José Luís, em fots una mica de basarda

Sí, sí, em sap greu confessar-t'ho.

No és res personal, no et pensis. Més que res perquè no ens coneixem personalment, cosa de la qual tampoc en tinc ganes.
Però mira, sí, em fas bastanta angúnia política i no només perquè siguis el cap d'una de les administracions estatals que fa segles que s'entossudeix en oprimir el meu poble, a intentar aniquilar la seva llengua i la seva cultura; a intentar trossejar-nos territorialment per fer-ho efectiu de forma més ràpida i eficient. Tu en això ets dels pitjors, si vols que t'ho digui, perquè ets dels que en saps més. Des que has arribat al poder, ens has ajudat a veure, amb el teu somriure un pèl grotesc, que darrera una façana amable hi ha una formidable fermesa en la defensa de l'Espanya inamovible, eterna. Ens has ajudat a veure també les misèries de la classe política de la Comunitat Autònoma Catalana i com n'és de provinciana. L'actitud dels teus vassalls del PSC (sic), la lamentable predisposició a la foto dels de CiU, la migradesa d'una ERC descolorida o la patètica tossuderia seguidista d'ICV-EUiA, en són una bona prova.
Però no és només això, no. Tot això, a un bon president espanyol se li suposa. L'aprofundiment de la minorització de les llengües perifèriques, la il·legalització d'opcions polítiques, la silenciació de veus incòmodes, la criminalització de moviments populars, el zel repressor... tot això ha d'estar al teu ordre del dia, no en tenia pas cap dubte.

Que eres un hipòcrita sense vergonya també ho tenia bastant assumit. No em ve de nou. I ara.
A la populista retirada de tropes d'Iraq hi vas respondre reforçant el contingent de l'Afganistan, que ens vols fer creure que són conflictes de naturalesa totalment diferent. Es veu que una agressió imperialista per assegurar el control dels recursos energètics a Occident amb el vistiplau de Nacions Unides és molt diferent a una que no el té. És clar, tu ens vols fer creure que Nacions Unides és un organisme del tot independent que no esta subjecte als interessos de les grans potències (aquelles que hi tenen dret de veto, per exemple), oi?

Però és que els últims dies he hagut de canviar de canal o apagar la ràdio quan parlaven de tu, noi. M'has fet agafar vergonya aliena i tot.
Veure't arrossegant-te per aconseguir una cadira per poder assistir a la pretensiosa reunió per refundar el capitalisme que se celebrarà a Washington... home, això ha estat molt patètic. Voler que se't reconegui si-et-plau-per-força com algú en l'exclusiu grup de la G, suplicant a l'infame Bush, a en Sarko l'americáin o a en Lula que et deixin seure entre els rics, entre els poderosos... Quin egoisme més llastimós, quina postura tan obscenament interessada. Ja sé que la resta dels presents són també una colla d'interessats; interessats en primer lloc en conservar els privilegis econòmics i les estructures de dominació del nord vers el sud, en tornar a engegar la maquinària que condemna a centenars de milions de persones arreu del món a la fam i a la misèria. Però tu, expert mentider com ets, em semblava que faries servir alguna fórmula en què no se't veiés tant el llautó. No se t'ha acudit res més que erigir-te en portaveu de les reivindicacions de l'Amèrica Llatina? Quina barra que tens! Què t'hi has dedicat a fer en aquell continent a part de defensar els grups empresarials espanyols que fa anys que es dediquen al'expoli com Repsol, Telefònica o els teus amics de Prisa. No se't va acudir de dir que en aquell cony de reunió hi havia de ser tothom? Que no podia ser que quatre tornessin a asseure's per decidir els destins de milions? Per perpetuar l'esclavatge econòmic de milions?

No m'hauria imaginat mai que perdria el temps dedicant-te un post, però aquí el tens. M'has fet llàstima i t'ho havia de dir.
Bé, ara ja ho has aconseguit, ja t'han donat una cadireta. Que et faci profit.
Nosaltres, per la nostra part, seguirem combatent-te, a tu i a tots els teus amics.