dimecres, 21 de maig de 2008

L'artilleria mediàtica i els moviments socials

Comunicat de l'acció d'avui.
No podem deixar que segresteu a les nostres amigues i amics sense que ningú ho sàpiga. De la mateixa manera que no podem deixar que barbaritats tan antidemocràtiques i insostenibles com el pla Caufec passin desapercebudes a la societat.
Així, avui dimecres, ens torneu a tenir aquí. Per tercer dia consecutiu aturant les obres del pla Caufec i convocant a la manifestació del dissabte 24 de maig. Esteu cabrejats? Nosaltres més. Perdeu diners? I quants guanyeu?
Alliberament immediat i incondicional d’en Franki
Retirada de càrrecs per les 12 persones detingudes el dilluns i dimarts
Clown Army en defensa de Collserola









No descobreixo pas la sopa d'all, no és la meva intenció fer-ho, si recordo més que no pas dic que la invisibilitat de les lluites dels diferents col·lectius (socials, culturals, polítics, ambientals,...) del nostre país és absoluta en els mitjans de comunicació de masses, és a dir, els que es mouen per interessos partidistes o comercials, o tot alhora. Ni una paraula mereixen totes les lluites que es van efectuant més enllà de les visions incriminatòries, les desacreditacions tendencioses i la bilis escopida pels tertulians de torn, autèntics peons (amb alguna aïlladíssima i honrosa excepció) en el combat per l'ancoratge del sistema davant la dissidència i la resposta crítica.



No cal furgar ara en la memòria històrica més pretèrita per exemplificar allò a què em vinc a referir; n'hem tingut una tirallonga de casos en els dos darrers anys: l'empresonament i xantatge a Núria Pòrtulas, la lluita dels conductors de TMB pels dos dies de descans, l'ocupació de la pista de l'aeroport del Prat per part dels seus treballadors, la crema de retrats de l'hereu de Franco, l'empresonament d'en Franki, el cas de Can Vies, el rebrot de la lluita contra el transvasament de l'Ebre, etcètera.

Fins que cada un dels dies d'aquesta setmana hi ha hagut una acció contra el Pla Caufec per aturar-ne les obres; dilluns, dimarts i dimecres diversos activistes, en nombre creixent, s'han encadenat a bidons, a màquines i al que fagi falta per tal d'impedir-ne l'execució, i així impedir la destrucció d'una part del parc de Collserola, i, de pas, persistir en la demanda de l'alliberament d'en Franki. Una dotzena van ser estat detinguts. Doncs, de tot això, ni fava; aquesta vegada ni els lladrucs n'hem sentit.
Però tot i això, ja fa temps que començo a ser una mica optimista amb totes aquestes qüestions; perquè més enllà de la repressió del sistema, que empresona, que silencia, que tortura, que fa el que ha de fer per defensar-se quan cal, que es desemmascara a cada nova acció de contestació, més enllà d'això, i això és el més interessant, es van obrint o consolidant espais de resistència, que creix tan a nivell quantitatiu com a nivell qualitatiu. Potser és pel diumenge passat a Amposta, potser és pels resultats de la CUP, potser és per la solidaritat amb els encausats per cremar les fotos dels Borbons i per la solidaritat amb en Franki, potser és per la resistència al Pla Caufec, a la MAT i al 4t Cinturó, potser és perquè veig el que no ensenyen aquests mitjans dels que parlava, potser per tot plegat, no ho sé, però sí, sóc optimista.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

http://www.nosaltresmarxem.cat/

Anònim ha dit...

ho hem penjat a la pag web www.noalplacaufec.net