuéllar: Prou d'estatuts: INDEPENDÈNCIA!
Vicent Partal: Ací se separen els camins
5 comentaris:
I si ells no ho volen, d'entendre't, potser ja és hora d'entendre's entre nosaltres d'una vegada per tots. En Martí i Pol ho va dir: que tothom es vesteixi com bonament li plagui i via fora!
Salut
Bona tarda,
doncs sí, d'acord i fem via.
No hem d'esperar que madurin, el país el faran els qui ja són madurs, que, qui no ha arribat fa més de tres-cents anys que va demanant almoina a la demarcació espanyola, perquè li donen les engrunes del sistema, com fan els diputats catalans a Madrit. L'única manera de treure'ls-hi del cap és explicant-los que "Catalunya triomfal, tornarà a ser RICA ..." i que ells continuaran cobrant de l'administració del país, potser, fins i tot, més i tot.
Jo, concretament, i a vós sembla que també, tant em fa, si cobrem més o no; ara bé, respiraré tranquil en obrir la porta del carrer i veure i viure a Catalunya lliure.
Ah! José Antonio Durán poc sé si sabrà conviure amb la gent honrada del país.
A l'atzar agraeixo haver trobat el bloc que feu. Moltes mercès.
Salut, República de Catalunya i a viure que són tres dies!
Endevant¡¡¡¡ i n d e p e n d en c i a¡¡¡¡¡¡
Quartera,
és evident: estem condemnats a entendre'ns perquè, si no, estarem condemnats al fracàs. Ara més que mai cal pensar en això.
Josep,
efectivament, l'argument econòmic és un més, un de tants, dels arguments que tenim els que som independentistes des de sempre. Tot i això, és molt pedagògic i va bé de fer-lo servir per explicar-ho als indecisos i els pragmàtics, que són els qui acabaran de decantar la balança.
Gràcies pels comentaris,
Salut!
El bròquil s'està florint... tu ja m'entens
pero no creiem en el bròquil... tu ja m'entens
demà serà un altre dia... tu ja m'entens
i així el dia de demà
eixe poble cridarà
s'ha acabat el bròquil!
tu ja m'entens
tu ja m'entens
tu ja m'entens
Publica un comentari a l'entrada