dissabte, 20 de desembre del 2008

Diccionari afectiu de la llengua catalana

Aquest vol m'agradaria recomanar-vos un blog. No ho faig mai, no és qüestió de principis, ni de normes que m'hagi autoimposat. No ho havia fet i punt, i ara ho faré.

Es tracta d'una mena d'experiment que gira a l'entorn de la literatura des d'un punt de vista col·lectiu i alhora molt personal. És el Diccionari afectiu de la llengua catalana, en el qual tothom és convidat a participar-hi tot aportant-hi paraules que formen part del propi paisatge sentimental. El vaig descobrir en el blog de l'Emigdi Subirats (what else?) i vaig decidir fer-hi alguna aportació. Encabat m'ha arribat al magí una paraula amb la que m'he atrevit a sumar-me a aquest entranyable, original i fresc diccionari afectiu.


Crostó

Durant la meva infància el crostó del rodó que anava a buscar el forn l'avi, era l'esmorzar ineludible de cada dissabte pel matí, sucat amb tomàquet i embotit. L'acompanyament, prou estrafolari, era llet amb cacau en pols.

També remet als anys tendres, l'expressió "et tocaré el crostó", senyal inequívoc que n'havies fet alguna, encara que no massa grossa, perquè sempre m'ha semblat una advertència tendra.