... doncs a veure què. Com diuen a Cuba "nuestra suerte está echada", és a dir, que fins aquí ha arribat la nostra feina... per ara. Com que no arribarem al 100% de participació sempre ens semblarà que podríem haver-ne fet més, que sempre hi podíem haver deixat la pell més del que ja ho hem fet, però precisament per això, perquè han estat mesos intensos de feina, de rumiar-hi, de trencar-s'hi les banyes, precisament per tot això, ja hem obtingut la primera victòria.
Perquè a la gent de Lliçà, com a la resta de pobles on es viu aquesta festa, els haurem dit, aquí ho teniu, digueu-ne el què us sembli, no tingueu por i parleu clar!
Ara ja hem començat i no es qüestió d'aturar-se. Amb pas ferm i decidit anem fent-ne via, a Lliçà, a Parets, a Bigues i a Riells, a Granollers, a Mollet, a la Garriga, a Reus, a Girona, a Olot i potser ben aviat a l'illa de Mallorca, tot sense perdre de vista els milers que avui són al carrer a València, on la gent del nostre tros de país més maltractat continua un combat digne i duríssim per resistir i vèncer, que és el que farem malgrat hipocresies progres garzonianes, malgrat llepades al cul de feixistes morts, malgrat la impunitat al País Valencià dels corruptes i els violents, malgrat els nostres dirigents i, de vegades, malgrat nosaltres mateixos. Vencerem, això és ben clar.
Perquè a la gent de Lliçà, com a la resta de pobles on es viu aquesta festa, els haurem dit, aquí ho teniu, digueu-ne el què us sembli, no tingueu por i parleu clar!
Ara ja hem començat i no es qüestió d'aturar-se. Amb pas ferm i decidit anem fent-ne via, a Lliçà, a Parets, a Bigues i a Riells, a Granollers, a Mollet, a la Garriga, a Reus, a Girona, a Olot i potser ben aviat a l'illa de Mallorca, tot sense perdre de vista els milers que avui són al carrer a València, on la gent del nostre tros de país més maltractat continua un combat digne i duríssim per resistir i vèncer, que és el que farem malgrat hipocresies progres garzonianes, malgrat llepades al cul de feixistes morts, malgrat la impunitat al País Valencià dels corruptes i els violents, malgrat els nostres dirigents i, de vegades, malgrat nosaltres mateixos. Vencerem, això és ben clar.
3 comentaris:
Visca!
Una victòria ì tiro perquè em toca..fins la victòria, sempre!
Salut
Vencerem, ja pots pujar-hi de peus! El meu avi patern, en Joaquim Camps, rabassaire vidrerenc condemnat a mort per Franco, commutat a cadena perpètua i alliberat uns anys més tard fet una piltrafa (jo era molt petit quan va morir i no el recordo gaire), va deixar la pell per una bona causa, com tants altres herois anònims del nostre maltractat país. Jo, tu, nosaltres, no podem renunciar mai al somni, costi el que costi aconseguir-lo. Fora la por! Ells s'ho mereixen i nosaltres ens ho hem de guanyar. I si cal, tornarem a sofrir...
Amic Virlot,
mica en mica s'omple la pica i amb petites victòries aconseguirem la victòria final, sens dubte. I si és des de l'autoorganització popular que ordim la trama, encara més.
Josep,
tota la raó. Ens debem als qui van patir abans que nosaltres: venim de molt lluny, en la nostra lluita, i anem lluny encara.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada