L'atac en aigües internacionals contra la flota d'ajut humanitari que es dirigia a Gaza per part de l'exèrcit d'Israel ha estat un acte de prepotència criminal. No ho sé veure d'una altra manera.
De vegades m'esforço en no caure en el panfletarisme en aquesta qüestió tan masegada, però els governs i estats majors israelians ho acostumen a posar francament difícil massa sovint. I en aquesta ocasió fins i tot els opinants més conspicus de l'anomenat prosionisme català han quedat sense arguments per defensar la política defensiva practicada pels hebreus. No n'hi ha per menys.
Dit això, un dels múltiples vèrtexs de la notícia que em pertorba de la mateixa manera que em fastigueja el procés de canonització al que s'està sotmetent el jutge estrella del TOP espanyol, Baltasar Garzón, és el paper de l'estat turc en tot això: que un estat genocida, que nega els drets de la principal minoria nacional de la república, que practica el terrorisme d'estat i l'apartheid, que assassina, tortura i mata amb total impunitat exigeixi a un altre estat (que fa més o menys el mateix, per cert) respecte per la democràcia i pels drets humans, em sembla, com a mínim, d'allò més cínic. Òbviament això no resta cap mena de pes a l'acte criminal comès per Israel aquesta vegada, però veure als turcs convertits en uns campions contra la violació sistemàtica dels drets que practiquen els israelians, quan ells no fan menys, és per fer-s'ho mirar.
De vegades m'esforço en no caure en el panfletarisme en aquesta qüestió tan masegada, però els governs i estats majors israelians ho acostumen a posar francament difícil massa sovint. I en aquesta ocasió fins i tot els opinants més conspicus de l'anomenat prosionisme català han quedat sense arguments per defensar la política defensiva practicada pels hebreus. No n'hi ha per menys.
Dit això, un dels múltiples vèrtexs de la notícia que em pertorba de la mateixa manera que em fastigueja el procés de canonització al que s'està sotmetent el jutge estrella del TOP espanyol, Baltasar Garzón, és el paper de l'estat turc en tot això: que un estat genocida, que nega els drets de la principal minoria nacional de la república, que practica el terrorisme d'estat i l'apartheid, que assassina, tortura i mata amb total impunitat exigeixi a un altre estat (que fa més o menys el mateix, per cert) respecte per la democràcia i pels drets humans, em sembla, com a mínim, d'allò més cínic. Òbviament això no resta cap mena de pes a l'acte criminal comès per Israel aquesta vegada, però veure als turcs convertits en uns campions contra la violació sistemàtica dels drets que practiquen els israelians, quan ells no fan menys, és per fer-s'ho mirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada